El Blog de Trespams

Darrerament es parla molt del concepte d'obsolescència programada, que segons quins productes ja estan fabricats pensant que tindran una vida útil determinada i que a partir de cert temps hauran de ser reemplaçats per uns de nous.

En el món de la informàtica això ho vivim fonamentalment amb les impressores d'injecció de tinta (algunes marques tenen fama de crear aquesta obsolescència artificialment i no per desgast dels components), i làssers que obliguen a costosos cicles de manteniment. Però també vivim aquesta obsolescència en el món del ferro i dels sistemes operatius. Tradicionalment quan Microsoft treu una nova versió del seu sistema operatiu, el ferro que fa un parell d'anys era el millor del mercat ara ja no és capaç d'executar el nou sistema i obliga al seu canvi. D'Apple millor ja ni en parlam, el ferro és tan tancat que qualsevol cosa implica passar per caixa.

Afortunadament no fa falta limitar-se, des de sempre els sistemes Linux han tingut una obsessió gairebé malaltissa per aprofitar els recursos del sistema, fent que cada versió fos més òptima que l'anterior, i sobretot tractant d'aprofitar màquines "obsoletes". A poc que un cerqui per la web trobarem una munió de mini-distros pensades per aprofitar aquestes màquines.

En el meu cas m'havia trobat ja en una situació d'obsolescència lligada a la impressora làsser que faig servir. Una HP 4050, una bona impressora, però sense unitat de xarxa i amb connexió de port paral·lel. La impressora està connectada a un ordinador que tindrà més de sis anys que fa de lloc de fina per als meus fills i de servidor d'impressió. El problema és que les necessitats informàtiques de la família van creixent, els nins han de fer treballs que volen imprimir i ja som quatre compartint la impressora. Això vol dir que les possibilitat de tenir-la que fer servir augmenten i això implica tenir que posar en marxa el servidor d'impressió cada vegada, amb el cost en temps d'espera i malbaratament d'energia que això suposa.

La impressora s'havia quedat obsoleta pel tipus d'ús que nosaltres li volíem donar. Ja estava pensant en substituir-la per una impressora de xarxa quan vaig arribar al blog loquemellegodechina, en ell es parlava d'un NAS miniatura amb capacitat de fer de serividor de discs, via USB i de servidor d'impressores, per poc menys de 35$.

Després de llegir-ne un poc més i fer una volta per DealExtreme, vaig comanar una NAS compatible amb Snake OS. Snake es una ROM per aquests dispositius que afegeix soport ssh i un grapat de serveis més al dispositiu (com memòria swap per exemple), però el millor de tot és que és codi lliure.

Així doncs, després de tres setmanes d'espera em va arribar el meu paquet: la NS-K330, un cable de conversió paral·lel USB i un adaptador de corrent. El cost toal no arriba als 40 €.

Primer vaig instal·lar el dispositiu original, ve configurat com a client DHCP així que va ser cosa d'endevinar un poc la IP que se li havia assignat. Una vegada fet això i entrant amb el navegador apareix una interfície web en la que podem tunejar el dispositiu. Vaig configurar un disc usb i la impressora, i vaig provar d'accedir-hi des d'un dels equips. Cap problema, tot va funcionar a la primera.

Ara ja sabia que el dispositiu ja funcionava, així que era hora de provar l'Snake OS. El risc era carregar-me'l però l'experiment s'ho valia. Així que vaig descarregar la nova ROM i vaig actualitzar el dispositiu. Un parell llarg de minuts després el dispositiu tornava a la vida (amb una altra adreça per DHCP) i amb un nou sistema operatiu.

La compartició d'imprsesores d'Snake fa servir JetDirect i es configura de manera trivial als Linux. Cerques una impressora de xarxa i ja te surt la IP del dispositiu amb el port 9000. L'accés per ssh també funciona, així com l'accés per FTP i Samba. El consum en potència del dispositiu NS-K330 és mínim, si ho comparam amb els prop de 300 W del servidor antic, a poc que aguanti amortitzarà de sobres el seu preu.

Però el millor és que m'ha permès lluitar contra l'obsolescència, aprofitant un equip perfectament útil i divertir-me en el procés.