Trespams

L’altre dia parlàvem amb la gent de Bulma damunt el paper que els LUGs com el nostre han de tenir a l’actualitat, on les qüestions tècniques relatives a la instal·lació d’aplicacions, al how-to del sistema operatiu, etc. han quedat gairebé superades per l’aparició de distribucions com Ubuntu que fan que la tasca d’instal·lació del sistema sigui trivial, i que a més mantenen una infraestructura de documentació i suport important.

Els LUGs com Bulma a més de la tasca de suport i documentació, oferíen als seus socis i redactors la possibilitat de poder expresar-se, en un espai comú. Això fa un grapat d’anys, amb preus de alotjament que anaven per megabyte, la capacitat de poder fer divulgació sense malmetre la propia economia, era un valor afegit dels LUGs que no podem deixar de banda.

Feia temps que anava darrera d’una utilitat com la que representa sqliteman i no hi havia manera: o bé les alternatives que hi havia no eren lliures o senzillament no compilaven al power pc, així que estic força content de poder fer aquest apunt:

sqliteman és  un administrador gràfic per sqlite, que té el bàsic que se li pot demanar una eina d’aquest estil: arbre amb les taules de la base de dades, utilitats per la modificació de l’estructura de les taules, creació d’indexs, editor sql, resutats integrats, etc. que com dic, a més compila amb el meu PPC a la primera.

Avui he rebut la darrera comanda d’Amazon. Darrerament el servei de correu s’està portant molt bé. Els enviaments m’arriben als quinze dies. Supòs que alguna cosa hi tendrà que veure que la gent cada cop escrigui menys correspondència ordinària i que ara el personal de correus tengui més temps per dedicar-ho a la paqueteria.

A Binissalem el que no he aconseguit encara és que me dugin el paquet a casa. Pareix que ho enviï a l’adreça que ho enviï mai hi sóc i tampoc no hi ha ningú per recollir el paquet. No em sap greu tenir-ho que anar a recollir si és un dia com avui que estic de vacances, però si no m’he d’esperar normalment fins al dissabte o demanar per favor que m’ho vagin a recollir. I quan l’avís t’ha arribat un dilluns esperar un dissabte és una eternitat!

Fer aplicacions multi-idioma és emprenyívol, molt emprenyívol. S’ha de tractar per una banda la traducció dels texts, i sovint s’ha de treballar també amb la localització de la informació, és a dir, en l’adaptació dels continguts a les peculiaritats de cada idioma. El primer problema és bàsicament tècnic, el segon ja requereix d’un coneixement més profund del llenguatge i de la cultura cap a on ens adreçam.

A Java la part de traducció dels missatges es tracta a partir d’arxius de recursos, és un mètode senzill, basat en text i amb un seguit d’utilitats de tercers per fer més senzilla la traducció. Tot i permetre treballar amb un repositori de control de versions, fer aplicacions web multi-idioma en Java no és gens net.

Vaig demanar un parell de dies de festa per mirar de sobreviure a la festa del vermar, que un ja té una edat i sols substituir la feina d’oficina per anades i vingudes passejant ja em deixa esgotat.

Les festes amb infants són unes altres festes: el ritme no ho imposes tú,  t’ho imposen ells, així com l’horari en el qual es poden fer les coses. Els fideus del sopar a la fresca d’enguany sortiren prou bons. No massa coents, al manco fins la cullerada que feia cinc o sis. L’amo En Miquel té tot una tècnica per això del coent. Per controlar la quantitat que li posa fa un calderó de brou bullint els pebres coents. L’anys passat de coents que eren no t’hi podies atracar, enguany els bitxos tenien menys força.

En el negoci on-line cada cop és més important adaptar-se als canvis més ràpid, posar nous serveis a l’abast dels clients i fer-ho per ahir. Fins ara havíem fet servir dues aproximacions diferents:

• aplicacions fetes en Python i Django, per les parts més dinàmiques i mensy crítiques del negoci
• aplicacions desenvolupades anb Java/J2EE de contenidor fi (Tomcat) per les parts més serioses del negoci.

Llevat de la conya de que Java deixa més tranquils a consultors i auditors, he de dir que la tecnologia té moltes coses bones, la qualitat del programari obert és molt bona, i bastiments com XFire (ara baix l’ala del projecte Apache), Spring o Hibernate fan la vida del programador molt més senzilla, encara que la corba d’aprenentatge sigui gran. La tecnologia està té un gran nombre d’eines i els IDE de desenvolupament com Eclipse o Netbeans són vertaderes meravelles.

Aquests darrers dies estic llegint el llibre wxPython in Action de Robin Dunn i Noel Rappin. El llibre és un tutorial de com escriure aplicacions fent servir la llibreria wxPython i com fer servir cada component (widget) que la llibreria inclou.

En el que és la explicació de cada component i els exemples hi ha una gran quantitat de llistats de codi font i comentaris damunt aquests llistats. Això m’ha fet recordar el capítol en que Glass tracta la importància de poder llegir codi. Diu, i estic completament d’acord, que a programar no se n’aprèn sols coneixent la sintaxi del llenguatge de programació, sinó també escrivint programes i sobretot llegint codi que ha escrit altra gent, i que aquesta capacitat de llegir codi s’hauria de cultivar més a les universitats i escoles tècniques.

Facts and Fallacies of Sofware EngineeringRobert L. GlassEd. Addison-WesleyISBN 0-321-11742-5

He devorat aquest llibre. Fins i tot quan ja no podia més de son una de les darreres coses que he fet aquests dies és anar llegint un dels fets o fal·làcies que ens presenta Glass.

L’estructura de com se presenta el llibre és molt interessant: presenta els fets, després en diu si hi ha opinions contràries i finalment cita les fonts i les referències bibliogràfiques.

Arrell d’un comentari de Paco Ros me n’he adonat que l’Akismet m’està filtrant comentaris que realment no són spam.El truc de Paco ha estat bo, posar un comentari a un altre article prou simple per a que passàs el filtre i avisar del que passava. Si a algú no ha vist els seus comentaris al bloc em sap greu. Tenc configurat el Wordpress per a que no moderi els comentaris una vegada ja s’ha fet el primer, però no em pesava que després passarien per l’Akismet i no l’he anat revisant. Serà cosa de fer-ho periòdicament, però si veis que els vostres comentaris no apareixen, doncs aplicau el truc de Paco :)

Aquests dies he estat força entretingut llegint els articles d’En Ricardo damunt el tema de la regulació de la carrera informàtica i la necessita de crear un col·legi professional que lluiti contra l’intrussisme laboral per la via d’obtenció de privilegis.

Personalment comparteixo la postura de Ricardo. No entenc què és vol regular d’una professió com la informàtica i la programació on no queda clar què hi ha d’art i què hi ha de ciència. Però és més, d’una tacada es vol deixar fora de la professió a tot un conjunt de gent, físics, matemàtics, emprenedors, que han inventat la informàtica tal i com la coneixem avui en dia.