Trespams

Seguint la línia d’assajos com “How to write unmaintainable code” o el refuctoring, ens arriba un assaig que revolucionarà la vostra manera d’entendre la programació: l’abject-oriented programming.

En el seu assaig Greg Jorgensen introdueix novetosos conceptes que sovint ens hem trobat en el codi, com les fragile base class, aquella classe o mòdul, que fa molt de temps que està a l’aplicació i que qualsevol canvi que s’hi faci romprà tota l’aplicació.

Alguns professionals de les TI no deixen de sorprende’m, són capaços de contradir-se una frase després de l’anterior, intentant justificar l’injustificable.

L’altra dia algú es queixava del complexe i costós que resulta fer les actualitzacions dels productes d’Oracle, que si has de fer venir una múnia de consultors, que si les dependències entre productes són tan complexes que quan actualitzes un producte has d’anar molt alerta amb com afecta a la resta de productes de la companyia, etc.

Fins que el tema del teletreball no s’extengui més no hi ha més remei que anar a fer feina cada dia, i això a Mallorca significa en molts casos tenir que agafar el cotxe fins a Ciutat.

El meu trajecte matinal és d’uns 25 kilòmetres des de casa al lloc on deix el cotxe. No puc anomenar-lo aparcament perquè seria otorgar-li una categoria un parell de cents de vegades superior a la que té. Diguem que és un troç de terra on hi podem deixar vehicles.

Sovint ens trobam que la gestió de projectes, amb les incidències, tasques a fer i prioritzacions és massa complexa. El cap de projecte de torn se pot sentir estressat o estressada en veure que ha de gestionar els tickets amb les indicències, prioritzar-les, treure’n informes i conclusions que ajudin a dur a terme el projecte.

Per aquests casos s’ha desenvolupat una metodologia prou senzilla de fer anar, que de ben segur serà de gran ajuda pels caps de projecte massa que s’apuren fent servir un sistema de ticketing i gestió de projectes, fins i tot quan és tan senzill com el Trac.

Que no cony! Mira que ho sou malpensats! Aquest post va de llibres concretament de dos llibres de ciència ficció, “La paja en el ojo de dios” y “La sombra del Gigante”, que he llegit aquests darrers dies aprofitant un període de vacances i el bono-regal de l’empresa per a comprar coses a un coneguts grans magatzems.

La Paja en el ojo de Dios.Larry Niven/ Jerry PournelleEd. Minotauro - 3ª Edició

Des del planet de Python he arribat al blog de S. Lott damunt arquitectura de programari i a un article anomenat PL/SQL vs Java - Yet Again.

En aquest post Lott va tractant els llocs comuns que ens trobam quan comparam tecnologies com Java i PL/SQL. En faig una traducció lliure:

• PL/SQL és més ràpid perquè està més proper a la BD. Fals. No ens ho hem de creure, el que hem de fer és mesurar-ho. Segons Lott una de les causes de Java pugui ser més ràpid que el PL és que la màquina virtual Java pot fer optimitzacions al vol (JIT) cosa que PL no pot fer.
• PL/SQL vs JDBC.El PL/SQL és molt bo quan sols hem de fer transaccions bàsiques CRUD, però quan l’algoritme té altra tipus de lògica l’avantatge s’esvaeix.
• Escalabilitat. Java és molt més escalable a un cost menor. Amb GNU/Linux traient partit dels processadors moderns multi-nucli afegir més nivells de concurrència a les nostres aplicacions és relativament barat.
• No tenc recursos Java o presupost per comprar més màquines, però ja he pagat per la BD i tenc gent que sap PL/SQL. Si la direcció d’IT diu que (1) el rendiment és important i (2) no es volen fer mesures de rendiment (benchmarchs) llavors tenim un problema important d’esquizofrènia. Si al responsable d’IT no li importa el rendiment, llavors per què fer proves de rendiment per començar?Si el rendiment no importa PL/SQL està bé. És lleig i mal de mantenir, però és una decisió del responsable d’IT. Bàsicament ve a dir, que si el responsable de programació selecciona un llenguatge no basant-se en el rendiment i la mantenibilitat sinó en altres consideracions, llavors està fotut, no hi ha res a fer: PL/SQL.

No el conec de res a Lott, però pareix que sovint a les empreses es donen el mateix tipus de problemes, deu ser cosa de la globalització. :)

Davant els problemes que darrerament m’està donant la gent de Livehost finalment he començat el camí de migració des del servidor basat en Cpanel que ofereix Livehost cap a un servidor virtual.

El primer pas de la migració ha estat el domini trespams, blog, correu i altres herbes. Per ara pareix que tot va bé i que el canvi de servidor no ha estat traumàtic. En principi sols esper problemes en algunes comptes de correu d’amics, de les quals no tenc les claus i que hauré de contactar per donar-los accés al seu correu.

De la wikipedia:

Escalabilidad: En telecomunicaciones y en ingeniería informática, la escalabilidad es la propiedad deseable de un sistema, una red o un proceso, que indica su habilidad para, o bien manejar el crecimiento continuo de trabajo de manera fluida, o bien para estar preparado para hacerse más grande sin perder calidad en los servicios ofrecidos.

Quan hom posa en marxa un negoci o una aplicació on-line l’escalabilitat és un dels principals factors a tenir en compte. El creixement pot ser molt ràpid si tenim èxit, i el poder créixer al mateix ritme que ho fan els nostres clients o visitants és fonamental.

I va venir N’Stallman a Mallorca a fer una conferència, i la sala va quedar petita, i el vam escoltar i el temps se’ns va fer curt. Moltes preguntes quedaren sense fer, car la sala, ja prou refredada (ella i nosaltres, tot val a dir) tancava a les deu. N’Stallman tenia calor, potser pel fet de no tenir les seves coses i no poder-nos fer la seva representació, i jo també hi era…

Va ser una llàstima no tenir gairebé temps per anar fent preguntes. Poques vegades hem vist una claretat d’idees com les d’aquest home. Un pot pensar que el tema de les conferències ja s’ho té molt preparat, però el que a mi em va impressionar és la contundència de les respostes a les preguntes de l’auditori. Les seves respostes són curtes, però en poques paraules expliquen conceptes que no donen lloc a dobles interpretacions.

Si RAD són les sigles de Ràpid Application Development, llavors RWAD són les de Ràpid Web Application Development.

Normalment les primeres sigles es refereixen al tècniques i programes que permeten desenvolupar aplicacions d’escriptori de manera que sigui molt més ràpid desenvolupar aplicacions del que es feia abans de que existissin aquests productes.

Llavors RWAD és el mateix aplicat a les aplicacions web, se suposa, no? Doncs realment no. No es pot parlar al manco encara, d’aplicacions que permetin fer un desenvolupament ràpid d’aplicacions web si entenem com aplicació web una que tengui una interfície del mateix nivell de qualitat gràfica que les aplicacions d’escriptori, senzillament perquè la part gràfica és una de les característiques que distingeixen les aplicacions web, i un factor diferenciador entre ofertes de productes o aplicacions que d’altra manera serien semblants.