Trespams

Avui he començat amb les especificacions de la comptabilitat. He obert un wiki i he començat a redactar les especificacions i crear els diagrames d’anàlis. Crec que la tecnologia està prou madura per permetre fer una aplicació comptable que pugui competir amb rapidesa i agilitat amb les aplicacions client servidors clàssiques. Obviament podrà competir amb les contapluses de torn sense cap problema.

Hi ha projectes de comptabilitat lliure ja en el mercat, en un ja hi vaig estar involucrat i ara vull fer-ne un que agafi les idees que he anat recolling al llarg dels anys, tant en projectes personals com a les distintes feines que he fet. A més he d’aprofitar un poc el TFC de la UOC que vaig fer damunt usabilitat en programes comptables.

El regal de la comunicació és un llibre de Sebastià Serrano editat per Ara Llibres, cent vint-i-sis pàgines a doble espai i tipus 12 d’un llibre de butxaca i fàcil lectura. Les idees que exposa Serrano en el llibre són molt interessants, però com ell reconeix als capítols introductoris el llibre és un refrit de la lliço inaugural del curs de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives sobre Comunicació no verbal en cures pal·liatives i això és nota tant en l’estil de l’obra com en moltes de les frases i exemples que posa, molt més orientades a un sector professional concret que a un públic generalista.

Ahir En Juan Moreno un amic vingut de l’orient llunyà, em va passar un enllaç molt bo Joel on Sofware que ja ha passat a formar part de la meva llista d’enllaços de referència. M’he passat bona part del matí llegint els articles d’aquest web.

A part del joc de paràules fàcil, en aquest web hi podem trobar un conjunt d’articles molt instructiu damunt engenyieria de programari, articles que van des de com escriure bones especificacions a com introduïr informes d’errors que realment serveixin per alguna cosa. L’article damunt com reportar errors crec que l’haurien de llegir tots els beta testers i programadors.

He acabat de llegir Wilt s’ha perdut de Tom Sharpe, editat per Columna. És una lectura llegurera, ideal per l’estiu i que no té res a veure amb la informàtica. He passat un grapt d’hores divertides encara que el llibre no arriba als nivells de bogeria del primer Wilt o d’altres llibres de Sharpe com vicis ancestrals.

El llibre té torços molts bons, en Sharpe és un mestre de l’hipèrbole, de l’humor àcid i sagnat i del politic-incorrectisme. És delirant el retrat que fa del potentat americà i de la seguretat social anglesa, tant que a cops no pots menys que posar-te a riure descontroladament.

Aquests dies estat llegint damunt un patró de disseny anomenat Inversió del Control o com l’ha rebatejat Martin Fowler injecció de dependència.

Fowler diu al seu article Inversion of Control Containers and the Dependency Injection pattern que el terme d’inversió de control està mal triat i que la moda dels bastiments de dir que implementen IoC és una obvietat.

Anant d’enllaç a enllat he trobat també altres articles interessants:

• A beginners guide to Dependency Injection
• Definició de IoC que fa Paul Hammant
• Definició de la Wikipèdia

De tot això n’he tret una idea del que és el patró i quan es pot fer servir. No he arribat encara a cap implementació concreta o com integrar-la amb els meus propis desenvolupaments, encara que pel que he estat llegint tant Hivemind com Spring són bons candidats, l’elecció d’un o l’altra dependria de l’arquitectura utilitzada en el projecte i de com es de bona la integració de cada bastiment amb aquesta tecnologia.

Doncs això, avegades és desesperant. Se suposa que tenc una maquinota i va molt més lent que la màquina que tenc a la feina. A més l’Eclipse es mor a la mínima. Quan vaig comprar el PPC la veritat és que m’esperava més rendiment i m’esta defraudant.

M’estic plantejant sèriament comprar una màquina nova per al desenvolupament Java i destinar el G5 a tasques no relacionades amb la programació amb Eclipse i Java. La veritat és que va molt bé com a servidor, he fet algunes proves amb Postgres i tira molt bé, el problema és no poder desenvolupar en condicions… No és que desenvolupi a casa, però m’agrada investigar i provar coses que a la feina no tenc temps de provar i és desmoralitzant veure que no puc avançar al ritme que m’agradaria per mor del maquinari.

Bé, pareix que el canvi de responsabilitat a la feina té algunes coses bones: menys stress i mens responsabilitat. Això fa que em pugui agafar quinze dies de vacances seguits. Feia ja un grapat d’anys que no podia fer-ho i mira, em fa certa i·lusió. Aquest estiu ens visita el meu padrí jove, de València. Fa també un bon grapat d’anys que no el veig i em fa ganes. El fotut d’això, però és agafar les vacances a l’estiu: s’està tan bé a l’oficina amb l’aire condicionat! A més tradicionalment als negocis turístics els mesos d’estiu són mesos tranquils pels departaments de programació. Tot el que no s’hagi posat en marxa ja no s’hi posa, i es bona època per poder fer feina sense presió.

L’anada a Londres va ser productiva. És bo poder parlar d’informàtica i programari lliure amb gent de la teva mateixa empresa, encara que sigui de països diferents. L’estada a Londres va coincidir amb la proclamació d’aquesta ciutat com a seu dels jocs olímpics del 2010, no ho vaig notar gaire de totes maneres, si no fos perquè ho posava els diaris ni ho hagués notat.

Em va anar d’unes hores no trobar-me amb l’embolic de l’atemptat. Vaig passar per una de les estacions afectades damunt les cinc de la tarda. Està clar que estadísticament això no és significatiu, ja que com jo milers de persones hi passaren el dia anterior, però fa pensar que davant una situació com aquestes tothom és una víctima indefensa. No arribaré a entendre mai el perquè d’aquestes barbàries i menys que es faci en nom d’un Deu. Això em referma amb el meu agnosticisme.

Finalment sols he pogut instal·lar la Fedora Core 4 al G5, tota la resta de distribucions que he provat basades en Debian han fet figa a l’hora d’instal·lar. Pareix que hi ha un bug al kernel que junt amb els canvis que ha fet Apple als nous models fa que la màquina es quedi penjada a la instal·lació. Gràcies a Guillem per suggerir-me que provàs la Fedora, vàren ser hores de descàrrega, però al manco el tigreton ha passat a millor vida i ara i tenc el pingüí.

Ahir em va arribar finalment el nou PowerMac G5, una animaló amb dos processadors de 64 bits, han estat prop de tres setmanes d’espera però he de dir que per ara compleix les meves expectatives.

Ho vaig acabar de montar ahir prop de les dues del vespre, començant a les 12, clar :) . Ara per ara encara no he tingut temps d’ instalar-hi el Linux, però no estaré molt.