Trespams

Llegint l’article de Ned Batchelder, “The Scalability of programming languages” me n’adono que es troba en una tesitura com la que jo potser me trobaré d’aquí poc. Ell, un dels creadors de Tablo, comprat fa dos anys i mig per HP, es veu que es troba sota pressions per deixar de desenvolupar l’aplicació en Python per fer-ho en un dels llenguatges “corporatius” d’HP.

Per mi Django i Python representen un avantatge competitiu, ja que permeten una posada en producció, des de la concepció de la idea fins a posar l’aplicació al servidor, molt més curta, un temps de reacció als canvis i incidències difícilment superable, i sobretot, una capacitat de manteniment que fa que es pugui tocar una aplicació feta fa anys sense problemes.

L’altra dia ens van donar un “curset” d’introducció a TIBCO i ho pos entre cometes perquè curset potser no és la paraula adient, ja que més aviat va ser una presentació comercial. Tot i això i entre capada i capada d’avorriment vaig tenir l’ocasió de parlar amb el formador (o deformador) dels serveis dins les possibilitat que ofereix TIBCO. Deia que era molt senzill agrupar serveis i generar el WSDL corresponent per a ser consumit fàcilment per altres aplicacions.

Quan un fa programes per aprovar l’assignatura sap que ha de posar comentaris perquè si no no és considera un codi professional, així que els posam per obligació, perquè hi han de ser, però potser sense adonar-nos de la seva utilitat real.

Els programes que feim per aprovar rarament són molt complexos, són exemples que es poden fer en poques setmanes i que rarament s’hauran de mantenir. La vida real és força diferent, els programes tenen un cicle de vida llarg, d’anys o dècades i s’han de fer millores correctives i adaptatives.

Disclaimer: Avuir parlaré un poc de jo. Em sap greu pel qui tengui que aguantar les meves batalletes, però com molts sabeu mantenc aquest blog perquè m’agrada i a més em desestressa, ja que em permet reflexionar i posar en clar pensaments que d’una altra manera quedarien fent voltes pel cap.

Mode batalleta ON!

Potser us n’haureu adonat que tenc dues feines: la principal, com a cap de projecte web a una important empresa turística i APSL una aposta de futur junt amb altra gent i que em permet explorar camins que em serien molt difícils de seguir a l’altra banda. Potser hauria d’afegir una tercera, la de pare de família, però deixem-ho aquí, ja que si bé te a veure amb la gestió de projeces, no té res a veure amb la programació :)

M’agrada llegir llibres damunt metodologies de programació, especialment m’agraden aquells que et fan pensar, és a dir, que no et diuen fil per randa el que has de fer sinó que fan que una vegada llegits quedi un remanent de coneixement aplicable i adaptable a les situacions del dia a dia.

Tot i això sempre me quede un regustet amarg perquè moltes de les coses que s’expliquen les veig massa idealitzades. Sempre hi ha un superusuari, un p_roject owner_, els directius saben el que volen i fins i tot hi ha pressupost per al desenvolupament.

Qooxdoo és un bastiment per a la creació d’aplicacion web amb aparença d’escriptori, és a dir el que es coneix com a RIA (Rich Internet Applicatinons).

Aquests darrers dies he estat donant-li una ullada a aquest bastiment. Feia temps que li estava seguint la pista i finalment m’he decidit a avaluar-lo com toca, és adir, començant a fer-hi alguna cosa productiva.

Quan un va a la web de Qooxdoo el primer que pot reparar és que el bastiment compta amb un bon conjunt d’exemples que ens permeten veure les possibilitats del producte. L’aparença de Qooxdoo no és tan cuidada com la d’Extjs per exemple, però en el seu conjunt presenta tota les funcionalitats necessàries.

Un comentari de Paco me dóna peu a fer una recapitulació damunt el portàtil. Per cert, he deixat unes quantes fotos de família al Flickr.

El portàtil resulta molt còmode a l’hora de moure’l d’una banda a l’altra. En aquests quinze dies i escacs que duc amb ell he de dir que és nota molt la diferència entre dur aquesta jugueta i el portàtil de 15,4 polzades. La meva esquena ho agraeix, i més si he de caminar una bona estona.

però fa catorze anys (14) em casava amb Na Catalina. En aquestes hores arribàvem al restaurant de Pollença després de la sessió fotogràfica de rigor.

El menuts no es creuen que feim festa. No en feim, però tants d’anys ja són un motiu de celebració.

Llegir codi és una de les millors maneres que hi ha d’aprendre a programar. Veus com la gent fa certes coses i pots començar per copiar-les per passar a demanar-te per què es fa d’aquella manera i finalment mirar de millorar-ho.

M’agrada llegir codi, però també es veritat que quan he de llegir codi que he comanat per un projecte i veig segons quines coses em pos un poc de mala llet, no és res personal, crec que és un defecte del meu caràcter, d’aquest xic de perfeccionisme que tots duim a dintre.

El economista naturalista és un llibre d’iniciació a l’economia de la vida diària. Mitjançant exemples va explicant situacions que ens podem trobar a la vida diària i donant-ne una explicació des del punt de vist econòmic.

L’autor, Robert Frank, ha seleccionat un conjunt de preguntes fetes per estudiants i aprofita les seves respostes per anar introduint conceptes econòmics destacant:

• El cost d’oportunitat
• La relació cost-benefici
• Els costs marginals
• Les barreres per a la segmentació de preus mitjançant els descomptes
• Els mercats perfectes
• La relació entre bens comuns i bens individuals
• La idea de que no hi ha “doblers gratis”
• La relació entre benefici individual i col·lectiu

És un llibre força entretingut, 275 planes d’exemples que van explicant distintes situacions (algunes molt americanes) d’una manera clara. Això no vol dir que les explicacions siguin una veritat absoluta, sinó que hi ha una explicació econòmica per dita situació i que si més no serveix per il·lustrar conceptes econòmics d’interès.