No estàs sol

Escrit per Aaloy a 26 de June , 2008 a les 8:15 p.m.

"When the productive have to ask permission from the unproductive in order to produce, then you may know your culture is doomed."

Llegit a un apunt de James Carr que a la seva vegad ho havia llegit del lblog de Reg.

Pels que els costa un poc més llegir l'anglès que el català:

Quan els productius han de demanar permís als improductius per tal de produïr, llavors saps que la teva cultura està condemnada.

On diu cultura, posau-hi empresa o la vostra organització altament jerarquitzada, sí, aquella que posen sempre d'exemple quan es parla del principi de Peter.

2 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: General Conyes marineres

Decàleg: com desmoralitzar un equip tècnic

Escrit per Aaloy a 14 de February , 2008 a les 1:14 a.m.

Vols desmoralitzar un equip? No saps com fer-ho? T'explicam com, és molt fàcil

1. Fes una pujada de sous ridícula i insultant. Justifica-la dient que els pressuposts no es poden canviar. Millor si ho fas el mateix dia que dius que l'empresa ha tingut uns beneficis extraordinaris, molt per damunt del pressupostat.
2. Fes una borsa única per la pujada ridícula del punt anterior que se repartirà en proporció inversa al sou que s'està cobrant actualment. No tenguis en consideració que potser hi ha gent junior que ha de fer un canvi salarial d'escala. Si és així, el canvi salarial també sortirà de la borsa.
3. Condiciona la pujada salarial no a la competència sinó al que ja s'està cobrant, de manera que la gent sàpiga que el sou no depèn de la competència professional, sinó del que cobren la resta de companys. A més té el factor motivador de fer que es vegi a la gent junior com a amenaces, ja que normalment comencen cobrant menys.
4. Deixa ben clar que la única manera d'aconseguir no perdre poder adquisitiu cada any és marxar o canviar de categoria laboral. Això té l'avantatge de potenciar el principi de Peter i fer que la gent arribi el més aviat possible al seu màxim nivell d'incompetència, però a més té altres conseqüències no menys interessants:
   1. Donat que en una escala jeràrquica el nombre de llocs més especialitzats es va reduint, la única manera d'aconseguir mantenir o millorar el poder adquisitiu és que el cap immediatament superior renuncii o el facin fora. Per tant, els subordinats han de tractar per tot els mitjans de putejar els seus caps.
   2. Per tal d'evitar que els subordinats el facin fora, el millor que pot fer el cap és rodejar-se de subordinats sense iniciativa, llepaculs i incompetents, de manera que el cap sempre destaqui. Les noves contractacions de personal i promocions professionals fes que vagin en aquesta línia.
   3. La gent que no vulgui entrar en el joc acabarà marxant, i per tant sols quedarà a l'empresa un perfil homogeni de gent que entén de què va la cosa.
5. Diguès que s'acomiadarà molta gent en breu. La gent que tengui més possibilitats de col·locar-se a altres llocs anirà fugint i l'empresa es quedarà amb tots aquells que tenen més problemes per trobar feina. D'aquesta manera el més probable és que et quedis en una posició ideal per a assolir el punt 4 i les seves conseqüències.
6. Contracta quant més consultors externs millor a preus ridículament alts per a que facin la feina de la gent que se n'ha anat per mor de l'augment de sou. Demostraràs que ningú és imprescindible i a més faràs befa dels que quedin.
7. Posa al teu equip fites impossibles. Després contracta a empreses externes pel projecte dient-les que facin el que puguin.
8. Negocia contractes de manteniment absurdament inflats amb els teus proveïdors. Després tanca el negoci d'aquell departament amb l'excusa de que no hi ha beneficis.
9. Exigeix resultats però no donis les eines per a aconseguir-los i deixa ben clar que mai es tindran.
10. Explica a tothom que ets el salvador de l'empresa i que els altres tenen molta sort de tenir-te. Fes-los sentir que viuen permanentment en una història de Dilbert.

Desmotivar gent que fa una feina vocacional no és fàcil, esperam que aquests senzills consells us siguin d'utilitat.

4 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Conyes marineres

Programa trinxera

Escrit per Aaloy a 02 de February , 2008 a les 1:45 a.m.

Els anglosaxons són molt bons inventant nous termes per a fer referència a situacions típiques i expressar en poques paraules un concepte. En el món de la programació i projectes un dels que més m'agrada és de "pizza team", que descriu un equip de projecte d'un tamany adequat com per poder demanar una pizza quan hi ha hores extres a fer i no quedar amb gana.

No per això hem de deixar, però, que en tenguin l'exclusiva dels neologismes, així que aquí va la meva contribució: el programa trinxera.

El programa trinxera descriu aquell programa darrera del qual s'amaga un equip o una organització per tal d'impedir l'avanç de l'enemic. Qui és l'enemic és del tot irrellevant, potser una part de l'organització, un client, o els simples avanços tecnològics.

El programa trinxera es caracteritza per estar totalment acoblat, per la dificultat de saber per a un observador extern què fa el codi o perquè el programa fa el que fa. El programa és tan complexa que es requereix moltes vegades més feina saber el que fa que refer el codi de nou.

Per a que un programa trinxera sigui de qualitat a més ha de tenir moltes ramificacions, ha de ser un programa que faci de tot, que tant servesqui per gestionar l'empresa com per a enviar SMS. Cada necessitat que plantegi el client s'ha d'acabar lligant d'alguna manera amb el programa, d'una manera íntima i indissoluble, de tal manera que sigui impossible saber on comença un modul i on acaba un altre.

El programa trinxera es un gran devorador de recursos. Per la seva pròpia definició ha de ser totalment monolític i per a cada mòdul que se l'incorpora requerir més i més màquina. Com a bona trinxera ha de ser tortuós i amb molts llocs on amagar-se, de tal manera que si algun dia l'enemic es capaç d'entrar a la trinxera, se'l pugui estar esperant al proper racó per donar-li una sorpresa en forma de milers de línies de codi embullat i ineficient.

Per acabar de ser perfecte, el programa trinxera ha d'estar fet amb algun llenguatge obsolet, a ser possible mal de depurar i testejar, del qual sols els atrinxerats en saben algunes coses, no moltes, sols les justes per anar fent modificacions, però no les suficients com per a poder arribar mai a desfer el que s'ha creat.

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Conyes marineres

Foto del metro de Palma

Escrit per Aaloy a 02 de December , 2007 a les 4:28 p.m.

Si no fos pels edificis hauria dit que era la foto de l'entrada del metro de Palma d'Asima.

click to enlarge

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Conyes marineres

Suro project management

Escrit per Aaloy a 01 de June , 2007 a les 10:33 p.m.

Sovint ens trobam que la gestió de projectes, amb les incidències, tasques a fer i prioritzacions és massa complexa. El cap de projecte de torn se pot sentir estressat o estressada en veure que ha de gestionar els tickets amb les indicències, prioritzar-les, treure'n informes i conclusions que ajudin a dur a terme el projecte. Per aquests casos s'ha desenvolupat una metodologia prou senzilla de fer anar, que de ben segur serà de gran ajuda pels caps de projecte massa que s'apuren fent servir un sistema de ticketing i gestió de projectes, fins i tot quan és tan senzill com el Trac. Vegem en què consisteix la metodologia: El primer que necessitarem serà instal·lar el servidor, el suroserver. Per això anirem a la tenda més propera i encarregarem un suro de 150 cm x 80 cm, dimensions més grans son inútils, ja que el cap de projecte no pot copsar tot el servidor d'una ullada, i dimensions més petites provoquen frustració al ser massa identificables en les dimensions d'una pantalla plana. Aquestes dimensions que proposa la metodologia i s'han demostrat les correctes en nombrosos estudis empírics i estan avalades per prestigiosos organismes dedicats a l'estudi d'aquesta metodologis. Una vegada en hem fet amb el servidor, necessitarem una broca del set, dos soquets i dos claus ganxos. La instal·lació la podem fer nosaltres mateixos si tenim els coneixements suficients, o podem donar-la a fer al nostre tècnic amic. Una vegada feta la instal·lació n'hem de verificar la consistència i la qualitat del servidor. El grau de porositat del suro és important, de manera que per aconseguir els resultats òptims que ens donarà aquesta metodologia, recomanat fugir de solucions casolanes i comprar directament suroservers certificats i amb DRM. (Digital Rustic Manouvering). Ara que ja tenim el servidor, sols ens queda comprar també el sistema de control d'incidències i canvis, i els tags que indicaran la importància relativa de cada ticket. Com que el sistema està orientat a que el ratio entre eficàcia i simplicitat sigui molt alt, defugirem de metàfores que confonen la gent i farem servir directament tickets. Se recomanen tickets de 12 cm x 8 cm tipus post-it i de color, de manera que encara que s'escrigui en ells sigui difícil veure el que hi ha escrit si estam a menys de 10 cm del server. Això ens dona una bon ratio de privacitat, ja que és molt fàcil detectar qualsevol intent d'intrusió en el nostre suroserver. Una vegada el cap de projecte tengui el suroserve instal·lat i els postit de colors seleccionats, donarà un d'aquests postits a cada usuari, analista o ens que tengui alguna cosa a veure en el projecte, i l'acompanyarà d'una capça de 20 xinxetes. No serveixen xinxetes qualsevols, convé que estiguin certificades pel suroserver, per la qual cosa es recomana adquirir els jocs al mateix distribuidor del suroserver. Pot sortir un poc més car, però la compatibilitat de llicències ens garanteix una experiència d'usuari més agradable. Quan l'usuari detecta una incidència, l'escriu en el sistema de ticketing del suroserver i la penja en el servidor. Una vegada més vegem l'absència total de metàfores que dificulten la comprensió. El ticket és efectivament penjat al suroserver. La importància relativa de cada ticketing ve donada pel nombre de xinxetes que té clavat, d'aquesta manera amb el seu joc de xinxetes l'usuari pot anar prioritzant fins a 20 tickets, o bé donar màxima prioritat a un o vàris tickets augmentant el nombre de xinxetes que aquest té clavaes. A més és un sistema totalment participatiu i democràtic en tant en quant l'usuari pot puntuar tickets que no són seus augmentant-ne la prioritat. El cap de projecte a cop d'ull pot veure quina prioritat té cada ticket, o reassignar prioritats fent que l'usuari que passi per allà canvii les xinxetes de lloc. Una vegada el ticket està tancat se cridarà a l'usuari per a que el retiri i conservi el seu joc de xinxetes. Per això és important que a cada ticket figuri a més del contigut l'usuari que l'ha reportat. El ticket s'arxiva definitivament al ticket-box, que es ven per separat, és modular i admet fins a 2000 tickets per modul. Limitacions de la metodologia:

• Si la prioritat d'un ticket és molt alta el nombre de forats pot impedir la seva legibilitat. Una vegada més reiteram la importància de fer servir xinxetes certificades.
• El suroserver s'ha d'instal·lar a un lloc sense vent. S'ha demostrat que les condicions de vent o pluja intensa afecten negativament al suroserver fent desapareixer aleatòriament els tickets o fent-ne malbé els continguts.

La metodologia s'ha demostrat eficaç en qualsevol àmbit de gestió de projectes i és d'aplicació senzilla però a la vegada potent. De totes maneres si algú no l'acaba d'entendre al 100%, després de tot les noves tecnologies costen de pair, com a consultor certificat en aquesta metodologia puc oferir cursos d'iniciació i perfeccionament a molts bons preus. Finalment no em queda més que agrair a Mr. Gon D. BAElcaro que m'introduís en aquesta metodologia i les aportacions constants dels companys que m'han ajudat a perfeccionar els meus coneixements en el tema.

4 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Conyes marineres