Trespams

Aquests dies he estat força entretingut llegint els articles d’En Ricardo damunt el tema de la regulació de la carrera informàtica i la necessita de crear un col·legi professional que lluiti contra l’intrussisme laboral per la via d’obtenció de privilegis.

Personalment comparteixo la postura de Ricardo. No entenc què és vol regular d’una professió com la informàtica i la programació on no queda clar què hi ha d’art i què hi ha de ciència. Però és més, d’una tacada es vol deixar fora de la professió a tot un conjunt de gent, físics, matemàtics, emprenedors, que han inventat la informàtica tal i com la coneixem avui en dia.

Ja ha plogut força des de que va tres anys vaig posar en marxa aquest bloc. Han estat tres anys d’escriure de tot un poc, però sobretot del que m’apassiona: la programació i la gestió de projectes i estimació informàtics, tant des del seu vessant tècnica com de la vessant humana.

Les estadístiques del Wordpress em diuen que comptant aquest hi ha 167 entrades al bloc, la qual cosa vol dir un poc més d’una entrada setmanal. Vist en perspectiva no és massa, però a mi ja m’està bé.

Com he comentat en algunes ocasions l’empresa per la que treball està immersa en un procés de fusió, que culminarà la primera setmana de setembre amb la creació d’una nova companyia.

Com la fusió freda, de la qual aquest article pren nom, hi ha moltes especulacions del que serà, de les possibilitats i del que passarà a partir d’ara, i com en aquesta hi ha poca informació i una sensació de que a la que se grati una mica hi pot haver una gran decepció.

Això de que a l’estiu les coses van més a poc a poc és veritat en la majoria de coses, però no en l’enviament de llibres. El dimarts vaig rebre l’avís de que ja podia anar a recollir a correus els llibres d’Amazon que havia comanat no feia ni deu dies i que se suposava que havien d’arribar damunt el vint-i-quatre d’aquest més.

Els dijous ja les tenia, després de l’obligat pas per correus. No sé com s’ho fan els de correus del meu poble, però la cosa és que quan es tracta d’entregar llibres mai ens hi troben, ni tan sols quan l’adreça és la de la meva sogra, que normalment sempre és a casa.

Des del blog de Ricardo Galli me n’assabent de dos articles [1] molt interessants damunt els ERP, a més obviament del seu(s) propis escrits.

Particularment el ERPs em fan molta grima, tant perquè la majoria són programes tancats que fermen als seus usuaris, per la manera que es comercialitzen i perquè representen una manera de fer programes allunyada del que es consideraria bones pràctiques de programació.

D’ERPs conec l’Oracle Financial, Navision i SAP, encara que aquest darrer molt de passada i tots ells tenen un problema fonamental: és l’empresa la que s’ha d’apatar a l’ERP. Si no es fa així els costs d’adaptacions són tan grans que ben bé l’empresa podria haver-se permès crear els seu programari a mida.

Titol: Software project survival guide Autor: Steve McConnell Editorial: Microsoft Press ISBN-13: 978-1-57231-621-8 Pàgines: 288

Sofware project survival guide és un llibre damunt la gestió de projectes en general, no entra a explicar cap metodologia concreta, sinó que és un conjunt de consells i llistes de coses a comprovar en els projectes, però sense mullar-se ni anar al detall.

Al contrari d’altres llibres de McConnell he de dir que aquest no està a l’alçada, pareix més un llibre d’aquells que es fan per pagar factures i que s’aprofita de la fama dels que l’han precedit.

Trobar bona gent és difícil i trobar-la que a més es pugui integrar en un equip ja format encara ho és més. A les respostes d’anuncis de feina s’hi pot presentar molta gent i en poques preguntes sovint s’ha d’intentar esbrinar si la persona que tens al davant serà bona tècnicament i a la vegada la seva manera d’entendre la feina serà per l’estil de la que hi a al grup.

Bona part d’aquest diumenge passat Trespams i el seu correu associat no ha estat accessible i la cosa ha estat tan greu que ha requerit un canvi de hostingaire. Anteriorment aquest blog estava hostejat a un VPS de Bitfolk. La configuració de l’VPS era la mínima permesa i la relació qualitat preu no era dolenta. Un poc lent per a dur el Wordpress i el correu i caigudes de unes poques hores de tant en tant, però sense tenir que plantejar-se canviar a un altre servei.

Un dels problemes que té el manteniment de una plana web dedicada a la física, matemàtiques o altres ciències, és com escriure i mantenir les fórmules i que quedi bé la cosa.

Per escriure fórmules res com el TEX o el LaTeX, que encara que hi hagi gent que digui que fent clic amb el ratolí va millor, quan un ha d’escriure moltes fórmules, numerar-les i mantenir-les no hi ha res com el poder teclejar. La gent d’OpenOffice manté un editor de fórmules per línia de comandes i curiosament els seus detractors diuen que és una mancança. Jo ho veig com un avantatge i una utilitat per gent que realment pica moltes fórmules o fórmules complexes dins el document.

N’Enrique Dans es demana a un article ¿Alguien ha visto un programador? i en Ricardo Gali li diu que yo he vistos unos pocos. Particularment he de dir que jo sí que n’he vists de programadors i de bons, però com tot el que és excepcional un bé escàs i en el cas dels programadors he d’afegir que és un bé poc valorat.

A l’article d’Enrique Dans ens diu que el desenvolupament tecnològic d’Espanya s’està alentint perquè no hi ha bons programadors de PHP, Java, Python, Perl o RoR per a dur a terme els projectes d’Internet. Ho sento, no hi puc estar d’acord, els projectes d’Internet a més de pels programes i els programadors tenen un factor limitador que és el cost del hosting i de l’ampla de banda. Si comparam el que costa hostejar un projecte ambiciós a Espanya i ho comparam amb el que costa fer-ho a altres indrets veurem que el programador Espanyol ja no es planteja desenvolupar perquè tanmateix ja sap que les seves possibilitats de créixer són molt limitades, ja que ben aviat els costs pujaran per damunt dels guanys.