El Blog de Trespams

La ponència va començar amb uns minuts de retard, la cortesia típica per a que la gent acabi d'arribar, minuts abans en Joan Barceló em va presentar a José Barato, d'Atos Consulting i férem un cafè, descafeinat, això sí, que els moments abans de parlar ja duc una bona embranzida com per apujar-la més amb la cafeïna.

A la sala poc menys de 60 persones. Algunes cares conegudes: Suki, JoanMi, Pau, Joan Carbonell, ... Potser hi ha més gent que conec, però en Joan Barceló ja m'està presentant i no tinc temps de fixar-m'hi massa. Paraules afalagadores de Joan, no sé si les meresc, però encara així són benvingudes.

He previst una exposició d'uns trenta minuts, més o manco a minut per transparència. Una altra vegada em record a mi mateix que he de trobar alguna mena de plugin o utilitat per a poder posar un crono a la pantalla que em vagi marcant el temps. Amb el mòbil al costat ja va bé per nar mirant l'hora de tant en tant i ara per ara això ha de bastar.

Vaig parlant un poc de filosofia de la gestió de projectes, de la importància de l'equip i de com les eines de codi obert ens poden acompanyar en tot el camí de la gestió de projectes. Sóc molt insistent en que l'eina no és l'important, que no és un fi en sí mateix, sinó que l'important és el projecte i la gent que l'ha de dur a terme.

Passa el temps i acab amb la presentació, en Suki veig que ha tuitejat l'inici i el final. Per això veig que he estat gairebé 37 minuts parlant. Se m'ha fet curt. M'encanta parlar d'aquests temes. Crec que fer pedagogia i ser insistent és la única via per a començar a canviar les coses. Que hi hagi una seixentena de persones a la sala, alguns amb resposabilitats de gestió de projectes potser ajudarà a que la gestió de projectes de programari canvii cap a una gestió on es dóni la importància a l'equip en el seu conjunt i es tengui en compte que el desenvolupament de programari no és com el que fa hamburgueses (m'agrada l'exemple de José Barato).

Després en Joan Barceló ens parla de OpenPPM, eina de gestió de carteres de projectes desenvolupada en codi obert i que està propera al seu alliberament. Ens parla de les eines utilitzades. Veig alguns comentaris en referència a la corbata i a que surt Word, Excel i Microsoft Project com a vies per donar-li de menjar a la bèstia. D'aquí dos temes a dir, per una part el tema de dur corbata o no, és quelcom personal, a mi no m'agrada, però tampoc m'agraden massa els vaqueros. Crec que la vestimenta no ha de condicionar la importància de les paraules i de les idees, encara que sóc conscient que sovint ho fa. De la utilització de formats tancats com a via d'entrada sí que crec que condiciona la llibertat del projecte, però en soc optimista. Fa un grapat d'anys tenir empreses com SM2 o Atos involucrades en un projecte lliure i parlant-ne obertament a unes ponències fora impensable. Està clar que encara hi ha coses a millorar, però el que no podem fer és voler-ho tenir tot de cop, s'ha d'anar fent camí. S'ha de reconèixer el que s'ha fet, l'esforç i la iniciativa i animar a seguir polint els detallets que queden per a poder considerar el producte vertaderament lliure.

La darrera conferència va ser la de José Barato, d'Atos Consulting. Pareix que José i jo hem llegit els mateixos tipus de llibres, ja que tant De Marco com Yourdon a DeathMarch formen part de les meves referències obligades. Jose va desgranar els principals conceptes que exposa De Marco i va explicar algunes anècdotes personals de Death March. Una de les anècdotes em va fer por: programadors coaccionats per fer feina sense anar a casa, dormint a la oficina. Segur que José Barato ja no ho fa això i n'ha après la lliçó, però segur que encara hi ha consultores que no han fet el canvi i aquests tipus de pràctiques poden ser fins i tot normals.

El cap de projecte té una obligació vers el projecte: la obligació de mirar de dur-lo endavant, però també té una obligació vers l'equip, la de no vendre'ls la moto. Embarcar un equip a una missió impossible sense el seu consentiment o dur-los més enllà del que humanament és possible fa malbé l'equip i el projecte.

En resum, unes xerrades entretingudes. Jo m'ho vaig passar molt bé i esper que la gent que hi va venir també trobàs coses interessants de la xerrada.

Gràcies a Suki per les fotografies.