El blog de Trespams

[ x ]

Faig servir les cookies de Google Analytics per al control de visites i estadístiques..
És una pardalada, però la llei diu que us he d'avisar, ja veus. Així que si visitau aquest blog donau-vos per informats o sortiu ara mateix i netejau les cookies del vostre navegador. Si continuau llegint, suposaré que ja us està bé. Si vols saber com llevar les cookies del teu navegador: aquí ho pots trobar

On the road again!

Fa temps que no escric al blog, m'agrada escriure de tecnologia, gestió de projectes, de coses que passen però en els darrers anys el meu coneixement de les coses ha passat de ser profund a ser ampla. És el que té dedicar-se cada cop més a la gestió.

La veritat és que enyor programar, submergir-me en un problema tècnic, cercar-ne la documentació, estar a la zona, desconnectat de tot llevat del problema que estàs tractant, fent feina amb el teu llenguatge preferit.

Però al llarg d'aquests anys me n'he adonat que si estic programant i gestionant em converteixo en un coll d'ampolla, d'aquí que darrerament les meves contribucions a la programació són més dins el camp de la tutorització i direcció que codi real. L'haver programat ajuda. Pots identificar millor els problemes i donar solucions tècniques. Saps els que es pot fer i el que no.  Te permet posar-te en el lloc de la gent que fa la feina de camp.

Els llibres de gestió de projectes sempre m'han interessat, no tant des del punt de vista tècnic com el que representa en gestió de persones. Perdonau-me no m'agrada parlar de recursos humans. La gent no és un recurs. Cada membre de l'equip és diferent i fins i tot cada grup és diferent. Tractar a la gent com a recurs fa que les empreses perdin la humanitat que les pot fer grans.

He reduït el volum de llibres que llegeixo sobre una tecnologia concreta. Darrerament he estat llegint coses com User Story Mapping de Jeff Patton, Managing Agile Projects de Kevin Aguanno, Debugging Teams  de Brian Fitzpatrick i Ben Collins, o llibres com How to Change the world o Management 3.0 de Jurgen Appelo. La idea sempre és la mateixa: aprendre per fer les coses cada cop millor. Al cap i a la fi sempre m'he considerat un CEO/gerent aficionat. Tot i això no puc evitar seguir llegint llibres un poc més tecnològics: Winning the API Economy, API-Driven Devops o The API LifeCycle m'han agradat força, no tant per salt tecnològic, que consider ja superat tècnicament, sinó per la manera d'explicar aquesta tecnologia a gent no tècnica.També em va agradar molt Thinking Statistically de Uri Bram i vaig trobar prou interessant el llibre de Johanna Rothman "Predicting the Unpredictable". Una recent subscripció a Netflix ha fet baixar el meu ritme de lectura, però ha millorat el meu nivell d'anglès a força de veure sèries subtitulades.

La transició de feina tècnica a feina de gestió és dura però interessant. Quan estàs fent un pressupost o un pla de negoci els teus instints et diuen que hauries de programar. Fins que a la fi caus que és realment el que estàs fent, sols que fas servir altres eines i llenguatge. Quan programam ens estam fent una imatge mental de com han de funcionar les coses, de quines són les passes per aconseguir l'objectiu i cream codi per aconseguir-ho. Analitzar un projecte o fer un pressupost és semblant, sols que a més hi ha un component econòmic i de temps que s'ha de considerar.

Així doncs, els meus interessos actualment estan tant dins el món tecnològic com en la manera com estam gestionant l'equip i la tecnologia a APSL. No ho puc evitar. Per mi APSL és una manera d'entendre la feina tècnica. M'agrada xerrar-ne i no aturaria. Potser per això escric menys al blog, perquè segurament acabaré parlant de com fem les coses a APSL. La frase aquella de que "cerca una feina que t'agradi i no hauràs de fer feina mai" té un punt de veritat. Hem construït una feina on ens agrada fer-hi feina i una manera de fer que sorprèn a la gent que ens coneix.

Veis, ho he tornat a fer! Estic tornant a parlar de la feina. Potser sóc una espècie de pare orgullós dels seus fills. L'empresa és una extensió de com m'agrada fer les coses, de la gent amb qui m'agrada fer feina, m'agrada explicar-ho, fer pedagogia, intentar canviar el trocet de món on m'ha tocat viure.

Quan escrius un blog ho fas tant per tu com per els altres, com un mitjà de comunicar-te amb l'exterior. La vida virtual m'ha permès conèixer molta gent al món físic, alguns dels quals em demanen perquè ja no escric al blog.

Així doncs, torn a ser per aquí. Avisant que més molt difícil separar la feina a l'empresa de la feina tecnològica. El blog d'APSL és el que recull la part tècnica i d'empresa, aquí intentaré donar més una visió i opinió personal. M'agradaria poder separar més les dues coses però sóc conscient que difícilment podré. Ja em perdonareu!


blog comments powered by Disqus