Tal dia com avui, a Madrid, signàvem la venda d’APSL a Nagarro. Han passat tres anys intensos però no me n’empanedeixo.
A vegades les coses passen no per cercades, sino per ser el moment adequat. La venda d’APSL va ser així: el nostre soci principal havia venut l’empresa a VECI i quedàvem en terra de ningú, sense possibilitats de crèixer i amb el soci amb ganes de sortir. Cercar i trobar una empresa que enxaixàs amb la nostra manera de fer feina no va ser senzill, tot i l’ajuda que van tenir de la gent d’Arcano, res semblava encaixar. Finalment vam trobar una sèrie d’opcions que podrien encaixar, però quan vam conèixer la gent de Nagarro la decisió pareixia clara.
En casos com aquests hi ha la postura del soci inversor i la postura de la gent que ha de seguir a l’empresa. He de dir que el nostre soci, Ovidio i familia, ens ho va posar fàcil i vam poder triar l’opció que més ens encaixava a nosaltres i a la nostra gent.
Després de tres anys hem completat la integració, La cultura de l’empresa, molt semblant a la de Nagarro, ha fet que la transició sigui molt senzilla. A Nagarro ens hem trobat molt bona gent. La part burocràtica ha estat el més complexe, ja que estàvem molt acostumats a fer les coses fàcils i ràpides, “com toca” però amb el mínim de burocràcia i paperassa per a que l’empresa funcionàs. Les multinacionals cotitzades hem vist que són un altre món.
Tot i la fricció burocràtica, els canvis han estat força orgànics i sense ruptura respecte al funcionament anterior. Hem tingut sortides a l’empresa, però no més de les que hauríem tingut sense haver-nos integrat a Nagarro.
El canvi més gran vindrà ara, amb la integració i la manera de fer de Nagarro he de veure com encaixo jo en tot això. Estic massa acostumant a decidir, planificar i anticipar-me al futur. Estar en una multinacional és ser coa de lleó, he de descobrir si m’encaixa. Veurem.