Trespams

Abans d’entrar en matèria i fer càlculs hi ha un requisit previ, que és saber què és pot pressupostar i que no. I com diu Jordi a un comentari de l’apunt anterior, sovint convé saber primer si convé fins i tot dedicar temps a fer el pressupost.

De vegades m’he trobat amb gent que demana un pressupost d’un projecte sense tenir-ne clar l’abast o ben bé què demana. Tanmateix podria estar demanant què li costaria posar en òrbita un satèl·lit, amb la diferència que per això, com que ja s’ha fet es pot tenir una idea.

Una de les tasques que hem de fer la gent que ens dedicam a la programació d’aplciacions a mida és la de tenir que dir què costarà fer l’aplicació, és a dir, fer un pressupost, i d’això tractarà aquest apunt, de com entenc jo que ha de ser un pressupost de programari, de les dificultats de fer-ho, del tipus de pressupost que es demanen. Com sempre, esper no avorrir-vos molt.

Fa un dies em va arribar aquesta impressora multifunció, la Laserjet Pro CM 1415fnw color mfp. La impressora ve a substituir una Laserjet 4050 ja entrada en any que s’ha quedat fora tòner i a una Epson 650 R que té la mala costum de quedar-se fora tinta, no per ús sinó perquè amb el poc us que li don s’eixuga.

Així amb el canvi vaig aprofitar per renovar-ho tot i passar a tenir una làser que esper que em surti tan bona com l’anterior, que ja va ser de segona mà.

Aquests dies m’he cansat del bombardeig de notícies relacionades amb Microsoft i el Parc Bit: que si “los mejores programadores se dan cita en el vento Microsoft”, que si “Microsoft reune a todos sus centros tecnológicos en el Parc Bit”, que si “Microsoft ve en Mallorca al Silicon Valley del Turismo.

Perdonau-me però la interpretació que jo li faig a tot això és una altra. Una vegada més es tracta de sortir a la foto i justificar que es fa alguna cosa, i el poc que es fa s’ha de mostrar i magnificar de manera que no es vegi que darrera tot això no hi ha rés.

Avui, fa poques hores hem posat en producció una nova web per Fiesta Hotel Group anomenada Palladium Weddings és una web pensada per pantalles grans, on s’intenta mostrar el que és el producte de noces que té el client. Si us pensau casar aviat o renovar vots, no deixeu de fer-li una ullada, els escenaris i ambients són una autèntica meravella.

Com és habitual la web està desenvolupada amb Django i pensada per a suportar una càrrega important de visites, i a la vegada fer que el manteniment dels continguts sia el més ràpid possible. Pensau que muntar un paquet de noces, amb tot els extres, fotografies, escenaris, … no és una tasca trivial. Ens hem de posar amb la pell no tan sols del client potencial que visita la web, sinó de la gent que l’ha de mantenir, i per tant l’aplicació s’ha de cuidar tant en l’aspecte visible com en el que es veu menys, però que també té una part fonamental en l’èxit de la web. Si aconseguim fer una web fàcil de mantenir és més senzill que els continguts es mantenguin actualitzats i que la web estigui més viva.

En la situació de crisi que vivim, de tant en tant veus piulades o discussions per fòrums com meneame.net on es tracta a les empreses i als empresaris d’explotadors i esclavistes. Es posa tothom al mateix sac, de la mateixa manera que es fa amb els polítics i amb els funcionaris. Repetir aquestes consignes per mi vol dir potenciar el pensament únic vers el pensament crític, com una manera més de manipular a la massa i això no és bo.

Peewee és d’aquestes eines que fas servir de tant en tant però que quan les necessites t’alegres de tenir-les al calaix.

Pewee és un ORM (un object relelational mapper) és a dir, una llibreria capaç de transformar tuples de bases de dades en objectes, en aquest cas en objectes Python.

La llibreria està força ben documentada i la instal·lació és trivial amb pip. ORM però, n’hi ha uns quants al món de Python, què em duu a destacar Peewee doncs?

Doncs sí, han estat un bon grapat de dies dedicant-hi moltes hores, sobretot a casa i a hores mortes, però finalment avui, o millor dit ahir als voltants de les 19:30 apareixia la versió d’Spokenpic al Google Play.

Ara hem de veure quina acollida té dins un públic més ample que els beta-testers que han estat provant l’aplicació, als que aprofit per donar una vegada més les gràcies.

Ara comença també un procés de millora, de la web, de noves característiques, … Però abans de res gaudir uns dies de la feina feta i veure les primeres impressions de la gent.

Tal com em vaig comprometre, avui toca fer cinc cèntims de les butzes d’Spoken i d’allò que estam descobrint i aprenent fent el projecte.

Un dels maldecaps més grans ha estat fer feina amb l’àudio. Cada dispositiu ho tracta un poc d’aquella manera, i arribar a un format que la majoria de dispositius i navegadors es sentís està essent un malson. Amb jplayer la veritat és que va bastant bé, però encara així s’ha de tenir en compte quins formats vols fer servir i després trobar-nos amb que alguns navegadors fan bé l’actualització del player, altres no,… En aquesta versió el més important és que es sentit quan a més llocs millor, després ja hi haurà temps d’anar polint.

Aquestes darreres setmanes, mesos fins i tot, han estat força intenses. Amb projectes que han duit moltes hores i que al final han sortit.

Rasec de Guillermo i companyia va representar posar en marxa una aplicació que va duu més de tres mesos de feina, però amb uns resultats inicials més que encoratjadors.

Pel nostre client de referència en el món turístic Fiesta Hotel Group hem posat en marxa tres noves webs en poc temps: