Reflexionant

Aprofitant que avui és una jornada de reflexió me pareix que aprofitaré per repassar un poc l'anecdotaria personal d'aquestes darreres setmanes, a veure si en puc treure també algunes conclusions.

No sé el que vull

Donc així ens va venir una persona a veure'ns i d'entrada em va amollar aquesta frase. Bé, res a dir, això és bastant típic quan es comença un projecte. El client no sap massa bé què vol, i la meva feina sovint consisteix en anar fer preguntes, clarificant el que el client vol. Al final, després d'hores de conversa vaig definint el que podria ser el projecte: gran, molt gran. El client resulta que nos sap què vol, però sap que ho vol tot!

Paralant parlant ens diu que ja té un altre pressupost. Diu que ens ho enviarà per a que li poguem pressupostar el mateix. Fantàstic, al manco hi ha un punt de partida. Al dia següent em pos a repassar les notes i començar a fer el pressupost. Quan m'arriba l'e-mail del client jo ja duc com a 8 fulles del pressupost, explicant què tindrà el programa d'acord amb les especificacions del client.

El pressupost que reb em deixa de pedra. Es tracta de dues fulles ròniques que sols inclouen un llista de manteniments, sense entrar en cap tipus de detall. Ja me fa mala espina que en la maraca d'aigua de la fulla hi ha un disquet (are you from the past?), doncs pareix que sí. Però el que em sobta més és el preu que hi han posat, com a deu vegades menys que el que a mi m'està sortint. Li faig una ullada, no s'incluen caps de les característiques que fan més complexa l'aplicació, pareix un conjunt de planes estàtiques amb un editor html al darrera.

Faig una ullada a la web de l'empresa i veig la feina que han fet. En aquests casos sempre pens que potser sóc jo qui m'he errat. També confirm amb el client que el que vol és realment el que m'ha demanat i no simples planes estàtiques o picades a un cms.

La web de l'empresa és per sucar-hi pa. Webs de fa un any o dos que estan fetes fent servir cgis. La plana 404 de les aplicacions apunta al proveïdor del hosting, que obviament es un d'aquests superpoblats, que aprofiten el darrer cicle de CPU per posar-hi usuaris. Anam a veure una de les webs i li coment a Juan lo del cgi i les petades. Ell a més me comenta que ha canviat un paràmetre de la url i li ha sorti un dump de base de dades. Aquesta gent no ha sentit mai parlar d'injecció de codi ni llegit Exploits of a Mom. Som bona gent i el seus clients no es mereixen tanta incompetència, així que ho deixam anar.

Ara ja tenim un problema important, que és el factor psicològic de la fixació de preu. Aquesta gent ha fet un pressupost sense tenir la mínima idea d'on s'estava ficant i del que realment volia el client i ha donat un preu fruit de la seva inexperiència. Ara quan el client vegi el que jo li presentaré es pensarà que li estic prenent el pèl encara que és just al contrari.

Primera conclusió: els clients en general estan molt verds a l'hora de demanar un programa. Quan un demana una casa s'informa del constructor, demana el que ha fet, en quin tipus de projectes ha participat, demana a les amistats i s'assegura que les cases que ha fet no han caigut. En el desenvolupament sols pareix que es fixa amb el color de la façana. Com a informàtics ens fa falta fer molta feina de pedagogia, d'ensenyar als nostres clients a comparar, a saber que hi ha feines més i menys complexes, a poder destriar amb qui se la juga.

El meu cap diu que té un conegut que ...

Aquesta també és una altra història en línia amb l'anterior. Faig un pressupost força ajustat, el projecte m'interessa, pot ser divertit. El client vol donar el pas cap el negocio online. Vol canviar la seva web actual potenciant-la i afegint-li venda on-line. Es preveuen cents de milers de planes servides al dia i la web hauria de funcionar 24x7 pràcticament.

Tot està tancat, els tècnics del clients entenen el que farem hi saben que ho podem fer bé. Han vist el tipus de feina que fem i s'ha generat aquella confiança que t'anima a col·laborar i a entendre el projecte com si fos teu. Però al darrer moment reb una telefonada: el meu cap ha decidit que ho farà algú que ell coneix. Deman per la tecnologia: punt net, amb asp, internet information server, Windows 2003 i Microsoft Sql 2008. Ni en els meus pitjors malsons recomanaria una tecnologia així pel projecte del client. A més jo li havia oferit un servidor dedicat, és el mínim per anar tranquils amb el tipus de dades que es tractaran i el tràfic previst.

Faig una ullada al mercat nacional de servidors. El fiera del Information Server els hi ha dit que molt millor un servidor nacional per millorar el posicionament. Obviament no ha tingut en compte que això és un factor de tercer ordre, i que si primer la plana no va prou ràpida i té prou ample de banda, ja no hi ha res a fer. De totes maneres faig una ullada al mercat nacional, a veure què hi ha amb aquestes configuracions. Vaig a parar a Arsys, que per 605 eur/mes t'ofereix una plataforma així pel`tot just 605 eur/mes amb llicència sql server express edition, si vols la "bona" són 350 €/mes.

Jo els estava oferint si també un servidor dedicat, amb el doble de prestacions que Arsys i també gestionat per nosaltres per 200 €/mes. Em diuen que la gent que els fa la web els hi han dit que el hosting serà de 60 eur/mes. Per aquest preu i a Espanya em temo que serà un hosting compartit, potser del proveïdor, amb el més nou de la versió patapalo-edition de Microsoft.

És una llàstima, la gent amb la que he tractat em cau molt bé i són els primers que no entenen la decisió. Sospit que pot ser un projecte molt problemàtic i que els acabarà costant sang i llàgrimes. Tant de bo no els costi l'empresa.

Segona conclusió Senyors directius, convindria que de tant en tant i en questions tècniques es fes cas als tècnics, que amb les coses de menjar no es juga.

Tercera conclusió Com el el cas anterior hi ha molt de risc de que el projecte fracassi i el client surti escaldat. Part de la responsabilitat és del client, que hauria de saber què compra, però també hi ha una gran responsabilitat del proveïdor, que està enganant al client.

Pero mira que som frikis

Aquesta setmana també m'han demanat un pressupost per a una connexió amb un servei web. Llegint la documentació veig que el WSDL (argh!) sols està certificat que funcioni (que és el mateix que dir que sols funcionarà) amb Java i .Net. Això se diu fer coses estàndard, sí senyor. És un servei complex i delicat, així que abans de pressupostar res convé fer un petit prototip. Li aplic suds, el client SOAP que feim servir habitualment per Python, i les sospites es confirmen, no és capaç de consumir el WSDL i transformar-lo amb Python. Odio els WSDL la S se suposa que és de Simple, no? Han conseguit fer un protocol infumable i que gairebé sols ho pot consumir la mateixa llibreria que l'ha creat.

Però bé, l'interessant de tenir una capça d'eines farcida és que hi ha alternatives. Feim un poc de brainstroming amb Juan. La primera opció és modificar el WSDL per a que el mapejador s'ho mengi, o bé anar donant ajudes a la llibreria. És una opció que no m'agrada, ja que si hi ha problemes el proveïdor del servei se'n rentarà les mans, fins i tot si la culpa és seva.

Una possibilitat seria fer el projecte an Java, però això significaria un cost molt més alt per al client, i sobretot una manca de flexibilitat a l'hora de fer modificacions, ja que el servei sols és una petita part del projecte. Python i Django ens permeten tenir un temps de resposta molt bo davant canvis i això és fonamental pel tipus d'aplicacions que fem.

L'altra possibilitat és fer un servei Java/J2EE que faci de proxy cap a l'aplicació Python. Amb un protocol de comunicació compartit com xml, json, yalm o un binari com el de Google la cosa pot funcionar. En Juan suggereix fer una ullada a jython, que ell li va fer una ullada i pintava molt bé. Li fem una ullada, el projecte està mantingut i és compatible amb Python 2.5, que ja ens va prou bé.

Fem el primer prototip. Cridam a la libria Java des de jython i fem la cridada al servei. Funciona a la primera. I això provant des de la consola de línia de comandaments de jython. Ja tenim part del problema arreglat, però encara no ens satisfà del tot. En nexe d'unió ha de ser net i jython, com aplicació Java que és necessita un temps considerable per iniciar-se.

Però vet aquí que Celery, el sisteme de coes de Python del qual ja us n'he parlat, resulta que soporta Jython. Podem crear el mapeig de la llibreria amb jython i fer que les peticions sian bé síncorones o asíncrones, però que s'executin com a una tasca Celery. Com que la petició es farà dins un worker i aquest està sempre aixecat, no tindrem problemes de temps d'inici una vegada pugi l'aplicació. Es monta el prototip amb Celery, Redis, Python i Jython, en Juan ho està disfrutant i jo també.

Ara puc fer el pressupost tranquil. Sé que el que podria representar el risc més gran ja no representa el problema, hem descober el boogeyman del projecte (l'home del sac) i l'hem exposat a la llum.

No sé si el projecte es farà, però tenc la conciència tranquila de que aquesta és la manera de fer les coses. A l'hora de fer un pressupost per a un client no es tracta sols de pegar una pedrada i a veure si hi ha sort, sinó en estudiar el projecte i veure'n els riscs que hi pugui haver. Per això sovint sóc un perepunyetes demanant informació abans de fer un pressupost. Sé perfectament que en aquesta fase tot pressupost té un marge d'error gran i que hi haurà variacions en el projecte, però crec que no és professional tirar-se a la piscina a l'hora de presentar un pressupost si hi ha un punt crític que no es té clar com es farà. Preferesc invertir uns dies de feina més (amb risc que el pressupost no surti i perdre la feina) que exposar-nos a nosaltres, al projecte i sobretot al client als maldecapts d'un projecte la viabilitat tècnica del qual no s'ha pensat a l'hora de fer el pressupost.

Ho deix aquí, que aìxò s'ha fet molt llarg. Em deixo parlar de coses igualment divertides, com la telefonia IP que estam posant a l'oficina amb Asterisk i el bé que se sent amb els mòbils Android, o la potència de Bacula per configurar les còpies de seguretat. Potser un altre dia ...

Primer apunt del 2011

Primer apunt d'aquests any. Se diu aviat quan gairebé ja ha passat un mes del 2011. Aquesta aturada per festes ha suposat també una aturada en els pots d'aquest blog. No vull dir que escriure sigui una rutina més, però sí que requereix de moments de tranquil·litat davant de l'ordinador, de reorganitzar idees, i amb les festes i amb tot el que queda pendent a l'inici d'any per mor de les festes, doncs tot s'acumula i els moments propicis per escriure al blog són molt limitats.

Així que aquest primer apunt implica d'alguna manera tornar a la normalitat després de festes, posar en ordre els projectes i també fer un petit resum de l'any passat, que com a nota històrica doncs tampoc queda tan malament. Als soferts lectors ja us aviso que aquest apunt va de batalles, buabulància, projectes, ... Un sac on s'hi pot trobar de tot, bé si fa no fa com als resums anuals que fan per les teles, però sense els cops i les caigudes.

Com molts sabeu el 2010 va ser l'any en que vaig deixar una feina estable a Tui España (després Hotelbes) per dedicar-me junt amb altre(s) socis a fer feina a temps complet per a la nostra pròpia empresa). Vist amb un any de perspectiva he de dir que no tot són flors i violes, això de tenir un sou fix cada més està força bé, però també es veritat que poder fer feina en projectes amb la tecnologia que t'agrada i de la manera que t'agrada crec que ho compensa de sobres.

També he pogut veure que moltes de les coses que comenta la gent autònoma o les petites empreses és totalment cert. Crec que es creen micro-empreses i autònoms a pesar de l'administració i no gràcies a ella. Tenir que avançar l'IVA de factures que encara no has cobrat (i que potser no cobraràs) és l'exemple més clar, però també ens n'hem trobat més: disposicions vers la comunicació electrònica de l'administració que sols funcionen amb segons quins sistemes operatius, concursos públics que demanen un programa específic d'un proveïdor concret (no fa falta dir quin, veritat?), subvencions que se'n van a empreses que no ho necessiten, plans avanza que impliquen que siguis una gran empresa per presentar-hi i ja pensats per a que les empreses se n'aprofitin i que juguen al gat i al ratolí amb les normes. Pens que tot hauria de ser més fàcil, en Varsavsky a alguns apunts del seu blog quan parla de la crisi i de com està organitzada la creació d'empreses a Espanya dóna bastant al clau.

També potser totes aquests qüestions burocràtiques tenen una raó de ser, que la gent té per hobby defraudar tot el que pot a Hisenda i a l'Estat (els recents i nombrosos casos de corrupció que s'han destapat a les nostres Illes aquest darrer any així pareix que ho demostren), però també crec que molta paperassa que es fa té per objectiu justificar la pròpia burocràcia i la seva ineficiència. Amb la quantitat d'informació que té l'Estat damunt nosaltres no té sentit que cada organisme torni a demanar la mateixa paperassa, i que se suposi que tothom és un potencial defraudador i es legisli en conseqüència, és a dir, no amb la intenció de fer més fàcil la creació d'empreses i la seva gestió, sinó amb la intenció de fer més fàcil la feina d'inspecció i control, passant la càrrega de feina (i sovint de la prova) cap a l'empresa.

Per exemple, una de les normes suposa que per una micro-pyme com nosaltres hem de fer que els 85% de beneficis vagin com a factures dels socis, la conseqüència és que a principis d'any l'empresa es queda pràcticament descapitalitzada i sense marge de maniobra per escometre inversions (ja siguin de renovació de mobiliari o de projectes propis). Entenc que és una mesura per evitar el frau, però que fa molt difícil la vida a les micro-empreses que començam.

Però no tot és negatiu, la veritat és que la Incubadora del Parc Bit és una gran ajuda per gent com nosaltres i el personal d'allà està fent molt bona feina. També a poc a poc vas notant alguns canvis positius: que l'Ibit organitzi un curs de qualitat d'OpenERP va ser una notícia prou bona pels que creim que el programari lliure és una opció de futur pel nostre teixit empresarial. Les empreses ja no els estranya que els diguis que fas feina exclusivament amb programari lliure i que els desenvoluparàs una aplicació web que correrà damunt Linux. Potser és la crisi, potser és un canvi de mentalitat o tot plegat, però al manco es veu que alguna cosa està canviant de manera lenta però inexorable.

Els projectes del 2010 han estat força entretinguts, hem tingut un gran projecte: la migració i renovació de la web del grup Hoteler Fiesta. Tot i que algunes vegades hem tingut que adaptar-nos al que ens deixava fer el CMS "legacy" més que al que nosaltres ens hagués agradat, el treball va ser molt engrescador i va suposar un repte tècnic important.

Hem pogut fer feina amb Python i Django amb molts projectes. Des de webs presencials com la de Clima Insular a projectes b2c com són els projectes de Globalbooking i Clickote. Hem fet feina amb Python i Django, i afinat les configuracions de sistemes per fer que les aplicacions tenguin un rendiment semblant a webs que es gastes varis ordres de magnitud més en el seus desenvolupaments. Personalment m'ho he passat d'allò més bé en veure com una aplicació com Celery i RabbitMQ pot donar un joc tan gran en el desenvolupament web. En poques paraules, m'he divertit, ens hem divertit amb la feina.

El 2011 es presenta també molt interessant. Tenim en cartera projectes per fer webs de venda per alguns hotels que crec que poden quedar molt bé. No ens les donam de gurús i no tenim el marketing d'altres, però mira som així i no hi podem fer res. L'altra dia a un twitt un conegut gurú del marketing hoteler deia que eren els millors perquè el seu cms podia fer feina amb múltiples idiomes, com si l'Unicode l'hagués descobert ell. Fa ja prop de tres anys nosaltres amb Python i Django posàrem la web d'UltramarExpress en producció en xinès i ens va parèixer la cosa més normal del món, crec que no ens sabem vendre bé. També és veritat que potser també tenim més coneixements tècnics per a saber què és l'Unicode, l'UTF-8 i per distingir la traducció de la localització. Em sap greu, però aquests tipus de venda de fum m'indignen!

Em fa moltes ganes seguir fent feina amb l'arquitectura d'Amazon, amb els preus a que s'han posat les micro-instàncies, fer experiments o posar serveis dedicats és molt barat. Un dels primers que crec que posarem serà un servidor dedicat per Git. Estam investigant si hi ha alguna cosa opensource que ens faciliti la tasca d'administració, però el que és segur que tenir un servidor propi per control de versions damunt Amazon per a una empresa té un cost realment ridícul. En la nostra feina diària feim servir fonamentalment el subversion, però Git (o Mercurial) tenen molts avantatges com per a no intentar fer el canvi. Representa però una manera de fer feina que requereix una adaptació i aquesta ha de ser el menys traumàtica possible. Feim servir Trac per a gestionar projectes i hem d'avaluar el suport de Git o pensar en migrar a Redmine que pareix que el té molt més madur. Com dic, també estaria molt bé tenir una eina web potent d'aministració dels repositoris i dels usuaris, més que res com a una opció de futur.

El 2011 també es presenta molt interessant en el món Python. Supòs que les distribucions més populars ja vindram amb el Python 2.7 i això facilitarà la migració cap a la versió 3.x de Python. La setmana passada pareix que se va arreglar l'entrebanc més important que hi havia amb el mòdul wsgi per la versió 3 i això vol dir que els principals frameworks Python podran utilitzar Python 3 i desplegar-se sense problemes. Seria molt agoserat dir que el 2011 serà l'any en que Python 3 serà l'estàndard per al desenvolupament web, però sí que crec que es portara a Python 3 les principals llibreries i que el 2012 (si no s'acaba el món) un ja tindrà pocs dubtes de si programa amb Python 2 o 3, directament ho farà amb el tres.

El 2010 Python ha guanyat molt acceptació dins la comunitat de programadors. L'índex TIOBE i el premi al llenguatge de l'any són una bona mostra i el 2011 crec que anirà pel mateix camí. Cada cop veus més utilitats, aplicacions web i web fetes amb Python i algun framework (normalment Django). Les utilitats de desenvolupament web per Python cada cop són més potents i a la vegada fàcils de fer anar, amb línea amb la filosofia del llenguatge. He passat d'utilitats de testeig com pyUnit a fer feina amb nose, que fa que crear tests unitaris per testejar aplicacions no sigui molt més complexe que escriure els petits scripts que tanmateix ja feia. Nose permet reutilitzar la feina que ja feim i formalitzar les proves que hauríem fet de totes maneres. South per Django és una altra d'aquestes petites joies que ha arribat a la maduresa. L'actualització del model de dades per Django és trivial amb South i cobreix pràcticament el 99% dels casos. A l'autor li han proposat sovint que South formi part del Core de Django però ell diu que encara no està totalment satisfet i que per això vol mantenir-ho com a projecte separat. Pareix que vol arribar a la perfecció absoluta!

A més de per les ganes que me feia poder fer feina a la meva pròpia empresa, una de les raons que me dugueren a deixar Hotelbeds, no ho negaré, va ser que volia poder desenvolupar projectes amb Python i Django com fins aleshores ho havíem fet a TUI España. Crec que és un dels grans problemes de Python, que una vegada que hi fas feina tornar a altres llenguatges és molt difícil. Crec que va ser i és encara una decisió arriscada, però fer feina amb el que te grada sovint ho és.

La versió 1.3 de Django s'espera d'aquí uns mesos. Serà una versió de transició, orientada a corregir bugs i afegir petites millores de funcionalitat que quedaren com a tickets pendents d'integrar a la versió 1.2. Tot i això hi haurà millores com la millora en el maneig de contingut estàtic, que ha passat de ser una aplicació independent a estar integrada en el core.

Fa pocs dies al twitter i a la llista de desevolupament s'anunciava que es passava a Transifex per a les tasques de traducció. Això és una molt bona notícia. Transifex és d'aquests projectes que poc a poc van calant dins els món del desenvolupament per la seva senzillesa i eficàcia. Una altre bon exemple seria també el d'Sphinx per a la documentació d'aplicacions, o fins i tot una aplicació web molt recent, el readthedocs que s'està convertint en una web ideal on deixar la documentació dels nostres projectes online.

Al 2011 també hi haurà la possibilitat d'anar a la Django Conference que enguany es fa a Holanda, un destí relativament proper i econòmicament assequible. Si l'economia m'ho permet me fa moltes ganes anar-hi, serà una bona oportunitat de conèixer gent a la que segueixo per les llistes de Django i/o Twitter i veure com afronten ells la realitat empresarial.

També crec que pot ser un bon any per implantar OpenERP a l'empresa. El curset de l'Ibit ens va servir per adonar-nos realment de tot el seu potencial. Ja ha sortit la versió 6.0 i encara que no està completament localitzada trob que està prou madura per poder-hi començar a fer feina internament i potser d'aquí algunes setmanes/mesos començar a fer alguns projectes per tercers. OperERP està fet en Python i per tant moltes de les eines i tècniques que ja feim servir són aplicables al desenvolupament d'aplicacions de negoci damunt OpenERP.

Realment no sé si el 2011 representarà el final de la crisi, si tots els projectes que hi ha en expectativa es tancaran finalment i tindrem un any bo. Com que me conec sé segur que no deixaré de passar pena: per la feina, per les factures, pel local, pels projectes,... però és el meu tarannà. La diferència és que abans me creava molta ansietat el saber que les coses es podrien fer d'una manera millor i no tenir l'oportunitat de canviar les coses, ara aquesta ansietat no hi és, perquè al manco tenc l'oportunitat d'intentar-ho.

Amb la nova versió d'Eclipse Helios vaig donar una nova oportunitat a aquest entorn de desenvolupament. A primer cop d'ull no hi ha cap novetat espectacular, més si un no es dedica a la programació Java. La primera cosa que sobta és que no duu suport nadiu per Python, ni tan sols com a resaltat de sintaxi. D'això ja n'estava acostumant versió rera versió, però donat la gran empenta de Python dels darrers anys, pensava que Eclipse ja ho hauria inclòs entre els llenguatges més populars. Les enquestes de popularitat es fan de manera ben estranya a ca'n Eclipse.

Vaig instal·lar doncs PyDev amb la seva versió de desenvolupament, que és compatible amb Helios. Suport de sintaxi Python, depuració, autocompletat, etc. etc. Tot el que un pot desitjar, fin i tot un tímid suport per Django.

Tot aquest entorn, aquesta integració, té un preu en forma de consum de memòria. Prop de 800 MB, massa pel portàtil amb 2 GB de RAM que faig servir a casa.

El fet, però és que això fa que em plantegi el perquè d'estar provant editors per a programació. Supòs que com en el cas de les eines, sempre estam cercant la bala de plata, l'eina perfecta que ens farà més productius. O potser és perquè ens agrada tafanejar, mirar què hi ha de nou i les noves virgueries que incorpora cada nova versió de l'entorn de desenvolupament.

El fet, però, és que la productivitat no ens la donarà canviar d'eina de desenvolupament, el més segur que el canvi impliqui una pèrdua de productivitat a curt i mig plaç. La vertadera productivitat la tenim quan agafam un editor/entorn potent (posau aquí el que us agradi) i ens dedicam a conèixer-lo en profunditat, a personalitzar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats diàries de feina.

Una cosa tan senzilla com que l'editor ens deixi definir macros i crear plantilles pot augmentar la nostra productivitat en un tant per cent molt major que la nova rentada de cara de l'IDE i les noves icones.

Per tant, i supòs que ja ho sospitàveu, l'editor perfecte no existeix. Potser existeix un editor que s'adapta a una persona i feines concretes i que és el millor per aquesta persona en aquell moment, però tot i això, aquesta perfecció no s'aconsegueix d'entrada, sinó una vegada dominat l'editor en profunditat.

Personalment m'agrada provar nous editors i entorns, no puc evitar aquesta recerca de l'eina perfecta com si es tractàs de la font de l'eterna joventut. Però pel tipus de feina que estic fent ara crec que he trobat el meu editor perfecte: Vim i un bon munt de complements.

Però que sigui "perfecte" per mi, no vol dir que sigui perfecte per un altre. Si un fa feina fonamentalmetn amb javascript i css potser i no toca per res la consola de línea de comandes potser un Eclipse+Aptana li anirà millor, o el Notepad++ si fa feina amb Windows.

El crec que és important és decidir-se i donar una oportunitat a l'editor o entorn que vulguem utilitzar durant un temps, estudiar-lo un poc, fins i tot llegir-ne la documentació. Sols d'aquesta manera l'editor es convertirà en un factor de productivitat més.

Aquest és un post de servei públic, una petita configuració al .bashrc que ens permet gestionar fàcilment el control de diferències partir de mercurial i subversion. L'he trobat al tips and tricks de mercurial i és prou senzill i útil:

hgdiff() {
    vimdiff -c 'map q :qa!<CR>' <(hg cat "$1") "$1";
}

svndiff() {
     vimdiff -c 'map q :qa!<CR>' <(svn cat "$1") "$1";
}

i per fer cerques trob molt útil

export GREP_OPTIONS="-R -i -n --exclude-dir=\.svn --color=auto"

També és útil recordar algunes comandes de vimdiff

do - Posa els canvis de l'altra finestra a la finestra on tenim el cursor
dp - Posa els canvis de la finestra on tenim el cursor a l'altra
]c - Va al següent canvi
[c - Va al canvi anterior
Ctrl W + Ctrl W - canvia de finestra
:diffupdate - diff update
:syntax off - syntax off
zo - obre el text plegat
zc - plega

En el meu cas ]c presenta conflictes amb algun plugin així que tocarà investigar quin o canviar el mapeig.

Ha costat, però finalment fa dos dies vaig rebre el portàtil i el ratolí que faltava. Ara sols falta la borsa :) Avui m'he dedicat a configurar-ho un poc i dur un poc més al límit les possibilitats del sistema.

El portàtil és un Latitude 2100 amb 2 Gb de RAM, 16 Gb de disc dur d'estat sòlid, càmera de 1,3 Mp i pantalla tàctil. La pantalla és de 10 polzades amb una resolució de 1024x576 px.

El portàtil és dens, vull dir, que el pes es deixa notar en un volum tant reduït, i el que sobta més és el tamany de la bateria. El vaig demanar de 6 cel·les i sobresurt molt. Els dissenyadors de Dell han tingut l'encert, al manco, d'aprofitar aquest fet per a fer-ho servir de soport i dinar-li al ordinador una inclinació molt bona per escriure. Potser amb la bateria estàndard, de 3 cel·les, l'estètica del portàtil serà millor, però particularment el que m'interessa és tenir molta autonomia més que tenir una portàtil cool. Per ara ja duc 4 hores fent coses, connectat a Internet, fent servir la càmera, configurant, etc i segons el sistema encara en tendria per 1 h i 25 minuts més.

El teclat permet escriure amb comoditat. Recorda al teclat del Dell de 12" i és molt còmode. El touchpad està molt pròxim al teclat i no és desactivable i fa que es tengui que anar un poc més alerta de l'habitual a l'hora d'escriure per tal de no tocar-lo i situar el cursor a un lloc on no voldries.

El portàtil ve de sèrie amb Ubuntu 9.04, al manco l'espera ha significat que no he tingut que actualitzar massa el sistema, ja que el portàtil anterior duia una Ubuntu 8.x. Una i de les coses que provat és la connexió 3G de Vodafone. Una meravella, ha estat posar el modem i m'ho ha detectat, he posat el PIN i ja està, connexió establereta. La velocitat no l'he poguda comprovar, Binissalem pel que es veu encara està fora de l'autopista 3G :(

Una de les coses que més em disgusta de Gnome és el desaprofitament de l'espai que fa. Amb pantalles grans això no és un gran problema, pero quan sols hi ha 576 px s'han de treure pixels d'allà on no n'hi ha. Per això he instal·lat un nou tema Gtk que no desaprofita tant d'espai vertical anomenat Human Compact i he fet quelcom semblant amb el Firefox.

El resultat és que menús que no hi cabien a la pantall ara queden més o manca per la mitat o un poc més. Visualment és un poc menys atractiu, però és molt més pràctic a l'hora de fer feina.

Poca cosa més dir d'aquest portàtil. L'estètica es sòbria i funcional, recorda als IBMs de fa uns anys, i tot ha funcionat a la primera, la única modificació real ha estat la de la distribució del teclat que m'ha obligat a eliminar l'idioma americà per posar-hi l'espanyol.

Aquest apunt està escrit des del portàtil amb gedit i pujat amb el Firefox. Com podeu veure el tamany del teclat per permetre'm escriure en mode verbose :-P

Entre robiol i robiol (ja veus no sóc de panades!) em vaig posar a actualitzar el PPC. Volia ser conservador i anar cap a la versió 8.10 d'Ubuntu, però com sempre el PPC ha resultat ser una capsa de sorpreses.

L'actualització em va deixar amb un sistema on el xinerama no funcionava, gairebé sense dreceres de teclat, el kded ben mort i un refresc de pantalla desesperant. Ni reconfigurant pantalla ni res, massa dependències a resoldre i tot plegat un desgavell.

Mentre amb el portàtil davallava la imatge per tornar-ho a deixar tot estable, vaig pensar en la dita de from the lost to the river que traduït del bilingüe al català, ve a dir alguna cosa així com tanmateix ja ballam i vaig posar a fer up

sudo update-manager -d

Quatre hores o cinc després ja ho tenia tot llest. El resultat és que estic escrivint aquest apunt des de el Gnome amb Xinerama funcionant i configurat des de l'entorn gràfic.

La mala notícia: que sols funciona el Gnome, l'entorn Kde no fa el refresc de pantalla bé i tampoc configura el Xinerama. El darrer no em preocupa gaire, estava dispost a prescindir del Xinerama, però els problemes fan que el Firefox sigui completament inusable, els quadres d'entrada de dades apareixen en negre.

En altre aspecte dir que aquesta versió (al manco per PPC i amb el Gnome) dóna tota la sensació de ser més ràpida que l'anterior. Així que ara per ara toca tonar a Gnome una temporadeta. Tanmateix també és un magnífic entorn.