Entorns virtuals
Quan un es dedica a la programació seriosa amb Python (ja sigui amb Django o amb qualsevol altre framework) hi ha un parell de coses que s'han de tenir en compte: saber amb quina versió de Python programarem i si aquesta versió estarà suportada per la distribució del servidor de producció és una d'elles, potser la més simple. Una altra un poc més complexa és la de plantejar-nos des del principi com durem el mantenimient de l'aplicació.
Amb els servidors dedicats cada cop a més bon preu, no és genys extrany plantejar-se tenir un servidor dedicat per les nostres aplicacions web en Python per exemple. És també molt habitual que les aplicacions tenguin un cicle de vida molt més llarg que les llibreries que hem utilitzat per a crear-les. Ara podem fer servir la versió 1.2.3 de Django, però d'aquí tres o quatre mesos tindrem la 1.3, amb altres llibreries pot passar una cosa semblant.
Quan tenim una aplicació en producció la màxima sempre ha de ser la de si no està trencat no ho arreglis. Si la nostra aplicació funciona amb Django 1.1 i hem anat aplicant els pegats de seguretat, llavors plantejar-nos migrar a una versió major és quelcom que s'ha de plantejar amb cura i sempre tinguent en compte la relació risc benefici que comportarà l'actualització. Així doncs ens podem plantejar no actualitzar una aplicació, però no per això les seguents aplicacions que desenvolupem tenen que fer-se forçosament amb llibreries antigues.
Com manteneir doncs entorns separats? Si instal·lam les llibreries a nivell de la nostra distribució de Linux preferida l'actualització de llibreries i fins i tot del mateix Python es farà a nivell de tot el sistema. Necessitam quelcom que ens aïlli tot allò que utilitzam a la nostra aplicació. Aquesta eina té un nom: virtualenv creada per l'omnipresent Ian Bicking.
Aquesta utilitat ens crea un entorn separat de Python amb les llibreries que nosaltres hi instal·lem. Si no li deim res utilitzarà també les llibreries del sistema posant-les al PYTHONPATH, però també podem fer que la separació sigui del tot completa fent servir l'opció de '--no-site-packages'. Aquesta opció fa que l'entorn virtual no faci servir cap llibreria del path del sistema i ens permet instal·lar-ho to. És l'opció que a mi m'agrada més, encara que signfifiqui perdre més temps amb la instal·lació, em dona la seguretat de que sé exactament tot allò que necessit per la meva aplicació.
El manual del virtualenv està prou explicat, però tot i això jo no recomanaria fer-lo servir a pèl, sinó amb l'ajud de una altra utilitat anomenada virtualenvwrapper de Dough Hellman.
Aquesta eina ens permet gestionar de manera molt senzilla els nostres entorns virtuals, posar-los en un únic punt del sistema i ens proporciona una gran quantitat de hooks que ens permeten definir que volem fer cada cop que es crei un entorn virtual, o que s'elimini, o que s'activi o desactivi.
Així, per exemple, podem fer que cada cop que activem un entorn virtual s'actualitzi el repositori del control de versions, o que ens situi al punt exacte on tenim el codi. Si sempre feim servir Django als nostre projectes podem fer que cada cop que es crei un entorn virtual se'ns instal·lin també les llibreries que més utilitzam.
Per acabar-ho de rematar la utilitat pip instal·lador avançat de codi Python del que ja he parlat en altres apunts, s'acobla molt bé als entorns virtuals, fins i tot li podem dir que no instal·li res si no estam a un d'aquests entorns.
Si feim servir un entorn virtual i pip podem utilitzar llavors la comanda pip freeze quen es dirà exactament què hi ha a l'entorn virtual: paquets i nombre de versió o revisió quan s'ha instal·lant des de codi font. Així podem crear fàcilment un fitxer de requermients pip i asseguar-nos que quan posem l'aplicació a producció les llibreries que es facin servir siguin exactament les mateixes que hem fet servir a desenvolupament.
Si us plantejau fer servir Python en els vostres desenvolupaments un dels millors consells que us puc donar és que dediqueu unes quantes hores a estudiar virtualenv, virtualenvwrapper i pip, la vostra vida a partir d'aquest moment ja no serà la mateixa.
