Darrerament es parla molt del concepte d’obsolescència programada, que segons quins productes ja estan fabricats pensant que tindran una vida útil determinada i que a partir de cert temps hauran de ser reemplaçats per uns de nous.
En el món de la informàtica això ho vivim fonamentalment amb les impressores d’injecció de tinta (algunes marques tenen fama de crear aquesta obsolescència artificialment i no per desgast dels components), i làssers que obliguen a costosos cicles de manteniment. Però també vivim aquesta obsolescència en el món del ferro i dels sistemes operatius. Tradicionalment quan Microsoft treu una nova versió del seu sistema operatiu, el ferro que fa un parell d’anys era el millor del mercat ara ja no és capaç d’executar el nou sistema i obliga al seu canvi. D’Apple millor ja ni en parlam, el ferro és tan tancat que qualsevol cosa implica passar per caixa.
[Continuar llegint ...]