Django no és PHP ni JSP
Alguna de la gent que s'atraca a Django per desenvolupar web ve de PHP o del món Java (amb JSP) i intenta aplicar les mateixes tècniques que havia fet servir abans, trocejant les planes i fent servir includes, desaprofitant la potència de les plantilles de Django.
Includes per la maquetació
Els includes existeixen en Django, però no tenen la mateixa importància que en PHP a l'hora de fer la maquetació.
Les plantilles a Django es poden heretar. Això és un concepte nou per la gent que ve de PHP o JSP, però és la manera de muntar les planes web. El que feim és definir la nostra plantilla base (o plantilles) i programarem per diferències. És a dir, quan hem creat la plantilla, la plana següent la maquetarem pensant "és com la plantilla base però amb aquesta secció i aquest altra diferent".
Cada una de les diferències la podem posar dins un bloc. Així les plantilles hereten els continguts i el blocs de les plantilles pare i podem sobreescriure els continguts dels blocs.
Això vol dir que normalment no trocejarem la nostra plana en capçalera, menú, contingut i peu, en quatre arxius diferents, sinó que estarà tot dins el mateix arxiu i el que farem serà definir distints blocs segons convengui o no sobrescriure'ls en les plantilles filles.
No hem de passar pena de posar massa blocs, de fet millor trocejar massa que massa poc. I encara així, sempre som a temps d'editar la plantilla base per anar afegint els blocs que necessitem.
Includes per a carregar llibreries
JSP té el concepte de taglibs per a realitzar funcions com el formateig (fmt), estructures de control (core), etc.
A Django la majoria d'aquestes estructures estan ja dins el llenguatge de plantilles, definint els tags i els filtres. Els primers realitzen accions complexes i contenen les estructures de control de fluxe, els segons ens permeten modificar el contingut final que es mostrarà a l'usuari.
Com al Java amb el JSP Django ens permet definir llibreries de tags i filtres que es poden utilitzar en la generació de la plantilla amb un simple {% load "nom-de-la-llibreria" %}.
Les plantilles de Django no permeten incloure codi Python i el que es pot fer és limitat. La idea és que la plantilla tracti sols amb la capa de presentació i tot el que requereixi tractar amb regles de negoci o funcionalitat complexa es delegui a la capa Python.
Els includes de Django
Estan pensats per evitar tenir que repetir codi no per a la maquetació dels continguts. Pensem en el cas que tenim funcionalitat semblant però que ha d'anar a plantilles amb unes estructures molt diferents. Llavors el que feim és extreure aquell troç de funcionalitat i posar-ho a un arxiu separat per tal que es pugui reaprofitar el codi.
És més, si la repetició encapsula funcionalitat i aquesta es pot reaprofitar en altres aplicacions l'adequat seria crear un tag que generàs l'HTML. Django proporciona fins i tot decoradors que ens permeten crear molt fàcilment plantilles html que agafin paràmetres, o crear tags que generin HTML tal i com nosaltres el volem.
En definitiva, abans de posar-vos a maquetar convé fer una ullada a la documentació de Django, començant per Django template for designers que ens introduirà en els principals conceptes, després pegar una bona llegida als tags i filtres i una vegada dominem Python anar cap a la creació de les nostres pròpies llibreries de tags.
