Trespams

El divendres vinent particip en la xerrada El lado humano del software, encara estic acabant de perfilar la xerrada, però com diu el títol parlaré de la gestió de projectes fent servir programari obert.

Tanmateix m’agrada el títol de la xerrada, ja que no vull parlar de com fer servir un o altre programa, sinó anar indicar quins problemes ens trobam en la gestió de projectes de programari i com hi ha programes de codi obert que resolen el problema, i ho fan des d’una vessant orientada a les persones i al grup de desenvolupament.

He actualitzat la meva configuració de .vimrc i els pluggins i ressaltat de sintaxi que hi ha a .vim

• El subversion: http://code.google.com/p/appfusedjango/source/browse/#svn/trunk/myvim
• El .vimrc
• El .vim

Novetats

• Substitució de snipEmu per snipmate. SnipMate fa si fa o no fa el mateix però té una sintaxi més senzilla i clara i permet fer nous snippets molt més fàcilment.
• He afegit un nou ressaltat de sintaxi per json.
• El colors per defecte per gvim passa a ser ara wombat i he canvait el tipus de lletra a DejaVu Sans Mono, ja que té una bona distinció entre la vocal O i el zero, entre l’u i la i, bastant millor per programar.
• Activació per defecte dels menús i de la toolbar a gvim
• Neteja de la configuració a .vimrc
• Pos els alias a un fitxer apart dins ~/.vim/abbr, feu alias per veure el que hi ha.
• Integració de més codi de pycopia especialment dels snippets per Django.

Com sabeu darrerament estic fent servir VIM com a editor de referència. N’estic aprenent encara, però vull compartir un truc, millor dit, una tècnica que ens permet copiar text entre diferents instàncies de vim o entre una instància de vim i una altra aplicació Linux.

És una cosa que trobava a faltar però que fins aquest dissabte no he trobat com fer (és el que té llegir els manuals, que t’enteres de coses!).

Aquest és el pressupost en pessetes del que pot costar un portat de promoció i venda de productes turístics a la nostra comunitat, o el que és el mateix, a tots nosaltres.

Segons recullen alguns diaris i en paraules del President Antic:

“Será una plataforma pionera a nivel mundial que permitirá ver toda la oferta turística de las Islas Baleares vía ‘online’ y que contará con la tecnología de la empresa Microsoft, lo que nos permitirá adelantar en el campo de la internacionalización de nuestros productos y nuestra oferta”

Quan hom comença amb Python qualsevol ajuda és benvinguda i quan ja en saps un poc més llavors el que cerques és poder provar coses ràpid, flexibilitat i eines potents.

Sigui com sigui un dels avantatges de Python com a llenguatge de programació interpretat és que ens proporciona una consola de comandaments que ens permet provar les coses d’una manera pràcticament immediata. Tot i això, com us dic, quan comences a aprendre’n la consola que hi ha per defecte potser no és el més amigable del món.

En Galigan l’altra dia es demanava pel Twitter com és que la gent que fa feina de manera independent no s’uneix per poder fer front a “consultoras dinosaurio”.

Com que el Twitter és massa curt i massa immediat per poder poder dir les coses, doncs li vaig prometre un apunt al blog per contar com veia jo les coses. Potser amb aquest apunt tampoc aconseguiré explicar tot el que vull dir i el que pens del tema, però al manco serà un poc més desenvolupat que no un grapat de frases al Twitter.

Aquesta setmana passada vaig llegir la tèsi de Rory Tulk “Software Testing Techniques, an Empirical Approach” de l’Universitat de Toronto (una vegada més gràcies a Jordi Cabot per publicar l’enllaç). La tesi es pot trobar via la plana de Rory o bé descarregàr-se-la directament.

Rory investiga damunt les capacitat de testeig segons el grau de maduresa tècnica de qui fa el testeig. La hipòtesi és que els tècnics més experimentats són millors testejadors que els juniors. És un treball que s’ho paga llegir per la pròpia estructura de la tesi i veure com s’ha conduit l’experiment.

Un link passat per Jordi Cabot al Twitter anomenat Asshole driven development em fa recordar el complexe que és la interacció humana en la gestió de projectes.

Quan més gran és una empresa més possibilitats hi ha de veure’s reflexat en una de les definicions que fa Scott Berkun, més que res per una qüestió de probabilitats. Personalment m’he trobat molt amb el Cover Your Ass Engineering (CYAE) ja que és el típic que es presenta quan enfrontes una solució de codi obert amb una solució propietària a un gestor més preocupat pel seu lloc de feina i cobrir-se les esquenes si hi ha el mínim risc, que per les possibilitats de benefici real de l’empresa.

Ahir vespre me va pegar per instal·lar l’Ubuntu Netbook Remix al Dell Latitude 2100 que vaig comprar fa uns mesos.

No l’havia actualitzat de versió i vaig trobar que era una bona ocasió per provar tant la creació d’una distribució en un USB com la pròpia distribució Netbook, a veure si aprofitaria millor l’espai.

Amb la configuració de fàbrica i una vegada instal·lades les utilitats bàsiques de programació em quedàven uns 3 GB de disc lliure dels 16 GB. Això implica tenir que anar alerta amb els documents que es decarreguen, fer neteja de tant en tant del projectes, etc.

L’autisme es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitiu. Viquipèdia

Aplicat a l’activitat laborar podem parlar de l’oficina autista, aquell entorn de treball en que les condicions ambientals, d’organització i de feina fan que la gent es retragui en ella mateix, minimitzant la comunicació i la interacció a nivells mínims, interessant-se sols pel que passa pel seu redol i intentant frenar i minimitzar qualsevol tipus de canvi.