Trespams

Doncs això, que m’he baixat la darrera versió del JDK de ca’n IBM. Encara pareix que és una Beta, però amb un poc de sort esper que arregli alguns problemes que hi ha amb PPC, sobretot en el que fa referència a la velocitat d’execució.

He vist que hi havia la versió PPC 64 bits, però com les altres vegades hi ha que conformar-se amb la versió de 32.

Quan surt una nova versió de la màquina virtual sempre tenc la tendència a provar-la a casa amb el PPC, l’Eclipse és un entorn de desenvolupament pesat com ell sol, però es fantàstic com a IDE i la integració amb Python amb el PyDev és molt bona. El problema que m’he trobat fins ara és que l’Eclipse damunt el PPC falla, i falla mot, es tanca, i això fa que es perdi feina feta que no compensa les facilitats de l’IDE.

Un dels problemes que tenim els tècnics és que no estam acostumats a negociar, a parlar en públic ni a guanyar-nos la vida endolçant conceptes i fent metàfores empresarials. Per això sovint ens trobam amb que hem acceptat plaços d’entrega impossibles, treball extra per un programa que no estava pressupostat, etc. Davant gent que està acostumada a negociar per guanyar-se la vida, sempre partim en desavantatge i cal saber-ho. Si un sap o estan les seves debilitats i les fortaleses de l’altra pot orientar millor la seva estratègia de negociació per tal de no veure’s sorprès pel poder de convicció de l’altra part.

A l’espera de l’aeroport em va entrar fam. Els de Tuifly ens van donar un val de 4.5 € com a compensació per les tres hores de retràs per gastar-ho dins l’aeroport, així que vaig anar al bar de la sala d’espera a comprar un entrepà. Feien mengera, de gairebé un pam, farcits de formatge, tomàtiga i enciam. Vaig suposar que amb el val no en tindria ni per començar, però no, no arribà als 4 Euros, el que sí va ser força cara va ser un botellí d’aigua que gairebé costà tant com el propi entrepà. Total 6,20 euros.

El dijous vaig partir cap a Hannover a la reunió periòdica de l’Open Source Advisory Group. Aquestes reunions serveixen per anar tractant l’encaix del programari lliure dins el grup, com es fa servir i intercanviar experiències d’eines de programari lliure. Per exemple ens presentaren el Testopia, una extensió de Bugzilla per a gestionar tests. No el coneixia i és força interessant. Hi ha que dir que el tema del Bugzilla ho tenen molt bé per allà, amb gent que s’hi dedica, personalitzat i força ben gestionat.

Aquests darrers dies ens hem estant barallant amb el sistema de pagament on-line de Sermepa. He de dir que el contacte que ens han donat a La Caixa per a la resolució de problemes és força atent, encara que les respostes siguin un tant telegràfiques. Tot i així i amb un poc de bona voluntat es pot fer un sistema de pagament amb aquesta gent amb facilitat, sempre, però que no te’n refiïs de la documentació.

L’altra dia amb un consultor estàvem discutint damunt la conveniència o no de realitzar una aplicació de gestió bé en Oracle Forms o bé en tecnologia web, J2EE en aquest cas. És a dir, triar entre una tecnologia antiga o una tecnologia en constant moviment com és la tecnologia associada a la web.

Fa uns anys jo mateix no m’ho hagués ni plantejat. Encara que era perfectament possible fer aplicacions web de gestió, quan la usabilitat i la velocitat d’entrada de dades i la validació d’aquestes era un punt crític, les aplicacions d’escriptori [1] eren molt més potentes que la tecnologia web del moment podia oferir.

Llegint un post damunt com configurar el depurador de Python, el pdb de Ned Bachelder he arribat a un post de Coding Horror comparant els SEOs i els pornògrafs i finalment al blog de Bob Congdom, que feia referència a un article anomenat Refuctoring.

El refuctoring és un patró de refactorització que parteix d’un codi font ben dissenyat i mitjançant una serie de petits passos reversibles es transforma en un codi que és totalment impossible de mantenir per ningú llevat de qui l’ha aplicat. Hi ha un pdf i tot on explica pas a pas com aplicar aquest patró.

L’altra dia amb Xisco i Suki de programari per la monitorització de xarxes d’ordinadors. No hi estic massa posat amb això, però entre unes coses i altres ha sortit una llisteta prou interessant:

• Opennms. D’aquest en puc donar fe de la seva capacitat de configuració. És capaç de gestionar-ho gairebé tot. Fet amb Java (J2EE) pareix que es prepara una nova versió que en millorarà molt l’arquitectura i la configuració. Hi ha un tutorial de com configurar-ho a howtoforge.
• Cacti. Gràfiques de moltíssima qualitat per tenir un control del què està passant als nostres servidors, xarxa, discs… No té el sistema d’avisos d’Opennms però n’és un complement molt interessant.
• Monit. Pel que he llegit és molt senzill. Hi ha també un tutorial a howtoforge.
• Zabbix. Un seriós competidor pel Opennms, també amb el seus corresponent tutorial.
• Zenoss. Un dels nousvinguts en el negoci de la monitorització, però que està pegant molt fort. Amb una presentació mot cuidada i programació basada en Zope i Python. També amb el seu tutorial d’instal·lació.
• Munin. Escrit en Perl no té la vistositat dels altres entorns, però per monitoritzar el bàsic dels nostres servidors també pot servir.
• Nagios. Tot un clàssic. Tant que l’havia deixat fora de la llista.

Me deix a la llista sofware com l’ntop que per casos concrets segurament aniran molt bé. Aquesta llista i sense cap ordre en concret, representa potser el millor que hi ha en aquests moments en programari de monitorització per Linux. Al manco fins el que jo he trobat.

Fa uns dies que estic de vacances i estic aprofitant per tancar algunes coses que tenia a mig començar. Una d’elles era la publicació d’un article damunt l’estimació de projectes de programari fent servir una tècnica que es basa en els casos d’ús que es fan a l’etapa inicial del projecte.

Aquesta tècnica és molt senzilla de fer anar i resulta sorprenentment acurada una vegada hem ajustat alguns paràmetres que depenen de la nostra organització.

Aquesta setmana hi ha dos apunts interessants de Ricardo Galli i Pep Torró damunt Linux i els infants, molt convenients de llegir per tots aquells que teniu infants i voleu iniciar-los amb la informàtica.

Des de fa molt temps els meus menuts que ara tenen 6 i 3 anys fan servir GNU/Linux, una Ubuntu concretament. Cada un amb la seva compta d’usuari i identificats amb nom i clau, i tenen ben clar qui ha entrat amb quin usuari. El menut va començar a conèixer les lletres per la necessitat de posar el seu nom i la seva clau (fàcil, això si). El major ja és capaç de crear accessos directes, canviar les barres de menús, i adonar-se’n quan el nom d’un programa no correspon amb el que diu la icona i canviar-ho.