Trespams

Aquest cap de setmana he llegit l’Spring “A Developer’s Notebook”, ha estat una llegida ràpida, ja que encara que m’ha agradat l’estil del llibre l’he trobat massa bàsic. És una llàstima, quan vaig començar amb Spring era el que cercava i no trobava.

El llibre va introduïnt els distints conceptes i tecnologies que s’integren amb Spring. No hi són totes però són suficients per anar començar i fer un poc mes suau la corba d’aprenentatge. Ho toca tot per damunt i per posar l’exemple d’utilització de cada tecnologia els autors ho implementen a una suposada tenda virtual de lloguer de bicicletes. S’introduexi l’MVC d’Spring (pel meu gust molt millor que l’Struts), un poc de JSF[1], persistència amb JDBC , iBATIS, JDO i Hibernate. Després passa cap als serveis i AOP, transaccions i serveis. Els penúltim capítol estan dedicat a la missatgeria i serveis remots, introduïnt el JMS, potser una de les tecnologies més interessants pel que implica en quant a possibilitats d’integracio d’aplicacions. Remata el llibre un exemple de com fer servir Spring per a contruïr clients gruixuts (rich clients, que en diuen).

Sovint he vist en llocs tipus Barrapunto històries damunt el mal pagats que estam els informàtics, damunt el que s’ha d’aguantar, etc. Darrerament sempre surt el tema de que un enginyier informàtic no ha de programar, que això és feina d’altres. Quina bestiesa!

Aquesta actitud no la d’alguns informàtics, he sentit les mateixes paraules de gent que feia la carrera de Turisme i que pensava que la titulació automàticament el capacitava per ser director d’hotel, i que qualsevol altra lloc de feina era desaprofitar els seus coneixements i la seva titulació. El mateix podem dir de titulats en empresarials que automàticament es pensen que qualsevol lloc per davall de director general d’una multinacional no és digne d’ells. En quin món viu aquesta gent?

La matinada de divendres ingressàrem a la clíneca Juaneda de Palma, la meva dona amb el que pareixia un atac agut d’apendicitis, que es va confirmar a les poques hores. Afortunadament la cosa no va passar de l’ensurt, l’espera, les hores que no passen mai són potser el pitjor d’aquestes situacions, a part es clar, de la preoucpació llògica en vers la malalta.

El personal de la clínica fou molt atent en tot moment, i el cirugià que va atendre Na Catalina una bellíssima persona. Per sort no és que ens haguem mogut gaire per clíniques, però he de dir que l’amabilitat d’aquest bon senyor, el Doctor Heiko Hörstmann és quelcom que s’agraeix molt en aquestes situacions. Tant de bo tots els professionals tenguéssin la qualitat humana d’aquest doctor. Des d’aquí moltes gràcies!

Aquests dies estic aprenent a fer anar el Django i he esta provant quins dels entorns de desenvolupament s’adapten millor per a aconseguir el que vull, a saber:

• Possibilitat d’establir variables d’entorn. Django les necessita per les utilitats d’administració.
• Possibilitat de canviar el PYTHONPATH
• Resaltat de sintaxis per Python
• Autocompletat per Python
• CVS o subversion integrat
• Integració del depurador de Python

Encara que no hem de predre mai de vista que un IDE sols ens deixa fer el que està preparat per fer, i per això cal no oblidar-se de les eines especialitzades de consola (cvs, diff, vim, grep, bash,…) quan l’ocasió ho requereix, sí que es veritat que per un tant per cent molt elevat d’ocasions un bon IDE marca la diferència entre un desenvolupador que fa feina “a gust” i un altre que no ho fa. I fer feina a gust vol dir sovint ser més productiu, ja ho sabeu!

La meva utopia personal ha estat des de fa molt temps poder teletreballar. No m’agrada gens fer camí: m’emprenya molt perdre temps a la carretera anant a pas de tortuga quan fan dues gotes, al més mínim accident, cada cop que al polític de torn li dóna per fer una obra nova, quan repinten la carretera, o instal·len una andròmina nova… Són comptats els dies en que puc fer els 20 km d’autovia que separen Binissalem de Palma en menys de mitja hora i per regla general necessit prop de tres quarts d’hora des de que surt de Binissalem fins que entr per la porta de l’oficina.

El 2005 va ser l’any en que a la fi canviàrem de casa, després de prop de 5 anys d’obres i dificultats, que he de dir que no varen ser per mor del constructor. Al començament de les obres i en un any de sequera trobàrem aigua fents els fonaments de la casa, l’estudi geològic es retrassà molt, paperassa i més paperassa per tot …

També va ser l’any del meu retrobament amb la programació després de gairebé dos anys estant-ne un tant allunyat: va ser l’any de Java i Python, de l’Ajax i les aplicacions web. Va ser l’any en que Alfonso Antolínez, el meu ex-cap arribà al màxim nivell d’incompetència i l’any de l’arribada d’un nou director d’informàtica, En Lluïs Valle.

Hi ha gent que ha contactat amb mí per dir-me que no pot deixar comentaris al meu bloc. Ho sent-ho molt no està fet a posta, pareix que hi ha alguna cosa malament a la meva configuració del WordPress o que algun dels plugins anti-spam estan funcionant massa bé. Aquestes vacances miraré d’arreglar-ho, però no sé si me’n surtiré. El trastejar amb codi php i el WordPress no és cap de les meves prioritats principals, a saber: estar amb els meus meuts, llegir, estar amb la família, llegir un poc més, …

El Viajero de John Twelve Haws ens sumergeix en un futur proper, no hi ha naus espails ni res semblant, però la tecnologia hi la informàtica estan forçá més adelantades que en l’actualitat.

La novela és una mescla d’acció, teologia, misteri, crítica social, lluita entre el be i el mal i el clàssic “chico conoce chica” en aquest cas “chica conoce chico”; en unes proporcions que fan que la novel·la sigui molt entretinguda i que “engantxi”.

Sovint quan vaig a una pàgina web m’agrada obrir la pantalla de codi font i veure’n les butzes. Així puc saber quí la feta, com s’ha fet, conèixer en definitiva un poc la gent que hi ha al darrera.

Darrerament i per motius professionals he anat a les webs d’un bon grapat d’Ajuntaments de Mallorca. Tal com va apuntar Benjamí a la bulmailing dins el codi d’un bon grapt d’aquestes web ens hi podem trobar aquesta perla:

Demà (bé, avui ja) es farà el sorteig de la Grossa de Nadal. Dessig mota sort a totes aquelles persones que juguin els mateixos números que jo }:D

La llàstima de tot això és que no hi confio gaire amb aquestes coses. Amb això de sorteigs nadalencs, primitives i onces varis no he tingut mai massa sort i tenc el convenciment que si algún dia em veig a tenir doblers no serà per que m’hagi tocat la rifa, sinó perquè me’ls he guanyat fent feina…