Trespams

Arrel de l’anunci d’un forat de seguretat a Rails aquests dies podem llegir a força blogs comentaris del tipus ja sabia jo que això no podia ser tan bo, o que comparat amb Java encara li queda un llarg camí, que si ja ho deia jo, …

No hi ha cap bastiment de programació o llenguatge que pugui assegurar que està lliure de forats de seguretat, sols és questió de temps el que es trobin. El que és important és com es tracten aquests forats, en quant de temps es resolen les fallades i com n’és de complexe l’actualització.

Un projecte es pot classificar com a Death March quan un dels seus paràmeteres excedeix la norma en com a mínim un 50%, ja sigui en termes de temps, personal o pressupost (50% per davall de la norma en aquest cas) o en funcionalitat (doblant la funcionalitat típica). O amb una altra definició, són projectes on la possibilitat de que falli i no es compleixin els objectius és major que el 50%.

A la gent que ens dedicam a la programació i a la gestió de projectes és habitual que ens ens demanin que estimem què costa un projecte en termes d’hores de feina. Cada un pot fer servir el mètode d’estimació que millor li vagi: el dit a l’aire, punts funció, Mark II, estimació per casos d’ús, etc.

Aquests mètodes acaben donant un nombre de mesos home, que hi ha que tenir en compte que segons el que demani el client poc te a veure amb el que costarà realment el projecte.

L’estiu és una bona èpica per llegir, el dia s’allarga i els vespres fa ganes estar una estoneta més a la fresca llegint, sempre i quant els moscarts no ho impedeixin.

Aquest cap de setmana he acabat de llegir el llibre de Joel on Sofware. He de dir que no m’ha decebut. Hi ha alguns capítols fluixets i algunes contradiccions (sobretot quan parla de llenguatges de programació i .Net) però en definitiva el llibre és molt aprofitable. Potser tècnicament no arriba al nivell d’autors com De Marco o McConnell, però té un llenguatge molt proper i entenidor.

Avui hem començat el curs de Ruby organitzat per la CAEB. Per ara la cosa pinta bé. He estat llegint coses del Ruby, especialment des de que hi va haver el boom del Ruby on Rails (RoR pels amics), i un curset de 20 hores com aquest pot ajudar bastant a aclarir coses. Encara que hi ha força informació a la xarxa és molt més interessant i productiu que t’ho conti algú com en Guillem que anar-te cercant la vida tu mateix.

L’altra dia vaig rebre del llibre de Joen on Sofware via Amazon. El llibre, publicat per l’editorial Apress recull bona part dels articles publicats per Joel Spolsky al seu blog. [3]

Tot i que els articles es poden llegir directament per la web, tenir un recull així en format llibre és molt interessant, més aquests dies d’estiu, on tenir un llibre i llegir-ho a la fresca és molt més còmode que tenir l’escalforeta del portàtil (per que en tengui).

Avui he anat a unes conferències organitzades per la gent de Garrigues de Mallorca. Llevat de les dones que hi havia i d’un company, en Miquel, especialista en fiscal, me pareix tota la resta amb “traque i corbata”. No hi ha res a dir d’això, però m’ha fet gràcia. :)

La conferències que més m’han interessat anaven de d’alguns aspectes de la fiscalitat aplicada al comerç electrònic i la conferència de Fernando Martínez damunt la LOPD.

Matas compra un palacio de más de 800 millones de pesetas, l’enllaç l’he trobat via menéame. Segur segur, que hi ha una explicació ben lògica per a tot això. El sou de ministre i el de president de la Comunitat ben invertits i amb una política d’estalvi auster i bones inversions fan miracles. O potser una hipoteca a 40 anys?

No estaria de més que si la notícia és veritat el President ens explicàs la seva recepta per l’èxit. D’aquí no res de ministre d’economia. Espera, aquest home no era ítim de Zaplana, aquell que va dir que estava en política per enriquir-se?

Acab de veure el 30’ dedicat a Eivissa i fa fredat el que expliquen. Per una banda com s’està actuant per tal de desnonar a la gent de casa seva, amb l’excusa d’una obra que no necessita l’illa, per l’altra l’actitud de Matutes i familia davant la feta, diguent que la gent que es manifesta és violenta i que es majoritàriament vinguda de fora.

Al reportatge es mostra com Matutes aprofita la terra que es lleva als legítims propietaris per dur-la a un camp de golf de la seva propietat i s’entreveu l’alt grau d’especulació que amaga la maniobra: camps de golf, accessos a ports esportius, a discoteques,…

En Benjamí al seu blog ha feta una entrada d’aquestes que agreixes que sigui diumenge per tenir tot el temps d’assaborir-la i pair-la com cal.

Quan he anat llegint l’apunt i les diferents classificacions no he diexat de pensar en el que m’envolta, en l’entorn més proper: la feina, la família, els amics i veure com es classifiquen perfectament dins una de les categories que esmenta Benjamí.

Sovint les mateixes persones a distints àmbits tenen classificacions diferents. Gent que defensa la llibertat d’expressió, d’idees, d’identitat sovint ho fa fent servir formats privatius, la qual cosa no deixa de ser una contradicció. Potser l’apunt de Benjamí, si els ho feim arribar, els obrirà els ulls.