Abans de festes en Xisco (a.k.a Zigazaga) em va dur la Raspberry, la idea era provar-la per mirar de substituir els ordenadors Pentium IV dels nins, però sobretot veure de primera mà aquest petit dispositiu del qual se n'estava parlant tant a la xarxa. Tanmateix el cost d'un dispositiu així si fa no fa és el d'un sopar sense postres, així que l'experiment si sortia malament tampoc no era excessivament complicat.

Xisco va dur la Rasberry i una capseta, tot queda molt compacte, la veritat. Una visita al magatzem xinès del costat de l'oficina va proporcionar el cable per connectar el monitor i vaig reciclar una tarja SD de 32 Gb que tenia sense utilitzar i que ara torna a ser al caixò dels cables.

La instal·lació va ser cosa de baixar-se la Rasbian, crear el disc d'instal·lació i seguir les instruccions, en poc menys d'una hora el sistema complet i funcionant, amb l'entorn gràfic i tot.

Es pot fer feina, però va molt justet de velocitat. Els nins estan acostumats a jugar online, a l'OpenOffice i ja vaig veure que no aniria gairebé la cosa. Tot i això per fer feina ofimàtica i programar va prou bé.

Així que pla B, a veure com es comportava com a servidor. Vaig desinstal·lar la part gràfica i fer un parell d'optimitzacions que vaig trobar per la web. Després a matxacar el sistema:

• Postgresql 9.1
• Django
• Supervidor
• Servidor ssh
• ngnix
• vim configurat
• htop
• tmux amb byobu
• gunicorn
• virtualenv i virtualenvwrapper

Tot això amb el Raspberry ja sense monitor i que està a la part inferior de la taula a l'altra punta del despatx de casa.

Vaig instal·lar la primera aplicació Django completa amb Gunicorn i connexió a Postgresql. Sense cachés ni res i desde l'ordinador principal un apache benchmark va amollar 3 req/s fent 100 peticions i 5 concurrents. La CPU del dispositiu al 100% però allà el veus tirant de base de dades i servint contingut. Potser 3 peticions per segon no pareixen moltes, però comencem a pensar en hores i dies i la cosa ja canvia.

Així doncs ja tinc un servidor prou bo per trastejar, que pot fer distints usos canviant la tarja SD i que torba uns 20-30 segons en posar-se en producció. Prou divertit.

Ara sols em quedava veure quins més usos es podrien donar al un servidor de despatx. A ca'n APSL vam montar un proxy de PyPi per evitar tenir que descarregar-nos els paquets cada vegada i agilitar la instal·lació dels entorns de les aplicacions. Vaig pensar que seria una bona idea, i vaig instal·lar el PyPiCache, ho vaig configurar a 3 workers (per mi amb un bastaria) i el vaig posar dins l'atenta gestió del supervisor i vaig configurar l'ordinador de feina per a que els paquets les demanàs a la Raspberry.

El proxy el que fa es mirar si té el paquet amb la versió que li demanam, si la té la serveix i si no la demana a PyPi. 42M d'arxius ja hi tenc guardats: Django, PIL, Pillow, Sort, reportlab, ...

El sistema encara no ha tirat de swap, els 512 MB de RAM aguanten la poca càrrega que li estic donant però amb prou utilitat per poder dir que en un tres i no res hauré amortitzat la compra (bé quan Xisco passi la factura clar! :) )

Raspberry te torna el gust a trastejar amb màquines, veure que una cosa tant petita i barata pot fer tanta cosa fa encara més ganes de fer servir més la imaginació i veure fins on es pot arribar.

Aquests començament d'any ha resultat ser força més mogut del que m'esperava. Mogut en el sentit positiu: pareix que hi ha força projectes grans en marxa i bones perspectives. La gent es va animant i demana pressuposts, que ja veurem si després sortiran o no, però davant l'apatia del 2012, és un bon senyal. Potser ja ens hem acostumat a viure en un estat de crisi perpètua.

De totes maneres el 2013 es presenta complicat, la pujada d'IVA dels darrers mesos fa que cada factura impagada sigui un risc. Si el 16% ja ho era, ja no us dic res del 21% i si la quantitat és gran te pot deixar ben fumut. Si això ho sumam que ara reclamar factures per via judicial sortirà molt car, doncs ja tenim la combinació perfecte per a que petites empreses i autònoms estiguem amb l'ai al cor cada vegada que començam un projecte.

Aquest començament d'any té un altre efecte: fa un bon grapat de setmanes que no em puc dedicar a temps complet a programar. Fer pressuposts amb cara i ulls requereix temps i dedicació que no pots compartir amb la concentració que representa programar. En programar tens les mans en un problema actual, en resoldre una feina, quan fas un pressupost tens la ment posada en el futur, en possibilitats i estadístiques. Pens que és un estat mental diferent i és complicat passar d'un estat a un altre, sumat ja a la complicació inherent a estar "en la zona" quan programes.

La veritat és que m'agrada molt programar i en part és per aquesta sensació de concentració i pau mental que tens quan programes. Fer un pressuposts o gestionar projectes també m'apassiona (sóc així de raret) però el cuquet hi és.

Hi ha gent que quan l'empresa ja va bé, es compren un cap administratiu, per a que gestioni l'empresa i ells poder-se dedicar a programar. Nosaltres no hem crescut tant, però de tant en tant pens que seria prou divertit això, però tanmateix pens que com a empresa tecnològica, la responsabilitat de fer els pressuposts no es pot deixar en mans de personal administratiu sense coneixements del que està fent, així que ara per ara me pareix que hauré d'intentar combinar els dos capells.

Potser el que sí hauria de fer és anar trobant nous talents que es puguin incorporar al grup. Els set integrants d'APSL formam un equip del que puc presumir, no tan sols per la feina que fem, sinó per la manera d'entendre l'empresa i el treball informàtic. S'assumeixen els riscs i les alegries de la feina. Vivim en un estat d'startup permanent, però sense les rondes de finançament, i això fa que mai poguem caure en la monotonia i l'avorriment. Vaja, que ens ho passam bé!

Pau, una de les nostres darreres incorporacions al grup, deia que el seu entorn el mirava estranyat perquè cada dia va a fer feina content. És l'esperit que s'ha d'aconseguir en una feina com la nostra. Que acabis la feina d'un dia amb ganes de tornar-hi al dia següent. Hi haurà dies bons i dolents, però el més important és llevar-se amb la il·lusió i les ganes. Amb això la feina hi fa molt, però també l'esperit de la persona.

Aquest mes de març començaré el cinquè any de l'aventura d'APSL, estic fent el que m'agrada, passant pena, fent feina dia a dia, intentant guanyar-me la vida fent el que m'agrada, tot i l'entorn poc favorable a les petites empreses com la nostra i als autònoms en general. Mostrant que les coses es poden fer d'una altra manera, que es pot viure programant amb programari lliure i amb l'ètica del programari lliur, que es pot fer feina treballant amb Python i Django, i que la suma del grup és major que la suma de les parts.

Veurem com va el 2013. També he de fer un pensament, i és contar un poc més coses de Python i Django, que darrerament hi ha força coses interessants: una PyconES que es prepara, el nou Django 1.5, llibreries i utilitats, ... Ens anam llegint! Esper que per vosaltres que em llegiu el 2013 sia també un any digne de viure's.

L'altra dia vaig llegir una notícia que s'havia donat una subvenció a una empresa per a desenvolupar un programa que es posaria a disposició pública (no vaig aclarir si com a codi obert o no). Això se suposa que és una manera que tenen les administracions d'afavorir un sector donant-li part de la feina feta.

En principi no hi veig res dolent amb això. Com a partidari i defensor del codi lliure veig amb bons ulls que les administracions alliberin programari per a posar-ho a disposició de la societat, pel problema que li veig és que com moltes altres vegades les intencions no van acompanyades d'una visió i comprensió de què és el programari lliure i de com evoluciona.

En aquest cas, com en tants d'altres que promou l'administració, la tecnologia elegida pel concurs va ser Java-J2EE. Tecnologia que encara que estigui molt estesa en l'empresa pública, ja no ho està tant en petites i mitjanes empreses.

Una implementació de referència feta per a posar-la a disposició de les PIMES feta amb Java (o .Net) és una mala idea. Costa molt desplegar la tecnologia i fer-se amb el codi.

Per a que el programa alliberat pugui evolucionar i es faci servir, com hauria de ser l'objectiu principal, hem de preveure que el nivell d'entrada del programador ha de ser el més suau possible. És a dir, no s'ha de fer el programari pensant sols amb el client final, sinó pensar que el client serà el programador i per tant cal fer-li la feina fàcil.

Crec que és un dels motius del perquè els projectes Python (Rails o PHP) creixen de manera molt més ràpida que els projectes Java, per una par el llenguatge en sí fa que siguin molt més bons de programar, però a més la incorporació de nous programadors és molt més senzilla, ja que són llenguatges molt més bons de seguir si els comparam amb Java.

Les grans empreses, les que ja fan feina amb Java i tenen pressupost multimilionaris en programació el més probable és que si necessiten el programa que fa l'administració ja se'l facin o ja el tinguin fet. Les PIMES sols l'utilitzaran si hi ha programadors que li donin suport i en puguin fer el manteniment, i si aquest manteniment està a l'abast del seu pressupost. Fer-ho amb Java/.Net per la conveniència de l'administració no és més que un malbaratament de recursos, ja que el cost del suport que pugui donar un programador local en Java serà molt més gran i necessitarà molt més temps. Potser tan gran que no sortirà a compte a la PIME utilitzar la tecnologia.

Fer el mateix amb un llenguatge com a Python té l'avantatge de que la lectura del codi és tan clara que es pot portar a un altra llenguatge fàcilment, i que le modificacions i el nivell d'entrada per al programador local són més senzilles. La PIME és més probable que ho pugui pagar, és més senzill que tot o part del programa es pugui incorporar a altres aplicacions i fer-lo evolucionar.

Les bones intencions no basten, no és cosa de fer l'anunci i fer-se la foto, sinó que és important que la feina tingui continuïtat.

Fa temps que estic fent feina a hores mortes amb un projecte que m'ajudi (que ens ajudi) en el nostre desenvolupament d'aplicacions, en una de les tasques més ingrates: tenir que testejar l'aplicació i afegir dades de prova.

Un dels projectes amb que estic jugant és SST un envolcall per Selenium que fa molt senzill fer scripts per testejar webs des del navegador i de manera desatesa. He fet les proves inicials i la veritat és que promet molt el projecte.

En aquests moments tenim moltes de les nostres aplicacions monitoritzades fent servir Twill i connectades a Nagios, de manera que podem saber quan l'aplicació cau o no dóna la resposta esperada i que ens avisi mitjançant una alarma de Nagios. SST no està cridat a substituir Twill de moment, però si que ajudarà molt a evitar repeticions de tasques ja que és força més àgil que Selenium, i al meu punt de vista més entenedor.

L'altra línia de treball va dirigida a la tasca de generar dades de prova per les aplicacions. Supòs que també us heu vist amb la necessitat de testejar una aplicació en condicions semblants al que ens podem trobar a la realitat, i això vol dir omplir la base de dades amb cents o mils d'usuaris, d'adreces, ...

Vaig estar cercant eines que em deixessin fer això però no vaig trobar res que m'agradàs totalment, així que vaig optar per l'opció del mig, és a dir, tenir un bon conjunt de funcions que pugui cridar quan vulgui, que pugui créixer sense massa problemes i que pugui utilitzar per fer els programets per omplir de dades les meves aplicacions. Així va néixer Fakedata.

Fakedata és un conjunt més o manco organitzat de funcions per generar dades aleatòries però amb criteri per a les aplicacions, orientat sobretot a Espanya. Hi ha funcions per a generar noms de persona, per a generar CIF, NIF, nombres de telèfon, codis postals, targes de crèdit, ... El gruix de rutines les he anat trobant d'Internet o a altres llibreries i les he pogut adaptar, algunes les he creat des de zero. Em sembla bona idea tenir-ho tot organitzat, agrupat i a un únic punt, de manera que es pugui fer servir ràpidament.

Amb la mateixa idea de testejar aplicacions he afegit un mòdul nou al projecte anomenat Faketpv, amb la idea d'emular les principals passarel·les de pagament espanyoles. De moment ja tinc CECA i SERMEPA.

La idea és que quan estam en mode desenvolupament tenir que connectar a les passrel·les de pagament, encara que sigui al seu entorn de test, et fa perdre un temps preciós i sovint dificulta la depuració. Faketpv està pensat per ajudar al desenvolupament: mostra els paràmetres que reb el TPV i torna a generar la signatura per a que es pugui comparar amb la que generaria el TPV si li passàsim aquests paràmetres. A més retorna la resposta com si la venda s'hagués produït realment, sense tenir que posar cap tarja i fent-ho tot en local.

Com que funciona com a un servei es pot fer servir des de qualsevol aplicació, talment seguint la documentació de cada passarel·la però substituint el seu entorn de test per l'aplicació local.

El projecte està a Bitbucket i està obert a contribucions. A veure si entre tots en feim un de bo.

Reflexionant

Aprofitant que avui és una jornada de reflexió me pareix que aprofitaré per repassar un poc l'anecdotaria personal d'aquestes darreres setmanes, a veure si en puc treure també algunes conclusions.

No sé el que vull

Donc així ens va venir una persona a veure'ns i d'entrada em va amollar aquesta frase. Bé, res a dir, això és bastant típic quan es comença un projecte. El client no sap massa bé què vol, i la meva feina sovint consisteix en anar fer preguntes, clarificant el que el client vol. Al final, després d'hores de conversa vaig definint el que podria ser el projecte: gran, molt gran. El client resulta que nos sap què vol, però sap que ho vol tot!

Paralant parlant ens diu que ja té un altre pressupost. Diu que ens ho enviarà per a que li poguem pressupostar el mateix. Fantàstic, al manco hi ha un punt de partida. Al dia següent em pos a repassar les notes i començar a fer el pressupost. Quan m'arriba l'e-mail del client jo ja duc com a 8 fulles del pressupost, explicant què tindrà el programa d'acord amb les especificacions del client.

El pressupost que reb em deixa de pedra. Es tracta de dues fulles ròniques que sols inclouen un llista de manteniments, sense entrar en cap tipus de detall. Ja me fa mala espina que en la maraca d'aigua de la fulla hi ha un disquet (are you from the past?), doncs pareix que sí. Però el que em sobta més és el preu que hi han posat, com a deu vegades menys que el que a mi m'està sortint. Li faig una ullada, no s'incluen caps de les característiques que fan més complexa l'aplicació, pareix un conjunt de planes estàtiques amb un editor html al darrera.

Faig una ullada a la web de l'empresa i veig la feina que han fet. En aquests casos sempre pens que potser sóc jo qui m'he errat. També confirm amb el client que el que vol és realment el que m'ha demanat i no simples planes estàtiques o picades a un cms.

La web de l'empresa és per sucar-hi pa. Webs de fa un any o dos que estan fetes fent servir cgis. La plana 404 de les aplicacions apunta al proveïdor del hosting, que obviament es un d'aquests superpoblats, que aprofiten el darrer cicle de CPU per posar-hi usuaris. Anam a veure una de les webs i li coment a Juan lo del cgi i les petades. Ell a més me comenta que ha canviat un paràmetre de la url i li ha sorti un dump de base de dades. Aquesta gent no ha sentit mai parlar d'injecció de codi ni llegit Exploits of a Mom. Som bona gent i el seus clients no es mereixen tanta incompetència, així que ho deixam anar.

Ara ja tenim un problema important, que és el factor psicològic de la fixació de preu. Aquesta gent ha fet un pressupost sense tenir la mínima idea d'on s'estava ficant i del que realment volia el client i ha donat un preu fruit de la seva inexperiència. Ara quan el client vegi el que jo li presentaré es pensarà que li estic prenent el pèl encara que és just al contrari.

Primera conclusió: els clients en general estan molt verds a l'hora de demanar un programa. Quan un demana una casa s'informa del constructor, demana el que ha fet, en quin tipus de projectes ha participat, demana a les amistats i s'assegura que les cases que ha fet no han caigut. En el desenvolupament sols pareix que es fixa amb el color de la façana. Com a informàtics ens fa falta fer molta feina de pedagogia, d'ensenyar als nostres clients a comparar, a saber que hi ha feines més i menys complexes, a poder destriar amb qui se la juga.

El meu cap diu que té un conegut que ...

Aquesta també és una altra història en línia amb l'anterior. Faig un pressupost força ajustat, el projecte m'interessa, pot ser divertit. El client vol donar el pas cap el negocio online. Vol canviar la seva web actual potenciant-la i afegint-li venda on-line. Es preveuen cents de milers de planes servides al dia i la web hauria de funcionar 24x7 pràcticament.

Tot està tancat, els tècnics del clients entenen el que farem hi saben que ho podem fer bé. Han vist el tipus de feina que fem i s'ha generat aquella confiança que t'anima a col·laborar i a entendre el projecte com si fos teu. Però al darrer moment reb una telefonada: el meu cap ha decidit que ho farà algú que ell coneix. Deman per la tecnologia: punt net, amb asp, internet information server, Windows 2003 i Microsoft Sql 2008. Ni en els meus pitjors malsons recomanaria una tecnologia així pel projecte del client. A més jo li havia oferit un servidor dedicat, és el mínim per anar tranquils amb el tipus de dades que es tractaran i el tràfic previst.

Faig una ullada al mercat nacional de servidors. El fiera del Information Server els hi ha dit que molt millor un servidor nacional per millorar el posicionament. Obviament no ha tingut en compte que això és un factor de tercer ordre, i que si primer la plana no va prou ràpida i té prou ample de banda, ja no hi ha res a fer. De totes maneres faig una ullada al mercat nacional, a veure què hi ha amb aquestes configuracions. Vaig a parar a Arsys, que per 605 eur/mes t'ofereix una plataforma així pel`tot just 605 eur/mes amb llicència sql server express edition, si vols la "bona" són 350 €/mes.

Jo els estava oferint si també un servidor dedicat, amb el doble de prestacions que Arsys i també gestionat per nosaltres per 200 €/mes. Em diuen que la gent que els fa la web els hi han dit que el hosting serà de 60 eur/mes. Per aquest preu i a Espanya em temo que serà un hosting compartit, potser del proveïdor, amb el més nou de la versió patapalo-edition de Microsoft.

És una llàstima, la gent amb la que he tractat em cau molt bé i són els primers que no entenen la decisió. Sospit que pot ser un projecte molt problemàtic i que els acabarà costant sang i llàgrimes. Tant de bo no els costi l'empresa.

Segona conclusió Senyors directius, convindria que de tant en tant i en questions tècniques es fes cas als tècnics, que amb les coses de menjar no es juga.

Tercera conclusió Com el el cas anterior hi ha molt de risc de que el projecte fracassi i el client surti escaldat. Part de la responsabilitat és del client, que hauria de saber què compra, però també hi ha una gran responsabilitat del proveïdor, que està enganant al client.

Pero mira que som frikis

Aquesta setmana també m'han demanat un pressupost per a una connexió amb un servei web. Llegint la documentació veig que el WSDL (argh!) sols està certificat que funcioni (que és el mateix que dir que sols funcionarà) amb Java i .Net. Això se diu fer coses estàndard, sí senyor. És un servei complex i delicat, així que abans de pressupostar res convé fer un petit prototip. Li aplic suds, el client SOAP que feim servir habitualment per Python, i les sospites es confirmen, no és capaç de consumir el WSDL i transformar-lo amb Python. Odio els WSDL la S se suposa que és de Simple, no? Han conseguit fer un protocol infumable i que gairebé sols ho pot consumir la mateixa llibreria que l'ha creat.

Però bé, l'interessant de tenir una capça d'eines farcida és que hi ha alternatives. Feim un poc de brainstroming amb Juan. La primera opció és modificar el WSDL per a que el mapejador s'ho mengi, o bé anar donant ajudes a la llibreria. És una opció que no m'agrada, ja que si hi ha problemes el proveïdor del servei se'n rentarà les mans, fins i tot si la culpa és seva.

Una possibilitat seria fer el projecte an Java, però això significaria un cost molt més alt per al client, i sobretot una manca de flexibilitat a l'hora de fer modificacions, ja que el servei sols és una petita part del projecte. Python i Django ens permeten tenir un temps de resposta molt bo davant canvis i això és fonamental pel tipus d'aplicacions que fem.

L'altra possibilitat és fer un servei Java/J2EE que faci de proxy cap a l'aplicació Python. Amb un protocol de comunicació compartit com xml, json, yalm o un binari com el de Google la cosa pot funcionar. En Juan suggereix fer una ullada a jython, que ell li va fer una ullada i pintava molt bé. Li fem una ullada, el projecte està mantingut i és compatible amb Python 2.5, que ja ens va prou bé.

Fem el primer prototip. Cridam a la libria Java des de jython i fem la cridada al servei. Funciona a la primera. I això provant des de la consola de línia de comandaments de jython. Ja tenim part del problema arreglat, però encara no ens satisfà del tot. En nexe d'unió ha de ser net i jython, com aplicació Java que és necessita un temps considerable per iniciar-se.

Però vet aquí que Celery, el sisteme de coes de Python del qual ja us n'he parlat, resulta que soporta Jython. Podem crear el mapeig de la llibreria amb jython i fer que les peticions sian bé síncorones o asíncrones, però que s'executin com a una tasca Celery. Com que la petició es farà dins un worker i aquest està sempre aixecat, no tindrem problemes de temps d'inici una vegada pugi l'aplicació. Es monta el prototip amb Celery, Redis, Python i Jython, en Juan ho està disfrutant i jo també.

Ara puc fer el pressupost tranquil. Sé que el que podria representar el risc més gran ja no representa el problema, hem descober el boogeyman del projecte (l'home del sac) i l'hem exposat a la llum.

No sé si el projecte es farà, però tenc la conciència tranquila de que aquesta és la manera de fer les coses. A l'hora de fer un pressupost per a un client no es tracta sols de pegar una pedrada i a veure si hi ha sort, sinó en estudiar el projecte i veure'n els riscs que hi pugui haver. Per això sovint sóc un perepunyetes demanant informació abans de fer un pressupost. Sé perfectament que en aquesta fase tot pressupost té un marge d'error gran i que hi haurà variacions en el projecte, però crec que no és professional tirar-se a la piscina a l'hora de presentar un pressupost si hi ha un punt crític que no es té clar com es farà. Preferesc invertir uns dies de feina més (amb risc que el pressupost no surti i perdre la feina) que exposar-nos a nosaltres, al projecte i sobretot al client als maldecapts d'un projecte la viabilitat tècnica del qual no s'ha pensat a l'hora de fer el pressupost.

Ho deix aquí, que aìxò s'ha fet molt llarg. Em deixo parlar de coses igualment divertides, com la telefonia IP que estam posant a l'oficina amb Asterisk i el bé que se sent amb els mòbils Android, o la potència de Bacula per configurar les còpies de seguretat. Potser un altre dia ...

Avui he participat a les jornades de programari lliure que organitza l'IBIT en qualitat de ponent per presentar el cas d'èxit d'APSL com a empresa que utilitza el programari lliure i que a més desenvolupa programes amb programari lliure per als seus clients.

Com sempre és un plaer participar en els actes de l'IBIT i més si mestre Benjamí fa de mestre de cerimònies. La gent de l'IBIT fa una gran feina de divulgació i el tracte personal amb la gent que coneixem d'allà per mor d'haver participat en altres jornades és fantàstic. Des d'aquí moltes gràcies per haver pensat amb mi per aquest tema. A més una de les coses que més em motiven és poder parlar de programari lliure, de com ho vegi, de les coses que es poden fer, ... El problema és que agaf embalada i m'han d'aturar XD

Després de la meva xerrada en Xavi Gil ha parlat de Txerpa, un concepte de negoci desenvolupat al voltant del programa lliure OpenERP en el qual hem pogut paticipar com a col·laboradors tecnològics. Per mi Txerpa representa un exemple molt clar de les possibilitats que dóna a l'empresa el codi lliure a l'hora de montar un negoci. Per una part s'ha pogut montar perquè existia el producte, i per altra ha generat negoci a una empresa com APSL que ha fet la part tècnica. Però a més, i gràcies al programari lliure, els tècnics de Txerpa s'han pogut fer càrrec del codi i anar-ho modificant pel seu compte, quedant APSL com a suport de segon nivell. Amb programari tancat Txerpa hagués tingut el producte, però no el vertader control que té ara.

Es parlà després de Vtiger, un CRM fet amb PHP i que una empresa mallorquina ha pogut personalitzar per adaptar-lo a les seves necesitats i als seus clients.

Va tancar la xerrada de PIMES una xerrada damunt com una empresa que es dedica a la distribució elèctrica a Sóller ha adaptat OpenERP i l'ha utilitzat com a bastiment de desenvolupament i ha creat centenars de mòduls adaptant-los a unes necessitats tant específiques com són les d'una companyia elèctrica.

Personalment estic molt content de veure com el programari lliure avança dins el teixit empresarial mallorquí, gràcies al suport de organismes com l'IBIT, d'agrupacions com BULMA i de tanta gent que pensam que hi ha una altra manera d'entendre el programari.

Aquest és un post de servei públic, una petita configuració al .bashrc que ens permet gestionar fàcilment el control de diferències partir de mercurial i subversion. L'he trobat al tips and tricks de mercurial i és prou senzill i útil:

hgdiff() {
    vimdiff -c 'map q :qa!<CR>' <(hg cat "$1") "$1";
}

svndiff() {
     vimdiff -c 'map q :qa!<CR>' <(svn cat "$1") "$1";
}

i per fer cerques trob molt útil

export GREP_OPTIONS="-R -i -n --exclude-dir=\.svn --color=auto"

També és útil recordar algunes comandes de vimdiff

do - Posa els canvis de l'altra finestra a la finestra on tenim el cursor
dp - Posa els canvis de la finestra on tenim el cursor a l'altra
]c - Va al següent canvi
[c - Va al canvi anterior
Ctrl W + Ctrl W - canvia de finestra
:diffupdate - diff update
:syntax off - syntax off
zo - obre el text plegat
zc - plega

En el meu cas ]c presenta conflictes amb algun plugin així que tocarà investigar quin o canviar el mapeig.

Com sabeu darrerament estic fent servir VIM com a editor de referència. N'estic aprenent encara, però vull compartir un truc, millor dit, una tècnica que ens permet copiar text entre diferents instàncies de vim o entre una instància de vim i una altra aplicació Linux.

És una cosa que trobava a faltar però que fins aquest dissabte no he trobat com fer (és el que té llegir els manuals, que t'enteres de coses!).

Resulta que Vim té molts de registres de còpia i un d'ells és el registre * que ens permet copiar des de i cap el porta-retalls del sistema operatiu.

Així doncs farem:

Per copiar de Linux a Vim.

1. Seleccionam un text i feim el típic Ctrl+C
2. Anam a Vim i ens situam al lloc on volguem aferrar
3. Pitjar "*p (dobles cometes, asterisc p) i ja ho tindrem aferrat.

Copiar de Vim a Vim entre instàncies diferents

1. Ens posam amb mode visual i seleccionam el text
2. Pitjam "*y (dobles cometes, asterisc y) i ja ho tenim al porta-retalls
3. Anam a l'altra insancia de vim, ens situam a lloc i pitjam "*p com abans

Esper que us ajudi tant com a mi

Aquest és el pressupost en pessetes del que pot costar un portat de promoció i venda de productes turístics a la nostra comunitat, o el que és el mateix, a tots nosaltres.

Segons recullen alguns diaris i en paraules del President Antic:

"Será una plataforma pionera a nivel mundial que permitirá ver toda la oferta 
turística de las Islas Baleares vía 'online' y que contará con la tecnología 
de la empresa Microsoft, lo que nos permitirá adelantar en el campo de la
internacionalización de nuestros productos y nuestra oferta"

Personalment mesclar Tecnologia turística, Microsoft i Administració pública tot en un mateix paquet ja em pareix aberrant. Una empresa privada pot permetre's el luxe de comprar el que vulgui i a qui vulgui, les decisions que prengui són cosa seva i l'impacte anirà contra el seu compte de resultats (bé, excepte si ets un banc, que llavors si te van malament les coses el Govern et finançarà). Però en aquest cas estam parlat d'una administració públic, d'esquerres per més senyes, que té com a obligació vetllar pels interessos dels ciutadans i afavorir la igualtat d'oportunitats.

L'anunci, ara per ara un titular, significa per una banda ja haver decidit amb quina tecnologia es farà el portal, és a dir, haver decidit que una part considerable de l'import anirà a una sola empresa, Microsoft, participi o no en el desenvolupament final del projecte.

En Toni Roig a una contesta al via Twitter em diu que ell està content perquè es tracta el programari com a una infraestructura. Això seria veritat si les bases de la infraestructura fossin lliures. Les carreteres són infraestructures que faciliten el comerç, però pots anar d'un lloc a l'altra sense que t'imposin el cotxe i quan s'anuncia una carretera no es diu amb quina marca d'asfalt es farà ni qui en serà el proveïdor.

Anar cap a una plataforma Microsoft implica tenir infraestructures tancades, on sols hi podrà participar en la seva creació qui pagui el peatge de Microsoft. Implica fer una inversió codi no reaprofitable pel sector de les TICS i per al sector turístic.

Per mi, fer una infraestructura significa posar les bases per a que la iniciativa privada pugui desenvolupar el seu negoci i generar ocupació, dotar de serveis bàsics i eficients. Donar la canya i no directament els peixos.

Ara se'ns diu que no hi ha res decidit, però la realitat és que als mitjans de comunicació han sortit ja noms i tecnologies: tecnologia Microsoft i les empreses de Turistec. Quan la gent de fora de Turistec i lligada al programari lliure ens hem alarmat pel fet de que pareixia ja tot decidit intenten calmar-ho dient que no hi ha res lligat encara. Ens ho hem de creure? Potser sí, estic disposat a creure'm-ho però això vol dir que algú ha fet molta mala feina de comunicació i que té uns tics ben allunyats del que hauria de ser una concepció social de la inversió en TIC.

Supòs que aviat sortirà el contraposar tecnologies, el que no hi ha res semblant al que Microsoft ofereix, ... Potser sí, potser no, però si no hi és, tractar el programari com a infraestructura vol dir que el Govern no ha d'invertir en una solució finalista, sinó en la creació dels mitjans. S'inverteix en l'aeroport, en el port, en la carretera,... l'avió, vaixell o vehicle que ho posi cada un! . Crec que és aquest un dels aspectes que fan més por de tot el projecte, la diferència de concepció en el que és el paper de l'Administració Pública en els projectes TIC que volen impulsar l'economia i en com aquesta inversió ha de repercutir en la societat.

Després, en tot aquest projecte se fa una associació d'idees també molt perillosa: l'empresa privada de balears és Turistec. Perdona toniroig, potser ho estic traient de contexte, que el Twitter és molt limitat per fer reflexions, però ja ha sortit vàries vegades el nom. Voldrà dir això que per poder participar en el projecte les empreses hauran de formar part de Turistec? Creis que totes les empreses i professionals poden pagar-se les quotes del club? Té Turistec com a conjunt una postura comuna vers la tecnologia que ha d'utilitzar-se en l'Administració pública per tal de garantir el vessant social de la inversió? Permeteu-me dubtar-ho des del moment que el propi CMS de l'associació és programari tancat.

Fins ara he tractat les formes i la conclusió per mi es clara: no són formes d'anunciar els projectes, ni una concepció social de les TICs. Recorden massa a les formes Mates per sortir a la foto i els ciutadans d'aquesta comunitat no ens ho mereixem.

Anem ara als continguts i a la idea en sí. Que el Govern impulsi el sector de les TICs i el sector turístic està molt bé, que vulgui tractar el programari i les IT com una infraestructura, molt bé. Però esper que realment es faci això, que es crein les infraestructures, que tot el que es crei al voltant sigui reaprofitable i utilitzable i que les inversions que es facin quedin com a benefici per a la societat. Per mi això significa invertir en solucions obertes, en coneixement i en impulsar el reaprofitament de recursos, precisament el que implica fer les coses amb mentalitat de programari lliure.

Ahir vespre me va pegar per instal·lar l'Ubuntu Netbook Remix al Dell Latitude 2100 que vaig comprar fa uns mesos.

No l'havia actualitzat de versió i vaig trobar que era una bona ocasió per provar tant la creació d'una distribució en un USB com la pròpia distribució Netbook, a veure si aprofitaria millor l'espai.

Amb la configuració de fàbrica i una vegada instal·lades les utilitats bàsiques de programació em quedàven uns 3 GB de disc lliure dels 16 GB. Això implica tenir que anar alerta amb els documents que es decarreguen, fer neteja de tant en tant del projectes, etc.

Tampoc era res greu. Quan un compra un Netbook ja ha de ser conscient amb un disc d'estat sòlid de 16 GB es tindran unes limitacions d'espai que no hi ha a discs de Tera en que surten ara alguns ordenadors de sobretaula. Per mi el Netbook representa la mobilitat, té un configuracio mínima per fer feina i em permet dur-ho a la motxilla carregant 3 kilos menys que amb l'altra portàtil. Una eina per a cada feina!

Així que dit i fet!

• Baixam la distribució Ubuntu Netbook Remix
• Posam un llapis USB (que formatejarem així que al tanto amb les dades que hi teniu).
• Executam el programa usb-creator-gtk, que ens demanarà l'ISO d'origen i l'USB de destí i formatejar l'USB destí. Ho feim i seleccionam la partició de l'USB. Nota mental: el diàleg de l'usb-creator es petit i no es veu la partició amb la qual cosa quedava seleccionat tot el disc i em deia que no hi havia espai lliure. Quan fas la instal·lació a les dues del vespre en el darrer que pensava jo era en redimensionar la finestra! :) Així que fora fer aquestes coses amb són.
• Anam al Netbook. En arrancar pitjarem F12 per entrar a la configuració i canviar l'ordre d'arrencada per a que agafi primer l'USB. En acabar hem de pensar en deixar-ho tot igual. En el meu cas perquè tenc a més una tarjeta SD de 4GB addicionals i no vull que perdi temps en arrancar cercant el sistema operatiu que ja sé que no hi és.
• Una vegada arrancat amb l'USB ja sols es cosa de dir-li que instal·li. Li deim que faci servir tot el disc (es perdran totes les dades!) i a esperar una estona.
• Quan acaba la instal·lació tornam a deixar la prioritat de dispositius d'arrancada amb el disc dur com a primera opció i realitzam un sudo apt-get dist-upgrade per deixar el sistema amb totes les actualitzacions i pegats.
• Després convé actualitzar els controladors de maquinari per a que ens vagi millor la tarja WIFI.
• Gairebé ja està. Sols configurar les aplicacions preferides i instal·lar vim, virtualevn per Python, Chrome, yolk, git, shutter i trapassar la configuració de Vim. Amb això ja tenc un entorn de feina més que complet.
• Com que el Dell 2100 té pantalla tàctil convé fer-ne la configuració. Cosa de cinc o deu segons tocant creuetes i després ja tindrem un entorn on les aplicacions es poden engegar amb el dit i amb 11 GB liures.

La distribució per ara i amb poc menys de 5 hores que duc amb ella pareix força usable amb la pantalla tàctil funciona molt millor que amb la versió de fàbrica de Dell. Això sí ens hem d'acostumar a la manera de presentar les aplicacions: totes surten a pantalla completa, que amb el poc espai que hi ha disponible tampoc és cap mala cosa, però es fa un poc estrany al principi.

Atenció:

La inscripció es tancada. Hem superat el màxim de la sala i estarem estrets :) El comentari número 31 marca el límit, a partir de pacoros ja no n'hi caben més!!

N'Andrés ens ha creat el link al Google Calendar, aprofitau-ho per no oblidar l'edeveniment.

Si algú per les raons que siguin al final no pot venir per favor que ho digui i així donam l'oportunitat a altra gent.

Gràcies a tots!

L'any comença fort i interessant!

Moltes vegades m'haureu sentit dir que la gent que programa ha de tenir coneixements d'arquitectura de maquinari (i a la inversa). Els projectes web no són sols programació, sinó que són el resultat de la unió, de l'equip.

Per això em complau anunciar-vos un nou creant bits, aquesta vegada dedicat a sistemes. Encara no hem tancat les presentacions, però sí que us puc avançar que comptarem amb la presència de Ricardo Galli, que ens parlarà de primera mà de com Menéame va migrar al núvol d'Amazon.

Creant Bits al Núvol

Dia: 5 de febrer de 2009

Lloc: Parc Bit, sala de premsa. Carretera de Valldemossa, Km 7,5 Palma

Horari: començam a les 16:00

Presentacions:

• Meneame al núvol
• per concretar.

Organitza: APSL

Agraïments: Al Parc Bit, que ens deixa la sala i molt especialment a Ricardo.

Google Calendar

Com apuntar-se?

Deixau un comentari a aquest apunt. Teniu en compte que la capacitat de la sala és limitada, podem arribar com a molt, molt a 30 persones.

FAQ

• Hi haurà streaming? Per ara no. Muntar saraus amb streaming y demés implica mobilitzar a molta gent. moltes coses que poden fallar, molts nirvis. Fem-ho fàcil i podrem seguir.

Aquesta vegada, també fora catering! :-P

Avui m'agradaria parlar de dues eines que crec que ens poden ajudar molt en la tasca de comunicar-nos amb el nostre client a l'hora de definir un projecte: pencil i shutter.

Pencil és una eina que s'instal·la com a un plugin de Firefox (encara que es pot executar de manera independent) i que serveix per fer diagrames orientats a interfícies d'usuari. Ha evolucionat molt darrerament i ens permet crear prototips prou rics en widgets, tant per a definir interfícies d'escriptori com per a definir interfícies web. En la versió 1.1-rc2 que és la que he estat provant, ens permet crear documents multiplana, crear els nostres propis components, té un visor d'imatges que enllaça amb openclipart i ens permet exportar el disseny creat a a html, pdf o odt.

Shutter és un capturador de pantalla avançat, el millor que he vist fins ara per Linux. Ens permet capturar la pantalla, una finestra, un troç de finestra i modificar mínimament la imatge aplicant-li efectes o afegint-hi text. És a dir, té tot el necessari per a convertir-se en una eina imprescindible a l'hora de fer manuals o documentació que impliquin afegir imatges d'un programa.

Per mi aquestes eines tenen un gran valor. Pencil permet definir l'estructura bàsica d'una aplicació sense perdre massa temps i sense entrar en el disseny final. És a dir, ens permet avançar en el què ha de fer l'aplicació en lloc d'enrocar-nos en l'aparença de la mateixa. Això és molt important en les etapes inicials dels projectes, pensau que molta gent no sap el que vol, i encara que sàpiga el que vol teniu en compte que la feina d'un cap de projecte no és tant donar al client el que vol sinó donar al client allò que necessita. Tenir eines que ens permetin comunicar a alt nivell per a poder esbrinar què és allò que es vol ver és força important. Aquestes eines per la seva banda han de ser tals que no ens dugui massa feina ni esforç crear els dissenys, ja que per una banda el projecte encara no sabem si es farà i per altra se suposa que hi haurà força canvis, així que les iteracions entre les xerrades amb el client i els canvis que es puguin fer han de ser molt ràpides. Pencil trob que comença a tenir una bona relació entre capacitat de comunicació i velocitat a l'hora de fer els canvis.

La veritat és que els wireframes en aquestes etapes es podrien fer perfectament amb llàpis i paper. Hi ha autors que recomanen que sigui així. Això però quan es posa en un pressupost o dins una presentació no té l'impacte visual necessari per a donar una imatge de qualitat al projecte, i per tant que en lloc d'eines com Pencil es pugui fer servir paper i llapis de colors i un escanner depèn més de l'audiència a qui va destinada la presentació o el pressupost que el que sigui possible fer-ho d'una maner o altre.

Eines com Shutter i Pencil ens donen la capacitat de fer bons pressuposts, tutorial; concentrant-nos en el que es vol dir i donar la referència visual. Són un estalvi de temps i donen lloc a un augment de les nostres capacitats de comunicació, en el que volem dir sense que el temps per posar-ho elegant sigui un impediment.

El 2009 ja gairebé s'ha acabat, així que com és habitual convé fer un poc de recapitulació del que ha estat l'any 2009 i definir el que esper del 2010.

Trespams

Sense haver acabat l'any aquest és l'apunt que fa 77, això vol dir que ha estat un any prou constant en el que és la publicació d'apunts en el blog, . M'agrada escriure, em relaxa i em permet posar idees en clar. Si a més aquests posts serveixen a algú més, encara que sols sigui per passar l'estona, crec que s'ho paga el petit esforç de posar-se davant l'ordinador i teclejar.

En aquest moments Trespams té uns 900 visitants més o manco habituals. D'aquest n'he pogut desvirtualtitzar un tant per cent molt petit, potser un 10%, alguns han deixat comentaris i hem pogut mantenir converses virtuals tant pel blog, correu o Twitter. Per mi és una de les experiències més gratificants del blog: poder compartir idees i pensaments amb comunicació bidireccional.

Des del principi el blog ha estat per mi essencial a l'hora de posar en ordre les meves idees i dèries. La gestió de projectes, la gestió d'equips de programació, l'estimació de projectes de programari, Python i Django. Tot sempre amb un fil conductor comú: el programari lliure.

El blog vol ser també part de la meva petita aportació al moviment del programari lliure. Programari lliure per mi significa no sols compartir codi, sinó compartir idees de com podem crear i gestionar aquest codi, eines, idees, ... El coneixement ha de fluir per a que tots com a societat ens en puguem beneficiar.

Python i Django

Per Python i Django també ha estat un bon any. Ha sortit l'esperada versió 3 de Python i Django ha assolit una velocitat de creuer que el consolida com un dels bastiments de referència en la programació web moderna. La llista de Django té uns 15.000 subscriptors, al repositori de projectes de Python, PyPi hi ha una cinquantena de projectes i actualitzacions de projectes diàriament.

Esper que el 2010 torni a ser un any Python, projectes com PyPy i Unladen Swallow poden donar encara més empenta a aquest fantàstic llenguatge. Esperem que l'onada Python arribi també a les empreses per a que tots ens puguem gaudir d'una programació més clara, mantenible i sobretot divertida, on el llenguatge no sigui un condicionant sinó un vehicle per a la creació de programes i la generació de valor per al negoci i en definitiva per a la societat.

Pel 2010 l'objectiu és anar creant més exemples a Appfusedjango, millorar-ne la documentació amb Sphinx. Voldria també millorar el codi d'aquest blog, fer-lo més accessible als dispositius mòbils. M'agradaria poder fer aportacions al projecte Basie, un projecte amb el qual he pogut coneixer noves formes de col·laboració, de control del codi, d'eines, nova gent.

Tot això farcit d'apunts en aquest blog, com a manera de presentar el que m'agrada, d'animar a la gent a participar, i com ja he dit, com a manera d'ordenar les meves pròpies idees. Es presenta doncs un any 2010 força interessant.

Creant Bits

Creant bits és la demostració del que es pot fer quan les idees es converteixen en accions. Un petit comentari al Twitter i la col·laboració de molta gent va fer possible que una vintena de persones ens trobàssim al Parc Bit per parlar de tecnologia, de Python i de Django.

La meva intenció és repetir-ho al llarg del 2010 i més si tenim disponibilitat de Sala. En aquests moments i baix el paraigües d'APSL tenim accés a les sales de formació del Parc Bit i convé aprofitar-ho. Quan no hi tenguem accés ja veurem que feim, però m'agradaria que fos quelcom que anàs perdurant en el temps fins que el cos aguanti i la gent no es cansi.

L'altra dia per un comentari que vaig fer al Twitter d'un curs de Python se'm va demanar si Creant Bits seguiria essent gratuït. La resposta es sí, Creant Bits és una aportació al moviment del programari lliure, com ho poden ser alguns dels apunts del blog, o altres projectes en els particip. No crec que es pugin considerar cursos en el sentit que l'objectiu del Creants Bits no és que la gent surti amb un coneixement profund de la tecnologia, sinó el de presentar el que es pot fer, parlar, reunir-nos i animar a la gent a provar coses, donant-los el primer impuls.

Els cursos sí que els cobr. Quan una empres em demana un curs de Python i Django els objectius és que la gent que participi surti amb un domini del temari que els faci ser productius una vegada acabat el curs. Són moltes hores de curs i moltes hores de preparació per la meva part. L'horari del curs, la localització i els assistents són responsabilitat de l'empresa que em contracta i és aquesta qui fitxa els objectius.

A Creant Bits ens reunim amics i coneguts, gent que ja ens coneixem de manera física i virtual o que tenim ganes de conèixer-nos, amb ganes d'aprendre coses i relacionar-nos. Potser al llarg del temps i amb diferents trobades la gent que participa es veurà amb un coneixements semblants als que tindria amb un curs formal, però això serà tant per l'impuls de la xerrada com per la seva iniciativa personal, i això crec que és la diferència fonamental amb un curs. A un curs vols que la gent surti preparada amb tants coneixements com sigui possible en un temps raonable, a una trobada com Creant Bit a mi el que m'agradaria és que la gent sortís amb motivació per poder començar, amb una petita llum a la foscor, que permeti, amb el seu esforça personal, avançar en el món del programari.

M'estic extenent molt amb aquest tros, però és que veure tanta gent reunida perquè sí per mi ha estat molt important, ja que ha representat passar del món de les idees al món de l'acció, del món de les intencions als fets. L'injecció de moral per mi (i esper que per als participants) ha estat grandiosa i tenc ganes de repetir l'experiència al 2010.

APSL

Al 2009 hem consolidat APSL, l'empresa de la que són CEO i soci. És una empresa atípica, feta a la nostra manera d'entendre els projectes, amb l'ètica al davant, sense voler tenir clients captius sinó essent-ne col·laboradors. Volem fer partíceps a les empreses del que significa el programari lliure, de com les coses es poden fer d'una altra manera fins i tot amb els pressuposts.

Estam intentant rompre amb la idea de pressuposts tancats per a projectes de programari. Creïem amb la idea de que el pressupost inicial ha de ser orientatiu, que després el que importa és que el programa que s'entregui representi el que necessiti l'empresa, que no és necessàriament el que l'empresa vol a l'inici del projecte.

No és una tasca senzilla, representa canviar un poc les regles del joc. Actualment les negociacions d'un projecte sempre estan encaminades a que el risc del projecte ho assumeixi una de les parts. El client intenta que sigui l'empesa desenvolupadora la que assumesqui el risc intentant tancar el mínim possible. L'empresa de programació intentant minimitzar el risc mirant de tancar-ho tot i de protegir-se en el pressupost. És una situació un tant perversa, en la qual tothom hi perd en un moment o l'altra, com en una ruleta russa.

Tot projecte té un risc i aquest hauria de ser compartit i minimitzat. Creim amb la idea d'Scrum com a metodologia de desenvolupament i com a manera de facturar a un projecte. El client assumeix un cert risc: el pagament anticipat d'una quantitat i l'empresa n'assumeix un altre: que l'empresa en qualsevol fita del projecte pugui tancar-lo, dient que el que té ja és el que volia o donar-lo a un altre proveïdor.

El 2010 m'agradaria que fos un any de creixement per APSL perquè voldria dir que aquesta filosofia de treball i gestió ha estat entesa, que una altra manera d'entendre la relació empresa-client és possible.

Gestió de projectes

A 2010 m'agradaria aprofundir en el tema de l'estimació de projectes des d'un punt de vista col·laboratiu. Una de les mancances que tenim com a col·lectiu és que estam massa encaixonats dins la nostra manera de veure les coses, potser sense tenir massa idea del mercat. Són les nostres estimacions raonables? Són les nostres maneres de pressupostar adients? Som competitius? Podem fer alguna cosa per millorar les nostres estimacions?

Crec que es un punt amb la cooperació hi té molt a dir. On podem col·laborar explicant projectes, explicant el perquè de les valoracions i el temps total, per a que serveixin de referència. També es podrien organitzar sessions d'estimació àgil, amb Planning poker estimation. És una idea a la que estic donant voltes però que encara no sé molt bé com organitzar.

També m'agradaria posar en marxa algun tipus de projecte col·laboratiu local, potser lligat al Creant Bits, que servesqui no sols per aprendre sinó també per tenir un producte que pugui beneficiar-nos a tots.

Moltes idees i molts projectes que m'agradaria fer. Tot això s'ha d'acompassar necessàriament amb la dedicació a la família, amb els projectes alimenticis i amb altres projectes que no estan lligats a la informàtica que m'agradaria assolir. Per exemple, no tenc cap coneixement de llenguatge musical, i és una cosa que des de fa anys m'agradaria aprendre. Potser el 2010 serà l'any...

L'any de la crisi

El 2009 passarà per ser l'any de la crisi, però tot i això crec que hem viscut temps interessants. El problema amb la famosa crisi és que tot s'ha enlentit, és com si haguéssim perdut un any, estant a l'expectativa, a veure-les venir. Per mi aquesta expectativa ha estat doble, ja que en hem trobat amb la fusió de TUIE i Hotelbeds, amb la qual cosa molts projectes s'ha paralitzat a l'espera del que passaria.

Com es diu "qui espera desespera", però crec que no ha estat el cas. La sensació de pèrdua de temps és intensa, però tot i això projectes com APSL, el Creant Bits, els passejos amb els nins amb bicicleta i els amics del Twitter no em queda la sensació d'any perdut, sinó d'any de reflexió, de tenir temps de descobrir coses noves i punts de vista diferents.

Encara que molts (la majoria) de pressuposts presentats encara estan al caixó d'algú, poder parlar amb els clients crec que m'ha enriquit com a persona, no des del punt de vista econòmic, però si des del punt de vista espiritual i tot suma!.

Com sempre un espera que l'any que començarà serà millor que l'anterior. Sigui com sigui serà també un any interessant de viure.