Trespams

Aquests dies estic bastant engrescat i enfeinat amb projectes molt relacionats amb Python i Django. Per una banda estam definit i creant el que serà la segona fase del projecte Clickote, una aproximació simpàtica a les reserves d’hotel en la qual estam passant molt de gust fent-hi feina. Per una altra banda estam migrant un aplicació web feta inicialment amb ezPublish, un CMS dels de tota la vida, cap a Django.

Darrerament es parla molt del concepte d’obsolescència programada, que segons quins productes ja estan fabricats pensant que tindran una vida útil determinada i que a partir de cert temps hauran de ser reemplaçats per uns de nous.

En el món de la informàtica això ho vivim fonamentalment amb les impressores d’injecció de tinta (algunes marques tenen fama de crear aquesta obsolescència artificialment i no per desgast dels components), i làssers que obliguen a costosos cicles de manteniment. Però també vivim aquesta obsolescència en el món del ferro i dels sistemes operatius. Tradicionalment quan Microsoft treu una nova versió del seu sistema operatiu, el ferro que fa un parell d’anys era el millor del mercat ara ja no és capaç d’executar el nou sistema i obliga al seu canvi. D’Apple millor ja ni en parlam, el ferro és tan tancat que qualsevol cosa implica passar per caixa.

Aquesta setmana he estat força entretingut, m’he estat mirant un grapat de llibreries i utilitats, algunes d’elles noves versions que han anat evolucionant i millorant al llarg del temps. També vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada de Maria Antònia Mas Pichaco damunt la guia PMBOK®, gràcies a l’empenta de Paco que em va recordar que es donava la xerrada. A part de la conferència en sí, també va estar molt bé el cafetó i la xerrada amb Paco, això de contar batalletes i compartir opinions no s’ha de perdre Paco! :)

Primer apunt del 2011

Primer apunt d’aquests any. Se diu aviat quan gairebé ja ha passat un mes del 2011. Aquesta aturada per festes ha suposat també una aturada en els pots d’aquest blog. No vull dir que escriure sigui una rutina més, però sí que requereix de moments de tranquil·litat davant de l’ordinador, de reorganitzar idees, i amb les festes i amb tot el que queda pendent a l’inici d’any per mor de les festes, doncs tot s’acumula i els moments propicis per escriure al blog són molt limitats.

Fa uns dies vàrem finalitzar la primera part del curs d’OpenERP. Aquesta part estava dedicada a la programació d’aplicacions i després, de fet la propera setmana, seguirà una part més dedicada al món de l’empresa i la gestió.

El curs és una iniciativa de l’Ibit d’aquestes que et tornen a reconciliar amb l’administració. Quan l’administració aposta per programes com OpenERP i la formació de programadors locals en aquestes tecnologies està apostant tant per l’empresa local de programació com per les PIMEs, que podran gaudir d’una programari avançat amb el sol cost de la seva implantació. Un ERP com OpenERP uneix omptabilitat, facturació, gestió de clients, etc amb la capacitat de programació i personalització. El que sigui slliure implica que el que pagaríem amb llicències se’n pot anar a millorar el programa i a adaptar-lo a les nostres necessitats.

Introducció a Celery

Celery es una aplicació que ens permet crear tasques de feina asíncrones gestionades per un gestor de cues que està basada en l’enviament de missatges de manera distribuïda. Es focalitza en operacions en temps real però també suporta la calendarització de tasques.

Les unitats d’execució, anomenades tasques, s’executen de manera concurrent en un o més nodes de treball. Aquestes tasques poden executar-se de manera asíncrona bé de manera síncrona (esperant fins que la tasca està llesta).

Actualització: Pujats els documents al dropbox

• Presentació d’eines
• Presentació Git

Una vegada més, i ja van quatre el creantbits ens ha servit per carregar piles, per trobar-nos amb amics que feia temps que no veiem. Cares conegudes d’altres trobades (des d’aquí moltes gràcies per el detall de les galletes) i un quòrum impressionant. Se nota que en Pau té tirada :)

Feia estona que volíem fer una altra trobada d’aquestes. Personalment crec que és molt enriquidora pel que representa d’important per nosaltres veure que hi ha molta més gent que s’interessa pel mateix tipus de coses que nosaltres. Com ja he dit altres vegades això me fa tornar la fe amb la professió.

El divendres 29 d’octubre a les 16:00h a la sala de formació del Parc Bit tornam amb una nova edició del Creant Bits.

Aquest cop ens fa ganes xerrar un poc d’eines de programació Python, fent cinc cèntims d’utilitat com virtualenv, fabric, pip, … És a dir, de totes aquelles eines que no poden faltar a la borsa d’un programador Python i que ens permeten ser encara més productius.

Després en Pau Rullan ens explicarà con fer servir Git en el dia a dia. Git, junt amb Mercurial són una de les millors eines de control de versions distribuït que podem trobar. En Pau s’ha ofert a explicar-nos perquè Git li agrada més i com fer-ho servir per a que la complexitat d’aquesta utilitat jugui al nostre favor.

Aquests darrers dies he estat mirant els vídeos de la darrera Djangocon, com a tota conferència hi ha gent que vol una cosa més tècnica i gent que la troba massa tècnica, però particularment trob que al la quantitat de conferències i lightning talks que hi ha qui no ha trobat el que volia segurament és perquè no ha cercat prou.

Jo he trobat molt interessants dues conferències, Scaling the World’s Largest Django Application de la gent de DisqUs i Switching addons.mozilla.org from CakePHP to Django de la gent de Mozilla add-ons. M’interessen molt perquè mostre tant els problemes com la capacitat de Django per escalar per aplicacions molt grans, molt més grans del que estam acostumats per les nostres contrades. En el cas de Mozilla les xifres que donen el rendiment de programació estan en la línia del les meves pròpies recerques: una aplicació Django necessita de l’ordre de 3-5 vegades més línies de codi que per fer-la en PHP un framework com Cake.

Quan un es dedica a la programació seriosa amb Python (ja sigui amb Django o amb qualsevol altre framework) hi ha un parell de coses que s’han de tenir en compte: saber amb quina versió de Python programarem i si aquesta versió estarà suportada per la distribució del servidor de producció és una d’elles, potser la més simple. Una altra un poc més complexa és la de plantejar-nos des del principi com durem el mantenimient de l’aplicació.