Trespams

Aquests dies m’ha tornat a pegar per a fer feina al Blog. En Bernat m’ha creat un virtualenv al servidor i ho aprofit per anar fent-hi quatre coses.

L’aspecte gràfic no canviarà per ara, si ho fa serà per convertir-se en més minimalista encara, el que sí canviarà és la part interna i les eines d’administració.

Fent feina amb l’administració m’he topat amb la necessitat de manipular dates amb Javascript. La llibreria Javascript que he posat per a gestionar taules Datatables(per l´unic motiu que tenia ganes de provar-la) no gestiona bé formats que no siguin el de Date de javascript, molt anglosaxó, ell.

El principi KISS és una d’aquelles regles fonamentals en la programació i gestió de projectes. Ens diu que hem de procurar que el nostre producte, codi, projecte es mantengui el més simple possible, però contràriament al que algú es pugui pensar, això no implica pèrdua de potencia o funcionalitat, ben al contrari.

Fer les coses simples implica aturar-se a pensar en el que un està fent, demanar-se si hi ha una manera més neta de fer-ho, una manera més senzilla, i si hi és aplicar-la, està doncs molt relacionat amb un terme fonamental en la programació: la refactorització.

Ahir em vàren arribar dos llibres nous:

• jQuery in Action de Bear Bibeault i Yehuda Katz, editorial Manning, ISBN 978-1933988351
• Django 1.0 Template Development de Scott Newman, editorial Packt Publishing, ISBN 978-1-847195-70-8

Pels títols ja sabeu de què van, així que com sempre us dic un poc el que esper de cada un i les primeres impresions:

JQuery in Action

De l’estil d’aquesta sèrie de Manning: bona edició i continguts interessants explicats correctament. Estic encara als primers capítols de la primera lectura ràpida i m’està agradant força. Al JQuery l’estic fent servir cada cop més i necessitava un llibre com aquest per poder-ne tenir una idea completa. Hi ha molta documentació del JQuery, però està prou dispersa com per a que un llibre com aquest tengui sentit.

Aquesta setmana hem posat a preproducció una aplicació interna per a la gestió de les despeses feta amb Python, Django i Postgres. La idea és poder saber quines són les despeses més comuns per tal de fer-ne un seguiment i si s’escau poder fer una negociació amb els preoveïdors habituals.

Per això era necessari que les liquidacions de despeses que fins ara es feien amb un excel (quin mal fan els excels a les empreses!) es facin ara mitjançant una aplicació web. D’aquesta manera a la primera etapa l’usuari té exactament el que tenia abans, a saber, una fulla de paper que el seu cap pot signar i després presentar al caixer; però a més l’empresa començarà a tenir dades que es podran analitzar.

Poc a poc hem anat evolucionant la nostra arquitectura d’aplicacions des de aplicacions monolítiques fetes amb J2EE cap a aplicacions on la capa de serveis està en Java (per ara!) i aquests es consumeixen amb Python, utilitzant Django com a bastiment web.

Per a consumir serveis SOAP feim servir una llibreria anomenada ZSI que ens permet generar les classes Python a partir el WSDL dels serveis.

ZSI és un projecte que avança molt a poc a poc, veus que no està mort, que funcina, però la versió 2.1 fa estona que està en alfa. Tot i això, la versió 2.0 funciona prou bé com per poder consumir els serveis sense problemes.

En Xus m’ha fet arribar el llibre de Fernando Trías de Bes “El llibre negre de l’emprenedor”, de l’editorial Empresa Activa. El subtítol del llibre “No diguis que mai no t’ho han advertit” ja ens dóna una bona idea de per on van els tirs. Un “Eps!, que això d’emprendre no és senzill, ves alerta!”

El llibre està dirigit als emprenedors, a tot aquell que té una idea i vol que aquesta esdevingui un negoci. A diferència d’altres llibres que ho pinten tot de color de rosa, aquest llibre mostra els problemes amb que pot trobar-se un emprenedor i que són els factors de fracàs que cal evitar si un vol tenir èxit en l’empresa.

M’ha agradat molt l’anàlisi que fa Bruce Momjian al seu blog damunt el nombre òptim de paràmetres de configuració d’una base de dades al seu apunt The optimal Number of Database Performance Settings.

Fa una interessant reflexió damunt com un nombre molt gran de paràmetres de configuració al final resulta en una menor taxa de tunning de la base de dades, ja que la gran quantitat de paràmetres a tocar fa que el nombre de gent que s’atreveix a tocar-los sigui cada vegada menor.

Aquest serà el darrer apunt d’aquest any, i com a tal toca fer balanç del que ha significat aquest 2008 que aviat s’acaba.

Programació

A l’aspecte de programació ha estat un bon any: Django ha tret la versió 1 i Python l’esperada versió 3. Hem vist com han aparegut força projectes basats en Django que marcan la línia cap a l’esperada reutilització de codi.

Ha estat l’any on personalment he fet molta més programació amb Django que en Java. Els tipus de projectes que han sortit feien que fos molt més ràpid i optim fer-ho d’aquesta manera. Alguns dels llocs web han tingut força visites i hem pogut comprovar el bé que se comporta Django.

Alguna de la gent que s’atraca a Django per desenvolupar web ve de PHP o del món Java (amb JSP) i intenta aplicar les mateixes tècniques que havia fet servir abans, trocejant les planes i fent servir includes, desaprofitant la potència de les plantilles de Django.

Includes per la maquetació

Els includes existeixen en Django, però no tenen la mateixa importància que en PHP a l’hora de fer la maquetació.

Els que em coneixeu segurament haureu notat que m’agrada ensenyar de la mateixa manera que m’agrada aprendre. Ensenyar permet compartir experiències i coneixements amb un nivell de comunicació que és difícil d’assolir en un llibre o un article, i poder ensenyar allò que a més t’agrada ho fa tot molt més divertit.

Com en moltes coses, per mi la màxima és fer les coses com m’agradaria que algú les fes si fossin per mi. Això sovint fa que m’ho prengui de vegades massa seriosament, sóc exigent amb els altres i per tant també ho sóc amb mi.