Trespams

Dur un projecte informàtic de programari no és una tasca senzilla. Una de les majors dificultats que hi ha és poder mesurar el que es fa, de tal manera que la feina feta pugui servir per alimentar a nous projectes i fer-ne una estimació millor.

Per fer el seguiment dels canvis i controlar les distintes versions  des de fa molt temps disposam d’eines molt potens com el cvs o subversion, però a més cal tenir actualitzada la documentació, gestionar les incidències, saber ràpidament què queda per fer, el nombre d’errors detectats, la prioritat d’aquest errors, … I encara més, convé poder tenir informats als nostres usuaris del que s’està fent.

La Comunitat del programari lliure no deixa de donar-nos sorpreses i alegries. De la llista de Django m’ha arribat un enllà a un arixu de resaltat de sintaxi per les plantilles de Django http://www.vim.org/scripts/script.php?script_id=1487 d’un tal Dave Hodder.

Aquest home supòs que deu estar utilitzan Django pels seus desenvolupaments i fent servir Vim com a editor. Com que li era útil doncs ha creat la utilitat i l’ha posada a disposició de la comunitat per a que tothom se’n pugui beneficiar. És l’esperit del programari lliure!

Llegint l’anunci al meneame i l’entrada de kexi 1 dins la distribució d’aquest paquet ofimàtic vaig enrecordar-me d’un tema que sovint em preocupa: la utilització de les fulles de càlcul com a bases de dades.

És a dir, per mi per pròpia definició, una fulla de càlcul té sentit quan s’espera fer algún tipus d’operació amb les dades que conté, però quan sols serveix per que s’utilitzi l’estructura de files i columnes per fer de repositori ràpid de dades sovint em dona que pensar. Kexi és un projecte per a callar la boca a aquells que ens diuen que en aquests moments no hi ha res semblant a Access per Linux, sols per això potser s’ho val, i segur que amb el temps superarà llargament tot el que poguem trobar a l’Access. Personalment sols la idea de tenir un Python com a llenguatge d’script ja em dóna més garanties que no el que té la competència. El problema fonamental, però és que tot aquest esforç rarament es veurà recompensat en una utilització d’aquest producte per part de l’usuari mig.

L’altra dia i al segon intent, vaig rebre la darrera comanda que havia feta de llibres. En aquests moments estic llegint el que possiblement sigui el més interessant del que vingueren en la comanda “The design of everydaty things”, de Donadl A. Norman, editat per Basic Books.

És un llibre en format butxaca amb una curiosa cafetera per portada. Abans el titol de llibre era The psychology of everyday things, però pel que pareix els llibreters ho catalogaven malament :)

Aquest és el darrer assaig de Joel Spolsky que podeu trobar a  http://www.joelonsoftware.com/articles/DevelopmentAbstraction.html. Com la majoria d’assaig d’aquest autor és molt encertat i ens fa reflexionar damunt la complicació que té dur un negoci de programació i la capa d’abstracció necessària que hi ha d’haver entre el negoci mateix i els programadors per a que aquests darrers puguin fer la seva feina.

Aquest conecepte es repeteix també a altres capes del desenvolupament informàtic. La figura del cap de projecte, per exemple, ha de servir també da cap d’abstracció entre els programadors i les complexitats polítiques i empresarials del projecte, essent una de les seves tasques principals la de permetre fer feina i aïllar a l’equip de programació de les n-mil reunions que hi pot haver, de les cridades dels clients, de les cridades dels caps… Si això s’aconsegueix el projecte pot avançar, en cas contrari s’acaba en un entorn de feina on les contínues interrupcions i les desconnexions [1] forçades fan pràcticament impossible fer feina productiva.–

Ahir s’acabaren les terceres jornades de programari lliure de Bulma. Han estat tres dies [1] molt entretinguts, pareix que el temps s’ha allargat i em dona la sensació d’haver estat a un altre món. Potser la frase, el crit de guerra, de Branco de que un altre món és possible ha esdevingut certa en aquestes Jornades, ja que l’esperit, la participació, els ponents, la gent que les seguia des de casa seva, els patrocinadors i col·laboradors, tots, demostraren que al manco durant aquests dos dies sí que ho era de possible un altre món.

El dijous ha estat un dia molt interessant. Ha costat però pareix que tot ha acabat funcionant. Els problemes de darrera hora sempre són inevitables, però en Murphy ha estat especialment entremeliat.

El Casal de Campos fantàstic com a les anteriors jornades i la gent encantadora. Prometen ser dos dies molt intensos! Per cert recordau el tema de l’audio i el video en directe, tal com s’explica a http://jornades.bulma.net/chat.php

Ens veim allà!

Ja hi som. Demà ens veurem amb la gent de Bulma a Campos per anar a montar. La meva participació a l’organització de les Jornades ha estat molt escassa i això essent molt magnànims, però esper rescabalar-ho demà.

Esper i desig que vagi tan bé com la darrera vegada. La gent de Campos és molt acollidora i el casal on feim les jornades està força bé. La passejada des de Binissalem a Campos és llargueta, però sincerament crec que s’ho val. Per a més informació: http://jornades.bulma.net/Les jornades coincideixen amb una altra bona notícia: Python 2.5 ja està en alfa! L’he baixa i compilat pel PPC sense cap problema. A això se li diu ser multiplataforma! Les novetats de la versió 2.5 fan que encara sigui més divertit i clar programa en aquest llenguatge. La llista de novetats és a http://docs.python.org/dev/whatsnew/whatsnew25.html

A algunes de les meves darreres lectures ha aparegut el concepte de coneixement compartit. M’he interessat pel tema i miraré de fer-ne cinc cèntims.

Anomenam coneixiement compartit és aquella informació coneguda per un grup de persones quan totes elles saben que els altres la saben i que saben el els altres saben que la saben, … Un exemple típic de coneixement compartit és diferencia doncs del coneixement comú en l’aspecte de saber que els altres ho saben i saber que els altres saben que nosaltres ho sabem. Com aquell que ens diu una mentida, ell ho sap, nosaltres ho sabem, però a més el que la diu sap que nosaltres sabem que és mentida y nosaltres sabem que ell sap que nosaltres sabem que és una mentida.

Supòs que és un títol que molt gent coneix però que no sé si sabeu que està accessible a través de la xarxa i traduït al castella. Ho podem trobar a sindominio. La traducció és molt bona i es llegeix molt fàcilment.

És fantàstica l’orientació que dona Neal Stephenson a l’essaig, com ens fa veure el que és un sistema operatiu, el que ha de fer i com les interfícies gràfiques en amaguen, sovint de manera artificial i amb un preu, les complexitats inherents a una màquina tan complexa com és un ordinador.