El Blog de Trespams

Ho he de reconèixer, tothom té els seus tics i un dels meus és la meva dèria per escriure ten text pla. Quan he d'obrir un editor de texts normals em fa molta peresa. Tot i conèixer com posar una negreta o una cursiva fent servir combinacions de tecles em pareix molt més natural escriure amb un editor com vim o Kate o en les vegades que he de fer servir Windows el notepad++.

Es pot dir que "vaig veure la llum" quan vaig tenir que escriure el meu primer document de més de 100 planes ple de taules i imatges incrustades. Aleshores el Word era la única opció i va ser un vertader malson fins que ho vaig enviar a fer punyetes i vaig decidir escriure el document fent servir LaTeX. Vaig poder dormir molt millor!

Després vaig descobrir les meravelles del RestructuredText per a escriure documents tècnics i la simplicitat de la sintaxis dels wikis. Pels apunts al blog m'he passat directament al Markdown.

El text pla ens permet llegir els nostres documents en qualsevol editor, transformar-los en diferents formats, posar-los sota un control de versions i veure'n les diferències des de la web o des de el nostre client preferint de subversion.

Com tot en aquesta vida no hi ha res perfecte, hi cada cosa hi té el seu lloc:

• LaTex: per documents llargs, i/o que necessiten d'una presentació final amb molta qualitat.
• RestructuredTex : per a la documentació tècnica que no necessita tenir una presentació final tan polida com la del document LaTex.
• Markdown per aquest blog.
• wiki per la documentació compartida al mediawiki o al trac.

De tots aquests formats el LaTeX potser sia que costa més d'aprendre al principi i que té un marcat que dificulta un tant la lectura del text. Els altres llenguatges de marcat estan pensat per a ser bons de llegir i d'interpretar semànticament amb tant sols obrir-los a l'editor.

Quan veig gent que duu el control de versions amb un document Word anomenat document_v1.0.293b.doc deixat a al carpeta v1 del directori documents o coses semblants no puc deixar de pensar en com se complica la vida la gent amb tal de no aprendre res nou. La d'hores que s'hauran perdut mirant si el document que tenen en les mans és la versió final o per veure les diferències entre una versió i una altra (òbviament lo del control de versions dels documents, per a què!).

La informació cada cop circula menys en paper i més en format electrònic, potser seria hora que les empreses es plantegessin si una manera d'estalviar temps i recursos seria la d'ensenyar als empleats a fer anar un control de versions, a passar d'un document tipus Rest a un Pdf, a que les darreres versions dels documents són les que hi ha al subversion. La majoria dels documents que circulen per les empreses són de consum intern i sols necessiten ser llegits i entesos, assegurant que la informació que contenen està actualitzada, cosa molt més fàcil d'aconseguir amb documents de text pla.