Trespams

Un dels bastiments per Python que estic provant (gràcies Morenosan per fer-m’hi caure) per al desenvolupament RAD d’aplicacions web és el Django. Aquest bastiment presenta una sèrie de característiques que el fan preferible per davant d’altres projectes semblants:

• Està molt ben documentat
• El tutorial es molt bó. T’engantxa tot d’una amb la potència del bastiment.
• La capa de persistència està molt cuidada i es pot fer anar independentment del bastiment web, amb la qual cosa s’agilita el testeig.

La part d’Ajax (un dels punts forts de Ruby on Rails) encara està molt verda, però si en fitxam en el ritme en que avança el projecte no m’extranyaria que en un parell de mesos ja tenguin quelcom funcional i a bon nivell.

Quan hom es planteja un projecte informàtic la primera decisió que s’ha de prendre és quina metodologia seguirem a l’hora de desenvolupar el projecte. Bé, hi ha que dir que potser el que farem és començar passant de tota metodologia (code like hell, que en diuen) però com que aquest escrit anirà damunt metodologies i no damunt l’absència de la mateixa, doncs ho deixaré estar. :)

De la mateixa manera que cada llenguatge de programació nou promet ser la bala de plata que acabi amb tots els mals de la programació i ser el llenguatge de programació definitiu, les metodologies de programació ens prometen poder dur el control dels nostres projectes, millorar-ne la gestió, poder entregar-los en els plaços acordats i deixar satisfet el client. Si algú ha trobat una metodologia que s’adapti a tots el projectes i a tots els equips i que faci tot això, per favor, avisau-me, però tot i així permeteu-me que no m’ho acabi de creure.

He de dir que m’agrada molt En Paul Graham, m’agrada la manera que té de veure la programació i com l’explica. A l’article damunt la Web 2.0 ens diu entre altres coses el perquè creu que la tecnologia Ajax s’està imposant en les aplicacions web i com afronten aquest canvi companyies com Microsoft o Google. Segons Graham la primera ja ha fet tard, Google per la seva banda n’és un pioner.

Personalment també crec que les aplicacions web tenen un gran futur. Cada dia hi ha notícies de nous desenvolupaments que atraquen el món de les aplicacions web al món de les aplicions d’escriptori. Cada cop es poden fer més coses més fàcilment, això per una banda, i per l’altra crec que ens n’anam adonant que molts usuaris el que necesissten no són moltes opcions sinó aplicacions usables. Amb l’estat actual de la tecnologia ens podem plantejar gairebé fer qualsevol tipus de desenvolupament de gestió com a una aplicació web: una comptabilitat, una facturadora, un ERP, un CRM, … La majoria de les limitacions lligades a les validacions, al temps de refresc de les pàgines o a les interfícies d’usuari s’han eliminat. Ara podem crear fàcilment estructures d’arbre, taules ordenables i paginades i un bon grapat de controls d’edició que gràcies al javascript són comparables als controls de les aplicacions de sobretaula.

Fa un dies que estic jugant un poc amb Click, primer vaig mirar-me un poc els exemples, que són molts i variats, i després vaig devallar el codi font i ho vaig instal·lar a la meva màquina.

La instal·lació és molt senzilla i tant sols configurant el directori on es troba el Tomcat ja n’hi ha prou per a que es devalli les dependències que té i pugui compilar i instal·lar-se com a aplicació web.

Hibernate Tools 3.1 Beta és un afegit per Eclipse 3.1 que ens permet entre altres coses mapejar les taules de la nostra base de dades a fitxer xml utilitzats pel bastimet Hibernate, generar els POJOs

que mapegen aquests xml cap a classes Java i a més amb una utilitat que ens permet fer consultes HQL directament.

Així dit no sé si algú que no estigui una mica enterat del tema m’haurà entés res. Miraré d’explicar-ho: Un dels maldecaps més importants quan es fa servir programació orientada objectes en programes de gestió és que més tard o més d’hora hom ha d’acabar passant aquests objectes (normalment les seves propietats) cap a una base de dades i aquí comences els problemes, ja que s’han de fer un seguit de transformacions per passar dels objectes a les tuples de la base de dades. Podem trobar-nos que el gramatge dels objectes i les tuples de la base de dades sigui diferent, ens trobam que els conceptes de navegabilitat que tenim als objectes no es corresponen amb la BD, etc. El pas invers també és complexe, ja que es tracta de recuperar tuples d’una base de dades i transformar-les amb objectes.

La referència de l’article de JavaHispano es aquí i comenta una conferència de Marc Andreessen, el fundador de Netscape. Segons aquest bon home PHP serà més popular que Java en el futur. En el futur? No ho sé, però a mi em sembla que actualment el PHP és tan o més popular de Java per a fer webs. Que PHP pugui batre a Java en el món de la web ja no és cosa tant de llenguatge com de l’ús que se’n faci, es a dir, de la capacitació professional dels seus desenvolupadors.

El cap de setmana es presentava mogudet: els divendres vàrem dur els nins (els dos) al metge, ja que s’havien carregat de febre. No s’hi posen per poc, en un tres i no res es posen a 39 i busques i el gran ja ens ha donat algún ensurt, així que davant els primers simptomes febrils optam per dur-los al metge per saber si la malaltia es vírica o bacteriana i posar-hi remei l’abans possible.

En els moments d’escriure això m’estic devallant la beta de JDK 5 per pSeries, tant la versió de 32 bits com la versió de 64 bits, a veure si hi ha sort i funciona amb el PowerPC del G5. La versió 1.4.2 de 32 bits sí que funciona i és la que estic utilitzant en aquests moments, però la veritat és que em preocupa un poc no poder fer ús de tota la potència dels 64 bits, i encara més, tenir-me que quedar ancorat a la versió 1.4.2 de Java.

Avui al matí he començat la instal·lació de la Ubuntu Breeze. Després de provar la Live estava ja negitós i amb ganes de enviar a pastar la FC4. S’ha fet d’esperar, però, ja que malhauradament ahir no es va devallar bé la iso de la Ubuntu i he tingut que tornar-la a devallar. Un parell d’hores més d’espera…

Després de cremar la nova iso, comprovant els checksums amb el K3b he fet còpia de seguretat del que ja hi tenia. Un DVD complet de llibreries, fotografies i demés històries! Hi ha que veure el que s’arriba a acumular quan un té espai al disc.

Donc això, avui m’he devallat la Ubuntu Breezy per PowerMac, segons deia la documentació funciona per G5. Això ja és una gran millora per mi, ja que, com he comentat a altres apunts he tingut seriosos problemes amb la meva màquina i les distribucions Linux. Tan seriosos que sols al Fedora Core 4 em funcionava correctament. Problemes deguts a que les distribucions més antigues encara no havien incorporats les novetats que tenen els moderns G5 i que feia que es quedassin torrats a la instal·lació.