Trespams

L’altra dia ens va arribar la notícia: TUI es fusiona amb First Choice. La fusió crearà la major companyia turística del món amb un volum de clients de 27 milions de persones i amb operacions en uns 200 destins arreu del globus.

La fusió s’engloba dins el moviments que ha hagut recentment en el sector turístic,  també MyTravel, la meva companyia anterior, es va fusionar amb un altre dels grans operadors turístics: Thomas Cook.

Al 2007 a Bulma és l’any especialment dedicat a les Jornades als Instituts. Es tracte d’un conjunt de xerrades més o manco formals on s’intenta explicar a la gent tant què és això del programari lliure com fer demostracions del que se pot fer.

La meva xerrada va de com està evolucionant l’e-bussines a l’empresa turística, mostrant com està evolucionant el negoci des de que explotà la bimbolla tecnològica, i de com i amb què s’estan fent les webs.

El dimecres passat vaig estar a una demostració damunt els productes SOA d’Oracle. Encara que fos una demo comercial i de Powerpoint, he de dir que les eines pareixíen força interessants, fins que començaren a parlar de que tot allò que es mostrava estava completament basat en estàndards, que si era una implementació fidel de BPEL, però, clar hi havia un però, amb extensions propietàries i úniques d’Oracle per fer-ho molt més potent.

Per DMS entenc el que se coneix com a Document Management System. Ho diferenciam d’un CMS (Content Management System) en que la principal missió d’un CMS no és mostrar continguts sinó amagtzemar i gestionar documents.

Al món codi obert trobam pocs exemples de DMS, ja que la majoria d’aplicacions que trobam estan més en la línea de poder mostrar continguts per la web que el de la gestió dels documents.

Primer va ser la World Travel Market, després una fira a Dominicana, després FITUR i ara toca la darrera gran fira del turisme, l’ITB.

En cada ocasió hem presentat o bé webs noves o bé nous productes a les webs existents. A l’ITB és el darrer cas, hem posat al B2B la capacitat de comprar excursions i trasllats del l’ample catàleg que té l’empresa.

El desenvolupament d’aquesta darrera fase ha estat molt agressiu: sols tres setmanes per tenir llesta tota la funcionalitat i un equip de gent gairebé tres vegades major que l’habitual. Encara no he tengut ni temps de pensar en una classificació pel projecte segons la terminologia de Yourdon, però estaria entre un de missió impossible i ugly.

De tant en tant hom veu a la web llistes de coses imprescindibles per fer tal o qual cosa. Encara que sonvint són molt repetitives a vegades van bé per descobrir noves coses. Així que per si algú li va bé, aquí teniu la meva llista d’imprescindibles per la programació web.

Destacat

• GNU/Linux. Se’m fa molt difícil pensar en programció web i no pensar en el GNU/Linux. No ja per les eines que incorpora cada distribució, sinó per que comporta d’entorn de desenvolupament. Sovint hem de veure logs, canviar configuracions, anar a servidors remots a veure què està passant. Linux ens ho posa fàcil.

Eines

L’OpenOffice duu un complet editor d’equacions matemàtiques, motl útil quan volem escriure fórmules complexes dins el nostre document.

L’editor segueix un poc la filosofia de LaTex, és a dir, encara que té ajudes gràfiques es suposa que està pensat per gent que escriu moltes fórmules, i per tant, la interfície d’entrada és el text.

Com que a mi m’agrada molt LaTex per escriure documents llargs (tenguin o no tenguin fórmules) trob aquesta manera d’allò més natural, però com que no escric fórmules cada dia, doncs a vegades no record massa bé com es feia alguna cosa.

Fan un anunci per la tele, apareix un home netejant una façana, apareix algú que es fa neta la boca amb un elixir bucal. L’elixir és molt potent, se veu, quan ho deixa anar per les canonades d’aigua bruta es veu com va baixant com una bomba,… Després una canonada d’aigua neta explota com per l’efecte de l’elixir i acaba de fer neta la façana. Tot molt gràfic, tot molt normal, llevat que no és correcte. Si explota la canonada hauria de ser la d’aigua bruta i l’home de la neteja no crec que estigués molt content com un sortidor d’aigua fecal pega per la façana.

En moltes empreses per procediment es canvien tots els ordenadors cada quatre anys, quan el valor de l’equip s’ha amortitzat totalment.

Aquesta no és una mala pràctica pels equips d’oficina, però el café para todos és molt perjudicial en entorns de desenvolupament, on es vol aconseguir un ratio de productivitat màxima.

Anem a pams, suposarem que el cost d’un equip nou de trinca és de 600 € + IVA, en aquests moments estaríem parlant d’un Core Duo 2,13 GHz amb 2 Gb de RAM, és a dir una màquina prou potent com per poder fer feina amb entorns devoradors de màquina com la combinació Eclipse+Java.

Quan es parla de metodologies de desenvolupament ràpid d’aplicacions segurament sentirem parlar d’scrum, RUP, XP com a més rellevants. Hi ha però una altra metodologia anomenada ASDM o 3UI [1], que intentaré explicar a continuació:

Aquesta metodologia es caracteritza per la presència d’un stakeholder[2]  quen no sab massa bé què vol, però  vol lo mateix que el que té el veinat, però millor, més barat, més ràpid, que sigui exactament igual però que no s’hi sembli. Això és condició necessària però no imprescindible. Per a trobar-nos davant un projecte ASDM és important també que l’stakeholder tengui un esperit comercial fort, capaç de fer promeses que obliguen a tercers amb plaços que no tenen cap base.