Trespams

Ahir vaig acabar de llegir Tras el incierto Horizonte de Frederik Pohl. La novel·la està força bé per als que com a mi ens agrada la ciència ficció dura, és a dir, amb força referències científiques i tecnològiques, i aquesta novel.la n’està farcida: intel·ligències artificials, forats negres, astronomia, referències a les constants universals…

La trama és també molt bona, lligant a poc a poc les subtrames que hi ha, com l’origen del Patriarca o els Primitius i com a bona novel·la de ciència ficció deixant-te amb més interrogants que respostes.

Com molta gent jo també m’he agafat el pont. Han estat un grapat de dies per descansar un poc, desconnectar un poc (no me’n vaig endur el portàtil) i gaudir de la companyia de la família i els amics (Pere, Marga, Aina i Neus) que amablement ens van acollir a casa seva i ens feren de guies per l’illa d’Eivissa i Formentera.

Es veu que en aquesta època encara no hi ha molta gent pel mig i es pot gaudir de les illes com toca, sense massificacions, a poc a poc i anant un poc més enllà del turisme de discoteca, bauxa i platja. Són illes fantàstiques, amb unes vistes meravelloses i on encara et pots sentir sols i acompanyat a la vegada.

Mentre esperàvem al vol de tornada vaig aprofitar per anar de compres per l’aeroport, a una llibreria com no pot ser d’altra manera :) Vet aquí el que vaig comprar:

• Tras el incierto horizonte, de Frederik Pohl, editat per Zeta. M’agrada la ciència ficció i ja fa un bon grapat d’any vaig llegir Pórtico, així que vull provar sort amb la continuació. De Pohl llegit també “Mercaderes del espacio” i “La guerra de los mercaderes” i també m’agradaren força. Esper que aquesta novel·la, de 362 planes, estigui al nivell de les altres.
• Sun Tzu. El Arte de la Guerra. Comentat per Tao Hanzhang, de l’editorial Bresca. Per allò que és un llibre molt citat (a el juego de Ender per exemple) i també recomanat per les escoles de negocis. En la situació actual potser un títol del tipus “El último que apague la luz” de l’editorial Melaspiro o “Maricón el último” de A. Hisus Quedais hagués estat més adient, però bé un poc de culturilla, sempre va bé.

El dia 22 d’aquest mes vàrem assistir a l’Event d’Alfresco Community Conference a Barcelona. Per a qui no ho conegui Alfresco és un DMS (Document Management System) lliure que ha agafat molta volada darrerament, encara que és un producte molt jove.

Per anar-hi agafàrem un vol molt prest, no eren encara les set del matí, i això vol dir aixecar-se a les cinc del matí. En favor de la gent d’Alfresco he de dir que les conferències varen ser prou interessants com per a mantenir-me despert, encara que no puc prometre que se m’escapàs el cap alguna que altra vegada.

Una de les coses que li faltava al blog (entre d’altres) era la d’un calendari mensual on es poguessin veure els dies que hi ha apunts.

Trob que és una bona cosa que el calendari estigui a la plana principal, ja que serveix per donar una idea del ratio de publicació d’apunts al blog, i a més ens permet una navegació molt ràpida a les entrades del darrer mes.

Per posar el calendari inicialment he intentat fer servir un snippet però no m’acababa de fer el pes. A més tenia que lligar-ho amb el dia d’avui per defecte i amb el mes o dia que estigués vegent l’usuari del blog. Així que he acabat per fer el meu propi template tag. Aquest agafa una variable del tipus datetime que estigui al contexte de la plantilla i renderitza el calendari, anant a cercar si hi ha apunts en cada dia.

Avui he fet les primeres modificacions al Blog. Ja us deia que això de posar en producció les coses et força a trobar i corregir els errors més ràpid.

M’he trobat que els RSS no funcionaven. La idea era mantenir la compatibilitat amb els RSS de Wordpress, de tal manera que els vells subscriptors no notassin el canvi, però me vaig deixar una s i no anaven. El canvi ha esta molt senzill, però ha sigut cosa d’esperar a arribar a casa per fer les modificacions.

Un dels propòsits del 2008 pareix que ja s’ha complert. Gràcies a Bernat avui hem canviat el blog vei en wordpress que quedarà a blog.trespams.com, més que res per si alguna cosa anàs malament mentre es fa el canvi.

El nou blog està en fase beta, però seguint els principis del la programació àgil, he preferit posar-ho en producció i anar polint els detalls que queden. Com podeu veure pel titol el blog és Django powered. Corre damunt un servidor dedicat que tenim per APSL dins un entorn chroot que en Bernat ha montat.

L’altra dia a la llista de Python announce vaig veure que hi havia una comunicació de P.Raybaut on deia que havia llançat el Python (x,y), una distribució de Python orientada al món científic.

A mi, pel meu passat en això del càlcul numèric i científic,per mor de un bon grapat d’assignatures de càlcul numèric de Físiques, la idea m’agrada molt i es d’agrair l’esforç que ha fet aquest senyor per triar i integrar un bon grapat d’eines que de ben segur ajudaran a la gent que tengui que fer càlculs numèrics i manipulació de dades.

Doncs això, fa poques hores he rebut el missatge que diu que ja puc fer coses amb l’Appengine de Google, en morenosan en va dir ahir que havia rebut també el seu, així que pareix que estan obrint el grifó bastant de pressa.

Ara es cosa d’anar pensant què es pot fer. De totes maneres no es tant l’aplicació en sí, com poder provar l’entorn i començar a veure les seves possibilitats, com s’hi fa feina, quines diferències hi ha entre poder fer l’ORM de Google i el de Django, veure les limitacions que ens imposa…

Amb tot el rebumbori del llançament de l’appengine supòs que aviat tendrem una munió de gent demanant-se quin IDE és el millor per desenvolupar en Python i Django, peticions de recomanacions, etc. Vull tractar d’adelantar-me a les peticions, així que us diré quin es per mi el millor entorn de desenvolupament per Python i Django: es diu Gnu-Linux i dues pantalles panoràmiques de 20".

Python és un llenguatge interpretat que et permet fer proves molt ràpidament, sovint el que fas es obrir una consola (recomanació mirau IPython com a consola) i començar a provar les idees que tens. Va molt bé per provar la sintaxi, fer petites proves, depurar, etc). Per tant el que necessitam és un entorn que ens permeti tenir un sistema de consoles potent on sigui fàcil llançar l’intèrpret i tener tantes consoles com volguem. Aquí els Linux sobresurten i veureu que es una eina molt potent de programació.