Trespams

En Benjamí al seu blog ha feta una entrada d’aquestes que agreixes que sigui diumenge per tenir tot el temps d’assaborir-la i pair-la com cal.

Quan he anat llegint l’apunt i les diferents classificacions no he diexat de pensar en el que m’envolta, en l’entorn més proper: la feina, la família, els amics i veure com es classifiquen perfectament dins una de les categories que esmenta Benjamí.

Sovint les mateixes persones a distints àmbits tenen classificacions diferents. Gent que defensa la llibertat d’expressió, d’idees, d’identitat sovint ho fa fent servir formats privatius, la qual cosa no deixa de ser una contradicció. Potser l’apunt de Benjamí, si els ho feim arribar, els obrirà els ulls.

Amb aquest títol comença una oferta de feina de l’empresa IN2 apareguda a Infojobs els 16-06-06. Aquesta gent cerca 15 titulats o gent a punt de titular-se, amb un bon expedient acadèmic i amb prou coneixements de Java, J2EE, J2SE i BBDD relacionals com per poder seguir un curs avançat de programació de 250 hores.

Així com avança l’anunci la cosa es comença a desbaratar:

Primer faran una preselecció per veure qui pot anar al curs i qui no. Això no és cap mala cosa en sí mateixa. Si es cerca gent que pugui seguir el curs, es lògic que vulguin garantir-se de que ja es té un cert nivell i que el curs podrà avançar amb prou rapidesa.

Llegit a una llista de correu de Linux i PPC:

[…]

I guess, its like this: Windows OS, Mac OS, are like BBS’s,and Linux is like the Open Internet… which one are you going to dial into ??? …The future is for Open Source.

[…]

Una bona comparació, si l’enteneu vol dir que ja teniu una edat :)

Sovint en alguns llocs dedicats al programari s’anuncia una nova versió de tal o qual empresa diguent que “la companyia X ha alliberat la versió y.zt” per després trobar-nos que és un producte totalment privatiu.

La llibertat entesa també pels programes, per mi significa que són lliures també de deixar qui els ha fet per convertir-se en part de la comunitat de programari lliure. En cas contrari aquest presumpte alliberament no és tal. Supòs que a ningú se li acudiria anuniar un nou model de cotxe diguient que el fabricant ha “alliberat” el cotxe, i això que en aquest cas, el propietaris del cotxe segur que tindran molta més llibertat de fer el que vulguin amb el que han comprat que no els qui comprin un programa privatiu.

A la llista de discussió de Django hi ha un fil força interessant anomenat Ajax support, there is no need for reinventing the wheel. La cosa va de si és necessari que hi hagi una llibreria d’Ajax dins del bastiment o no.

Qui inicia el fil és partidari de que sí, de que hi hauria de ser, i que es podria copiar el que ja hi ha a altres bastiments, com Ruby per exemple, tot i que algunes opnions consideren que la implementació de RoR és un poc nyap, ja que facilita un disseny pobre de l’aplicació.

Darrerament m’estic trobant amb la situació de que la gent es sorpren de la qualitat que tenen algunes de les aplicacions que ens podem trobar al programari lliure. I quan dic gent també m’estic referint a mi mateix. De sobte te n’adones de que un programa o utilitat que fa alguns mesos tenia bona pinta ara ja té pràcticament totes les característiques que hom volia.

Agafem per exemple alguns dels plugins de desenvolupament  per Firefox, el Dom Inspector, les Web Developer, o el Firebug. Aquestes utilitats han arribat a un nivell de funcionalitat sorprenent en sols uns quants mesos. El millor de tot, però, és que aquesta funcionalitat ve marcada per les necessitats dels usuaris i no per una necessitat comercial. Així no es d’extranyar que quan necessitem quelcom en temes de desenvolupament web, allò que dius “mira, estaria bé poder …” et trobis que dita funcionalitat ja ha estada incorporada a aquestes eines.

Per la llista de Python, concretament a pun apunt del Dr. Dobb’s Python-URL! m’he assabentat de l’existència del llibre wxPython in Action i de la possibilitat de fullejar un dels seus capítols a la web pythontrheads.

Això són bones notícies, ja que vol dir que a partir d’ara tindrem més documentació d’aquesta excel·lent llibreria gràfica. Pels qui no la coneguin wxPython és un embolcall (binding) per Python de les llibreries wxWidgets, abans conegudes com wxWindows. Aquestes llibreries són portables, potents i no gaire pesades. L’emperò és que la seva gestió d’events no és tan neta com el mètode signal/slot de les Qt.

Pareix que la gent de SM2 s’apunta a la festa. Ahir va sortir l’anunci a Infojobs de que cercen 8 Titulados sin experiencia. Pareix que aquest nou projecte tindrà molts pretendents, o potser no estan troban la gent que volen. Cada vegada estic més convençut que cerquen mà d’obra barata més que res …

Els d’SM2 són d’aquests que no posen rang salarial a l’oferta. Particularment no m’agraden aquests tipus d’anuncis de feina. M’agrada saber per quins salaris es mou la cosa, en cas contrari són ganes de fer perdre el temps a la gent que depenent dels sous ja ni tiraria currículum. Davant això l’alternativa que queda és enviar el nostre rang salarial dessitjat just amb la carta de presentació del currículum, d’aquesta manera evitarem anar a entrevistes per després descobrir que el nivell de sou no està a l’alaçada.

Estic subscrit a les ofertes de treball d’Infojobs des de fa molt de temps [1], és interessant comprovar el tipus d’ofertes de feina que hi ha a Mallorca per a informàtics, el tipus de coneixements que es demanen, les tecnologies de programació, … Dóna una petita idea de cap a on es mou el mercat. Com que moltes de les ofertes que hi apareixen són d’empreses que es dediquen a la subcontratació de personal per terceres empreses, podem veure també el tipus de tecnologies que fan servir actualment alguns dels departaments informàtics de les empreses més grans de Mallorca.

El primer de maig es produï la integració de la branca M-R, per magic removal, dins la línea de desenvolupament principal, el trunk dels projectes subversion. Aquesta integració marca una fita important en el que és el desenvolupament d’aquest bastiment de programació.

El M-R, ara integrat a trunk, proporciona un espai de noms molt més clar, sense la “màgia” de la versió anterior. Ara per fer servir un model la importació és pràcticament directa, lògica, més de l’estil dels objectes de Python.