L'altra dia vaig acabar de llegir "El Lector" de Bernhard Schlink, en l'edició que ha fet l'editorial Empúries i la traducció de Carme Gala.

És un d'aquests llibres que comana la meva parella i que per una raó o l'altra acaba a les meves mans. Sols ser perquè m'he quedat sense lectura o me fa ganes veure què tal.

El llibre són 170 planes de lletra menuda, o millor dit, normal. És un llibre on el personatge ens descriu la seva història, fent bots al present i al passant i reflexionant damunt el que li passa.

M'ha agradat molt la història, tot i ser dura. El temps de la narració està molt ben aconseguit, et pots capficar ràpidament amb la història, però així com van avançant les planes s'esvaeix la impressió inicial de que seria una novel·la negra. Més aviat, així com avança la lectura et vas endinsant dins el món de les paraules de l'autor, dins les descripcions, sense esperar res més que la següent línia, sense sorpreses sobtades, però amb una gran bellesa narrativa.

En definitiva, m'ha agradat força i el recomano.

Avui estic com un toro: m'han clavat dues banderilles clavades per mor d'una ciàtica que fa que no pugui asseure'm a l'ordinador més de mitja hora sense que el dolor em faci aixecar de la cadira.

Llegir és més senzill, ja que em permet anar variant la postura, o llegir de dret, així que he aprofitat per acabar de llegir el segon llibre que vaig dur de Barcelona.

Aquest segon volum, molt més curt que el primer, es centra un poc en la vida personal de Feynman i sobretot en la investigació que va fer de l'accident del Challenger. És una lectura interessant per veure com es mouen els fils de la política i com és per dintre un projecte tan complex com el del transbordador, com es feia feina amb ordinadors obsolets per no tenir que passar novament per costossíssimes proves de validació. Molt interessant.

M'ha agradat molt un paràgref: "Para que una tecnología tenga éxtio, es preciso que la realidad tenga precedencia sobre las relaciones públicas, pues a la Naturaleza no se la puede engañar."

La setmana passada vaig estar de mini-vacances amb la família per Barcelona. Passejar i desconnectar un poc. Crec que qui s'ho va passar millor va ser el meu fill petit: això del buffet lliure l'apassiona, fins i tot es va fer amic de la cambrera, que va veure un menut espavilat anant amunt i avall, fent-se les torrades, abocant-se el sucs, ... Ho volia fer tot ell! No vull pensar en el que passarà si algun dia anam a un hotel del tipus tot inclòs :D

Una de les visites que vàrem fer va ser al Cosmocaixa. L'antic museu de la ciència. Feia molts anys que no hi havia anat i volia que els nins poguessin tocar els experiments. Recordava la part física més gran, encara que potser és que jo també era més petit.

De sortida pas obligat per la tenda i una ullada a la llibreria. Em vaig tenir que contenir, un munt de llibres de temàtica científica a l'abast. Em va saber greu tenir que triar, n'hagués arreplegat un bon munt, així que vaig anar cap a dos llibres que feia temps que volia comprar "¿Está usted de broma sr. Feynman?" i la continuacíó "¿Qué te importa lo que piensen los demás?", ambdós d'Alianza Editorial.

Ahir vaig acabar el primer, que dóna títol a aquest apunt. Són 406 planes d'anècdotes, alguna conferència i sobretot vivències de un dels físics més brillants del segle XX.

Encara que ja coneixia alguna de les històries del llibre puc dir que l'he devorat. Algunes vegades la naració és un tant dispersa, però també ho és el personatge. Un científic ple de curiositat per la vida i pel que l'envolta. Un amant de la vida, del pensament, de la ciència amb vocació real per l'ensenyança i per deixar el mon millor que l'ha trobat.

Si el tengués que definir en poques paraules ho faria amb "motivador". És meravellós veure la integritat personal de Feynman, com manté les seves idees i conviccions, vivint la vida i exposant les contradiccions de la societat que li va tocar viure. Contradiccions que podeu estar ben segurs són encara presents en la nostra societat.

Un llibre recomanable, que m'ha fet ganes de tornar a enganxar amb la Física, que demostra que efectivament es poden fer les coses d'una altra manera i ensurtir-te'n.

Avui mateix començaré l'altra!

Avui he acabat de llegir "Un creuer fora de sèrie" de Sílvia Soler, de l'editorial Columna.

És una petita història del viatge en un creuer de Maria i Oriol i la seva extensa família (de l'estil de Modern Family) i de les conseqüències més immediates que se'n deriven.

Relacions de parella, adolescents i la vida mateixa amb les seves complexitats retratada de manera molt divertida i refrescant per la Sílvia Soler, en un llibret de 155 planes que et deixa en acabar amb ganes de saber-ne més d'aquesta família, com si d'un culebrot es tractàs.

M'ho he passat molt bé llegint el llibre. de tant en tant els fills em demanàvem perquè reia, així que ja us podeu imaginar que és un llibre entretingut. Potser les rialles eren per veure'm reflectit en algunes situacions, vet a saber, però la cosa és que és un bon llibre per passar una estona tranquil, gaudir de la lectura i desembafar dels conflictes quotidians submergint-se en els conflictes un tant estrambòtics d'altres.

En el temps que corren amb aquest títol hom podria pensar que es tracta d'un llibre que tracta de la crisi del bloquet i de la construcció. Res més lluny de la realitat.

A la contraportada diu que és un novel·la irònica, inquietant, "segurament la novel·la més divertida d'Ian McEwan". Bé, si aquesta és divertida no em vull imaginar com seran les altres.

M'ha costat molt acabar e llibre, res a dir de l'estil i la narració. Tant l'autor com el traductor crec que han fet una bona feina, però la història no m'ha enganxat gens ni mica. Certament té grans dosis de mala llet quan retracta els organismes oficials i projectes que es creen sols perquè el polític de torn vol sortir a la foto. I la figura de Beard, un premi Nobel al qui li encanten les dones i figurar. Però tot i aquesta dosi d'ironia, és tot un tant inconnex, les històries es queden a mig desenvolupar.

En definitiva, un llibre per llegir quan a un no li ve el son, que és el que va aconseguir que ahir l'acabàs, però que no respon a les expectatives que m'havia creat amb la publicitat que en feia el Círculo de lectores.

Aquestes festes nadalenques he aprofitat per llegir un poc. M'havien recomanat el llibre "The lean Startup", així que el vaig comprar per Amazon i encara que vaig començar a llegir-lo abans de festes vaig aprofitar la tranquilitat d'aquests dies per fer-li una bona llegida.

El llibre està força bé, però com que ja havia llegit el de "Lean development" doncs he trobat que molts conceptes són comuns i les històries bàsiques que fan referència a l'experiència de Toyota repetides. Però per la gent que tingueu curiositat per aquest concepte el Lean i no el vulgueu aplicar directament a la programació, doncs és un llibre força interessant.

Tanmateix el focus de llibre, tot i que farcit d'exemples per fer lo entenidor, gira entorn a un grapat de conceptes bàsics:

• Fugir de tot el que no sigui necessari per al negoci.
• Esbrinar el més aviat possible si el que feim és el que el client vol, llançant el mínim producte viable.
• Aplicar el mètode científic a les millores i experiments que fem. És a dir, mesurar el que serveix per a millorar el negoci i no el que serveix per a millorar els nostres egos.
• Arrel de tot això, no tenir por en canviar de direcció, de pivotar, si els resultats que tenim a partir dels nostres experiments així ho indiquen.
• Anar a cercar l'arrel del problema enlloc de cercar culpables.

Si ens hi fixam tot és com a molt lògic. Posar-ho sobre paper i llegir-ho, però ens obliga a reflexionar-hi. Quantes vegades estam desenvolupant un producte i afegint més i més característiques sense saber si tindrà o no èxit? En una empresa a la que vaig fer feina, teníem un producte llest per surtir, però els responsables de producte no volien sortir sense una característica molt determinada, el "así no salimos" es convertí en una frase mítica. Potser si haguessin llegit aquest llibre (o un de semblant) el producte hagués sortit dos anys abans i s'hagués guanyat un temps preciós a l'hora de saber si el que es volia fer era viable o no.

Personalment la metodologia Lean m'agrada molt. Estic molt acostumat a pensar d'aquesta manera, i això, us aviso, duu molts de problemes quan penses així a empreses on fer "les coses com sempre s'han fet" es converteix en l'objectiu fonamental. Una altra anècdota, fen una petita auditoria de processos em vaig trobar amb una gent que feien quatre còpies d'un document i les arxivava totes. Quan vaig demanar el perquè, la resposta fou la que us deia. Realment sols es necessitava l'original i la còpia, va costar però eliminar les tres còpies restants, amb la quantitat de documents que es movien segurament va salvar més d'un arbre.

Des del punt de vista del qui monta una empresa, és a dir, de la meva pròpia empresa, procuram sempre aplicar aquests principis. Ja us dic, la persona a la que consider la meva mentora en temes empresarials en José González té aquests mateixos principis a l'hora de gestionar i organitzar una empresa. Si fos japonès segurament ara estaria fent conferències per mig món, aquí tenim/teniu el luxe de tenir-lo com a professor associat a la UIB. Si teniu l'ocasió i podeu agafar la seva assignatura com a lliure configuració i conèixer crec que no en quedareu decebuts.

Me n'he anat per les bardisses. Seguint amb el llibre, encara que la filosofia està molt bé, te queda un regustet un poc amarg. És en el punt on posa exemples d'empreses que aconsegueixen la seva ronda de finançament, del com poden créixer o muntar un negoci online. Després quan ho compares amb les pròpies dificultats per dur endavant un projecte et quedes pensant si aquestes coses sols poden passar en països llunyars, on hi ha empreses que paguen a consultors per fer conferències per tant de millorar l'eficiència del seu negoci, on hi ha finançament de "bussines angels", on les administracions no suposen que tots som un xoriços, ... bé no segueixo que m'agafa la depressió.

En conclusió, un llibre entretingut, amb conceptes molt interessants i tal volta un poc passat de pàgines. Trèieu la part on parla de finançament i perfectament es pot aplicar a una empresa d'aquí.

Ja fa un bon grapat de setmanes que vaig comprar el Kindle DX d'Amazon. Vaig elegir el model gran, més pesat i no tan actualitzat com el model petit, ja que la meva intenció era fer servir el lector per llegir documents en PDF.

En aquest temps he pogut comparar amb amics la diferència entre llegir un Pdf a un lector petit o al DX i he de dir que estic content de la compra feta. Amb el DX no s'ha de fer cap tipus de conversió, les planes es llegeixen bé i no hi ha scroll vertical.

Això, però té un cost. El DX sols té connexió 3G i no WIFI, amb la qual cosa està limitat en la navegació que es pot fer. No pots anar més enllà de la Wikipèdia, ja que en intentar anar a altres planes et sortirà l'avís que la navegació està restringida.

L'altra emperò és que els llibres en Pdf no són navegables amb el cursor, això vol dir que no tens a l'abast el diccionari integrat, que va força bé quan llegeixes documentació, el diccionari no et dóna la traducció del terme, sinó la seva definició, amb la qual cosa tens moltes més possibilitats de recordar el terme per a la propera vegada.

He provat de comprar a Amazon i és veritat que és molt còmode, la compra és fa gairebé impulsiva. També hi ha un emperò, que en aquests moments els llibres tècnics tenen un preu a vegades superior als llibres en paper. Sols els salva que al manco els pots comprar sense problemes, cosa que no es pot dir de les llibreries que hi ha a les nostres contrades.

He comprat també a O'Reilly, aprofitant la seva política de promocions per Twitter. Tenen un format compatible amb Amazon i que no té DRM. El vaig provar comprant "Redis Cookbook" i funciona perfectament amb el diccionari integrat i tot.

L'altra cosa que he anat provant és la conversió d'algún pdf a format ebook amb Calibre, queda un format legible però en molts de casos el resultat no compensa l'esforç, encara és més còmode llegir-ho en el format pdf original.

En resum, el DX va molt bé pel que jo volia i les meves necessitats, però s'ha de tenir en compte que Amazon no l'ha actualitzat tan sovint com ha fet amb els dispositius petits, però per llegir documents en format A4 com els pdf va fantàstic, però si sols heu de llegir novel·les segurament el format normal de lector us resultarà més còmode i menys pesat (tant en pes com econòmicament).

Aquests dies estic bastant engrescat i enfeinat amb projectes molt relacionats amb Python i Django. Per una banda estam definit i creant el que serà la segona fase del projecte Clickote, una aproximació simpàtica a les reserves d'hotel en la qual estam passant molt de gust fent-hi feina. Per una altra banda estam migrant un aplicació web feta inicialment amb ezPublish, un CMS dels de tota la vida, cap a Django.

Clickote és un projecte en el qual m'està agradant molt fer-hi feina perquè a més del projecte i la tecnologia en sí, ve a demostrar que client i proveïdor de serveis no són antagonistes, sinó que són col·laboradors. Amb l'equip de Clickote ens hi sentim molt bé fent-hi feina. Hem topat amb gent que no tan sols coneix el negoci, sinó que a més és conscient de la part tecnològica i de les implicacions en temps i esforç del que demanen, i sempre hem arribat a solucions beneficioses per al projecte.

La migració d'un lloc web des del CMS ezPublish cap a un CMS fet a mida amb Django és també tot un repte i representa també tot una aposta de futur per part del client. A les primeres etapes del canvi ja hem notat un augment del rendiment en temps de renderització de les planes d'un 30% de l'aplicació Django, motivat fonamentalment pel gran grau de control que es té a Django damunt el que es passa a la plantilla i com es passa. ezPublish no és un sistema MVC i quan hi ha lògica complexa pel mig, es queda molt curt comparat amb les possibilitats que et dóna Django. La creació d'un middleware ad-hoc, tags, l'herència de plantilles, la facilitat per crear serveis Ajax, ... Django com a CMS no es posa en el teu camí, ben al contrari, t'ajuda a crear l'aplicació i a optimitzar-la. Quan fas una migració com aquesta entens ben bé la frase del que el bastiment Django és per a "perfeccionistes amb dates d'entrega". Encara ens hi estarem un grapat de setmanes a la migració, en acabar esper poder posar-ho com a exemple de cas d'èxit, o si més no d'aprendre'n de l'experiència.

El cap de setmana passat vaig estar llegint "Maldito Karma" de David Safier, una lectura divertida amb cert tocs d'humor àcid que és llegeix molt bé, com un vi blanc jove fresquet a una tarda calorosa d'estiu.

No sé si serà cosa de la influència del llibre o no, però això de poder fer feia amb el que m'agrada, amb companys i clients com aquests, segur que em fa venir bon karma.

"Si és dolent t'ho recomano " és el títol d'un llibre d'Steven Johnson que he estat llegint aquests dies.

Al llarg de 262 planes Johnson ens va exposant la seva teoría de com gràcies al que normalment s'anomena com a "cultura de masses" la gent ha anant desenvolupant la seva intel·ligència, de manera que en terme mig, el comú de la gent puntua millor en els tests d'intel·ligència del que ho farien mig segle abans.

Johnson anomena a aquest efecte "la corba del Dormilega" en referència a una película de Woody Allen, The Sleeper. Johnson diu que els videojocs, les trames de les nostres sèries preferides, els realities, ... s'han fet tant complexos de seguir que la gent està desenvolupant els mitjans intel·lectuals per a aconseguir-ho gairebé sense adonar-se.

Les sèries de trames molt simples han deixat pas a sèries com a Lost, 24 o Los Simpsons, amb múltiples trames i referències amagades que el lector ha de descobrir. Els videojocs han passa del comecocos a completes aventures gràfiques on el jugador ha d'anar descobrint i resolent enigmes.

Aquest camí cap a la complexitat fa que els nostres serveix s'estiguin entrenant cada cop més en la resolució de problemes, en com s'estableixen relacions causa efecte o interaccions socials entre els personatges. Els productes de consum que abans estaven destinats a una minoria ara poden ser consumits i entesos per una gran majoria.

És un llibre força interessant, amb múltiples referències a videojocs i series antigues i noves que poden despistar un poc a la generació més jove. Les conclusions al meu parer són molt encertades. L'efecte global de la comunicació de masses, dels videojocs complexos, d'Internet i les noves tecnologies és que fa al conjunt de la societat cada cop més intel·ligent i formada, més capaç de resoldre problemes gràcies a que el cervell està cada cop més entrenat i reb més més estímuls cap a aquesta direcció. Sols el fet de que jo hagi escrit aquest apunt i que hi hagi gent que ho estigui llegint ja és un exemple de com els nous mitjans ens han permès interaccions reservades dècades abans sols a l'elit intel·lectual i/o econòmica.

Lectura recomanable pel tipus de temàtica i la visió que dóna, allunyada dels tòpics habituals.

 Fitxa tècnica
 Si és dolent t'ho recomano
 Steven Johnson
 Ed. La Campana
 ISBN 978-84-96735-25-5

Avui tenia visita a Evissa per a tractar l'estat d'un projecte que tenim amb una empresa d'allà. Com que mai saps que te trobaràs per la carretera, tenc la mania de partir prest, la qual cosa em sol deixar una hora de mitja d'espera a l'aeroport. Avui més d'una hora i mitja, ja que no hi havia gens de coa a facturació.

Per passar el temps res millor que la lectura, en el meu cas un llibre que vaig rebre ahir: The Lazy project manager de Peter Taylor.

Sols puc dir una cosa d'aquest llibre: totalment recomanable. No és un llibre de metodologia de gestió de projectes, ni de bones pràctiques, ni d'aquells que et diuen el bé que els va sortir aquell macro projecte. És un llibre divertit, fresc, escrit amb un estil desenfadat, irònic i pràctic.

Taylor fa us del seu anecdotari personal per contar situacions que ha viscut com a cap de projecte. Conta coses que li han anat bé i també coses que li han anat malament. Focalitza molt bé el que ha de ser la feina d'un cap de projecte: gestionar l'equip, mantenir la calma davant els problemes i deixar que la gent faci la seva feina.

D'això Taylor en diu ser un Lazy manager, però no us malfieu. Ser un lazy manager duu molta feina. El títol fa referència a una actitud: intentar que les coses es facin amb el mínim esforç, concentrant-se en el que és important per al projecte.

Taylor duu el concepte a l'extrem, al primer capítol ja te diu: eps si vols anar al bessó del llibre ves al capítol de trucs ràpids. Però us aconsello que no ho faceu, us perdríeu una lectura molt divertida.

El llibre té 141 planes de lletra a doble espai amb la qual cosa es llegeix amb un parell d'hortes. Ideal per passar una bona estona a una sala d'espera, i per bona estona em refereixo a la rialla que se us pot marcar a la cara de tant en tant llegint els comentaris que fa Taylor.

Totalment recomanable sobretot per aquells que hagin tingut algun tipus de responsabilitat en la direcció de projectes, siguin informàtics o no.

Fitxa tècnica.
The lazy project manager
Peter Taylor
Ed infiniteideas
ISBN 978-1-906821-13-5

Aquesta setmana he tocat molt poca cosa de Python i Django, el projecte que ens consumeix gran part del temps és una feina gairebé de rellotgeria però no és un projecte Python. Tot i això he fet servir Django per al prototipat d'algunes part de l'aplicació. És molt més senzill i ràpid muntar un prototip i fer-hi feina que tractar amb l'aplicació real, per molt que tenguem varis entorns de proves.

Estic revisant també els vídeos de la Djangocon Europe 2010. He vist el de Django a l'empresa, el dedicat a la testabilitat i el de GUnicorn. Aquest darrer m'ha agradat especialment ja que tenim plans per anar incorporant GUnicorn com a mètode de referència de desplegament d'aplicacions Django.

En aquests moments estam fent servir CherryPy i la veritat és que funciona molt bé. Encara que la màxima és "si funciona no ho canviïs" GUnicorn és un sistema WSGI molt més orientat a la feina que CherryPy, amb possibilitat de gestionar connexions síncrones i asíncrones. Els benchmarks que hi posen Gunicorn un poc pitjor que altres sistemses WSGI, però per notar-ne la diferència hem de gestionar un lloc web amb moooltes visites. En aquests casos el que ens puguin dir els benchmarks serveix de poc, ja que sempre s'ha d'ajustar la tecnologia al nostre cas concret.

El que té bo GUnicorn a més de l'orientació a la feina és que fa molt senzill desplegar una aplicació Django amb WSGI, fins i tot provant-la en local, està molt ben documentat i amb manteniment actiu.

Parlant d'una altra tema, dir que entenc perfectament a Ricardo quan diu que Amazon l'avorreix! El sistema de contingència que ha desenvolupat Bernat funciona molt bé. Això sí, no hi ha por que els administradors de sistemes es quedin fora feina. Es necessita un bon administrador per fer que tot rutlli, el que sí que hi ha és la tranquilitat de saber que no hi ha problemes de hardware. El valor afeget d'un tècnic d'IT és a més d'entendre com funciona Amazon AWS, crear els scripts necessaris per a automatitzar-ho tot, crear les alarmes, els tests, etc. Amazon no llevarà feina als administradors de sistemes, sols canvia el tipus i la qualitat de feina.

L'altra dia vaig posar la primera alfa-alfa del motor de reserves per hotels a l'entorn de test. Encara està molt verd per a poder-ho alliberar com a codi font, i no he tingut temps per polir alguns errors que té la prova. Per ara és un "naked dessign" on es mostren els contractes, la cerca de disponibilitat i permet modificar algunes coses. Falta documentar, no el codi, que hi està força, però sí fer una documentació amb Sphinx que faciliti entendre tot el que comporta. Si algú vol fer una ullada a l'aplicació que m'ho digui i li facilitaré l'accés.

Seguim intentant trobar un finançament mínim per donar major impuls al projecte, però encara no hem aconseguit res, així que la cosa per ara va tira a tira.

L'altra dia a una trobada es parlava de la necessitat que tenia la gent de WP de comptar amb un motor de reserves semblant al que estam desenvolupant. Crec que no és tan imporant que estigui dins WP com que es pugui fer una integració neta mitjançant cridades Rest, XML o XML-RPC.

No tenc clar quin pot ser el model de negoci d'una aplicació així: cobrar pr suport, per tenir una versió estable, per hostejar el servei?. El que sí tenc clar és que ha de ser de codi obert.

Però no tot ha de ser informàtica, he començat a llegir "Si és dolent t'ho recomano" de Steven Johnson, mentres esper que m'arribin d'Amazon UK dos llibres de gestió de projectes. Per ara Johnson m'està agradant força, té un punt de vista molt fresc respecte a com ens influeixen els canvis com els videjocs, els realities, etc. La seva teoria és que aquests canvis no ens fan més estúpids sinó tot el contrari. Quan l'acabi en faré una ressenya més extensa.

Avui he acabat de llegir "Cloud Application Architectures" de George Reese. Un llibre que no arriba a 190 planes però que està ple de consells damunt el que és l'arquitectura d'aplicacions al núvol.

La visió del llibre no és tant per tècnics com per a gestor d'IT que s'atraquen a aquest tipus d'arquitectura de desplegament. Basant-se sobretot en AWS Reese presenta l'AWS d'Amazon i la conveniència d'estar o no al núvol.

No entra en com configurar tal o qual cosa, sinó que entra en temes tals com els cost d'estar al núvol, el retorn de la inversió i el que hem de considerar abans de moure'ns cap allà. Avantatges i inconvenients.

Tracta també aspectes com la seguretat a AWS (donant molts bons consells, per cert), recuperació de desastres i entra un poc de passada en el dimensionament de l'arquitectura (el capacity planning) de la nostra aplicació.

És un llibre força entretingut que es devora amb rapidesa i també tremendament útil per tenir una visió de conjunt del que representa posar les nostres aplicacions al núvol.

L'altra dia algú deia que amb el núvol s'acabarien les feines de la gent de sistemes. Fent una llegida al llibre de Reese te n'adones que la feina no tan sols no s'acabarà, sinó que serà tant o més important que ara. Poder definir la capacitat adequada al nostre sistema, tenir un bon pla de contingència, còpies, encriptació de la informació, scripts d'aturada automàtics, de desplegament, control de la demanda, ... Feines que són necessàries i que s'han de fer també, de manera diferent de com se feien les coses.

Poder instal·lar un sistema operatiu a una màquina nova és trivial. El que se necessitarà son gent de sistemes que conegui els aspectes econòmics de desplegar aplicacions al núvol, ser capaç de definir scripts per automatitzar tasques, respondre a caigudes ràpidament, etc. etc. El que sí pareix que es necessitarà és gent potser d'un perfil concret: professionals de sistemes que sàpiguen programar, que estiguin còmodes amb una línia de comandes i que entenguin les implicacions econòmiques i de seguretat del que estan fent al núvol.

Llibre totalment recomanable doncs!

Fitxa tècnica:

Cloud Application Architectures
George Reese
Ed. O'Reilly
ISBN 978-0-596-15636-7

Per cert, aprofitant que ara ho record, pos també els llibres que va recomanar Ricardo al darrer creant bits.

• Daemon, Daniel Suarez
• Freedom (TM) de Daniel Suarez
• Hight Performance MySQL de Arjen Lentz
• The Big Switch de Nicholas Carr

Entre lectures informàtiques i altres herbes aquests dies m'he estat llegint Nocturna, una història de vampirs i zombies de Guillermo del Toro y Chuck Hogan.

Al principi la novel·la comença amb poc ritme, però després de les cent primeres planes la cosa s'anima i quan l'acabes ja veus que la història quedarà incompleta, que potser és sols un començament.

La mà de Guillermo del Toro es nota en el desenvolupament de la història i la presentació dels personatges, tant que ben bé podría ser un guió.

Supòs que el llibre no serà mai considerat com una de les joies de la literatura però entretén.

Nocturna
Guillermo del Toro i Chuck Hogan
Círculo de Lectores
ISBN 978-84-672-3689-7

Avui he acabat de llegir The Medici Effect, un llibre que em va recomanar fa unes setmanes Greg Garrison, un de les persones amb més idees que m'he trobat fa temps.

The Medici Effect tracta de la innovació, dels camins que duen a les noves idees. De com la mescla de conceptes, experiències i gent dóna lloc a noves idees, a nous productes que trenquen amb tot el que hi havia fins al moment. Es creen nous negocis, nous camps d'investigació, noves empreses no de manera evolutiva sinó disruptiva, fruit d'una combinació de factors i de gent.

El llibre tracta de com poder conseguir aquest factor disruptiu, de com trobar el Frans Johansson, l'autor, anomena la intersecció. El punt de trobada on les corrents i les idees es mesclen i donen lloc a una cosa nova.

Johansson ens mostra amb exemples com distintes persones i empreses són conscients d'aquests tipus de combinacions i de com els cerquen activament en els seus negocis.

El llibre és prou interessant, motivador fins i tot. Alguns dels consells que dóna són prou bons. Tot i això les idees que presenta es poden resumir en pocs conceptes:

• Cerca la intersecció.
• Reconeix la innovació
• Assumeix el canvi i no tenguis por a trencar barreres i xarxes socials.
• Assumeix el risc

Amb això vull dir que és un llibre que es podria haver estalviat un 50% de les 190 planes de text. Sovint es fa repetitiu ens alguns exemples i es perd un poc per les bardisses a l'hora de focalitzar el tema.

En resum, un llibre interessant, que convé llegir, especialment si ja us heu convençut de que la innovació és una bona cosa, sou capaços de generar idees o simplement voleu una visió de com altres gestionen projectes i idees que canvien el món.

Fitxa Tècnica
The Medici Effect
Frans Johansson
Harvard Business Scholl Press
ISBN-13: 978-1-59139-186-9

Avui he acabat de llegir Agile Estimating and Planning de Mike Cohn. És un llibre dens, d'unes 300 planes plenes de bons consells, gràfics, fórmules i metodologia.

Encara que el títol fa referència a l'estimació de projectes àgils, més aviat diria que és un manual de metodologia àgil i en especial d'Scrum. Tenc llibres dedicats a Scrum que no són tan instructius com ho és aquest.

Cohn ensenya la distinció entre estimar tamany i durada i introdueix molt bé el concepte scrum de la velocitat de l'equip. Però sobretot es concentra en una idea molt clara: l'important no és l'estimació en sí, sinó en donar valor al negoci, per això dedica 4 capítols a la priorització i a la orientació cap al retorn de la inversió i la generació de valor. Potser són els capítols més densos del llibre, però marquen la diferència d'aquest llibre amb d'altres. Segons la nomenclatura de marketing ho classificaria com un excitement, quelcom que no m'esperaba trobar així i que m'ha sorprés gratament.

De la penúltima compra que vaig fer és de ben llarg el llibre més interessant. Fa estona vaig acabar el "Behind the closed doors" i encara que està bé, aquest és un llibre que l'eclipsa, tant per la manera que té Mike Cohn de plantejar els temes com per la quantitat d'inforamció útil que ens proporciona.

Altament recomanable per tots aquells interessats en les metodologies àgils.

Fitxa tècnica

Agile Estimating and Planning
Mike Cohn
Ed. Prentice Hall
ISBN: 978-0-13-147941-8

Aprofitant que aviat hi haurà força dies de vacances he fet la meva comanda típica a Amazon. Cada cop va millor el servei, estic elegint l'opció de courier (el segon servei d'enviament per preu), que en teoria ha d'estar entre 3 i quatre setmanes i m'estan arribant els llibres en cosa de 10 dies. Els vaig comanar el 3 i han arribat entre el 12 i el tretze, en dos enviaments diferents.

Pel servei que dóna he de dir que soc client fidel d'Amazon i que cada vegada que intent comprar llibres per correu a llibreries suposadament potents d'aquí, cada vegada me n'he d'empenedir. La única ocasió que record que va funcionar tot bé en temps i dobler va ser comprant llibres de ciència ficció de segona mà a una llibreria d'aquells amb una plana web dels anys 80.

Potser algun dia em passaré a la tinta electrònica, però ara per ara el DRM i jo no som bons amics. Vull poder fer el que vulgui amb el llibre, llegir-los on i com jo vulgui i no estar amb l'ai al cor per si un dia algú decideix que ja tenc prou llibres al lector o que no els puc compartir amb ningú.

Per mi els llibres són una eina de feina, d'esbarjo i aprenentatge. M'hi deix una pasta, ho sé, però tanmateix no tenc massa mals vicis. M'agradaria poder dir que com comentava Joel Spolsky, que l'empresa em subvenciona els llibre o que hi ha una biblioteca potent, però no és així, no fins que APSL no tengui prou capital al manco. A la única empresa on m'he trobat una biblioteca tècnica més o manco decent va ser a Infomallorca (Viajes Iberia), on En Juan - mai vaig aclarir si eren seus o de l'empresa- se n'encarregava de mantenir-ne una bona col·lecció, que no cal dir-ho vaig anar devorant.

A les altres empreses ha estat sempre molt complexe justificar la compra de llibres. Tan complexe que m'estim més pagar els llibres de la meva butxaca tot i que sovint els necessit per la feina o m'ajuden a fer la feina millor.

Avui he fet neteja dels llibres que tenia al lloc de feina. Ens mudam d'oficina i ens han dit que allà és tot tan de disseny que no podem dur-hi més que els ordinadors, que no hi ha lloc per res, potser el just per seure i prou. La pissarra també l'hauré de deixar. Al manco a la nostra petita oficina d'APSL no hi ha aquestes restriccions (això sí, encara no hi ha ADSL).

Aquesta remesa té un poc de tot, us ne faig cinc cèntims, tant just els he fullejat, però aquí teniu els títols i el que n'esper de cada un:

• Agile Estimating and Planning. Estimació de projectes àgils. Una metodologia àgil no vol dir no fer pressuposts, vol dir tenir orientació cap allò que aporta valor i en el món de l'empresa es comença aportant valor si les nostres estimacions formen part d'un pla de negoci. És el que he començat a llegir i per ara m'està agradant molt.

• Plone 3 Theming. Plone és al meu entendre el millor CMS lliure i no lliure del mercat. Pensat per dur llocs amb molts d'editors i un volum molt gran, un dels seus punts foscs és el de com personaltitzar l'aspecte del lloc. Estic pensant fer el nou lloc d'APSL damunt Plone sols per viure en carns pròpies el que pot ser l'adaptació d'un disseny que sé exactament el que ha duit amb Django.

• Behind Closed Doors. Llibre dedicat a les tècniques de management, a la gestió de persones i conflictes des del punt de vista tècnic. Encara que molts consultors de RR.HH. posen tothom al mateix sac gestionar equips tècnics i de programadors no té res a veure amb gestionar equips de cadenes de muntatge o de vendes. També n'he llegit d'aquest i la veritat és que hi ha moltes situacions que quan pens com o si es podria extrapolar a un equip de programadors em faig un fart de riure.

• Cloud Application Architectures. Llibre damunt arquitectures de núvol. Pel que pareix està a camí entre informació per administradors de sistemes i responsables de negoci que volen saber a on se la juguen. Sovint he dit que la gent de sistemes convé que sàpiga programar per fer millor la feina, i de la mateix manera convé que programadors i caps de projecte com jo mateix estiguin al dia de les possibilitat i implicacions de la tecnologia més de sistemes.

Així com els vagi llegint aniré posant la ressenya. Ara estic llegint a Pablo Tusset: "Sakamura, Corrales y los muertos rientes", tenc ganes de veure si millora a les acaballes, perquè per ara, fluix, fluix.

Python Essential Reference, en la seva quarta edició és un llibre dens, com es pot esperar d'un manual de referència, així que no és el millor llibre per a introduir-se en la programació amb Python, en canvi, si ja heu seguit algun tutorial, o algun altre llibre introductori, trobareu que Python Essential Reference toca aspectes pocs coneguts del llenguatge.

El llibre està dividit en tres parts, la primera, més de 200 planes, tracta la sintaxi del llenguatge en profunditat, la segona part, la referència en sí, va desgranant les principals llibreries que hom pot trobar de sèrie en una distribució de Python i la tercera ens ensenya com extendre Python amb C i com es comunica Python amb altres llenguatges (C, .Net o Java).

No es pot dir que ell llibre tengui caràcter pedagògic, però els exemples són als punts justs on ajuden a fer-se una bona idea del que se'ns explica. Com que l'autor David M. Beazley també contribueix a la documentació de Python trobarem que hi ha força semblances entre la documentació oficial i aquesta referència, tot i això, la manera d'explicar algunes coses i l'organització de la documentació és diferent i fa que se n'aprofiti més la lectura.

És un llibre per tenir aprop quan un programa en Python i per rellegir de tant en tant, a l'era Internet aquets tipus de manuals en paper són cada cop menys necessaris, però tot i això útils per gent com jo que prefereix llegir amb comoditat i/o en qualsevol lloc o moment.

Fitxa tècnica:

Python Essential Reference 4th Editon
David. M. Beazley
Ed. Addison Wesley
ISBN: 978-0-672-32978-4

Aquest cap de setmana, entre copa de vi, fideus i passejades he llegit el llibre "Esquivant la mort" de Josh Bazell. És la història d'un assassí reciclat a metge. La portada diu que és "un thriller hilarant, entre House i Els Soprano". Jo no diria tant i crec que la comparació amb House li ve però que molt molt gran, coses del marketing.

Tot i això és un llibre molt entretingut, amb un ritme molt ben aconseguit i que t'engantxa, no tant per veure com s'acaba la cosa, sinó per conèixer-ne més coses del personatge i de la seva història.

M'ha agradat força. Absteniu-vos els sensibles.

Fitxa tècnica:

Esquivant la mort
Josh Bazell, traducció d'Elisabet Ràfols
Editorial l'Eclèctica bromera
ISBN 978-84-9824416-8

Aquesta setmana he acabat de llegir Lean Software Development, An agile toolkit de Mary i Tom Poppendieck.

El llibre descriu la metodologia anomenada Lean Development, un conjunt de pràctiques i consells que ens poden ajudar a agilitar els nostres desenvolupaments i minimitzar el riscs dels nostres projectes.

El Lean Delopment és la translació de les pràctiques de desenvolupament de vehicles de Toyota al món del programari, que es resumeixen en set principis:

• Eliminar la brossa. Tot allò que no aporta valor al producte des del punt de vista del client és brossa.
• Potenciar l'aprenentatge. El desenvolupament no és duu bé amb pràctiques que fermen la gent, les típiques de la producció en cadena de bens de consum.
• Decidir el més tard possible. Deixar els desenvolupaments oberts als canvis, de manera que cuan la decisió es prengui es pugui aplicar el més aviat possible.
• Entregar el més aviat possible. Els cicles de desenvolupament han de ser curts i permetre a l'usuari i al programador entendre millor el que es vol mostrant el que ja es té fet.
• Potenciar l'equip. Els programadors saben fer la seva feina, i la millor manera de gestionar un equip no és mitjançant el mocromanagement sinó donant-los marge de maniobra i capacitat de decidir.
• Construir pensant en la integritat. La integritat és allò que l'usuari perceb com a un tot, com un producte redó, i allò que el programador a nivell intern perceb com a un tot que funciona.
• Veure el conjunt Evitar la micro-optimització i la suboptimització, és allò de que els arbres no et deixin veure el bosc.

Els autors proposen 22 eines per pensar, que desenvolupen aquests set principis i ens fan reflexionar damunt el que és el desenvolupament de programari i el paper que e el Lean Development dins el conjunt de metodologies àgils.

El Lean Development més que una metodologia és una filosofia de desenvolupament. Xoca frontalment amb ISOs i CMM i totes aquestes coses oficials amb tantes sigles. Amb tot allò que vol fer que el desenvolupament de programari s'assembli a una cadena de muntatge, ho resumeix molt bé a una cita de McNight "If you put fences around people, you get sheep. Geve people the room they need.". Tanmateix la manera clàssica de fer de les cadenes de muntatges s'ha demostrat ineficient i per tant passar-ho al programari és intentar aplicar una metodologia que ja se sap que no és bona.

També toca un dels aspectes més problemàtics del desenvolupament: com s'apliquen les metodologies àgils quan un fa feina per tercers i té que fer un pressupost. El Lean development té com a filosofia donar al client allò que necessita en lloc d'allò que ha demanat i això no encaixa massa bé amb especificacions tancades i pressuposts clau en mà. El llibre proposa tot una sèrie de tipus de contracte diferents dels habituals. Un dels que més m'ha agradat és el co-source contract, on les dues companyies fan feina juntes i hi ha una transferència de coneixements del venedor al client.

El tema de l'aplicabilitat de les metodologies àgils quan fas feina per un tercer és sempre problemàtica. S'han d'explicar molt bé les coses i el client ha de tenir la voluntat d'entendre i la confiança mútua de que cap de les parts intentarà aprofitar-se de la bona fe de l'altra. Els contractes a preu fitxe donen lloc a usuaris insatisfets - veure també Is Fixed-Price Software Development Unethical?- però en la meva opinió l'usuari també ha de ser conscient del que està demanant al desenvolupador. Si la seva intenció és transferir el risc del projecte a l'empresa desenvolupadora llavors segur que hi haurà problemes, ja que el venedor intentarà protegir-se fent exactament el que diuen les especificacions.

M'agrada la definició de confiança que els autors atribueixen a Dyer: "la seguretat de que l'altra part complirà amb les seves obligacions i que no explotarà les vulnerabilitats". Crec que és la base d'una bona relació comercial: el comprador no explota al venedor i aquest no se n'aprofita del client més que per l'obtenció d'un benefici just. Ben allunyat del "pelotazo".

Si ja estau familiaritzats amb les metodologies àgils, especialment l'Scrum, els conceptes del Lean Development us sonaran molt. El llibre més que donar consells de com aplicar la metodologia com una recepte, ens convida a pensar en cada un dels conceptes, en cada una de les 22 "eines per pensar" que hi ha al llibre.

El llibre m'ha agradat, potser perquè compartesc molt de la filosofia i pensament que hi ha a les seves planes, el tractar el desenvolupament com a una tasca de persones no reemplaçables, on s'ha de potenciar tant l'individu com el grup. El llibre serveix per a reflexionar, per a pensar en el que estam fent en el dia a dia, diria que el podríem classificar com un llibre d'autoajuda del desenvolupament de programari.

Fitxa tècnica:

Lean Software Development. An Agile Toolkit
Mary Poppendieck i Tom Poppendieck
Ed. Addison-Wesley
ISBN-13: 978-0-321-15078-3

L'altra dia em deixaren "La Ruta del éxito. MRW Claves de un modelo de gestión innovador" i avui he dedicat una estoneta a llegir-ho.

El llibre és un elogi d'MRW, del seu model d'empresa i de com va passar de una empresa de missatgeria local amb pèrdues a l'empresa que coneixem avui. És un enaltiment de la figura del seu màxim impulsor, Francisco Martín Frias.

A llarg de poc menys de 150 planes, Luis Miravitlles ens conta la història de MRW, la seva obsessió per la qualitat i el tracte al client, el seu compromís amb la gent i de com es va refundar com a franquícia en un moment en que aquest concepte pràcticament no era conegut a espanya. És interessant veure com MRW ha compaginat les tasques de marketing amb la part social de l'empresa, la qual cosa demostra que el benefici empresarial no té perquè anar en contra del benefici social. Si hi ha imaginació i ganes les dues coses es complementen.

El llibre presenta a cops un estil narratiu, d'anecdotari i a altres un estil més formal, amb xifres i documents. L'autor ja n'avisa d'això i com els capítols es poden llegir de manera independent tampoc xoca massa.

No conec MRW per dintre i no puc dir-vos que el que es diu al llibre sigui veritat o no, però sincerament m'agradaria que fos així. És que es compta al llibre és del tipus d'organitzacions que m'agraden, orientades a la feina, amb gent motivada i on hi ha la suficient cultura empresarial per permetre les millores i reconèixer els seus impulsors. Al manco això és el que ens mostra el llibre. Potser sigui una faula, però ja us dic que és del tipus d'històries que m'agraden, segurament perquè un dels meus somnis és poder arribar a fer quelcom semblant a MRW però a l'àmbit del desenvolupament web.

Sigui com sigui el llibre és inspirador, de lectura fàcil (poc menys d'hora i mitja) i adequant per passar una estona llegint i que se't quedi un bon sabor de boca. Pel títol que té segurament no el compraria, però si teniu l'ocasió de fer-li una ullada, hi ha coses pitjors per passar l'estona.

Fitxa tècnica:

La Ruta del éxito
MRW Claves de un modelo de gestión innovador
Luis Miravitlles
Editorial Gestión 2000
ISBN 84-8088-623-4

Ahir vaig acabar de llegir "La empesa en la Web 2.0" de Javier Celaya. El libre té una estructura i un contigut que recorda els apunts d'un blog. De fet Celaya recorda en el llibre que alguns dels apunts han estat publicat en el seu blog i adjunta alguns comentaris.T enc el llibre en paper, existeix una edició de descàrrega lliure per mòbils, però la veritat és que està força amagada.

Al llarg de 279 planes Celaya intenta explicar des de la òptica empresarial que és això de la web 2.0 i quin impacte pot tenir en les empreses. Tracta temes com la importància de les xarxes socials, el blogging, microblogging i wikis, donant apunts sobre quina ha de ser la posició de les empreses davant aquestes xarxes i com es poden anar introduïnt aspectes de la web 2.0 dins les organitzacios per tal de millorar-ne la gestió.

El llibre m'ha agradat, sobretot perquè compartesc gairebé al 100% les apreciacions de Celaya, i perquè he trobat en el llibre allò que cercava: com explicar en paraules planeres i orientades a gent amb perfil empresarial l'impacte de les noves tecnologies web en les empreses.

No m'ha agradat tant l'extensió del llibre. Crec que hi ha força palla i que ben bé podria ser un llibre de 150 planes. De tant en tant es posa a escriure noms i característiques de llocs web sense entrar-hi a fons i et dona la sensació de que estan allà per omplir.

Com dic el llibre és interessant, no perquè expliqui coses que desconec sinó per la manera d'explicar-les. La relació preu/contingut, però l'he trobada força alta, després d'haver llegit el llibre 20 Eur em pareix car.

Xerrar per exemple amb Benjamí o Ricardo, o amb "els tertulians de la torrada" crec que en temes de web 2.0 aporta tant o més que el llibre. Celaya, però, ho explica orientat al món empresarial i això se li ha de reconèixer.

Fitxa tècnica:

La empresa en la web 2.0
Javier Celaya
Ed. Gestión 2000
ISBN: 978-84-9875-008-9

El economista naturalista és un llibre d'iniciació a l'economia de la vida diària. Mitjançant exemples va explicant situacions que ens podem trobar a la vida diària i donant-ne una explicació des del punt de vist econòmic.

L'autor, Robert Frank, ha seleccionat un conjunt de preguntes fetes per estudiants i aprofita les seves respostes per anar introduint conceptes econòmics destacant:

• El cost d'oportunitat
• La relació cost-benefici
• Els costs marginals
• Les barreres per a la segmentació de preus mitjançant els descomptes
• Els mercats perfectes
• La relació entre bens comuns i bens individuals
• La idea de que no hi ha "doblers gratis"
• La relació entre benefici individual i col·lectiu

És un llibre força entretingut, 275 planes d'exemples que van explicant distintes situacions (algunes molt americanes) d'una manera clara. Això no vol dir que les explicacions siguin una veritat absoluta, sinó que hi ha una explicació econòmica per dita situació i que si més no serveix per il·lustrar conceptes econòmics d'interès.

El llibre m'ha agradat força, però no tant com "El economista camuflado", potser no tan lleuger de llegir, però que aprofundeix molt més en cada exemple.

Un llibre molt recomanable pels qui els agrada entendre un poc més el món que els envolta.

Fitxa tècnica Titol: El Economista Naturalista Autor: Robert Frank Editorial: Península ISBN: 978-84-8307-826-6

Ahir em vàren arribar dos llibres nous:

• jQuery in Action de Bear Bibeault i Yehuda Katz, editorial Manning, ISBN 978-1933988351
• Django 1.0 Template Development de Scott Newman, editorial Packt Publishing, ISBN 978-1-847195-70-8

Pels títols ja sabeu de què van, així que com sempre us dic un poc el que esper de cada un i les primeres impresions:

JQuery in Action

De l'estil d'aquesta sèrie de Manning: bona edició i continguts interessants explicats correctament. Estic encara als primers capítols de la primera lectura ràpida i m'està agradant força. Al JQuery l'estic fent servir cada cop més i necessitava un llibre com aquest per poder-ne tenir una idea completa. Hi ha molta documentació del JQuery, però està prou dispersa com per a que un llibre com aquest tengui sentit.

Django 1.0 Template Development

Aquest ho vaig comprar perquè m'interessava veure com s'introduïa el tema del desenvolupament Django orientat a dissenyadors més que a programadors. Com sabeu sóc de la opinió que el dissenyador/maquetador ha de formar part activa dins un equip de programació web, amb el mateix nivell d'implicació que un analista/programador. Això vol dir fer anar un subversion, maquetar amb un editor de text com Eclipse o Netbeans i com no entendre com es poden fer servir les plantilles Django de la mateixa manera que es coneixen les possibilitats del CSS. La conclusió que en tenc per ara és: a poc a poc i amb molts exemples. Me pareix una bona aproximació i esper tenir l'oportunitat de posar-ho en pràctica. El llibre pot ser un bon material de referència per a propers cursos.

En Xus m'ha fet arribar el llibre de Fernando Trías de Bes "El llibre negre de l'emprenedor", de l'editorial Empresa Activa. El subtítol del llibre "No diguis que mai no t'ho han advertit" ja ens dóna una bona idea de per on van els tirs. Un "Eps!, que això d'emprendre no és senzill, ves alerta!"

El llibre està dirigit als emprenedors, a tot aquell que té una idea i vol que aquesta esdevingui un negoci. A diferència d'altres llibres que ho pinten tot de color de rosa, aquest llibre mostra els problemes amb que pot trobar-se un emprenedor i que són els factors de fracàs que cal evitar si un vol tenir èxit en l'empresa.

Tracta temes com els socis, les relacions de l'emprenedor amb la família, la importància de donar valor a la pròpia feina i sobretot, de tocar de peus a terra.

El llibre m'ha agradat molt, potser algú s'ho llegeixi i li fugin les ganes d'emprendre una aventura empresarial, però crec que el principal que es pot extreure de llegir el llibre és el d'evitar tenir la sensació de que "aquest problema sols me passa a mi", és a dir, que quan passi un dels problemes típics saber que "són coses que passen" i no fer-ne un gra massa, senzillament resoldre'l de la millor manera possible i sortir-ne'n.

El divendres vaig rebre un nou llibre:

Rapid GUI Programming with Python and Qt
Editorial Prentice Hall
Autor: Mark Summerfield
ISBN: 978-0-13-235418-9

Es tracta d'un manual de programació per al desenvolupament d'aplicacions amb Python i les Qt.

Me l'he estat fullejant i la veritat és que sols amb la qualitat de l'edició el llibre promet.

El primers capítols duen una petita introducció a Python, que segurament servirà a la gent que s'atraqui al món del la programació d'aplicacions d'escriptori portables, cercant quelcom més senzill de fer anar que la programació en C++.

L'estructura s'orienta per temes, on es van construint aplicacions de diferents nivells de complexitat i es complementa el tema amb tot un seguit d'exercicis per a que el lector faci feina pel seu compte.

Els que ens dedicam fonamentalment a la programació web, sovint tenim tendència a pensar que l'escriptori clàssic no té sentit, i això no és cert. Ara per ara encara hi ha força aplicacions i entorns on una aplicació d'escriptori pot solucionar millor els problemes al nostre client que una aplicació web. Poder oferir una solució feta amb Python amb una llibreria com Qt4 (no oblidem tampoc les WxPython) sens dubte ens serà de profit per ambdues parts.

Ahir vaig acabar de llegir the myths of innovation, d'Scott Berkun, que havia rebut via Amazon en la remesa d'agost.

Amb aquest llibre he acabat la remesa d'agost, però encara me queden altres lectures informàtiques, que eren menys interessants que aquestes i que encara no he acabat, així que supòs que podré resistir fins que arribi la nova remesa que ja he comanat.

Del llibre dir que m'ha agradat molt, és un assaig molt lúcid i interessant del que significa la innovació, de com s'hi arriba i de l'impacte que té tant en els innovadors com en la societat.

El llibre desfà molts mites, el de la serendipia per exemple n'és un. Estam acostumats a que ens diguin que molts grans descobriments de la humanitat s'han fet per casualitat, com si un dia el descobridor s'aixecàs veies la cosa i au, ja tenim el descobriment.

La innovació i el seu èxit, segons ens explica Berkun són una combinació de circumstàncies, factors socials, talent de l'innovador i sobre tot de feina molta feina, tant per adonar-se de que allò és una cosa nova, com per a posar-la en pràctica.

Lectura recomanada!

Dissabte vaig rebre una nova remesa de llibres de ca'n Amazon. El dólar encara està força baix i tenia ganes de lectura. Els darrers que vaig comanar han resultat ser força bons i encara me'n queda algun per acabar del tot, però aquests dies em torna fer ganes llegir damunt un dels aspectes de la informàtica més interessants que hi ha: les persones.

De fet hi ha un nexe comú en tota la remesa de llibres és que no són llibre excessivament tècnics, com sí ho era l'altra remesa i sí són llibres on el component fonamental és la gent, els programadors i tècnics. Hi ha llibres generalistes on el tema principal també són les persones i les seves motivacions, fish y quien se ha llevado mi queso serien uns dels més coneguts, però per be o per mal la gent tècnica té/tenim altres motivacions, som diferents de la mitjana de la gent, més introvertits, més donats a la lògica, més intel·ligents, més guapos, més calentorros, millors amants... i els llibres que tracten dels grups de tècnics, de les seves anècdotes i vides van sovint molt més enllà de faules damunt formatges i peixos.

Res, anem per feina:

• Smart & Get Thinks Done. De Joel Spolsky. Editorial Apress. Un llibre de butxaca damunt com captar i retenir el talent.

• Managing Humans. De Michael Lopp. Editorial Apress. Anecdotari, consells i un poc de mala hòstia. He aprés com se diu gili... en anglès. És el primer que estic llegint, i encara que he de tirar de diccionari sovint, pel tipus d'expressivitat peculiar de Loop, m'està engantxant.

• The myths of innovation. De Scott Berkun. Editorial O'Reilly. Un llibre damunt la innovació, el que ens motiva a abraçar noves tecnologies, i damunt el mateix sentit del canvi. Vaig llegir una cita atribuïda a Bernard Shaw que crec que va en el sentit del llibre "les persones raonables s'adapten al món, les persones insensates fan que el món s'adapti a elles. Per això progressar depèn de les persones insensates". Fins que tenen èxit i deixen de ser insensates als ulls de la societat, afegiria.

• Agile project management with scrum. de Ken Schwaber. Editorial Microsoft Press. Gestió d'equips i projectes utilitzant la metodologia scrum. És una de les metodologies àgils que més m'agraden i que potser són més aptes per anar introduint a empreses tradicionals sense provocar una ruptura massa gran. Al contrari dels sistemes operatius, els llibres de Microsoft Press solen tenir molta qualitat.

Com sempre, si trob que algun d'ells es mereix una ressenya especial ja l'aniré posant.

Ahir vaig acabar de llegir Tras el incierto Horizonte de Frederik Pohl. La novel·la està força bé per als que com a mi ens agrada la ciència ficció dura, és a dir, amb força referències científiques i tecnològiques, i aquesta novel.la n'està farcida: intel·ligències artificials, forats negres, astronomia, referències a les constants universals...

La trama és també molt bona, lligant a poc a poc les subtrames que hi ha, com l'origen del Patriarca o els Primitius i com a bona novel·la de ciència ficció deixant-te amb més interrogants que respostes.

De totes maneres val a dir que se li nota un cert pas del temps, hi ha que pensar que l'escrit original és de 1980, quan fa referència a quantitats monetàries (1 mil·liò de dòlars per exemple donen per moltes coses a l'època i no ara) i en algunes referències als ordinadors: un gigabit és una gran quantitat de memòria, ordinadors amb aquesta memòria que omplen una nau ... Tot i això, entra també en la manera de programar les intel·ligències artificials i en el concepte de pagament per us de potència informàtica, propi dels anys 70-80 i que ara amb Google i Amazon torna a estar vigent.

El llibre es pot llegir independentment de la nove·la anterior, Pórtico, ja que les referències s'expliquen prou bé i no interfereixen gaire en la trama principal.

Deu euros ben gastats i un bon grapat d'hores de diversió!

Mentre esperàvem al vol de tornada vaig aprofitar per anar de compres per l'aeroport, a una llibreria com no pot ser d'altra manera :) Vet aquí el que vaig comprar:

• Tras el incierto horizonte, de Frederik Pohl, editat per Zeta. M'agrada la ciència ficció i ja fa un bon grapat d'any vaig llegir Pórtico, així que vull provar sort amb la continuació. De Pohl llegit també "Mercaderes del espacio" i "La guerra de los mercaderes" i també m'agradaren força. Esper que aquesta novel·la, de 362 planes, estigui al nivell de les altres.

• Sun Tzu. El Arte de la Guerra. Comentat per Tao Hanzhang, de l'editorial Bresca. Per allò que és un llibre molt citat (a el juego de Ender per exemple) i també recomanat per les escoles de negocis. En la situació actual potser un títol del tipus "El último que apague la luz" de l'editorial Melaspiro o "Maricón el último" de A. Hisus Quedais hagués estat més adient, però bé un poc de culturilla, sempre va bé.

Avui he acabat el darrer capítol del llibre d'Steve McConnell. El llibre prometia i he de dir que no està malament. Recull els conceptes bàsics de l'estimació de projectes i dóna molta bibliografia i temes per a aprofundir en els conceptes en els que McConnell sols entra de passada.

El llibre, a l'estil dels millors de McConnell es bo de llegir, i en aquest pareix que ha evitat entrar en fórmules o la part més dura de l'estadística, com si li fes un poc de por l'adagi de que per a cada fórmula perdria un lector. Això li lleva un poc de profunditat al llibre, però les referències incloses al manco poden servir de guia al lector que vulgui aprofundir més en aquests temes.

El llibre toca tots els grans temes de l'estimació de projectes, però no entre en profunditat a tocar cap metodologia, ni punts funció, ni estimació per casos d'ús, ni Mark II o Cocomo 2, per exemple. El que sí entra és en distingir els distints tipus d'estimació: de tamany, de l'esforç i de temps, posant de rellevància la relació que hi ha entre ells (que no són ni molt manco lineals). Algunes de les idees i gràfiques que hi ha al llibre mereixeran una lectura més detallada i segurament un apunt, ja que tenen implicacions interessants, com per exemple la del tamany òptim d'un equip de desenvolupament.

També és bo saber quin es l'abast del llibre de McConnell. Els mètodes d'estimació que presenta no serveixen ni per projectes petits ni per projectes de mil·lions de línies de codi. L'aplicabilitat de les tècniques que es presenten està limitada a projectes en el rang que va entre les desenes de milers de líness de codi i els pocs centenars de milers de línies.

En definitiva, garebé de tres-centes planes de lectura entretinguda, amb dades amb les que reflexionar i treballar, però que s'ha de complementar amb altres llibres de l'autor i l'estudi en més profunditat d'alguna metodologia d'estimació, després de tot, com McConnell mateix recomana, no és bo sols limitar-se a una única estimació i en aquest cas a un sol autor.

Entre lectura informàtica i programació aquestes vacances he mirat de trobar un grapat d'hores per a la lectura lleugera. En aquest cas d'un llibre que vaig comanar del Circulo de lectores

La pesca del salmón en Yemen
Paul Torday
Ed. Circulo de Lectores
Traducció: Luis Murillo Font

El llibre és amable de llegir, cautivador en alguns aspectes i proper a la crua realitat política actual en altres. Tracta de la consecució d'impossibles, com la de la introducció de la pesca del salmó a un país com el Yemen. Té aquell puntet filosòfic que et fa pensar, però poc més. És un relat ben embastat, construït a base de cartes, e-mail i escrits al diari personal del protagonista, la qual cosa ens atraca als seus pensaments més profunds.

El llibre no m'ha desagradat, però de cap manera es pot publicitar com a satiric o humorístic. Es deixa lleigir i a cops et fa reflexionar. Una lectura per anar llegint en els interminables talls publicitaris que hi ha aquestes festes.

Si el trobau a una biblioteca o us ho deixen es pot llegir, però no en puc recomanar la compra.

Acab de rebre tres llibres que vaig comanar fa poc menys de dues setmanes a ca'n Amazon. Pareix que la rapidesa en l'enviament no ha estat casualitat, sinó que comença a ser una constant.

Això de que el dolar estigui tan baix està acabant amb la meva economia, veus un llibre interessant, mires el preu a Amazon i al canvi surt molt bé, però clar, per un no s'ho paga fer una comanda, així que hi poses també aquell altra que veres l'altra dia i ja que hi som ....

Al 2007 em queden 5 dies de feina i això vol dir que tendré temps per anar-los llegint. La quantitat la dic per a que tots aquells que llegiu això sigueu conscients que n'és de dur ser un lector compulsiu: vosaltres estareu fent feina mentre jo m'hauré d'estar a casa, calentet, al sofà llegint els llibres que he rebut els darrers mesos. ;)

I els llibres són:

Scalable Internet Architectures Ed. Omnti (Sams Publishing) Theo Scholssnagle ISBN 0-672-32699-X

RESTful web services O'Reilly Leonard Richardson & Sam Ruby ISBN 0-596-52926-0

Javascript (The Definitive Guide 5th Edition) O'Reilly David Flanagan ISBN 0-596-10199-6

He fet una ullada ràpida als tres llibres i pareix que el que prometien a les ressenyes ho compleixen:

Scalable Internet Architectures fa un recull de millors pràctiques per fer aplicacions web escalables. Explica els principals conceptes i hi ha molts de gràfics que ajuden a assimilar-los. Alguna vegada he dit que el personal de sistemes ha de saber programar, m'estic aplicant la dita a la inversa: la gent que ens dedicam principalment al món de la programació d'aplicacions convé que estigui al dia del que se pot fer quan s'ajunten arquitectures de software, xarxa i hardware.

RESTful web services ens presenta una nova manera d'entendre els serveis web, de fet presenta una nova manera d'entendre la web sencera, en lloc de com a un conjunt d'aplicacions separades la tracta com a un conjunt de serveis. Darrerament se n'està parlant molt de serveis REST i aquest llibre potser la referència, el llibre de capçalera per tenir una visió global de tot el que es mou al voltant dels serveis web i quin paper juga l'arquitectura REST.

Javascript és tant un manual de javascript pels qui ja saben programar, com una referència del llenguatge. Havia tingut en les mans una edició anterior i em va fer molt bona impressió. Pareix que no li falta res, gairebé 1000 pàgines de lletra ben atapida donen per molt. No ho recoman com a tutorial de Javascript sinó com a llibre de referència i explicació dels conceptes i aplicacions més dures del Javascript.

Com sempre, això són les primeres impressions, així com les vagi llegint miraré de posar-ne ressenyes més extenses.

Aquests darrers dies estic llegint el llibre wxPython in Action de Robin Dunn i Noel Rappin. El llibre és un tutorial de com escriure aplicacions fent servir la llibreria wxPython i com fer servir cada component (widget) que la llibreria inclou.

En el que és la explicació de cada component i els exemples hi ha una gran quantitat de llistats de codi font i comentaris damunt aquests llistats. Això m'ha fet recordar el capítol en que Glass tracta la importància de poder llegir codi. Diu, i estic completament d'acord, que a programar no se n'aprèn sols coneixent la sintaxi del llenguatge de programació, sinó també escrivint programes i sobretot llegint codi que ha escrit altra gent, i que aquesta capacitat de llegir codi s'hauria de cultivar més a les universitats i escoles tècniques.

Sense aquesta capacitat de llegir codi d'altres també ens trobam que llegir tutorials com el de wxPython es fa pràcticament impossible, si no som capaços de llegir el codi, interpretar mentalment que fa i imaginar-nos la sortida, no ens queda més remei que picar el codi i executar-ho per aprendre, la qual cosa fa que l'avanç en el domini de la llibreria sigui molt més lent.

Ser capaç de llegir el codi d'un altre ens permet aprendre noves tècniques que potser no estan explicades en el llibre, normalment perquè no és el seu objectiu, i ens permet la lectura a llocs allunyats de l'ordinador: al sofà, a la fresca a la terrassa,...

El programari lliure ens permet llegir codi que ha fet altre gent, veure com funciona, aprendre noves tècniques o veure el que s'ha fet malament o maneres de millorar-ho. Aquesta capacitat és fonamental a l'hora d'aprendre el funcionament d'una nova llibreria, de fer inspeccions de codi abans de posar en test un programa, o a l'hora de depurar o modificar codi que ha fet una altra persona.

Les èpoques del programador solitari que ho feia tot han ja queden lluny. El més normal actualment és que els programes és desenvolupin en equip i la gent acostumada a llegir codi ho té molt més fàcil per a adaptar-se a la feina en equip.

Si una persona sols ha fet feina fent servir programari tancat no haurà tingut l'oportunitat d'aprendre el que significa poder veure codi de tercers i per tant la seva evolució com a programador serà menor que aquells que estan acostumats, bé per necessitat o bé per convicció, a llegir el codi font d'altres persones.

Com vaig sentir a dir a Ricardo Gali a una conferència de Bulma, el codi és una font en sí mateixa per emmagatzemar i transmetre coneixement.En els cas dels programadors això també es tradueix en possibilitat d'aprenentatge i amb minimitzar el nombre d'errors i tasques de depuració.

Això de que a l'estiu les coses van més a poc a poc és veritat en la majoria de coses, però no en l'enviament de llibres. El dimarts vaig rebre l'avís de que ja podia anar a recollir a correus els llibres d'Amazon que havia comanat no feia ni deu dies i que se suposava que havien d'arribar damunt el vint-i-quatre d'aquest més.

Els dijous ja les tenia, després de l'obligat pas per correus. No sé com s'ho fan els de correus del meu poble, però la cosa és que quan es tracta d'entregar llibres mai ens hi troben, ni tan sols quan l'adreça és la de la meva sogra, que normalment sempre és a casa.

Però bé, la cosa és que hem començat a fer una ullada a les noves adquisicions i la cosa pinta bé:

Facts and Fallacies of Sofware Engineering Robert L. Glass Ed. Addison-Wesley ISBN 0-321-11742-5

Software Estimation Steve McConnell Microsoft Press ISBN 978-0-7356-0535-0

wxPython in Action Noel Rappin & Robin Dunn Manning ISBN 1-932394-62-1

El primer el vaig comprar per les contínues referències que hi veia a altres llibres d'enginyeria de programari. Pel que duc llegit fins ara crec que no serà el darrer llibre que compri d'aquest autor. 55 fets i 5+5 fal·làcies que tracten gairebé tots els aspectes de l'enginyeria de programari. El llibre sols mostra fets i ens fa reflexionar i fins i tot ens anima a no estar d'acord amb l'autor. Ara per ara sols duc llegides una trentena de pàgines, però si la qualitat de tot el llibre és com el que he vist fins ara trob que disfrutaré molt llegint-ho.

El sofware estimation de McConnell no sabia si comprar-lo o no, després de la mala experiència amb el llibre anterior de McConnell, però al final vaig decidir donar-li una altra oportunitat. La primera impressió és positiva: bona edició i maquetació, espaiat correcte i ple de gràfics, taules i alguna que altra fórmula que ja era present al Rapid Development. Serà el següent després del de Glass.

El wxPython in Action l'he comprat com una manera de contribuir al programari lliure. Robin Dunn és un dels principals mantenidors de la llibreria wxPython, i el llibre és una manera com un altra de reconeixement a la feina feta. A més, pel que estic vegint el llibre és molt complet i toca tots temes de la programació d'interfícies gràfiques amb aquesta llibreria. Un dia d'aquests m'agradaria poder fer el mateix amb PyQt4.x A més de la contribució a ben segur que li acabaré traient profit.

• Mundo anillo de Larry Niven. Editat per La Factoria de Ideas. Aquest llibre el vaig llegir ja fa molts anys, en prèstec de la biblioteca d'Alcúdia (Mai agrariré prou a les Joanes que possàssin tanta cura en la compra de novel·les de ciència ficció) junt alguns que completen la saga. Em va agradar molt i tenc ganes de tornar a llegir-ho.
• Estación de tránsito. De Clifford D. Simak. Editat per minotauro. D'aquesta novel·la n'havia sentit a parlar molt però no havia tingut el plaer de llegir-la. És un dels clàssics de la ciència ficció, no té tanta fama com Mundo anillo, però he de dir que em va agradar força. La novel·la ens situa en la pell del guardià d'una estació de trànsit pels viatges estelars. Un guardià preocupat per entendre les diverses cultures que el visiten, sense perjudicis. Molt recomanable!
• WIN WIN de George Fuller. Editat per Gestión 2000.com. D'aquest llibre també n'havia sentit parlar força i per ara m'està agradant, l'edició no és gaire bona però el contingut està be. Explica com afrontar situacions quotidianes a la feina on la capacitat de negociació i empatia són necessàries per a la resolució de conflictes. Com el seu nom indica no es tracta d'imposar-se a l'altra, sinó d'arribar a situacions on tothom hi guanyi.
• Gestión de proyectos de Gregory M. Horine. Editat per Anaya. D'aquest encar no puc dir massa cosa. Tan just he començat a llegir-ho. Ho vaig comprar per tenir un altre referent en la gestió de projectes, un referent no tant lligat a la informàtica i sí a la gestió de projectes genèrica. Per la gestió de projectes informàtics Mc Connel, De Marco, Cockburn, Beck i Brooks són bàsicament les meves fonts, sense oblidar en Joel, que té alguns articles força bons.

L'altre dia em vaig rompre les ulleres i vaig anar a una coneguda tenda prop d'uns també molt coneguts grans magatzems de Ciutat per a que me posassin un vidre nou. Vaig aprofitar per comprar-ne unes de recanvi, és la segona vegada que me passa això de fotre un vidre i sempre quan més falta em fa.

La cosa és que ahir vaig anar a recollir les noves ulleres i vaig aparcar als grans magatzems. A la secció de novetats vaig trovar Un matemático inverte en la bolsa de John Allen Paulos.

Conec aquest autor perquè una amiga, Na Mercè Barreno, matemàtica per més senyes, m'ho va recomenar a temps. Em va deixar Un matemàtico lee el periódico i vaig quedar encantat per l'estil d'aquest home. Em recorda a alguns assaigs d'Assimov, exposa les coses d'una manera molt entenedora i a la vegada fa que les coses et semblin d'allò més obvies. És molt mal d'aconseguir això quan parlam de ciència i si a més hi mesclam pel mig la Probabilitat la cosa encara té més mèrit.

En aquest llibre Allen ens fa partíceps de les seves experiències, nefastes per cert, en el món bursàtil. Fa us de la probabilitat i la psicologia per explicar alguns dels comportaments humans relacionats amb els mercats i va explicant de pas algunes idees matemàtiques com el de la mitja mòbil o la raó aùrea. Tot això ben amanit amb comentaris personals, anècdotes, acudits, paradoxes, un arguinyano de les matemàtiques en podriem dir.

Així que si estau interessats en la borsa, en les matemàtiques o senzillament teniu un esperit crític no deixeu de llegir algun dels llibres d'aquest home.