Trespams

Començar a programar amb Python és molt senzill, sols ens hem de baixar l’intèrpret de ca’n Python i podem començar a programar. Python ve amb les bateries incloses, això vol dir que el que descarregam ens dóna l’interpret, un editor prou potent (l’IDLE) i un conjunt immens de llibreries per fer pràcticament qualsevol cosa que se’ns acudesqui.

Quan comencem a fer programes grans, ens trobarem amb una sèrie de problemes i necessitats que faran que acabem amb un conjunt de programes instal·lats a més de Python.

Hem arribat a la sala als voltants de les 14:30, allà el responsable tècnic del Parc Bit (Gillem) ens ha explicat com estava tot, endollat el projector i ajudat amb les cadires. Un 10 per la gent del Parc Bit i de l’Incubit, tant per deixar-nos la sala com per l’ajuda.

Hem començat a preparar-ho tot. Respiram un poc més tranquils quan hem comprovat que la connexió a Internet funcionava. Després de 2 mesos i busques sense ADSL començava a pensar que teníem gafe.

Una de les característiques que més m’agraden de Django per desenvolupar és que ja ve amb el seu propi servidor integrat. És un servidor no apte per entorns de producció, de fet a les planes de Django es recomana repetides vegades que NO es faci servir a producció, però que va molt bé al desenvolupament.

El que fa tenir aquest servidor és per una banda acursar el temps necessari per començar a desenvolupar. Una vegada creat el projecte i la primera aplicació, posam el servidor en marxa amb un python manage.py runserver i ja tenim accés a un complet servidor web.

Acab de devallar-me la darrera versió (la quatre) de l’editor Ulipad. És un editor fet en Python damunt les llibreries wxPython.

La primera impressió que m’ha donat l’editor es pot resumir en una paraula: velocitat. És un editor molt ràpid, carrega en pots segons i l’autocompletat de codi, a més d’estar a un nivell molt bo, és també molt ràpida. Sols per això ja trob una justificació més que raonable per donar-li una oportunitat.

Fa estona que volia posar contingut no directament relacionat amb el Blog a Trespams, ja sabeu, quí soc, sobre el blog i coses d’aquests, però no ho arribava a fer. Finalment m’he decidit i aprofitaré per explicar com podem fer aquest tipus de coses amb Django.

El primer de tot és centrar el problema. L’objectiu és tenir lligat a la nostra aplicació (el blog en aquest cas) un conjunt de planes que no estan relacionades amb l’aplicació o aplicacions, que no han de ser editades o ho han de ser molt poc.

Pareix que alguns desenvolupadors de PHP s’estan plantejant anar cap a Python i Django com a una via per a fugir de les complexitats i problemes del PHP.

Des d’aquest blog vull encoratjar-los a al manco provar-ho i després decidir si convé o no fer l’esforç. Personalment pens que sí, pero tot dependrà de l’experiència que tengui cada un i de com vulgui enfocar els projectes.

Per ajudar en la decisió trob que és força interessant visitar dos enllaços:

Aprofitant que aviat hi haurà força dies de vacances he fet la meva comanda típica a Amazon. Cada cop va millor el servei, estic elegint l’opció de courier (el segon servei d’enviament per preu), que en teoria ha d’estar entre 3 i quatre setmanes i m’estan arribant els llibres en cosa de 10 dies. Els vaig comanar el 3 i han arribat entre el 12 i el tretze, en dos enviaments diferents.

Per experiència sé que una de les coses que més ens consta a la gent que fem feina amb bits és posar preu a la nostra feina. Tenim una feina que no entrega un producte físic i on fer i desfer no implica feina física. Si en lloc de vendre còpies el que feim és vendre serveis: programari a mida, configuració de servidors, adaptació de programes, etc. llavors tècniques de màrqueting com les que ens ensenya Neil Davidson a Don’t just roll the dice són poc aplicables.

En aquest article intentaré definir què es la mantenibilitat del programari, com es classifica i miraré d’analitzar l’impacte que pot tenir un llenguatge de programació tipat o no en relació a la mantenibilitat. És la precuela de l’apunt Mantenibilitat en llenguatges tipats i no tipats d’aquest mateix blog, on intentaré definir què és el manteniment i recolzar amb xifres l’impacte que pot tenir utilitzar un llenguatge tipat o no.

Definició de manteniment: La modificació d’un producte de programari després de la seva posada en producció a fi i efecte de corregir defectes, augmentar-ne el rendiment u altres atributs o adaptar-lo a les modificacions de l’entorn.

Quan surt aquesta discusió sovint, al manco al meu àmbit, la discusió es redueix a comparar Java i Python. Recentment en Paco ha obert la capsa dels trons al twitter amb una afirmació “Para escribir código mantenible, mejor un L.P. fuertemente tipado. Si es compilado, mejor”.

Damunt el tipat o no em remetré al post de Ned Batchelder i a un comentari d’aquest post, amb al qual hi estic d’acord en un 90%, que traduït lliurement i sense limitar-ho a java diria: