Fa força estona que faig servir l’IA per la meva feina, per demanar-li coses del camp (ja sabeu, l’agrofitness), per investigar i per aprendre coses noves. La setmana passada a Madrid, era a l’event CONIA Digital, organtizat per Ikaue, però com que ja no estic a la primera línea de programació, tampoc havia fet gaire coses amb el codi. Els meus darrers projectes erens força petits i un script de Python bàsic ja anava bé. Però em feia ganes provar coses, en aquests casos trobar alguna cosa que te motivi és el més important.
M’agrada fer feina al terminal, la seva potència i simplicitat. He fet servir molt de temps el Vim i ara tir de Fresh, o bé de micro. un editor escrit en Golang, que és molt còmode de fer anar.
Fa molts anys, vaig fer feina amb els compiladors de Borland, especialment el de Turbo Pascal. Borland va crear el Turbo Vision, una llibreria que permetia tener una interfície professional a la consola: menús, quadres de diàleg, interfície MDI. Una meravella per l`època, pero difícil de fer anar i programar i que competia molt malament amb l’estrella de l’època, el CLIPPER i amb altres llibreries que encara que éren menys potents te permetien extendre i fer servir les aplicacions més fàcilment. Borland no va saber explicar bé l’entorn i es va quedar a mitges a l’hora de potenciar-ho. Després sortirien els entorns gràfics i Delphi, i Turbo Vision va a passar a la història fins que Borland va decidir alliberar-ho als voltants de 1997.
A Línux teníem ncurses, comparat amb Turbo Vision o altres TUI (text user interface), doncs la cosa no quedava massa ben parada. De tant en tant, a mi me picava la nostàlgia i anava mirant que hi havia. Vaig veure alguns intents de port a Linux de la versió de C++ i coses semblans, però res que funcionàs com per posar-s’hi seriosament. Els darrers anys llibreries de Python com Rich i Textual ens féren les coses més senzilles, però encara hi havia el cuquet de la nostàlgia per les interfícies perdudes. Així com dic que Borland no va saber vendre bé la llibrería, aquesta era una meravella en la usabilitat. Coses com l’ajuda sensible al contexte, fons, escriptori, menús desplegables, diàlogs, drop downs… Tot això que ara ens sona tant Borland ja ho tenia a la seva interfície de texte al 1990.
I jo anava mirant, fins que un dia vaig trobar un article que xerrava que l’autor havia fet un port de Turbo Vision a Rust, era el novembre 2025. Me va encantar, i en vaig anar fent seguiment. Veia com n’Enzo Lombardi anava treient versions, fins que un dia arriba a la versió 3 i la notificació de la release va coincidir amb les meves ganes de provar els límits de Claude. Vaig pagar la subcripció bàsica i cap allà que anam. La combinació és perfecta per provar: una llibreria molt poc usada, en rust, que tampoc hi ha tanta cosa com Python o Go i a més aplicacions de consola per Linux.
Claude ha estat capaç de fer-se amb la llibreria, crear una aplicació de finances personals que li vaig donar especificada, trobar errors que havien quedat a la llibreria i amb les meves instruccions crear components i millores. Alguns caps de setmanes m’he fos els toquens, però a poc a poc he anat creant també les instruccions per a que Claude tengui més bo de fer entendre com ha de programar amb Turbo Vision. Això m’ha permés també anar passar Pull Requests a n’Enzo i anant millorant la llibreria.
Sí, ho podeu dir, ho estic tornant a disfrutar. El que m’agrada és fer coses i el cicle de realimentació que tens amb l’IA me recorda al que vaig viure quan vaig descobrir Python. Entre que tens la idea i veus una cosa feta passen minuts i no dies. És fantàstic.
Això sín, també he vist una cosa ben clara: el món ha canvat. Més en un proper article.