A més de llegir el llibre de Gabriel Ginebra als vespres, aquests darrers dies han estat prou interessant. Tant que m'agradaria compartir amb la gent que llegeix aquest blog un parell d'històries i reflexions que m'han passat aquests darrers dies. El títol del l'apunt potser no és del tot exacte, però no sé com anomenar aquest calaix de sastre. És en aquests casos on es veu perfectament el concepte de blog personal :)

Feina comercial

La primera història entronca en el que és el funcionament diari de l'empresa. Un client de Madrid ens demana un pressupost per a una aplicació web. És un empresa gran i vol que hi anem a presentar-nos. Té bones referències nostres però ens vol conèixer personalment.

No hi tenc cap problema amb que un client ens vulgui conèixer, la nostra oficina està sempre oberta i la cafetera engegada. Però vol que anem a Madrid en pocs dies de marge. Es pot arreglar, li dic, però ens haurà d'enviar els bitllets.

Això deixà el client descol·locat. Diu que això no ho fan, que són els possibles proveïdors que es paguen el viatge per anar a veure'ls. Li explicam que nosaltres no funcionam així i al final la reunió es fa per videoconferència.

Sé que això és una pràctica habitual, però el que em sorprèn és que alguna gent no sia conscient de que al final el que estarà pagant en el seu projecte no serà sols el cost de desenvolupament i direcció de projecte, sinó també el cost dels comercials engominats que l'aniran a veure. I el que és pitjor, estarà pagant el cos no seu, sinó el cost proporcional de totes aquestes visites comercials que s'han fet, s'han pagat i que no han resultat en una feina. En poques paraules, estaran pagant molt més doblers per a un desenvolupament sols per fet que a algú li agradi sentir-se afalagat o important.

Sé que la feina comercial és important, però la nostra màxima ha estat sempre mantenir un nivell de despesa supèrflua mínima i per tant no carregar els pressuposts amb la despesa extra que suposa tenir una munió de comercials l'objectiu del qual no és més que fer la pilota als possibles clientes i que moltes vegades no saben el que venen.

Curiosament pareix que el potencial client, que normalment no pagarà la feina amb els seus propis doblers, necessita d'aquesta cerimònia, no essent conscient de que tot això ha de sortir forçosament dels projectes que farà l'empresa que està avaluant.

Potser també som atípics amb aquest aspecte, però em resisteixo a aquestes coses i trob que si la relació comercial ha de ser duradora aquesta no es pot basar en "te faig la pilota i així em compraràs". Si jo he de perdre tot un dia per anar a veure't al manco hem de compartir despeses, ja que per mi no és just haver de carregar aquests costs damunt els projectes d'un altre client.

De la mateix manera quan un pressupost veig que ha de dur dies de feina i a vegades setmanes o mesos, no ens podem deixar enlluernar pel possible guany futur. Si un vol un pressupost anàlisi d'aquesta mena l'ha de pagar, de la mateixa manera que paga els plànols d'un arquitecte. En cas contrari estaríem novament carregant molts costs contra els projectes que sí es fan.

Òbviament a l'hora de calcular el cost per hora que s'ha de carregar per la feina s'ha de tenir en compte que sempre hi haurà un cost comercial, com hi ha un cost per la gestió de l'empresa o el cost associat per la direcció. Però per ser justs crec que tot allò que ultrapassi el que és raonable s'ho hauria de pagar el que ho demana.

Segur amb aquesta mentalitat no arribarem mai a tenir un Ferrari a la porta, però segur què hi farem...!

Festa d'Habitissimo

El divendres vaig anar a la festa d'Habitissimo. M'agrada veure com un equip de gent com aquest creix i li van bé les coses. Ja fan quatre anys i han pogut créixer a un ritme fantàstic, i a la mateixa vegada mantenir l'esperit viu, inquiet i innovador no és fàcil i aquesta gent ho està aconseguint. Estic molt content per ells i sempre és un plaer poder converçar amb Jordi i Martin. A més la festa va servir per poder saludar a amics com Hugo o Suki. Amb Suki un poc més i feim les tantes cotorrejant.

Empreses com Habitissimo per mi sí que representen el que hauria de ser una empresa en el Parc Bit. Supòs que no és tan cool com fer-se una foto davant el logo de Microsoft pels polítics, però sí que us puc assegurar que estan fent molt més pel teixit empresarial de la nostra illa que els altres. Potser si algun dia ens n'adonam tots d'això es podrà invertir realment en el que dona feina i és una alternativa real al monocultiu turístic.

Antibes

La gent d'ACREW va organitzar un event a Antibes d'allò més sonat, i ja sabeu com va això. S'han de crear noves planes per l'ocasió, mirar de tenir noves característiques llests, i fins i tot un canvi d'imatge i de tot el procés de registre.

Van ser dies intensos de programació, però el resultat s'ho paga. Molt bona acollida de l'aplicació, molts usuaris nous i una startup que creix. No sé si arribarà als nivells d'Habitissimo, però la veritat és que per l'esforç que hi està posant la gent d'ACREW s'ho mereixen.

La resta és més o manco el dia a dia. Pareix que ens estam especialitzant en donar suport a emprenedors, tant gent que vol montar el seu negoci per primera vegada com empreses que volen donar el pas cap a Internet, i això m'agrada molt. És un tipus de client fantàstic i s'estableix una relació de complicitat molt bona.

No ho sé, a vegades tenc la sensació que podríem guanyar més organitzant-nos com a una empresa clàssica de desenvolupament, amb comercials engominats especialitzats en vendre vehicles de dues rodes, però segur que no ens ho passaríem tant bé.

Un dels lemes que més m'agraden de Python, el llenguatge que hem triat per al desenvolupament es "Life is short, use Python", per què no aplicar-ho també a la feina diària?

En el darreres setmanes hi ha força enrenou a la xarxa referent al món informàtic: web multimilionàries que algú diu que faria per 500 €, queixes constants del sous o no sous. Fins i tot en David Bonilla a la seva llista diària se'n fa ressò, dient que en molts de casos és una estratègia per aixecar polseguera i aconseguir enllaços i posicionament. En alguns dels darreres apunts que he llegit no us diré que no, ja que en la discussió fins hi tot hi havia EL TROLL, que no va ser moderat en camp moment pel propietari del blog que havia iniciat la polèmica. Potser sí que en Bonilla té raó.

Això de totes maneres ve molt de passada amb el que volia parlar avui, que és del tema becaris. Fins ara a la nostra empresa hem tingut dos becaris: Juan, un amic de fa anys que feia un curs i cercava una empresa "seriosa" en la que realment pogués aprendre alguna cosa a la seva cinquantena d'anys i en Pau, becarium infinitum com ell mateix se defineix, que està amb nosaltres com a becari mentre acaba el projecte de final de carrera.

Agafar un becari per mi és una responsabilitat gran. No és algú que t'ha de fer els cafès o fer fotocòpies, o a qui i pots encarregar les tasques que ningú vol fer. Un becari fa una feina per l'empresa a canvi d'una supervisió i un aprenentatge.

L'empresa es pot aprofitar dels més baixos del becari en les cotitzacions socials (zero de fet) i a canvi d'això ha de donar al becari una formació laboral que potser li manca quan ve des del món acadèmic. Per mi això implica assignar-lo inicialment a un projecte intern o sense risc ni plaç d'entrega, poder supervisar el codi que s'escriu, corregir-ne els errors i estar disposat a contestar totes les preguntes que es facin.

Conforme el coneixements van augmentant la supervisió ja no fa falta que sigui tan a nivell micro i es pot anar assignat a aquesta persona a projectes amb més grau de responsabilitat. Sols amb aquesta progressió obtindrà la formació adequada, ja que si al llarg de la beca no pot integrar-se a un projecte normal, voldrà dir que l'etapa d'aprenentatge inicial no ha estat prou bona. Integrar-se en un projecte amb risc i dates d'entrega vol dir poder viure el dia a dia d'un projecte real, amb errors que s'han de corregir, amb codi que s'ha de mantenir, col·laborant amb altres programadors i entrant dins la dinàmica habitual de l'empresa.

Com podeu veure ser un becari a APSL no és cap bicoca, implica molta feina tant pel propi becari com per l'empresa. I trob que és així com ha de ser. El becari ha de ser rendible per l'empresa després de la inversió que fa aquesta en la seva formació, però aquesta inversió hi ha de ser sí o sí. Ser becari ho entenc com una responsabilitat de les dues parts.

Segurament per això ens hi miram tant a l'hora d'agafar-ne de becaris. Hem de tenir temps per dedicar-los i projectes adients on puguin aprendre. Sovint tenim ofertes d'empreses de formació que ens volen enviar gent, on fins i tot hi ha una subvenció de l'estat per tenir-los, oferint-los com a ma d'obra barata. No gràcies!

Si el becari acabarà essent rendible per a l'empresa el becari ha de cobrar i el sou ha de ser adient amb la seva formació, amb els resultats que s'esperen i tenir en compte també el cost de la formació interna que rebrà. Curiosament al nostre país si vols pagar un sou decent a un becari pots tenir problemes (així ens ho va dir la gestoria) ja que es pot considerar que no és una relació d'aprenentatge sinó una relació laboral. En canvi, si a un becari no li pagues res, el tens putejat fen feina que no vol ningú i no en fas el seguiment i la tutorització, doncs no passa res, és el que tothom espera.

Doncs a fer punyetes el que tothom espera! Personalment seguiré amb aquestes idees, i amb la idea que un becari format a APSL és una inversió de futur tant per ell com per a la pròpia empresa, ja que en cas de que la feina creixi, qui millor que incorporar-se a ella que algú que ja sap de primera mà com funciona?

Un becari a més significa sang nova, un punt de vista diferent respecte de com es fan les coses. Sols el fet de tenir que explicar-les a algú ja fa que et puguis replantejar si allò que estàs fent té sentit, si hi ha maneres de fer-lo millor. I també és una oportunitat d'aprendre. Amb Pau, per exemple, una part del grup d'APSL va passar a sistemes d'escriptori Linux basat amb Tiles i fins i tot em vaig deixar convèncer per tenir una Debian unstable al portàtil.

Potser quan aquesta manera de fer les coses sigui la norma i no l'excepció el nostre sector començarà a canviar. Sempre he trobat que per intentar canviar les coses el millor que es pot fer és practicar amb l'exemple. Jo vull tenir becaris que s'enorgulleixin de poder dir que començaren a l'empresa des de becaris o que si per les raons que siguin ja fan feina a APSL puguin posar-lo ben gran al seu currículum.

Aquests començament d'any ha resultat ser força més mogut del que m'esperava. Mogut en el sentit positiu: pareix que hi ha força projectes grans en marxa i bones perspectives. La gent es va animant i demana pressuposts, que ja veurem si després sortiran o no, però davant l'apatia del 2012, és un bon senyal. Potser ja ens hem acostumat a viure en un estat de crisi perpètua.

De totes maneres el 2013 es presenta complicat, la pujada d'IVA dels darrers mesos fa que cada factura impagada sigui un risc. Si el 16% ja ho era, ja no us dic res del 21% i si la quantitat és gran te pot deixar ben fumut. Si això ho sumam que ara reclamar factures per via judicial sortirà molt car, doncs ja tenim la combinació perfecte per a que petites empreses i autònoms estiguem amb l'ai al cor cada vegada que començam un projecte.

Aquest començament d'any té un altre efecte: fa un bon grapat de setmanes que no em puc dedicar a temps complet a programar. Fer pressuposts amb cara i ulls requereix temps i dedicació que no pots compartir amb la concentració que representa programar. En programar tens les mans en un problema actual, en resoldre una feina, quan fas un pressupost tens la ment posada en el futur, en possibilitats i estadístiques. Pens que és un estat mental diferent i és complicat passar d'un estat a un altre, sumat ja a la complicació inherent a estar "en la zona" quan programes.

La veritat és que m'agrada molt programar i en part és per aquesta sensació de concentració i pau mental que tens quan programes. Fer un pressuposts o gestionar projectes també m'apassiona (sóc així de raret) però el cuquet hi és.

Hi ha gent que quan l'empresa ja va bé, es compren un cap administratiu, per a que gestioni l'empresa i ells poder-se dedicar a programar. Nosaltres no hem crescut tant, però de tant en tant pens que seria prou divertit això, però tanmateix pens que com a empresa tecnològica, la responsabilitat de fer els pressuposts no es pot deixar en mans de personal administratiu sense coneixements del que està fent, així que ara per ara me pareix que hauré d'intentar combinar els dos capells.

Potser el que sí hauria de fer és anar trobant nous talents que es puguin incorporar al grup. Els set integrants d'APSL formam un equip del que puc presumir, no tan sols per la feina que fem, sinó per la manera d'entendre l'empresa i el treball informàtic. S'assumeixen els riscs i les alegries de la feina. Vivim en un estat d'startup permanent, però sense les rondes de finançament, i això fa que mai poguem caure en la monotonia i l'avorriment. Vaja, que ens ho passam bé!

Pau, una de les nostres darreres incorporacions al grup, deia que el seu entorn el mirava estranyat perquè cada dia va a fer feina content. És l'esperit que s'ha d'aconseguir en una feina com la nostra. Que acabis la feina d'un dia amb ganes de tornar-hi al dia següent. Hi haurà dies bons i dolents, però el més important és llevar-se amb la il·lusió i les ganes. Amb això la feina hi fa molt, però també l'esperit de la persona.

Aquest mes de març començaré el cinquè any de l'aventura d'APSL, estic fent el que m'agrada, passant pena, fent feina dia a dia, intentant guanyar-me la vida fent el que m'agrada, tot i l'entorn poc favorable a les petites empreses com la nostra i als autònoms en general. Mostrant que les coses es poden fer d'una altra manera, que es pot viure programant amb programari lliure i amb l'ètica del programari lliur, que es pot fer feina treballant amb Python i Django, i que la suma del grup és major que la suma de les parts.

Veurem com va el 2013. També he de fer un pensament, i és contar un poc més coses de Python i Django, que darrerament hi ha força coses interessants: una PyconES que es prepara, el nou Django 1.5, llibreries i utilitats, ... Ens anam llegint! Esper que per vosaltres que em llegiu el 2013 sia també un any digne de viure's.

i faré un apunt d'aquesta darrera setmana. Entre mocada i mocada puc teclejar, i potser tenc el cap en aquest estat de mig embotiment que em permet escriure encara que amolli algun doi que altre.

Aquesta tenia dos events marcats a foc al calendari: una conferència sobre estimació de projectes organitzada per PMIB i la inauguració de la nova oficina d'APSL. La resta podem dir que és el dia a dia de la feina i de la vida (això de fer Tai-Chi crec que em comença a afectar).

La conferència

El taller va començar un tant malament, idees com "per fer una bona estimació de projectes el que hem de fer és passar la feina als estimadors", doncs com a que no sonen molt bé, encara que la intenció era bona. Per mi la idea que es volia transmetre era la de que millor demanar a la gent que té experiència en projectes semblants. La conferència en si va ser entretinguda, però de cap manera es pot considerar un taller, potser una introducció als conceptes més bàsics i encara així crec que va pecar de voler tractar massa coses i no centrar-se en res.

Em vull fixar però amb un fet, potser anecdòtic, però que demostra un cert tic recurrent en alguns àmbits de la gestió de projectes. En un moment donat el ponent va presentar una diapositiva on es veia el cap de projectes en gran i vermell, rodejat dels estimadors, molts més, petits, de blanc i envoltant-lo. "Jo sóc el vostre amo i senyor i m'heu d'adorar", pareixia que deia. Entre això i l'ús de la paraula recurs per fer referència a les persones em reafirma en la convicció que en la gestió de projectes encara queda molta vella escola que sols necessita d'una petita distracció per aflorar.

Per mi el responsable del projecte ha de ser un facilitador, no el deu indiscutible del projecte. És responsable de que el projecte vagi endavant, però això no significa que tengui que considerar la gent involucrada al projecte com a recurs intercanviable, ben al contrari. Ha de tractar cada membre de l'equip com el que és una persona, i fer tot el possible per a que aquesta persona pugui fer la seva feina de la millor manera possible.

De la part d'estimació poca cosa a dir, ja que no es va aprofundir massa en res. Sols comentar alguna opinió que vaig sentir a la sortida, "que tot això estava molt bé, però que passa quan algú s'ha de banyar donant una quantitat fixa del cost". Supòs també en referència a una afirmació que es va fer dient que una estimació dolenta era sempre millor que no tenir-ne cap. No hi estic d'acord, hi ha cops on ens hem de mantenir fermes i negar-nos a fer cap estimació amb un mínim de garanties.

La inauguració

El divendres a la tarda, i a petició popular, férem una mica de refresc a APSL per inaugurar la nova oficina. Val a dir que queda demostrat que no tinc massa habilitats socials i tot això m'estressa, però la veritat és que després m'encanta xerrar amb els amics, i d'amics en passaren molts. Una vuitentena pel cap baix, 10 segons la policia municipal i 120 segons el becari.

L'index de gominola va estar força bé, ens acabàrem entre tos 1.5 quilos de gominolas, a més de coca de trampó i melicotó.

Vam voler que el lema fos "L'APSL Style", en referència tant a la cançó de moda (que ja escoltàvem nosaltres des d'abans de fer-se popular, descobriment de na Mayuko i Juan) com a la nostra visió de com poden ser les coses.

Crec que estam aconseguint fer d'APSL un bon lloc per fer feina, per agrupar a la gent que entén la professió també com a una passió. I pens que aconseguint que anar cap a la feina sigui una il·lusió diària més que allò que s'ha de fer per guanyar-se la vida.

No hi ha sofà, ni sala de ping pong, ni billars, però crec que tampoc no ens fan falta. Hi ha bones eines per fer feina. Cadires que no et destrossen l'esquena i pantalles de bona qualitat, però sobretot hi ha un grup de gent entregada, que fa pinya i que ens ho passam bé plegats. Ja que hem de fer feina per guanyar-nos la vida, perquè no fer allò que ens agrada de la manera que ens agrada?

No vull acabar sense recordar a @sebaSj, que cada vegada que fem una mica de trui li dona per tenir una filla nova. L'enhorabona família! Criau filles geeks que ben cert és el que el món necessita.

PS. Fotos? No hi vaig pensar en les fotos. Ja us he dit que no tinc habilitats socials...

El divendres 23 de novembre, a mena de regla d'aniversari un poc tardà, als voltants de les 3 del capvespre vam començar a empacar el que teníem a l'oficina del Parc Bit.

Hi hem estat gairebé quatre anys al Parc, però com vaig dir a un altre apunt, en aquests moments per gent com nosaltres el Parc no representa cap avantatge, sinó tot el contrari. Un 10 per les facilitats de la incubadora, però quan això s'acaba es fa més palès allò que ja sabies: que el Parc té males comunicacions, que cada vegada hi ha més dificultats per accedir-hi, i que la gent hi ha d'anar a posta i quan hi va ho té molt mal de fer per accedir-hi. Una mala manera de començar una relació comercial, ...

Vam trobar una oficina al Polígon de Son Castelló. Per allà, supòs que per mor de la crisi, hi ha oficines a molt bon preu. En el nostre cas l'oficina és més gran que l'anterior, amb tots els serveis inclosos llevat de l'ADSL i el telèfon i a més ens trobam que tots necessitam de l'ordre de 10 a 15 minuts menys per arribar-hi. Per acabar-ho de rematar també resulta un 50% més barata que una oficina semblant al Parc. Bé, ja ho vaig contar per aquí a un altre apunt damunt la decisió de deixar el Parc així que no em repetiré.

Després d'arreplegar el que teníem a l'oficina en n'adonam de la quantitat de papers i altres andròmines que un va acumulant amb els anys. L'equip ha crescut i sols amb ordinadors i pantalles, cadires i mobiliari omplirem una furgoneta de les grosses.

Som una empresa petita, on sempre hem procurat mantenir les despeses al mínim, així que tiràrem d'amics i coneguts per fer la mudança. Un amic de Bernat ens facilità la furgoneta, i dissabte al matí carregàrem tot. Prèviament, al divendres al matí Movistar ja havia fet el canvi de línia segons s'havia planificat.

El primer que va fallar als plans van ser les taules. Poc abans de moure'ns ens van dir que les taules no arribarien fins dimecres. Estava previst, Pla B, i unes taules plegables que fem servir a la Vermada cap a l'oficina nova que anaren. L'espai de feina seria reduït i en lloc de 2 pantalles faríem feina amb 1 però 3 dies podríem anar fent. A més l'edifici té WIFI així que l'absència d'ADSL, que no estava encara perquè per Movistar no es pot fer a la mateixa comanda el moure la línia i posar l'ADSL, estaria compeasa al manco en part per això i una configuració d'enrutat que Bernat va fer a un dels portàtils.

El dissabte poc passat la una del migdia ja teníem gairebé tot el necessari que treballar el dilluns, no amb les millors condicions, és veritat, però es podria fer feina.

Descobrim el primer avantatge: podem dinar tots plegats un dissabte prop de l'oficina. Hi ha bars i restaurants oberts, fins i tot podem dinar a un lloc i fer el cafè a un altre.

El dilluns començarem a fer feina, però al migdia la WIFI va dir prou. Sospit d'un tècnic que culejava a la sala de comunicacions, però no ho puc demostrar, coincidència? Res, donam avis i Pla B una altra vegada: tiram de mòbils i planificam la feina des de casa per part de l'equip i fer feina amb la connexió mòbil i connexió "pinxo de dades de 6GB" per la resta. Tot i això el dilluns capvespre va ser prou productiu.

El dimarts començam connectats al pinxo, però a les 9 crida ja el tècnic de Movistar que ja venia a posar la línia, que si ens anava bé de prest. Fantàstic! Als voltants de les 10:30 ja teníem ADSL en marxa. Però no tot són bones notícies, pas per la tenda dels mobles i em diuen que el vaixell no ha pogut sortir pel mal temps i que dimecres no arribaran les taules.

El dimecres ho passam com podem. Millor que dilluns, però estrets. Em confirmen però que les taules han sortit i dijous les tindrem.

A les dues del migdia de dijous arriben les taules. Montatge ultra-mega-ràpid de les 8 taules i a les tres ja estaven llestes. Toca anar a comprar un poc de productes de neteja per llevar-lis les ditades i decidim començar a montar la configuració definitiva. No ens guanyarem la vida com a interioristes, però la cosa queda prou digne. Entre moure taules, ordinadors, neteja, cablejat,... fem prop de les set per l'oficina. Volia anar a una trobada a Marratxí que es feia el dijous, però el meu cos ja donava més de sí i no era cosa d'adormir-me a una conferència, així que vaig cap a casa, com se sol dir, "a sopar i a dormir".

Avui divendres ha estat el primer dia que puc considerar normal dins el que ha estat el canvi d'oficina. Finalment ens queda una distribució de dues illetes de 4 taules, taula de reunions i cadires abastament per seure per si hi ha visites. L'oficina té lloc per 11 llocs de feines sense estar estrets, així que encara que ara sols quedi un lloc lliure (no us he comentat que tenim dues incorporacions noves, veritat?) tenim capacitat per créixer si fos necessari, i això em consola, ja que odio fer mudances!

Aquests dies m'he cansat del bombardeig de notícies relacionades amb Microsoft i el Parc Bit: que si "los mejores programadores se dan cita en el vento Microsoft", que si "Microsoft reune a todos sus centros tecnológicos en el Parc Bit", que si "Microsoft ve en Mallorca al Silicon Valley del Turismo.

Perdonau-me però la interpretació que jo li faig a tot això és una altra. Una vegada més es tracta de sortir a la foto i justificar que es fa alguna cosa, i el poc que es fa s'ha de mostrar i magnificar de manera que no es vegi que darrera tot això no hi ha rés.

Les oficines de Microsoft al Parc no es caracteritzen per donar feina a massa gent, tampoc sap ningú què fan i quina innovació duen a terme. Si anau a la seva plana d'entrada http://www.mictt.com (que fa pocs dies estava totalment caiguda) veureu un conjunt de planes estàtiques que ben bé podria haver fet el típic becari. Això sí, sempre amb el logo del Govern, que s'ha de ser agraït...

Tenc bona voluntat i vull pensar que sí que es fa innovació, que les subvencions mil.ionaries que reberen estan retornant a l'Illa, però perdonau el meu escepticisme, però a la web no veig cap projecte concret, no veig codi alliberat, no veig documentació. No veig gent de Microsoft entrant i sortint de les seves oficines.

Mentre amb aquests actes ja s'han fet la foto, el responsable polític (un bon grapat pel que es veu en la darrera trobada) ja han sortit als diaris i poden dir que som punters en tecnologia turística gràcies a Microsoft. Quina llàstima ...!

Segurament som punters en tecnologia turística, però serà gràcies a les empreses, del Parc i fora del Parc que no reben l'atenció ni del govern ni dels mitjans, que poc a poc han anant posicionat-se en el seu sector, invertint i contractant personal.

Però clar aquestes empreses no són mediàtiques, estan fent feina, generant llocs de feina a les nostres illes, això sí, però no serveixen per fer-se la foto. Vesteix molt més una multinacional, encara que després no sapiguem massa bé què fa o com tindrem el retorn de la inversió o on s'anirà la pasta si efectivament s'arriba a treure un producte. En un país tradicionalment de lletres no podem esperar que el polític de torn pugui distingir entre el que és innovació del que és fum i miralls a la caça una subvenció, i clar, tampoc és cosa de demanar.

I el pitjor de tot és que la situació del Parc no ha canviat des del meu apunt damunt el Parc, potser diria que ha empitjorant, ja que abans no es veien tants cotxes aparcats de mala manera.La resta segueix igual: unes comunicacions pèssimes tant reals com virtuals i un para que a partir de les 18h pareix zona de guerra o un escenari d'una pel·lícula de zombis.

Però com sempre me n'estic anant per les bardisses. El que us volia contar és que finalment hem decidit partir del Parc Bit. Ha estat una decisió dura, hem mirat de quedar-nos pel Parc. Tot i les seves mancances, és un lloc tranquil, i el personal que gestiona el Parc és molt atent i col·laborador, sempre ho he dit i ho repetiré.

Però tot i els temps de crisis no hem pogut accedir a un local a un preu de mercat. Ho hem intentat, però els locals, tot i estar buids des de fa mesos i haver-n'hi un bon grapat per triar i remenar, tenen preus que superen el més d'un 40% les despeses que podem tenir en un local situat dins Palma. Per una empresa que comença o que es vol consolidar com la nostra, s'han de mirar molt bé els costs fixes que tenim cada mes.

Necessitam créixer i el Parc no ens n'ofereix cap oportunitat, així que hem optat per deixar-lo, el més probable és que al desembre ja no siguem per allà, i em sap greu, perquè arribar al matí i trobar-me amb els jardins del Parc és una cosa que m'agrada molt.

Si tot va bé tindrem un local més gran, més ben comunicat, sense tans problemes amb les línies de comunicacions, amb serveis al voltant i amb moltes més possibilitats de créixer sense tenir que arriscar-hi el negoci.

Això sí, com tantes altres empreses que fan feina en el dia a dia, tampoc servim per sortir a la foto i ja ens està bé així. Mentre lluitam amb els problemes diaris i per endur endavant els projectes, ja em perdonareu, però seguiré indignant-me amb totes aquestes informacions plenes de veritats a mitges i que sols serveixen per tapar les vergonyes d'alguns.

En la situació de crisi que vivim, de tant en tant veus piulades o discussions per fòrums com meneame.net on es tracta a les empreses i als empresaris d'explotadors i esclavistes. Es posa tothom al mateix sac, de la mateixa manera que es fa amb els polítics i amb els funcionaris. Repetir aquestes consignes per mi vol dir potenciar el pensament únic vers el pensament crític, com una manera més de manipular a la massa i això no és bo.

Segur que hi ha empreses que tracten als empleats com a animals, ja sabem que hi ha polítics corruptes i funcionaris que no en fan ni brot. Però afortunadament són l'excepció i no la regla. No podem entrar en generalitzacions que no fan més que beneficiar als manipuladors.

Hi ha molta gent com jo mateix que s'ha fet empresari (o emprenedor si us agrada més) perquè pensa que pot aportar alguna cosa a la societat i al mateix temps fer el que li agrada. Gent que volem guanyar-nos la vida amb el que més ens agrada i que lluitam dia a dia per a mantenir l'il·lusió amb el que fem i mantenir viva l'empresa.

Es clar, no ets una megacoporació, les megacorporacions són dolentes, direu. Doncs no, però una altra vegada més estam davant d'una generalització. Les magacorporacions no són inherentment bones ni dolentes, dependrà del que vulguin que siguin els seus directius i la gent que hi fa feina. He fet feina per empreses molt grans i les meves diferències d'opinió han estat sempre amb alguns directius, però no perquè la empresa fos dolenta o l'objectiu social no aportàs res a la societat. L'empresa té uns objectius per fer negoci, però són les persones les que al final decideixen complir aquests objectius d'una manera ètica i socialment sostenible o no.

Fa uns anys es va posar de moda la "responsabilitat social corporativa", com a una manera d'atracar l'empresa a la societat. Potser no fa falta donar-li un nom tan abstracte. Per mi aquest concepte es tradueix en que en la relació entre empresa i societat hi hem de guanyar tots. L'empresa a de poder guanyar-se la vida, pagar empleats i socis i ho ha de fer de manera que tot això millori la vida d'empleats i de la societat on duu a terme la seva activitat.

Criminalitzar l'empresari, l'empresa, els funcionaris o als polítics no ens atraca al final de la crisi, sols ens hi enquista. Una situació que sols beneficia, paradoxalment, a aquells que han provocat aquesta crisi. Mentre la societat està dividida no anirà a cercar els culpables reals de la situació.

Doncs sí, han estat un bon grapat de dies dedicant-hi moltes hores, sobretot a casa i a hores mortes, però finalment avui, o millor dit ahir als voltants de les 19:30 apareixia la versió d'Spokenpic al Google Play.

Ara hem de veure quina acollida té dins un públic més ample que els beta-testers que han estat provant l'aplicació, als que aprofit per donar una vegada més les gràcies.

Ara comença també un procés de millora, de la web, de noves característiques, ... Però abans de res gaudir uns dies de la feina feta i veure les primeres impressions de la gent.

Al final amb una aplicació així són els propis usuaris els que diuen si els interessa o no.

L'aplicació estava enllestida per fer les cridades asíncrones a Twitter i Facebook, però suposàvem que en el llançament no faria falta. Doncs mira per on quin dia ha elegit Twitter per caure. Afectava negativament al rendiment de l'aplicació.

Després de tot ha anat bé perquè hem detectat i corregit un error a l'aplicació i també ha servit per a comprovar que la API encara que més lenta, no cau per una caiguda de Twitter.

Demà de totes maneres ja hi haurà posat el Celery amb Redis i així aquest temes estaran molt més controlats i la caiguda de Twitter o Facebook no tindrà efecte en la velocitat de l'aplicació.

També ens queda anar vigilant el Sentry, el sistema de monitorització d'errors que utilitzam, per a controlar les petades no previstes i resoldre els problemes que segur que aniran sortint.

I és que les petades no previstes no ha de passar desapercebudes, això de posar un try/except i caçar-ho tot és molt mala pràctica, és millor tenir un sistema com Sentry que ens informi de tot el que no hem previst.

El primer que hem detectat ha estat un nom de plantilla mal posat. Un typo, que hem pogut resoldre en pocs minuts. Insisteixo, si no feis servir fabric per als desplegaments estau malbaratant el vostre temps. S'ho paga anar creant les funcionalitats per a poder desplegar aplicacions ràpidament.

A veure si puc treure temps per parlar per aquí del Tastypie, dels problemes que m'he trobat fent l'API de l'Spokenpic, i els avantatges i mancances d'aquest bastiment Rest per Django.

Avui també he fer servir una eina, per un altre projecte, de la qual també tenc moltes ganes de parlar, ja que m'ha sorprès per la seva utilitat a l'hora de resoldre un problema com és el de la migració de dades, és un ORM molt lleuger anomenat Peewee.

Tal com em vaig comprometre, avui toca fer cinc cèntims de les butzes d'Spoken i d'allò que estam descobrint i aprenent fent el projecte.

Un dels maldecaps més grans ha estat fer feina amb l'àudio. Cada dispositiu ho tracta un poc d'aquella manera, i arribar a un format que la majoria de dispositius i navegadors es sentís està essent un malson. Amb jplayer la veritat és que va bastant bé, però encara així s'ha de tenir en compte quins formats vols fer servir i després trobar-nos amb que alguns navegadors fan bé l'actualització del player, altres no,... En aquesta versió el més important és que es sentit quan a més llocs millor, després ja hi haurà temps d'anar polint.

Si heu vist la darrera versió des d'un mòbil veureu que es veu força millor. Hem acabat amb un disseny "responsive" que va prou bé per mòbils i sobretaula. Aquest cap de setmana he afegit la compartició amb xarxes socials. Per això he fet servir un plugin anomenat socialite que va força bé per aquestes coses i que no carrega gaire la plana.

Spokenpic és un projecte que pareix senzill però que és força complex, requereix de les habilitats de tots els components de Meneame i APSL. S'ha de coordinar el desenvolupament de l'aplicació mòbil amb la part web, amb el servidor, amb el disseny,... Les noves característiques hem de procurar que no trenquin amb el que hi ha. Ho podríem fer, ja que es tracta d'una alfa i amb gent de confiança, però en el dia a dia ja estam acostumats a trencar poc o gens les aplicacions i no volem que Spokenpic sigui l'aneguet lleig.

Fins ara hem hostejat l'aplicació en un servidor de Hetzner de 7 eur (IVA inclòs), no ho diríeu mai, veritat? El servidor i l'aplicació estan configurat per a treure'n el màxim partit tot i que encara queden optimitzacions a fer, però ara per ara encara no són necessàries.

La setmana passada vàrem encarregar un nou servidor, també a Hetzner, amb 32Gb de RAM i un disc dur RAID 1 de 3TB, en la setmana que comença farem el traspàs de les dades i segurament el servidor actual quedarà com a entorn de preproducció.

No sé la resposta que hi haurà quan alliberem al públic la primera versió d'Spokenpic, però esperam que aquest servidor anirà prou bé i ens permetrà tenir marge de maniobra per, de ser necessari (i ens agradaria que així fos), migrar cap a una arquitectura de cloud, a Amazon.

Fins a la propera!

Pels aquelles que encara no el coneixeu, permeteu-me que us presenti south una eina per a controlar els canvis que es van fent al model i poder-los aplicar a la nostra base de dades.

South és una eina fantàstica, però no substitueix ni la necessitat de fer còpies de seguretat abans de fer algun canvi que pugui significar la destrucció o alteració de dades, ni la necessària coordinació entre els diferents membres de l'equip de desenvolupament.

Al tutorial des south està molt bén explicat tot, així que aquest apunt miraré de posar les receptes que he trobat més interessants, bàsicament per a no oblidar-me'n.

Canvi de nom d'un camp

South intentarà esborrar el camp i crear-ne un de nou. No sap que el que volíeu era un canvi de nom així que:

1. Fem la migració de la manera habitual python manage.py schemamigration app --auto

2. South generarà una nova migració. Amb el vostre editor preferit, editau-la i eleminau les referències a l'eliminació i creació del camp. En el seu lloc, utilitzau directament l'API de South, per escriure

   db.rename_column(table_name, column_name, new_column_name)

amb les columnes en sentit contrari per desfer la migració, obviament...

Hem modificat un camp a la BD directament

Les primeres vegades que es fa servir South costa que tot l'equip s'hi acostumi. Si la gent estava acostuamada a passar scripts sql, potser els ha passat i no ha fet ús de la migració.

South detectarà que la migració no està passada i intentarà passar-la, però com que els canvis ja hi són (la taula que es vol crear ja existeix, o el camp, ...), South donarà un error i intentarà tirar la migració enrera. En el cas de Postgres no hi haurà problemes, però amb bases de dades com el MySQL que no suporten la transaccionalitat d'esquemes donarà error.

No passa res si detectau que és això el que ha passat. Però hem de dir-li a South que consideri que la migració ja està feta. Per axixò farem:

python manage.py migrate app --fake

suposant que és la darrera migracío, o bé especificant quina migració s'ha de considerar aplicacada.

python mangae.py migrate app num_migració --fake

Ja tenim la base de dades i volem començar a fer feina amb South

Per a convertir una aplicació de la qual ja teniu la base de dades creada hem de fer

 python manage.py convert_to_south app

això posarà l'aplicació sota el control de south, crearà la migració inicial i la marcarà com a aplicada.

Aquestes darreres setmanes, mesos fins i tot, han estat força intenses. Amb projectes que han duit moltes hores i que al final han sortit.

Rasec de Guillermo i companyia va representar posar en marxa una aplicació que va duu més de tres mesos de feina, però amb uns resultats inicials més que encoratjadors.

Pel nostre client de referència en el món turístic Fiesta Hotel Group hem posat en marxa tres noves webs en poc temps:

• http://www.ushuaiabeachhotel.com/. Unes fotografies realment precioses que fan ganes d'anar-hi.

• Sa Talaia Boutique Villa. En la mateixa línia que l'anterior i amb la idea de donar aquesta sensació de proximitat i unió entre els dos conceptes d'hotel.

• Hotel Mallorca Rocks Com concepte d'hotel-concert, que tans bona acollida ha tingut dins Palma com a alternativa al sol i platja tradicional.

Tot això amb Python i Django com podreu suposar. Pel tipus de feina en que ens anam especialitzant cada projecte és un poc diferent. Al nostre voltant hi ha empreses que se dediquen a "fer planes web" que duen molts anys i quan veus el que han fet te n'adones que han anat repetint el mateix patró, el mateix disseny una i una altra vegada. És una altra manera de fer feina, a mi el que m'agrada és la varietat, que cada projecte representi quelcom nou.

I com que després de fer tanta feina ens fa ganes divertir-nos, surten idees com l'ensaimeitor una aplicació que parteix d'una llibreria que vaig fer per us intern i que mig en broma mig seriosament hem posat a la web per si serveix a algú més. Es tracta de generar informació per omplir i testejar aplicacions web.

I com no, també he de parlar d'un altra projecte que ens fa il·lusió per la novetat que representa per nosaltres i per la gent que hi ha implicada. És el projecte Spokenpic que fem com a "joint-venture" amb la gent de Menéame. Està resultant un projecte força divertit, que fem gairebé al 100% com a projecte fora d'hores habituals. I el que més en @gallir, que té uns horaris de feina molt desbaratats, programant a les 3 i a les 4 de la matinada.

Fa poc Spokenpic va fer-se públic. El "secret" ja no se podia mantenir per més temps, així que ara anam fent canvis i millores. Trob que per la gent que programau i llegiu aquest blog segurament també us serà interessant seguir-ne l'evolució del projecte, com a poc a poc es van afegint funcionalitats a partir de l'estructura bàsica.

Com a aventura que és Spokenpic no sabem on arribarà, però el que és ben cert és que ens ho estam passant d'allò més bé amb el projecte. Fer feina amb gent que es tant o més friki que nosaltres ens diverteix molt. El projecte és un repte molt interessant, ja que comporta la coordinació de dos equips de programació, amb dos llenguatges de programació diferents. On tothom tenim altres feines i la coordinació és fa al 90% amb mails i el gestor de projectes. Amb els horaris de Ricardo és com si féssim feina a franges horàries separades! :)

Encara hi ha moltes coses que resoldre, moltes característiques que ens agradaria posar-ho, però ara per ara el més important és veure què opinen els nostres primers pre-alfa-testers. A poc a poc anirem ampliant els cercles de testejadors. Trobam que pot ser una eina molt interessant per certs sectors de gent i certes ocasions, però qui ha de validar si la idea és bona o no, la idea és mostrar el que hi ha fet i validar la idea, si funciona fantàstic, si no té bona acollida, doncs mira, ens haurem divertit molt de totes maneres. En Ricardo ho conta molt bé a spokenpic fotos relatadas.

I això és tot, projectes i més projectes. Estam entretinguts darrerament i això és el que més m'agrada.

Fa gairebé 4 anys que tenim l'empresa APSL al Parc Bit, primer en règim d'incubació a l'Edificit Naorte i actualment som al l'edifici NTIC en una oficina compartida amb una altra empresa.

Sovint venen altres empreses i emprenedors que ens demanen si és bo estar al Parc Bit per a una empresa que comença, si es fan relacions comercials, si fa fon fer feina, aquest apunt intentarà contestar a tot això des de l'experiència d'aquests anys.

La situació

El Parc Bit és al cul del món, tant per les coses bones com per les dolentes. Quan hi arribes, per la carretera que duu a la UIB i vols anar als edificis d'oficines el primer que has de fer és deixar el cotxe al parking i travessar un petit torrent. Els jardins estan molt ben arreglats i la primavera i la tardor, i a l'hivern quan el torrent duu aigua és una meravella.

Com veis ens trobam en que és un lloc fantàstic per anar a fer feina però que està molt mal comunicat i obliga a la gent a accedir-hi en cotxe si o sí. Els parkings comencen a estar plens i això és un problema a l'hora de que et venguin a veure clients, ja que la passejada que poden arribar a fer per anar a una oficina qualsevol pot ser de 15 minuts.

Resumint, una vegada has arribat i has pogut aparcar la passejada fins al lloc de feina a mi em resulta relaxant, i també la sortida, ja que te permet comentar la jugada amb els companys. Però si teniu previst que a la vostra empresa us visitin clients, el Parc no és el lloc més adient, a no ser que vinguin i s'entornin en Taxi.

En aquest aspecte nosaltres començam a tenir queixes dels clients que venen a veure'ns de tant en tant i que tenen força dificultats per aparcar.

El cost

No ens enganem, el Parc és car, com ho eren (o potser encara ho són els Polígons de les nostres Illes). El m² d'oficina està als voltants dels 10 o 11 € i a això li haureu de sumar el cost de la comunitat de l'edifici i també la part proporcional del manteniment de les instal·lacions del Parc. Es poden trobar oficines per molt menys preu dins Ciutat o als pobles. Tot depèn del volum de la vostra empresa i de les vostres necessitats. El problema del Parc és que et cobren normalment per m² i hi ha poques oficines petites, així que et pots trobar en que estàs a una oficina de 80 m² pagant entre 800 i 1200 €/mes sense comptar neteja i subministraments.

Com en el nostre cas hi ha l'opció d'agafar una oficina gran i compartir-la entre dues empreses, però això sovint no és fàcil.

També s'ha de valorar que quan has de créixer la disponibilitat d'espai que tens és limitada. Vull dir, quan obris el ventall de cerca a Ciutat, als pobles i barriades, les possibilitats de trobar un espai de les dimensions que cerques són molt majors que les que tens al Parc.

Les comunicacions de dades

Quan hom pensa en un Parc Tecnològic pensa en que les comunicacions han d'estar omnipresents: fibra òptica per tot, satel·ltis, datacenters, ... Deixau de somiar! Aconseguir una línia telefònica ADSL a nosaltres ens va costar 3 mesos i no som un cas aïllat. La velocitat màxima de l'ADSL és de 10 Mbits/s quan hi ha sort i ONO no té massa interès en posar fibra a tots els edificis. Ara mateix nosaltres tenim una connexió de 4Mb/1Mb rellogada a la gent d'SMI ja que ens interessava molt tenir bona velocitat de pujada, i és el millor que hem aconseguit (a un cost raonable, clar).

Les instal·lacions del Parc

El parc posa a disposició de les empreses diverses sales de conferències, ben equipades llevat de les connexions a Internet. El personal del Parc és molt atent i fan molt bona feina i t'ajuden en el que necessites. És del tipus de gent que m'agrada, que intenta donar-te solucions enlloc de problemes.

Hem fet servir les instal·lacions del Parc al Creant Bits i anat allà a cursos i conferències i n'estam força contents.

El Parc també té zones comunitàries on poder menjar, amb microones per encalentir la carmanyola. Estan netes i ben cuidades. Molt bé també.

Serveis de tercers

No en cerqueu massa que no en trobareu. Una oficina bancària, 3 ó 4 caixers automàtics, 3 bars/restaurants i una gestoria. Poca cosa més. Els bars tanquen a les 18 h, així que heu de tenir previst que si un client ve tard o la reunió s'allarga, no anireu a fer un cafè al capvespre.

Donat que no hi ha gaire competència els preus estan com a qualsevol altra banda, llevat que tens menys on triar.

Trobar material d'oficina o una tenda dins el Parc directament descartat.

De tant en tant hi ha intents de posar-hi negocis, supòs que atrets pel que se suposa que és una gran quantitat de gent que hi ha al Parc, però la majoria van tancant.

Xarxa social

Una de les coses que "et venen" quan es xerra del Parc Bit és la possibilitat d'establir col·laboracions socials entre empreses del Parc. Quan he parlat amb altra gent he vist que aquesta impressió no és sols meva, sinó que la gent amb la qui he parlat també em demanava si aquest aspecte hi és.

Me dóna la sensació que la impressió que és té des de fora és que les empreses del Parc estan desitjoses de col·laborar entre sí, que tenen les portes obertes als emprenedors i que la vida social i les relacions empresarials són el pa nostre de cada dia. Res més lluny de la realitat.

El Parc s'assembla molt a qualsevol altre polígon en aquest aspecte. Les empreses estan per feina i llevat de a l'hora del cafè i del dinar allò és una zona desèrtica. A l'hora del cafè o del dinar tampoc espereu que es us atraqui ningú a presentar-se i a demanar-vos si voleu col·laborar amb un o altre projecte.

El que sí és cert és que si fa temps que estàs fent feina en el sector de la informàtica o el turisme, hi ha moltes possibilitats que trobis molts coneguts i saludats quan entres o surts de l'oficina o potser fent un cafè.

Per la resta no us imagineu el lloc com una starup de pel·lícula on la gent pot anar a berernar quan vol o estira les cames. Les empreses que tenen el volum més gran de gent són empreses de tall tradicional i personal de l'Administració pública, amb horaris d'entrada i de sortida.

Ambient de feina

Pots tenir la mala sort que et toqui vora un edifici en construcció i llavors tindràs renou, però si no és així el Parc és un lloc silenciós, net, on es poden sentir els ocells i no es sent el remor de cotxes passant, ambulàncies i pitades de cotxes. Personalment és aquesta, junt amb la passejada matinal i les zones enjardinades, una de les coses més aprecio del Parc.

La incubadora d'empreses

El Parc té una incubadora d'empreses que, una vegada aprovat el projecte, et subvenciona part del cost de l'oficina, i recentment han posat en marxa un espai de treball compartit per gent que sols necessita una taula.

És un servei que a nosaltres ens va anar molt bé i que ajuda a vèncer la por a muntar una empresa innovadora. El servei d'Incubació quan nosaltres hi érem era molt proactiu organitzant cursos i fent seguiment de les empreses

Convé muntar una empresa al Parc Bit?

No puc respondre a aquesta pregunta. Heu de valorar el que us estic contant, veure el tipus d'empresa que voleu iniciar i després valorar-ho per vosaltres mateixos.

El Parc té coses bones i coses dolentes i és cada un que les ha de valorar.

En aquest article he intentant contar-vos el que jo veig basant-me amb la meva experiència personal.

Us he de dir que ara per ara estic, en general, força content, però si el tema del parking es segueix complicant (ara mateix hi ha 3 edificacions a mig fer força grans) o ens veiem amb la necessitat d'ampliar l'empresa, llavors no quedarà més remei que considerar també altres alternatives i valorar-les com us estic dient que hauríeu de fer si estau considerant el Parc per a muntar el vostre proper negoci.

Aquests darrers dies he tingut moltes reunions, la majoria emprenedors que volien demanar un pressupost per al seu projecte. I és aquest fet el que motiva aquest article, ja que amb totes aquestes reunions i amb altres que he tingut abans, hi ha força punts en comú i convé reflexionar-hi

Sóc un emprenedor

Enhorabona! Jo també. Per mi un emprenedor és un projecte d'empresari. És a dir, algú que té una idea de negoci i que ha de demostrar-ne la seva viabilitat i aconseguir posar-lo en marxa.

El que he vist és que hi ha gent que fa servir aquest concepte com a sinònim de "no tenc pressupost" o "no et puc pagar per la teva feina". Amb això ja començam malament. Primer perquè per poder menjar i mantenir el meu propi projecte, jo necessit cobrar la feina, que això de la informàtica potser t'omple espiritualment, però no t'omple la panxa.

Més enllà de l'anècdota, crec que tota aquesta publicitat de converteix-te en emprenedor més enllà de la visió romàntica també hauria de tractar aspectes pràctics. Que en les n-mil conferències i trobades es tracten molt per damunt els problemes reals. Emprendre també té un component de viabilitat econòmica, el pla de negoci que s'ha d'avaluar, s'han de saber d'on sortiran els recursos. Suposar que algú ens farà la feina gratis és, ja d'entrada, menysprear la feina que farà l'altra.

Vull dir, si la teva idea és molt bona, però no hi vols arriscar doblers, demanar a algú que faci feina per tu, i que hi posi la seva feina (que vol dir doblers indirectament) a canvi de un futurible, o d'un "ja cobraràs quan el negoci funcioni" per mi ja directament descarta el projecte. Si tu ja arrisques doblers, jo puc veure que t'ho la prens seriosament, i llavors puc contemplar fer feina per manco de la tarifa habitual o a posar-hi hores de manera gratuïta a canvi d'una participació a l'empresa. Però com dic, el risc ha d'estar equilibrat, i el programador o l'empresa de programació no pot assumir el risc del negoci.

Emprendre un negoci en el món de la informàtica amb unes mínimes garanties d'èxit no es pot fer sense pressupost. Segons el projecte serà més gran o més petit, però si no ets directament que fa el producte i el comercialitza, hauràs de pagar algú per a que et desenvolupi el producte. Però no tan sols això, has de pagar les despeses de l'empresa, de hostejar els servidors, del lloguer, telèfon, ...

Si la idea és molt bona, llavors hem de pensar que segurament algú en aquell precís moment potser també la té. I per tant, treure el projecte o no és una qüestió de qui serà el primer, o de qui pot suportar millor les pèrdues.

Personalment crec que la gent que va muntar Amazon per exemple, també eren emprenedors, però la seva idea de negoci i de ser els primers era tan clara que els primers anys gastaren gran quantitat de diners per tal de garantir que ningú altra podria seguir el seu ritme.

Així doncs, emprendre en un negoci online, sense tenir un mínim pla de negoci i uns recursos per a subsistir i aguantar una temporada és poc menys que suïcida. La setmana passada, i em va saber molt greu, em vaig trobar fent un mini-pla-de-negoci en 5 minuts per tal de demostrar a aquella persona, que venia tota il·lusionada que la seva idea sense un bon finançament no era viable. Tenir que ser tu que facis tocar de peus a terra la gent que te ve amb una idea no és gens divertit.

Senyors que organitzau conferències de recolzament a emprenedors, per favor, no aneu dient que tot és un camí de roses. Parlar de rondes de finançament, de grans números us fa quedar molt bé, però la crua realitat és una altra. Al nostre país és molt complicat trobar inversors, és molt complicat muntar un negoci online, tot són entrebancs: des de les passarel·les de pagament del segle passat, a la legislació que et ferma de peus i mans i no et deixa competir amb legislacions molt més orientades a negoci com l'anglosaxona.

El projecte el farà un freelance.

Tens una idea, la idea es bona i hi ha un poc de finançament. Però com que ets un emprenedor la feina te la fa un freelance. Eps! Cap problema, conec freelance força bons. El problema, és que això és sinònim de dir que "m'ho fa un paio i surt a un preu molt baix".

S'està pensant a molt curt plaç. No vull dir que no es tengui que mirar el preu, sinó que si el teu negoci dependrà del desenvolupament que et faci algú extern s'ha de pensar també amb la continuïtat del projecte. Els freelance bons són cars i van cercats. Si no és així és que quelcom falla. A un sector on no hi ha pràcticament atur, que algú faci feina per molt menys del preu de mercat a mi personalment em feia sospitar quan era a "l'altra costat".

Quan un empren i una bona part del seu negoci estarà basat en una aplicació web s'ha d'assegurar en el que pugui la continuïtat del desenvolupament. S'ha de preveure que hi haurà canvis, errors, adaptacions que algú haurà de fer. I en desenvolupament hem de pensar que agafar codi d'algú altra és molt més costos que si has de mantenir codi que ja coneixes o que està fet d'acord amb uns estàndards definits.

Potser pel teu negoci un freelances serà el que necessites, però al manco ho has de tenir clar i avaluar-ne els riscs. Contractar algú com a freelance sols pel fet que surt més barat és estar assumint un risc molt gran que pot posar en perill el negoci.

Com m'ajudarà Django?

Ja ho tenim clar, tenim pressupost i tenim clar el perquè hem triat aquella empresa o aquell desenvolupador freelance. La tecnologia amb el que un desenvoluparà l'aplicació web de la seva startup també té importància. Hem de tenir en compte dues coses: la facilitat per fer modificacions i l'escalabilitat.

Pensem que quan posam en marxa el nostre negoci poques vegades el que hem pensat funciona a la primera. Hem de fer adaptacions tant al model de negoci com a la tecnologia. I això ho dic també per pròpia experiència. La manera de fer les coses que teníem fa 4 anys no és la mateixa que tenim ara. Ens hem tingut que anar adaptant a les necessitats dels nostres clients per a poder donar-los servei. En alguns casos amb inversions internes de mesos i és un procés que no s'acaba mai (o que no s'hauria d'acabar mai).

Per això és molt important que la tecnologia que facem servir ens permeti desenvolupar ràpid, però sobretot que ens deixi fer modificacions i posar-les en producció tant o més ràpid que fent el desenvolupament des de zero.

Per què hem triat i recomanam Django? Doncs per això mateix. Django separa el que és la base de dades, del model de dades, regles de negoci i capa de presentació. Això vol dir que podem minimitzar l'impacte dels canvis, limitant-los a la capa necessària de l'aplicació. Ens permet escalar amb gent i separar rols de desenvolupament, la qual cosa ens permet desenvolupar i mantenir aplicacions grans amb un equip reduït de gent i mantenir els costs continguts.

L'estructura de desplegament de Django ens permet escalar l'aplicació afegint més servidors. Utilitats com Celery ens permeten distribuir tasques entre servidors, uWSGI, ngnix, redis, memcached, ... Hi ha tot un ecosistema de petites aplicacions altament especialitzades que treballen de manera harmoniosa i que ens permetran anar afegint més servidors i més potencia a la nostra aplicació així com aquesta ho necessiti, escalant per alt però també per baix.

Quan un desenvolupa amb Django de fet està desenvolupant amb Python (més HTML, més CSS, més Javascript) i si ha una cosa que caracteritza Python és la seva legibilitat i facilitat de manteniment.

Amb una estructura adequada per a dur els projectes, tenir que fer modificacions a un projecte passa de ser un malson a convertir-se en una tasca més. Acabam interioritzant dins l'empresa (la del client) que evolucionar és normal, que no hi ha problema, que no és un trasbals. Que es poden fer canvis, veure com funciona i si no ho fan desfer-los, ...

És la tecnologia elegida, junt a l'equip que la fa servir, el que ens permet estar tranquils quan hem de fer un canvi. Hi ha tecnologies que cada pas a producció és un esdeveniment que s'ha de planificar amb molta antelació, on sols es poden provar canvis cada cert temps perquè fer el desplegament és molt car, que no escalen cap avall el cost de mantenir un entorn de proves és prohibitiu.

Python i Django eliminen molts maldecaps i ens permeten estar tranquils. Però no us vull enganar, fer les coses pensant en el futur sempre té el seus cost. S'han de fer plans, s'han de pensar les coses per a que siguin testejables i mantenibles, no és un codificar com a un boig i ja veurem què sortirà, o codificar pensant que ja ho mantindrà un altra.

Emprendre amb seny

Així doncs si la vostra nova startup té un component informàtic important, sia web o no, pensau que hi ha un munt de coses a tenir en compte a més de la idea. Que la tecnologia compta, que l'equip que tens al darrera compta i que encara que no es digui massa a les conferències fer números i tirar de fulla de càlcul és molt important.

Per la meva banda potser em seguirà tocant de tant en tant desil·lusionar algú, però crec que ja he s'ha pres la molèstia de venir a fer una xerrada o demanar un pressupost, el mínim que puc fer és avisar-lo si veig alguna cosa que no encaixa.

No sé si fer d'advocat del diable, però el cert és que crec que si el projecte ha d'anar endavant un punt fonamental de la relació client-proveïdor ha de ser l'honestedat, i això fa que si veig alguna cosa que pot posar en risc el projecte o que el projecte no és viable, convé posar-ho damunt la taula tan aviat com es coneix. Pens que tract a la gent com m'agrada que em tractin a mi.

Aquestes festes nadalenques he aprofitat per llegir un poc. M'havien recomanat el llibre "The lean Startup", així que el vaig comprar per Amazon i encara que vaig començar a llegir-lo abans de festes vaig aprofitar la tranquilitat d'aquests dies per fer-li una bona llegida.

El llibre està força bé, però com que ja havia llegit el de "Lean development" doncs he trobat que molts conceptes són comuns i les històries bàsiques que fan referència a l'experiència de Toyota repetides. Però per la gent que tingueu curiositat per aquest concepte el Lean i no el vulgueu aplicar directament a la programació, doncs és un llibre força interessant.

Tanmateix el focus de llibre, tot i que farcit d'exemples per fer lo entenidor, gira entorn a un grapat de conceptes bàsics:

• Fugir de tot el que no sigui necessari per al negoci.
• Esbrinar el més aviat possible si el que feim és el que el client vol, llançant el mínim producte viable.
• Aplicar el mètode científic a les millores i experiments que fem. És a dir, mesurar el que serveix per a millorar el negoci i no el que serveix per a millorar els nostres egos.
• Arrel de tot això, no tenir por en canviar de direcció, de pivotar, si els resultats que tenim a partir dels nostres experiments així ho indiquen.
• Anar a cercar l'arrel del problema enlloc de cercar culpables.

Si ens hi fixam tot és com a molt lògic. Posar-ho sobre paper i llegir-ho, però ens obliga a reflexionar-hi. Quantes vegades estam desenvolupant un producte i afegint més i més característiques sense saber si tindrà o no èxit? En una empresa a la que vaig fer feina, teníem un producte llest per surtir, però els responsables de producte no volien sortir sense una característica molt determinada, el "así no salimos" es convertí en una frase mítica. Potser si haguessin llegit aquest llibre (o un de semblant) el producte hagués sortit dos anys abans i s'hagués guanyat un temps preciós a l'hora de saber si el que es volia fer era viable o no.

Personalment la metodologia Lean m'agrada molt. Estic molt acostumat a pensar d'aquesta manera, i això, us aviso, duu molts de problemes quan penses així a empreses on fer "les coses com sempre s'han fet" es converteix en l'objectiu fonamental. Una altra anècdota, fen una petita auditoria de processos em vaig trobar amb una gent que feien quatre còpies d'un document i les arxivava totes. Quan vaig demanar el perquè, la resposta fou la que us deia. Realment sols es necessitava l'original i la còpia, va costar però eliminar les tres còpies restants, amb la quantitat de documents que es movien segurament va salvar més d'un arbre.

Des del punt de vista del qui monta una empresa, és a dir, de la meva pròpia empresa, procuram sempre aplicar aquests principis. Ja us dic, la persona a la que consider la meva mentora en temes empresarials en José González té aquests mateixos principis a l'hora de gestionar i organitzar una empresa. Si fos japonès segurament ara estaria fent conferències per mig món, aquí tenim/teniu el luxe de tenir-lo com a professor associat a la UIB. Si teniu l'ocasió i podeu agafar la seva assignatura com a lliure configuració i conèixer crec que no en quedareu decebuts.

Me n'he anat per les bardisses. Seguint amb el llibre, encara que la filosofia està molt bé, te queda un regustet un poc amarg. És en el punt on posa exemples d'empreses que aconsegueixen la seva ronda de finançament, del com poden créixer o muntar un negoci online. Després quan ho compares amb les pròpies dificultats per dur endavant un projecte et quedes pensant si aquestes coses sols poden passar en països llunyars, on hi ha empreses que paguen a consultors per fer conferències per tant de millorar l'eficiència del seu negoci, on hi ha finançament de "bussines angels", on les administracions no suposen que tots som un xoriços, ... bé no segueixo que m'agafa la depressió.

En conclusió, un llibre entretingut, amb conceptes molt interessants i tal volta un poc passat de pàgines. Trèieu la part on parla de finançament i perfectament es pot aplicar a una empresa d'aquí.

Ara que ja estam a punt d'acabar el 2011 faré el que toca fer per aquestes dates no és més que fer un resum de l'any que acaba i fer un poc d'avançament del que esper en el 2012.

Com bé sabeu, darrerament per mi parlar d'informàtica i feina és parlar d'APSL, el projecte que iniciàrem fa uns anys amb un grapat de socis, parlar de Python, de Django i de GNU-Linux.

APSL

El febrer de 2012 ja farà tres any de la posada en marxa del projecte APSL, que per qui no ho sap és l'acrònim d'Advanced Programming Solutions SL. El nom el pensarem a un dinar entre en Bernat, en Xus i jo mateix, a partir d'un domini de quatre lletres que vaig poder comprar gairebé de casualitat. Primer va ser el domini i després va ser el nom. Ara no record ben bé qui va proposar la versió final, però record clarament que en parlàvem amb Xus.

Sigui com sigui enguany ha suposat passar dels 2 membre amb que iniciàrem el 2010 a passar a quatre i tenir que canviar d'oficina, passant de la incubadora del Parc Bit a un despatx compartit a l'edifici NTIC del mateix parc.

De fet, gairebé es podria dir que hem acabat l'any amb 5 persones, ja que Xus s'ha incorporat como a freelance també al projecte.

El 2011 ha estat un any dur i divertit a la vegada. Hem tingut prou feina per mantenir-nos ocupats amb el que més ens agrada. Hem fet feina amb projectes grans, que implicaven a tot l'equip durant mesos. Però no tot han estat alegries, com per tot la crisi s'ha fet notar i els plaços de pagament s'han allargat algunes vegades fins a límits que particularment m'han fet passar més pena de l'habitual, i qui me coneix ja sap que sóc passador de pena de mena.

En la part de projectes estic molt satisfet de la feina que hem fet amb la gent d'e-comerce de Fiesta, l'encaix ha estat molt bo, i en aquests moment tenim la web que desitjava el client i a més corrent damunt Django com a CMS. Passaren de un gestor de continguts genèric de PHP a un gestor de continguts fet a mida de les seves necessitats. El canvi no va ser gens traumàtic i ens ha permès no tenir que dir "això no es pot fer" o "això durà molt de temps". Ens ho passam molt bé amb aquest projecte, tant pel client/amic com perquè tenim una gran llibertat per fer optimitzacions. La darrera ha estat l'actualització de Varnish a la darrera versió, amb plugins especials adaptats a les necessitats de Fiesta.

Encara que més petitó, també ens ho passàrem molt bé amb la web de Sa Talaia del mateix Fiesta, aquí perquè va suposar poder retirar una web feta en flash que hi havia i desenvolupar-la amb Django i jQuery. Unes fotografies magnífiques de l'hotel fan que sigui una web que crec que s'ho paga visitar, i ja no dic rec d'anar a l'hotel (llàstima que no m'hagi tocat la loteria).

També estic molt content de la col·laboració assolida amb Xavi i el seu equip en el desenvolupament de la plataforma Txerpa. Content pel que significa particpar en projectes emprenedors i pel muntatge tècnic que hi ha al darrera. La web de Txerpa ja pot donar una idea del que hi ha al darrera, però la part més important és la que no es veu, i que permet donar d'alta i gestionar els usuaris de l'aplicatiu i la seva interacció amb el sistema.

El projecte que s'inicià l'any passat de Globalbooking pareix que poc a poc es va consolidant. En Rafa, l'emprenedor que hi ha al capdavant del projecte és un caramull d'idees i periòdicament anam fent canvis a la web. També s'ha convertit en un amic i company de batalletes. Tant amb ell com amb l'equip de Jesús de Valadis fa molt bon fer feina. Una vegada més ens sentim molt lliures de proposar millores i optimitzacions cercant el millor pel seu negoci. Sé que insisteixo amb això de que proposis millores i que la gent se les escolti, però si heu fet feina per grans empreses sabreu que sovint això no és així. Per mi estar a APSL està significant a més d'un repte personal, una gran satisfacció en veure que pots aportar solucions.

A finals d'estiu llançarem propietarios online, una aplicació web destinada a la gestió de comunitats de propietaris, que decidírem fer al vaixell de tornada d'Eivissa. Obrirem un període de proves i dins el 2012 es començarà amb l'explotació comercial del producte amb col·laboració amb una altra empresa. És un projecte propi que esperam que sigui útil a molta gent i que ens ha permès fer feina provant noves idees a l'hora de programar.

El final del trimestre ha estat mogudet. Projectes que potser s'aniran concretant dins el 2012, molt d'ells lligats a emprenedors, tant en el sentit d'aquell qui creu en el projecte i es llança a l'aventura com projectes novedosos que volen posar en marxa empreses ja consolidades. M'encanten aquests tipus de projectes, sempre suposen un repte, hi ha molta cosa nova, molta implicació tecnològica. Són projectes en els que t'impliques molt personalment, en algun d'ells si l'economia m'ho permetés fins i tot seria capaç d'invertir-hi, però per ara ens hem de conformar en fer-lo el millor possible per a que puguin arribar bé a port.

Dels darrers projectes destacar un de molt divertit Regala unas vacaciones, va ser un mini-deathmarch que em va deixar fora pont, però on m'ho vaig passar molt bé, tant pel bon rollo amb el client com per la web en si mateixa. El projecte va suposar posar a prova una nova manera de generar pdfs que no havíem provat fins a les hores. Ideal per quan hi ha poc text i molt component gràfic. Miraré de parlar-ne en aquest blog.

El 2012 es presenta també mogudet, projectes en marxa que han de finalitzar dins el primer trimestre, projectes propis com el de Propietariosonline que volem dur endavant, i un projecte nou que es va perfilant a poc a poc gràcies a l'ajuda i els comentaris de gent com Sebas o Jordi. Volem posar en marxa un servei d'instal·lació i configuració d'equips per a l'explotació d'aplicacions web fet a mida de les necessitats de programadors, dissenyadors i clients. És a dir, enlloc d'anar a serveis de hosting tipus macdonals, anar al restaurant a la carta, configurant un servidor a la mida de l'aplicació, amb configuracions diferents depenent de l'aplicació o aplicacions que hagi de dur el servidor: configuracions per Django, per Rubi, per Drupal o Wordpress, ... Pens que pot ser un servei molt útil, però el temps dirà si té la resposta que esper.

No puc acabar el capítol APSL sense fer referència a la quantitat d'amics que ens van donant suport i que s'interessen pel que feim. Menció especial per la gent de l'Ibit que ens ha convidat als seus saraus, als quals sempre hi anam amb la màxima il·lusió. A amics com Pau, Benjamí, Ricardo, Marcos, Joan, Sebas, Jordi, Pep, Xus, Eugeni, Paco, Eduard, Suki, Bruno, Xisco, ... (me deix gent, segur) que de tant en tant s'han passat per l'oficina a fer un cafè i a compartir amb nosaltres penes i alegries. He comanat cafè per un grapat de mesos, ja sabeu que ca nostra és ca vostra. Moltes gràcies pel vostre suport amics!.

El 2012 ja veurem com anirà, com us dic, molts projectes a concretar, però després ja veurem. El que sí m'agradaria és poder consolidar bé el projecte APSL i d'una manera o d'altra poder anar aglutinant al voltant del projecte al tipus de gent que m'agrada: gent apassionada per la seva feina i pel codi lliure i la informàtica i amb unes ganes d'aprendre coses noves que no s'acaba mai.

Python i Django

Encara que mantenim aplicacions amb la versió 1.2 de Django ja desenvolupam les noves aplicacions amb la versió 1.3, fent us de les "generic class views" tant com podem, i de utilitats com crispy forms. Que Twitter alliberàs el seu bastiment css i utilitats com crispy han fet que desenvolupar aplicacions de backoffice sigui molt més senzill que abans.

Hem incorporat un bon grapat de llibreries i utilitats a la nostra borsa de programació durant el 2011. Una de les més interessants és Redis, una base de dades NoSQL que poc a poc va reemplaçant a Memcached en els nostres projectes i que ha resultat un complement ideal pel sistema de coes Celery.

Sentry ha resultat un complement ideal per a la monitorització de les web i la gestió dels error no controlats (que sempre n'hi ha). El django-constance ens ha anat fantàstic per a mantenir webs on es tenia que canviar la configuració molt ràpidament sense reiniciar, django-compressor ens ha permès arribar al plus de velocitat de descàrrega que necessitàvem en algunes aplicacions empaquetant css i javascript.

Al primer trimestre del 2012 ja es preveu que surti la versió 1.4 de Django. Hi ha força novetats però la majoria són correcció de bugs. La que més ens afectarà en positiu serà la possibilitat d'interncionalitzar els noms de les urls. Fins ara ho fèiem amb una utilitat apart. Encara que el soport per a la internacionalització de Django sempre ha estat molt bo, trob que li faltava aquesta part dins el nucli del bastiment per passar de ser bo a excel·lent.

Hi ha eines que s'han consolidat com a imprescindibles aquest 2011: south per a la migració d'estructures de dades, pip per a la insal·lació dels paquets associats a una aplicació, virtualenv i virtualenvwrapper per aïllar aplicacions dins el seu propi entorn i fabric, que hem configurat per a que el desplegament i actualitzacions sigui cosa de segons.

Al 2012 esperam molt més de Python i Django. Hem començat a desenvolupar webs per a dispositius mòbils i un dels propers projects ha d'estar adaptat a tablets. Això a més del repte del projecte ha suposat tenir que adquirir una tablet per hom, però sincerament crec que sols en necessitàvem l'excusa :D

Adéu al PPC

Feia estona que volia "jubilar" el PowerPC G5. És un ordenador que no m'ha donat el rendiment que m'esperava, la relació qualitat preu trob que ha estat força dolenta si la comparam amb un portàtil de la mateixa època. El rendiment de l'equip amb dos processadors i 3 Gb de RAM sempre ha estat molt per davall del rendiment d'un portàtil Dual Core amb 2 Gb de RAM.

Fa quinze dies el G5 va decidir que no es posava en marxa. No tenc ni idea del que li passa, però sospit que pot ser la fon d'alimentació, i això he llegit que pel cap baix eren 300 - 400 eur. Sumat a les ganes que li tenia varen motivar la renovació d'equip de casa, i com que la mitja de compra d'equips és d'un cada 6 anys, doncs ja he aprofitat per fer el canvi complet i posar-me dues pantalles planes de 24" que fan goig. Una oferta molt bona de Dell en té la culpa. L'ordinador és un T1600, potent, però que no m'està deixant molt satisfet pel renou que fa, es nota molt que està encès i el disc dur també és molt renouer.

Un amic al que li agraden molt els Range Rovers em va dir que la solució per a que un cotxe d'aquests no faci renou és posar-li uns altaveus més potents a l'equip de música. Potser m'hauré d'acostumar a fer el mateix amb l'ordinador i acostumar-me a fer feina amb els cascs de música posats, però la veritat és que m'esperava més per la qualitat d'equips a la que me tenia acostumat Dell.

I la joguina nova es diu Asus Transformer

Seguin la rocomanació de Sebas el meu tablet va ser un Asus transformer. La relació qualitat-preu és bona i per ara n'estic content. M'agradava molt també el Xoom, però això significava haver de comprar un portàtil addicional per als meus desplaçaments fora de l'Illa. El Latitude 2100 que tinc encara va bé, però amb 4 hores de durada de la bateria fa que tengui que anar carregat amb el transformador si vull llegir el correu sense passar pena.

L'Asus té una càmera pitjor que el Xoom i no té flash, però la incorporació del teclat i una durada d'unes 16 hores em van fer decidir-me. Soluciona tres problemes: tenir una tablet per a poder provar les apliciacions web, poder disposar d'un equivalent a una portàtil per escriure sense problemes i tenir una bateria amb una durada prou gran per no haver de passar pena.

Bones festes

I això és tot per ara, si no ens tornam a llegir al 2011 esper que passeu unes bones festes i un bon començament d'any. Gràcies per ser per aquí i passar l'estona amb mi. Esper que ens anirem retrobant tant per la xarxa com en persona. Volia dir en la vida real, però estic pensant que la xarxa és real i també ho són els amics que hi fas, si va bé ja ens coneixerem cara a cara i si no pot ser això no ha de servir d'excusa per minusvalorar la gent que coneixes mitjançant la web.

Acab, en serio,

BONES FESTES!!!!!

Reflexionant

Aprofitant que avui és una jornada de reflexió me pareix que aprofitaré per repassar un poc l'anecdotaria personal d'aquestes darreres setmanes, a veure si en puc treure també algunes conclusions.

No sé el que vull

Donc així ens va venir una persona a veure'ns i d'entrada em va amollar aquesta frase. Bé, res a dir, això és bastant típic quan es comença un projecte. El client no sap massa bé què vol, i la meva feina sovint consisteix en anar fer preguntes, clarificant el que el client vol. Al final, després d'hores de conversa vaig definint el que podria ser el projecte: gran, molt gran. El client resulta que nos sap què vol, però sap que ho vol tot!

Paralant parlant ens diu que ja té un altre pressupost. Diu que ens ho enviarà per a que li poguem pressupostar el mateix. Fantàstic, al manco hi ha un punt de partida. Al dia següent em pos a repassar les notes i començar a fer el pressupost. Quan m'arriba l'e-mail del client jo ja duc com a 8 fulles del pressupost, explicant què tindrà el programa d'acord amb les especificacions del client.

El pressupost que reb em deixa de pedra. Es tracta de dues fulles ròniques que sols inclouen un llista de manteniments, sense entrar en cap tipus de detall. Ja me fa mala espina que en la maraca d'aigua de la fulla hi ha un disquet (are you from the past?), doncs pareix que sí. Però el que em sobta més és el preu que hi han posat, com a deu vegades menys que el que a mi m'està sortint. Li faig una ullada, no s'incluen caps de les característiques que fan més complexa l'aplicació, pareix un conjunt de planes estàtiques amb un editor html al darrera.

Faig una ullada a la web de l'empresa i veig la feina que han fet. En aquests casos sempre pens que potser sóc jo qui m'he errat. També confirm amb el client que el que vol és realment el que m'ha demanat i no simples planes estàtiques o picades a un cms.

La web de l'empresa és per sucar-hi pa. Webs de fa un any o dos que estan fetes fent servir cgis. La plana 404 de les aplicacions apunta al proveïdor del hosting, que obviament es un d'aquests superpoblats, que aprofiten el darrer cicle de CPU per posar-hi usuaris. Anam a veure una de les webs i li coment a Juan lo del cgi i les petades. Ell a més me comenta que ha canviat un paràmetre de la url i li ha sorti un dump de base de dades. Aquesta gent no ha sentit mai parlar d'injecció de codi ni llegit Exploits of a Mom. Som bona gent i el seus clients no es mereixen tanta incompetència, així que ho deixam anar.

Ara ja tenim un problema important, que és el factor psicològic de la fixació de preu. Aquesta gent ha fet un pressupost sense tenir la mínima idea d'on s'estava ficant i del que realment volia el client i ha donat un preu fruit de la seva inexperiència. Ara quan el client vegi el que jo li presentaré es pensarà que li estic prenent el pèl encara que és just al contrari.

Primera conclusió: els clients en general estan molt verds a l'hora de demanar un programa. Quan un demana una casa s'informa del constructor, demana el que ha fet, en quin tipus de projectes ha participat, demana a les amistats i s'assegura que les cases que ha fet no han caigut. En el desenvolupament sols pareix que es fixa amb el color de la façana. Com a informàtics ens fa falta fer molta feina de pedagogia, d'ensenyar als nostres clients a comparar, a saber que hi ha feines més i menys complexes, a poder destriar amb qui se la juga.

El meu cap diu que té un conegut que ...

Aquesta també és una altra història en línia amb l'anterior. Faig un pressupost força ajustat, el projecte m'interessa, pot ser divertit. El client vol donar el pas cap el negocio online. Vol canviar la seva web actual potenciant-la i afegint-li venda on-line. Es preveuen cents de milers de planes servides al dia i la web hauria de funcionar 24x7 pràcticament.

Tot està tancat, els tècnics del clients entenen el que farem hi saben que ho podem fer bé. Han vist el tipus de feina que fem i s'ha generat aquella confiança que t'anima a col·laborar i a entendre el projecte com si fos teu. Però al darrer moment reb una telefonada: el meu cap ha decidit que ho farà algú que ell coneix. Deman per la tecnologia: punt net, amb asp, internet information server, Windows 2003 i Microsoft Sql 2008. Ni en els meus pitjors malsons recomanaria una tecnologia així pel projecte del client. A més jo li havia oferit un servidor dedicat, és el mínim per anar tranquils amb el tipus de dades que es tractaran i el tràfic previst.

Faig una ullada al mercat nacional de servidors. El fiera del Information Server els hi ha dit que molt millor un servidor nacional per millorar el posicionament. Obviament no ha tingut en compte que això és un factor de tercer ordre, i que si primer la plana no va prou ràpida i té prou ample de banda, ja no hi ha res a fer. De totes maneres faig una ullada al mercat nacional, a veure què hi ha amb aquestes configuracions. Vaig a parar a Arsys, que per 605 eur/mes t'ofereix una plataforma així pel`tot just 605 eur/mes amb llicència sql server express edition, si vols la "bona" són 350 €/mes.

Jo els estava oferint si també un servidor dedicat, amb el doble de prestacions que Arsys i també gestionat per nosaltres per 200 €/mes. Em diuen que la gent que els fa la web els hi han dit que el hosting serà de 60 eur/mes. Per aquest preu i a Espanya em temo que serà un hosting compartit, potser del proveïdor, amb el més nou de la versió patapalo-edition de Microsoft.

És una llàstima, la gent amb la que he tractat em cau molt bé i són els primers que no entenen la decisió. Sospit que pot ser un projecte molt problemàtic i que els acabarà costant sang i llàgrimes. Tant de bo no els costi l'empresa.

Segona conclusió Senyors directius, convindria que de tant en tant i en questions tècniques es fes cas als tècnics, que amb les coses de menjar no es juga.

Tercera conclusió Com el el cas anterior hi ha molt de risc de que el projecte fracassi i el client surti escaldat. Part de la responsabilitat és del client, que hauria de saber què compra, però també hi ha una gran responsabilitat del proveïdor, que està enganant al client.

Pero mira que som frikis

Aquesta setmana també m'han demanat un pressupost per a una connexió amb un servei web. Llegint la documentació veig que el WSDL (argh!) sols està certificat que funcioni (que és el mateix que dir que sols funcionarà) amb Java i .Net. Això se diu fer coses estàndard, sí senyor. És un servei complex i delicat, així que abans de pressupostar res convé fer un petit prototip. Li aplic suds, el client SOAP que feim servir habitualment per Python, i les sospites es confirmen, no és capaç de consumir el WSDL i transformar-lo amb Python. Odio els WSDL la S se suposa que és de Simple, no? Han conseguit fer un protocol infumable i que gairebé sols ho pot consumir la mateixa llibreria que l'ha creat.

Però bé, l'interessant de tenir una capça d'eines farcida és que hi ha alternatives. Feim un poc de brainstroming amb Juan. La primera opció és modificar el WSDL per a que el mapejador s'ho mengi, o bé anar donant ajudes a la llibreria. És una opció que no m'agrada, ja que si hi ha problemes el proveïdor del servei se'n rentarà les mans, fins i tot si la culpa és seva.

Una possibilitat seria fer el projecte an Java, però això significaria un cost molt més alt per al client, i sobretot una manca de flexibilitat a l'hora de fer modificacions, ja que el servei sols és una petita part del projecte. Python i Django ens permeten tenir un temps de resposta molt bo davant canvis i això és fonamental pel tipus d'aplicacions que fem.

L'altra possibilitat és fer un servei Java/J2EE que faci de proxy cap a l'aplicació Python. Amb un protocol de comunicació compartit com xml, json, yalm o un binari com el de Google la cosa pot funcionar. En Juan suggereix fer una ullada a jython, que ell li va fer una ullada i pintava molt bé. Li fem una ullada, el projecte està mantingut i és compatible amb Python 2.5, que ja ens va prou bé.

Fem el primer prototip. Cridam a la libria Java des de jython i fem la cridada al servei. Funciona a la primera. I això provant des de la consola de línia de comandaments de jython. Ja tenim part del problema arreglat, però encara no ens satisfà del tot. En nexe d'unió ha de ser net i jython, com aplicació Java que és necessita un temps considerable per iniciar-se.

Però vet aquí que Celery, el sisteme de coes de Python del qual ja us n'he parlat, resulta que soporta Jython. Podem crear el mapeig de la llibreria amb jython i fer que les peticions sian bé síncorones o asíncrones, però que s'executin com a una tasca Celery. Com que la petició es farà dins un worker i aquest està sempre aixecat, no tindrem problemes de temps d'inici una vegada pugi l'aplicació. Es monta el prototip amb Celery, Redis, Python i Jython, en Juan ho està disfrutant i jo també.

Ara puc fer el pressupost tranquil. Sé que el que podria representar el risc més gran ja no representa el problema, hem descober el boogeyman del projecte (l'home del sac) i l'hem exposat a la llum.

No sé si el projecte es farà, però tenc la conciència tranquila de que aquesta és la manera de fer les coses. A l'hora de fer un pressupost per a un client no es tracta sols de pegar una pedrada i a veure si hi ha sort, sinó en estudiar el projecte i veure'n els riscs que hi pugui haver. Per això sovint sóc un perepunyetes demanant informació abans de fer un pressupost. Sé perfectament que en aquesta fase tot pressupost té un marge d'error gran i que hi haurà variacions en el projecte, però crec que no és professional tirar-se a la piscina a l'hora de presentar un pressupost si hi ha un punt crític que no es té clar com es farà. Preferesc invertir uns dies de feina més (amb risc que el pressupost no surti i perdre la feina) que exposar-nos a nosaltres, al projecte i sobretot al client als maldecapts d'un projecte la viabilitat tècnica del qual no s'ha pensat a l'hora de fer el pressupost.

Ho deix aquí, que aìxò s'ha fet molt llarg. Em deixo parlar de coses igualment divertides, com la telefonia IP que estam posant a l'oficina amb Asterisk i el bé que se sent amb els mòbils Android, o la potència de Bacula per configurar les còpies de seguretat. Potser un altre dia ...

Avui he participat a les jornades de programari lliure que organitza l'IBIT en qualitat de ponent per presentar el cas d'èxit d'APSL com a empresa que utilitza el programari lliure i que a més desenvolupa programes amb programari lliure per als seus clients.

Com sempre és un plaer participar en els actes de l'IBIT i més si mestre Benjamí fa de mestre de cerimònies. La gent de l'IBIT fa una gran feina de divulgació i el tracte personal amb la gent que coneixem d'allà per mor d'haver participat en altres jornades és fantàstic. Des d'aquí moltes gràcies per haver pensat amb mi per aquest tema. A més una de les coses que més em motiven és poder parlar de programari lliure, de com ho vegi, de les coses que es poden fer, ... El problema és que agaf embalada i m'han d'aturar XD

Després de la meva xerrada en Xavi Gil ha parlat de Txerpa, un concepte de negoci desenvolupat al voltant del programa lliure OpenERP en el qual hem pogut paticipar com a col·laboradors tecnològics. Per mi Txerpa representa un exemple molt clar de les possibilitats que dóna a l'empresa el codi lliure a l'hora de montar un negoci. Per una part s'ha pogut montar perquè existia el producte, i per altra ha generat negoci a una empresa com APSL que ha fet la part tècnica. Però a més, i gràcies al programari lliure, els tècnics de Txerpa s'han pogut fer càrrec del codi i anar-ho modificant pel seu compte, quedant APSL com a suport de segon nivell. Amb programari tancat Txerpa hagués tingut el producte, però no el vertader control que té ara.

Es parlà després de Vtiger, un CRM fet amb PHP i que una empresa mallorquina ha pogut personalitzar per adaptar-lo a les seves necesitats i als seus clients.

Va tancar la xerrada de PIMES una xerrada damunt com una empresa que es dedica a la distribució elèctrica a Sóller ha adaptat OpenERP i l'ha utilitzat com a bastiment de desenvolupament i ha creat centenars de mòduls adaptant-los a unes necessitats tant específiques com són les d'una companyia elèctrica.

Personalment estic molt content de veure com el programari lliure avança dins el teixit empresarial mallorquí, gràcies al suport de organismes com l'IBIT, d'agrupacions com BULMA i de tanta gent que pensam que hi ha una altra manera d'entendre el programari.

Aquesta setmana és obligat parlar del llançament de propietariosonline.com, una aplicació web per a la gestió de comunitats de propietaris que hem llançat des d'APSL. Junt amb la web de trobacasa forma el gruix dels projectes propis. Actualment estam en fase beta, és a dir, mirant de netejar tots els possibles errors que puguin haver passat els nostres testeigs inicials i sobre tot, copsant les opinions dels beta-testers, per tal d'anar incorporant els suggeriments de millora que ens facin. Personalment una de les coses que més em motiven a l'hora de fer un programa és que aquest sigui útil, i per això res millor que fer-lo en col·laboració amb els usuaris potencials del programa.

Com que supòs que no llegiu això per a que us parli de la gestió de les comunitats de propietaris, aniré entrant en matèria.

L'aplicació està desenvolupada amb Django en la seva versió 1.3. És la primera aplicació grossa en la que feim un ús intensiu de les generic class views. Com molts sabreu abans de la versió 1.3 la manera de passar del la petició (el request) cap a la sortida html era mitjançant una funció que es posava a l'arxiu views.py. Amb la versió 1.3 això també es pot fer, però hi ha la possibilitat de que aquestes funcions siguin classes.

Per una aplicació com propietariosonline això ha significat poder fer herència de classes i reutilitzar moltíssima funcionalitat. Ahir llegia un apunt on un usuari de Django es queixava que la quantitat de codi escrit utilitzant les classes era major que sols utilitzant les funcions. En casos puntuals potser veritat, però quan es pot fer ús de l'herència, la reutilització de codi i sobretot l'estructuració que tens compensa de sobres tenir que aprendre una nova manera de fer les coses.

Com es tracta d'un projecte propi, hem aprofitat per fer experiments i provar noves utilitats i llibreries. Ja se sap, els experiments a casa i amb gasosa, així que res millor que un projecte com aquest. Es prou gran com que l'experiència sigui extrapolable a altres projectes i no hi ha la pressió externa que representa un client que està pagant per hores.

Una de les llibreries que hem utilitzat és django-tables2 que ha significat passar de crear les taules de dades amb html a utilitzar codi Python per a enllaçar estructura i visualització. A l'aplicació es fan servir molts llistats tabulats i aquesta utilitat ens ha permès reutilitzar estructures de taula, definir formats de columnes i sobretot estalviar-nos una gran quantitat de codi HTML. De retruc les modificacions també són més senzilles, ja que per exemple modificar com apareixen les quantitat numèriques és tant senzill com modificar un tipus de columna que hem definit amb Python. Per exemple, per posar un check hem definit una columna com:

class BooleanColumn(Column):
    def render(self, value):
        valor = "on" if value else "off"
        return mark_safe('<img src="%s/img/check-%s.png" />' \
           % (settings.STATIC_URL, valor))

D'aquesta manera quan a un llistat es necessiti un camp booleà utilitzarem aquest tipus de columna. Si pel que sigui volem canviar com es presenta doncs no hem d'anar taula a taula a fer els canvis, sinó que podem anar directament al tipus de columna.

Una altra de les utilitat que hem fet servir es diu Sentry una utilitat que utilitza la gent de Quora per a monitoritzar els errors 500 i logs d'error. Fins ara aquests tipus d'errors els controlàvem amb els missatges d'e-mail que ens envia la pròpia aplicació de Django. El problema amb això és que no escala bé. L'altra dia de pagès ens trobàrem amb un problema on això es veu perfectament:

Un dels nostres clients està connectat amb una web amb molt tràfic que li envia peticions. Aquesta web va sofrir un atac i va començar a enviar peticions mal formades a tort i dret, i un dels afectats va ser el nostre client. Una de les màximes de Python és que les excepcions no ha de passar desapercebudes, així que personalment program de manera que si una cosa no ha de petar i peta, doncs me'n vull assabentar. Això va fer que rebéssim milers de missatges en poques hores. L'aplicació no es va veure afectada, però la bústia d'avisos feia goig! Al mateix temps un altra client va tenir una petada a l'aplicació, que també va enviar el corresponent e-mail. En condicions normals haguéssim vist l'error i l'haguéssim pogut solucionar en pocs minuts, però l'avís es va perdre entre els milers de missatges anteriors i no ens n'adonàrem fins passats un dia o dos. És veritat que es pot configurar el sistema de correu per a que distribueixi els missatges per client i per aplicació, però en condicions normals això no es tan còmode com tenir-ho tot centralitzat a un punt.

Aquí és on Sentry ens soluciona la vida. Hem configurat una aplicació amb Sentry que centralitza tots els missatges d'error. D'aquesta manera a la consola sols apareix el missatges i el nombre de vegades que s'ha produït l'error. Així encara que es produeixi una situació com la que explicava és molt més difícil que l'error passi desapercebut, ja que cada error idèntic s'agrupa dins Sentry. A més el format de visualització dels errors és fantàstic, molt semblant a com Django presenta els errors en mode depuració, la qual cosa fa que identificar el problema sigui encara més fàcil.

Propietariosonline va servir com a excusa i experiment, però a hores d'ara ja tenim el client de Sentry instal·lat al 90% de les aplicacions i la consola de Sentry com a una eina fonamental de monitorització, sols comparable en utilitat a Nagios en la monitorització de sistemes.

La resta d'utilitats que hem fet sevir ja són vells coneguts: django-nose per als tests unitaris, django-redis-cache, south, sorl-htumbnail, django-debug-toolbar, django-extensions, ipdb, robots etc. no s'han convertit en part fonamental de les nostres aplicacions.

Hores d'ara duim un mes just de dedicació al projecte. Fet i fet podem dir que hem dedicat dues persones a temps complet durant un mes. De fet és un poc menys, ja que hem fet manteniment d'altres projectes, però si sumam la feina de maquetació de la web principal i la feina de sistemes, doncs els resultat és si fa no fa aquest: 2 mesos-home de dedicació (encara que diferents perfils).

Posem-hi xifres! He utilitzat el programa cloc per comptar les línies de codi. He llevat la totalitat de codi javascript i css (i less), ja que fonamentalment hem utilitat llibreries jQuery i el bootstrap de twitter, el resultat és:

285 text files.
282 unique files.
1348 files ignored.

http://cloc.sourceforge.net v 1.53  T=1.0 s (248.0 files/s, 19589.0 lines/s)
-------------------------------------------------------------------------------
Language          files     blank   comment      code    scale   3rd gen. equiv
-------------------------------------------------------------------------------
Python              147      1593       872     11995 x   4.20 =       50379.00
HTML                 90       298        32      4088 x   1.90 =        7767.20
XML                  11         7         0       704 x   1.90 =        1337.60
-------------------------------------------------------------------------------
SUM:                248      1898       904     16787 x   3.54 =       59483.80
-------------------------------------------------------------------------------

És interesant veure que aquesta eina (encara que agafat amb pinces) ens dóna també l'equivalent en línies de codi si haguéssim fet servir un llenguatge de programació menys potent que Python. Donat que el nombre de línies de codi que pot escriure un programador és constant, llavors això vol dir que el mateix programa d'haver-ho fet en un altra llenguatge ens hagués duit 4 vegades més de temps. Per pensar-hi!

A la part de sistemes hem aprofitat també per potenciar el Fabric per a tota la gestió i desplegament de l'aplicació, que corre amb uWSGI i ngnix. Això ens permet pujar modificacions a diari, mantenint el cicle d'entorns de desenvolupament, preproducció i producció.

Encara hi ha coses que es poden millorar (de fet sempre n'hi haurà). Quan l'economia ens ho permeti volem incorporar un servidor per a la integració contínua, però a poc a poc esperam anar arribant-hi. M'agrada pensar que hem aconseguit un procés de millora contínua, on a cada projecte aconseguim tenir les coses millor que al projecte anterior i anar incorporant el que hem après també a les aplicacions que ja hi ha en producció.

Si tot això tindrà viabilitat econòmica i ens permetrà sobreviure com a empresa el temps ho dirà. Però el que sempre he tingut el convenciment que conformar-se i no aspirar a millorar sols duu a l'empobriment espiritual i és tan perillós o més que el risc que corres intentant millorar.

Ahir divendres 15 hi hagué una nova edició del creantbits. Aquesta vegada enlloc de que la inscripció es fes en un comentari al blog, ho ferem amb una aplicació creada ad-hoc i que serví per experimentar amb un hosting de Python. El hosting va caure un pic en el procés d'inscripció (després de tot encara està en beta), però la gent d'Eldarion va respondre i en poques hores estava una altra vegada operatiu.

L'aplicació en si crec que ha respost bastant bé, tot i estar feta en quatre potades. Ha permés a la gent que s'havia inscrit prest i després no ha pogut venir, fer-ho saber ràpidament i comunicar-ho al següent de la llista d'espera. Tot d'una que tengui una estona més miraré de documentar l'aplicació (que el codi ja hi està) i posar-ho a bitbucket per tal que si hi ha més gent que s'animi entre tots poguem fer un bon programa de gestió d'events.

De l'event en sí poca cosa a dir, la sala plena d'amics, gent que ja coneixia personalment i gent que he pogut desvirtualitzar per primera vegada. Però la part important és amics, això fa que parlar en públic sigui molt menys estressant i també molt més divertit. Va venir molta gent que fa coses interessants en programari lliure, Python o no, però que té pànic escènic. Encara que ja sabeu no tenc cap problema en parlar de Python hores i hores, també m'agradaria que el Creantbits fos un punt de trobada on els amics s'expliquen tecnologies interessants. Pensau que no xerrau davant un auditori estrany, sinó a un grupet de gent, d'iguals, i allò que per vosaltres pot ser el dia a dia potser sigui una revelació per altra gent. Així que animau-vos, que llevar-se la por escènica és important i res millor que fer-ho entre gent de confiança.

La valoració de les xerrades no seré jo qui les faci, esper que us resultessin interessants. Era la primera xerrada de @morenosan, l'home passava pena per si els nirvis el traïen, però ja vàreu veure que se'n va desfer prou bé. En Juan té moltes coses a dir en el món de la programació i noves tecnologies i esper que ara que ja sap que no passa res, s'animi a preparar-nos altres matèries.

En Bernat també tenia els seus dubtes, al matí va començar a dir que igual si no hi havia temps la conferència de Varnish no era tan important, que a lo millor no calia, ... Però no em vaig deixar convèncer i crec sincerament que va ser una de les exposicions més interessants que hem fet al creantbits.

Ja veis, el que costa més d'un event d'aquest és que la gent perdi la por, però és important fer-ho, perquè personalment estic convençut que en aquesta Illa nostra hi ha molta gent que fa coses molt interessants i que no les valora prou. Contava l'anècdota d'un conegut empresari madrileny que es dedica a fer webs per hotels, anava dient a tort i dret que havien fet un cms que admetia llenguatges no llatins, i això ho deia al 2011, nosaltres mateixos ja havíem fet webs en xinès al 2006, i ja no us cont Juan que estigué 5 anys al Japó. És, però un bon exemple de que potser no li donam la importància que es mereix a fer aquestes coses.

I una altra anècdota de l'event. Ens vàrem deixar els curetes per remenar el sucre. Però potser la millor anècdota de totes va der la de @SebaSj , que ens va dir que no podia venir perquè la filla estava en camí. Hem estat molt contents de saber que n'Helena ha fet gairebé tres kilos i que han passat bona nit. L'enhorabona!

El proper creantbis no sé quan serà. Depèn de la feina i de les ganes de la gent, però al manco ja sabem que n'Antònia està disposta a parlar-nos de Python i càlcul numèric, que potser en Xesc també s'animarà a fer alguna coseta i que en Pau quan aprovi la pràctica, té moltes ganes de parlar de Haskell.

Una abraçada a tots el que vinguéreu i disculpes al que quedàreu fora. L'aforament de la sala és el que és i per ara no tenim un lloc millor. La sala gran de l'auditòrium estareu d'acord amb mi que imposaria massa a l'hora de parlar. La por escènica és molt menor quan tens la gent propera i els oients estan agafant gominolas!

Aquesta ha estat una setmana interessant de viure amb molts aspectes. És en setmanes com aquesta en que es justifica la decisió de fer-se autònom i muntar empresa pròpia. Tot i els riscs, els nirvis i l'estres, aquests tipus de coses difícilment passen si fas feina per un altre.

La primera notícia positiva va arribar dilluns, un client amb el que estam negociant refer-li la web ens amplia el projecte. Per mi és positiu surti el projecte o no, ja que implica que si es fa es podrà fer una feina molt més acurada i amb més possibilitats d'integració. Quan vàrem presentar el primer pressupost quedava coixa la part que ara ens han demanat ampliar, ja que quedava fora de l'àmbit del pressupost. Pareix que el client s'ho ha repensat i ho facem nosaltres o no, el projecte serà molt més complet i per tant amb moltes més possibilitats d'èxit en el que fa a retorn de la inversió.

El dimecres al matí em crida Ricardo que era pel Parc Bit amb Martin Varsavsky i si no em feia res acompanyar-los a fer una volta pel Parc. D'aquí en Varsavsky en va fer un apunt amb vídeo i fotografies. Se'm fa estrany veure'm a un vídeo, però la veritat és que em va agradar conèixer personalment a Varsavsky i poder conversar amb Ricardo, que ja feia estona que no parlàvem.

El dimecres mateix deixàrem pràcticament llesta per a producció una nova característica per Globalbooking, en Rafa, qui està al davant del projecte sempre té moltes iniciatives, i és molt divertit poder-les fer realitat.

El dijous reunió amb la gent de Fiesta, anam per feina i són reunions productives, però també ens ho passam molt bé fent feina plegats. Amb reunions així te n'adones del temps que has perdut en altres reunions o mai s'aclaria res, amb gent que entrava i sortia, sovint enlloc d'una reunió pareixia l'squetch dels Marx. És el meu ideal de reunió: bona connexió amb el client, que ja s'ha convertit en amic, decisions preses i a més fas unes bones rialles.

El dijous mateix m'arriba la nova jugueta un Kindle DX. Al final he caigut! M'he esperat a poder-me permetre l'ebook gran, el sistema operatiu que duu pareix que és un poc més antic que els models petits, però jo el vull per poder llegir còmodament pdf en format A4 fense tenir-ne que fer cap conversió. Va fantàstic per això, poses el pdf i a llegir. Encara no he comanat cap llibre, encara en tenc un grapat en paper pendents de llegir, però sí que hi he posat la documentació tècnica que tenc en pdf i fa molt bon llegir.

El divendres capvespre toca sessió de teambuilding, o millor dit d'oficina building. Després de dinar ens posam els quatre a muntar les estanteries d'Ikea que havíem comprat el divendres anterior. En @morenosan diu que "la empresa que monta muebles unida permanece unida". Els mobles queden muntats en poques hores, i per fi podem posar la planteta que tenim a un lloc elevat. La cafetera canvia de lloc, ara és fins i tot més còmode fer-se un cafè.

Per acabar la setmana en Benjamí em convida a la ràdio per parlar de l'empresa i del que feim amb programari lliure. Ja hi ha el podcast penjat a la web, al manco fins que el nou Govern no decideixi tancar-la (què ja heu signat contra el tancament?). A l'estudi ha una munió de gent i en alguns moments és un poc caòtic, però va ser força divertit. Una manera diferent de passar el dissabte capvespre. Però no acabà la cosa aquí, en tornar de la ràdio partim cap a Alaró, que hi ha ball de bot em diu la dona i cap allà anam. De ball de bot encara en sé molt poquet, amb els boleros em defens però les jotes i mateixes encara em superen. Amb les jotes tenc un problema afegit: al la tercera o quarta volta acab ben marejat.

A veure com acabarà la setmana!

Primer apunt del 2011

Primer apunt d'aquests any. Se diu aviat quan gairebé ja ha passat un mes del 2011. Aquesta aturada per festes ha suposat també una aturada en els pots d'aquest blog. No vull dir que escriure sigui una rutina més, però sí que requereix de moments de tranquil·litat davant de l'ordinador, de reorganitzar idees, i amb les festes i amb tot el que queda pendent a l'inici d'any per mor de les festes, doncs tot s'acumula i els moments propicis per escriure al blog són molt limitats.

Així que aquest primer apunt implica d'alguna manera tornar a la normalitat després de festes, posar en ordre els projectes i també fer un petit resum de l'any passat, que com a nota històrica doncs tampoc queda tan malament. Als soferts lectors ja us aviso que aquest apunt va de batalles, buabulància, projectes, ... Un sac on s'hi pot trobar de tot, bé si fa no fa com als resums anuals que fan per les teles, però sense els cops i les caigudes.

Com molts sabeu el 2010 va ser l'any en que vaig deixar una feina estable a Tui España (després Hotelbes) per dedicar-me junt amb altre(s) socis a fer feina a temps complet per a la nostra pròpia empresa). Vist amb un any de perspectiva he de dir que no tot són flors i violes, això de tenir un sou fix cada més està força bé, però també es veritat que poder fer feina en projectes amb la tecnologia que t'agrada i de la manera que t'agrada crec que ho compensa de sobres.

També he pogut veure que moltes de les coses que comenta la gent autònoma o les petites empreses és totalment cert. Crec que es creen micro-empreses i autònoms a pesar de l'administració i no gràcies a ella. Tenir que avançar l'IVA de factures que encara no has cobrat (i que potser no cobraràs) és l'exemple més clar, però també ens n'hem trobat més: disposicions vers la comunicació electrònica de l'administració que sols funcionen amb segons quins sistemes operatius, concursos públics que demanen un programa específic d'un proveïdor concret (no fa falta dir quin, veritat?), subvencions que se'n van a empreses que no ho necessiten, plans avanza que impliquen que siguis una gran empresa per presentar-hi i ja pensats per a que les empreses se n'aprofitin i que juguen al gat i al ratolí amb les normes. Pens que tot hauria de ser més fàcil, en Varsavsky a alguns apunts del seu blog quan parla de la crisi i de com està organitzada la creació d'empreses a Espanya dóna bastant al clau.

També potser totes aquests qüestions burocràtiques tenen una raó de ser, que la gent té per hobby defraudar tot el que pot a Hisenda i a l'Estat (els recents i nombrosos casos de corrupció que s'han destapat a les nostres Illes aquest darrer any així pareix que ho demostren), però també crec que molta paperassa que es fa té per objectiu justificar la pròpia burocràcia i la seva ineficiència. Amb la quantitat d'informació que té l'Estat damunt nosaltres no té sentit que cada organisme torni a demanar la mateixa paperassa, i que se suposi que tothom és un potencial defraudador i es legisli en conseqüència, és a dir, no amb la intenció de fer més fàcil la creació d'empreses i la seva gestió, sinó amb la intenció de fer més fàcil la feina d'inspecció i control, passant la càrrega de feina (i sovint de la prova) cap a l'empresa.

Per exemple, una de les normes suposa que per una micro-pyme com nosaltres hem de fer que els 85% de beneficis vagin com a factures dels socis, la conseqüència és que a principis d'any l'empresa es queda pràcticament descapitalitzada i sense marge de maniobra per escometre inversions (ja siguin de renovació de mobiliari o de projectes propis). Entenc que és una mesura per evitar el frau, però que fa molt difícil la vida a les micro-empreses que començam.

Però no tot és negatiu, la veritat és que la Incubadora del Parc Bit és una gran ajuda per gent com nosaltres i el personal d'allà està fent molt bona feina. També a poc a poc vas notant alguns canvis positius: que l'Ibit organitzi un curs de qualitat d'OpenERP va ser una notícia prou bona pels que creim que el programari lliure és una opció de futur pel nostre teixit empresarial. Les empreses ja no els estranya que els diguis que fas feina exclusivament amb programari lliure i que els desenvoluparàs una aplicació web que correrà damunt Linux. Potser és la crisi, potser és un canvi de mentalitat o tot plegat, però al manco es veu que alguna cosa està canviant de manera lenta però inexorable.

Els projectes del 2010 han estat força entretinguts, hem tingut un gran projecte: la migració i renovació de la web del grup Hoteler Fiesta. Tot i que algunes vegades hem tingut que adaptar-nos al que ens deixava fer el CMS "legacy" més que al que nosaltres ens hagués agradat, el treball va ser molt engrescador i va suposar un repte tècnic important.

Hem pogut fer feina amb Python i Django amb molts projectes. Des de webs presencials com la de Clima Insular a projectes b2c com són els projectes de Globalbooking i Clickote. Hem fet feina amb Python i Django, i afinat les configuracions de sistemes per fer que les aplicacions tenguin un rendiment semblant a webs que es gastes varis ordres de magnitud més en el seus desenvolupaments. Personalment m'ho he passat d'allò més bé en veure com una aplicació com Celery i RabbitMQ pot donar un joc tan gran en el desenvolupament web. En poques paraules, m'he divertit, ens hem divertit amb la feina.

El 2011 es presenta també molt interessant. Tenim en cartera projectes per fer webs de venda per alguns hotels que crec que poden quedar molt bé. No ens les donam de gurús i no tenim el marketing d'altres, però mira som així i no hi podem fer res. L'altra dia a un twitt un conegut gurú del marketing hoteler deia que eren els millors perquè el seu cms podia fer feina amb múltiples idiomes, com si l'Unicode l'hagués descobert ell. Fa ja prop de tres anys nosaltres amb Python i Django posàrem la web d'UltramarExpress en producció en xinès i ens va parèixer la cosa més normal del món, crec que no ens sabem vendre bé. També és veritat que potser també tenim més coneixements tècnics per a saber què és l'Unicode, l'UTF-8 i per distingir la traducció de la localització. Em sap greu, però aquests tipus de venda de fum m'indignen!

Em fa moltes ganes seguir fent feina amb l'arquitectura d'Amazon, amb els preus a que s'han posat les micro-instàncies, fer experiments o posar serveis dedicats és molt barat. Un dels primers que crec que posarem serà un servidor dedicat per Git. Estam investigant si hi ha alguna cosa opensource que ens faciliti la tasca d'administració, però el que és segur que tenir un servidor propi per control de versions damunt Amazon per a una empresa té un cost realment ridícul. En la nostra feina diària feim servir fonamentalment el subversion, però Git (o Mercurial) tenen molts avantatges com per a no intentar fer el canvi. Representa però una manera de fer feina que requereix una adaptació i aquesta ha de ser el menys traumàtica possible. Feim servir Trac per a gestionar projectes i hem d'avaluar el suport de Git o pensar en migrar a Redmine que pareix que el té molt més madur. Com dic, també estaria molt bé tenir una eina web potent d'aministració dels repositoris i dels usuaris, més que res com a una opció de futur.

El 2011 també es presenta molt interessant en el món Python. Supòs que les distribucions més populars ja vindram amb el Python 2.7 i això facilitarà la migració cap a la versió 3.x de Python. La setmana passada pareix que se va arreglar l'entrebanc més important que hi havia amb el mòdul wsgi per la versió 3 i això vol dir que els principals frameworks Python podran utilitzar Python 3 i desplegar-se sense problemes. Seria molt agoserat dir que el 2011 serà l'any en que Python 3 serà l'estàndard per al desenvolupament web, però sí que crec que es portara a Python 3 les principals llibreries i que el 2012 (si no s'acaba el món) un ja tindrà pocs dubtes de si programa amb Python 2 o 3, directament ho farà amb el tres.

El 2010 Python ha guanyat molt acceptació dins la comunitat de programadors. L'índex TIOBE i el premi al llenguatge de l'any són una bona mostra i el 2011 crec que anirà pel mateix camí. Cada cop veus més utilitats, aplicacions web i web fetes amb Python i algun framework (normalment Django). Les utilitats de desenvolupament web per Python cada cop són més potents i a la vegada fàcils de fer anar, amb línea amb la filosofia del llenguatge. He passat d'utilitats de testeig com pyUnit a fer feina amb nose, que fa que crear tests unitaris per testejar aplicacions no sigui molt més complexe que escriure els petits scripts que tanmateix ja feia. Nose permet reutilitzar la feina que ja feim i formalitzar les proves que hauríem fet de totes maneres. South per Django és una altra d'aquestes petites joies que ha arribat a la maduresa. L'actualització del model de dades per Django és trivial amb South i cobreix pràcticament el 99% dels casos. A l'autor li han proposat sovint que South formi part del Core de Django però ell diu que encara no està totalment satisfet i que per això vol mantenir-ho com a projecte separat. Pareix que vol arribar a la perfecció absoluta!

A més de per les ganes que me feia poder fer feina a la meva pròpia empresa, una de les raons que me dugueren a deixar Hotelbeds, no ho negaré, va ser que volia poder desenvolupar projectes amb Python i Django com fins aleshores ho havíem fet a TUI España. Crec que és un dels grans problemes de Python, que una vegada que hi fas feina tornar a altres llenguatges és molt difícil. Crec que va ser i és encara una decisió arriscada, però fer feina amb el que te grada sovint ho és.

La versió 1.3 de Django s'espera d'aquí uns mesos. Serà una versió de transició, orientada a corregir bugs i afegir petites millores de funcionalitat que quedaren com a tickets pendents d'integrar a la versió 1.2. Tot i això hi haurà millores com la millora en el maneig de contingut estàtic, que ha passat de ser una aplicació independent a estar integrada en el core.

Fa pocs dies al twitter i a la llista de desevolupament s'anunciava que es passava a Transifex per a les tasques de traducció. Això és una molt bona notícia. Transifex és d'aquests projectes que poc a poc van calant dins els món del desenvolupament per la seva senzillesa i eficàcia. Una altre bon exemple seria també el d'Sphinx per a la documentació d'aplicacions, o fins i tot una aplicació web molt recent, el readthedocs que s'està convertint en una web ideal on deixar la documentació dels nostres projectes online.

Al 2011 també hi haurà la possibilitat d'anar a la Django Conference que enguany es fa a Holanda, un destí relativament proper i econòmicament assequible. Si l'economia m'ho permet me fa moltes ganes anar-hi, serà una bona oportunitat de conèixer gent a la que segueixo per les llistes de Django i/o Twitter i veure com afronten ells la realitat empresarial.

També crec que pot ser un bon any per implantar OpenERP a l'empresa. El curset de l'Ibit ens va servir per adonar-nos realment de tot el seu potencial. Ja ha sortit la versió 6.0 i encara que no està completament localitzada trob que està prou madura per poder-hi començar a fer feina internament i potser d'aquí algunes setmanes/mesos començar a fer alguns projectes per tercers. OperERP està fet en Python i per tant moltes de les eines i tècniques que ja feim servir són aplicables al desenvolupament d'aplicacions de negoci damunt OpenERP.

Realment no sé si el 2011 representarà el final de la crisi, si tots els projectes que hi ha en expectativa es tancaran finalment i tindrem un any bo. Com que me conec sé segur que no deixaré de passar pena: per la feina, per les factures, pel local, pels projectes,... però és el meu tarannà. La diferència és que abans me creava molta ansietat el saber que les coses es podrien fer d'una manera millor i no tenir l'oportunitat de canviar les coses, ara aquesta ansietat no hi és, perquè al manco tenc l'oportunitat d'intentar-ho.

Actualització: Pujats els documents al dropbox

• Presentació d'eines

• Presentació Git

Una vegada més, i ja van quatre el creantbits ens ha servit per carregar piles, per trobar-nos amb amics que feia temps que no veiem. Cares conegudes d'altres trobades (des d'aquí moltes gràcies per el detall de les galletes) i un quòrum impressionant. Se nota que en Pau té tirada :)

Feia estona que volíem fer una altra trobada d'aquestes. Personalment crec que és molt enriquidora pel que representa d'important per nosaltres veure que hi ha molta més gent que s'interessa pel mateix tipus de coses que nosaltres. Com ja he dit altres vegades això me fa tornar la fe amb la professió.

M'hagués agradat poder fer streaming de vídeo, l'hem intentant, però ens ha fallat la connexió. Ja sé que estam a un Parc tecnològic, però ja sabeu com van aquestes coses. A APSL necessitàrem prop de tres mesos en tenir una ADSL i és sols de les normaletes (i cares), res de connexions de 50 Mb que hi ha pels pobles. A veure si la propera vegada hi ha més sort!

Com a telonero de Pau he presentat un grapat d'eines que trob d'allò més interessants per fer feina amb Django, Python i potser fins i tot per complementar altres llenguatges de programació. En Pau per la seva banda ens ha fet una introducció molt clarificadora del que representa fer feina amb Git. M'ha agradat molt la frase de que Git representa una solució tècnica a un problema social, el de la comunicació. En pau m'ha enviat la presentació i la penjaré junt amb la meva tot d'una que pugui.

Moltes gràcies per l'assistència i el suport. En el nostre ànim està el seguir fent més trobades com aquestes. El suport del Parc Bit (Incubit) cedint-nos la sala val a dir que és una de les coses que fan possible que aquest esdeveniments siguin possibles. Ens queda un any i mig d'incubació encara, així que amenaçam amb tornar-hi :)

Després de barallar-m'hi un bon grapat de dies he aconseguit integrar el TPV de CECA en una de les aplicacions que estic desenvolupant per APSL. Com en el cas de la integració amb el BBVA he de dir que la qualitat de la documentació és inversament proporcional al suport que tens dels tècnics, per a que quedi clar: la documentació és pèssima, plena de inconsistències i exemples que no funcionen. El suport dels tècnics de CECA molt bo. Poc temps per a contestat (llevat de si demanes en divendres, clar) i respostes clares i concises. Un deu! Amb la gent del BBVA el mateix, se coneix que els ha tocat bregar amb la documentació.

No acab d'entendre què costa mantenir la documentació actualitzada. Si ja no es fa servir un programa per a generar la firma, llavors es refà la documentació i se'n lleva la referència. Si s'incorpora un tag obligatori nou que s'ha d'enviar, llavors s'actualitzen els exemples.

Per si a algú més li serveix faig cinc cèntims del que m'he trobat i del que funciona a l'hora d'escriure aquest apunt.

Generació de la firma

La firma és diferent per l'enviament i per la resposta. En ambdós casos es fa servir el xifrat sha1

Per l'enviament hem de fer una concatenació formada per:

    clau_encriptació
    merchantid
    adquirerbin
    terminalid
    num_operacion
    importe
    tipomoneda
    exponente
    referencia
    SHA1
    url_ok
    url_nok

El que és cada cosa està a la documentació, aquí el que s'ha de saber és: SHA1 és una cadena de caràcters i és necessari posar-la. La referència apareix a la documetació, però NO s'ha de posar, millor dit, és una cadena buida. El número d'operació és el que identificarà la nostra operació i vendrà també a la confirmació així que convé (i és necessari) que sigui un codi numèric únic. L'import és un nombre on les dues posicions representen els decimals, així 12.23 passa a ser 1223. Damunt la concatenació s'ha de fer l'sha1 i passar-ho tot a una cadena hexadecimal i a minúscules. Per exemple:

 m = hashlib.sha1()
 m.update(s)
 valor = m.hexdigest().lower()

El calcul de la firma per la signatura de la resposta és diferent: clave_encriptacion merchantid adquirerbin terminalid num_operacion importe tipomoneda exponente referencia

Fixau-vos que no hi ha SHA1 aquí i com a cosa important l'import s'ha de posar tal com ve de la resposta, veureu que ve completat a zeros per l'esquerra. En aquest cas la referència sí que ve i està generada per la pasarel·la de pagament.

Enviament de les dades

 <form id="pago_form" action="{{url_ceca}}" method="post" accept-charset="utf-8" enctype="application/x-www-form-urlencoded">
 <input id="MerchantID" name="MerchantID" type="hidden" value="{{merchant_id}}"/>
 <input id="AcquirerBIN" name="AcquirerBIN" type="hidden" value="{{acquirer_bin}}"/>
 <input id="TerminalID" name="TerminalID" type="hidden" value="{{terminal_id}}"/>
<input id="firma" name="Firma" type="hidden" value="{{firma}}"/>
<input id="importe" name="Importe" type="hidden" value="{{importe}}"/>
<input name="TipoMoneda" type="hidden" value="978"/>
<input name="Exponente" type="hidden" value="2"/>
<input id="referencia" name="Referencia" type="hidden" value=""/>
<input name="URL_OK" type="hidden" value="{{url_ok}}"/>
<input name="URL_NOK" type="hidden" value="{{url_nok}}"/>
<input name="Pago_soportado" type="hidden" value="SSL"/>
<input name="Cifrado" type="hidden" value="SHA1"/>
<input name="Idioma" type="hidden" value="1"/>
<input name="Descripcion" type="{{descripcion}}"/>
<input type="submit" value="Comprar" />
</form>

Si mirau la documentació veureu que qualsevol parescut amb els exemples és pura coincidència. Tots els camps hi són però no hi ha cap exemple que funcioni amb els camps que hi ha. L'import ha d'estar en el mateix format que la firma, és a dir com a nombre sencer on les dues darreres xifres representen la part decimal.

És important notar que la referència viatja buida i que s'ha de posar el camp Cifrado. L'exemple està agafat d'una plantilla Django i preparat per a funcionar amb Euros com a moneda i en castellà com a idioma.

Rebre la resposta

CECA us enviarà la resposta en un POST a la url que l'indiqueu. Ja he comentat abans el tema de la firma. Convé comprovar sempre que la firma de l'operació calculada amb els paràmetres que ens ha donat CECA coincideix amb el que rebem, d'altra manera implicaria que algú altra està intentant validar l'operació de pagament i marcar-la com a correcta quan no seria així.

Si feis com nosaltres la integració fent servir Django heu de tenir en compte que la protecció CSRF evita que pugui enviar-se un post com el que necessitam, així que hem de marcar la url com a exempta d'aquesta protecció. No fa gaire gràcia, però com a protecció addicional convindrà configurar el firewall per a que sols accepti peticions cap a la url confirmació des de les IPs de CECA.

Com a consideracions importants heu de tenir en compte que CECA passarà l'import completat a zeros per l'esquerra i que heu de guardar la referència i el camp Num_aut, ja que són els dos camps que CECA us demanaria en cas de reclamació. El camp Num_operacion se correspon amb el nombre d'operació que nosaltres hem enviat i ens servirà per a localitzar i processar la venda.

Esper que la informació sigui d'utilitat.

Avui precisament es complexien tres mesos des de que vaig deixar la meva antiga feina de cap de projecte web per TUI España (després a Hotelbes) per dedicar-me a un nou projecte: APSL.

És un bon moment doncs per reflexionar damunt el que suposa llançar-se a l'aventura en moments de crisi, sobre la constatació que les microempreses com nosaltres, tot i ser la gran majoria del teixit empresarial, ho tenen molt complicat pere accedir a ajudes i subvencions, però sobretot fer palesa la pau mental que et dóna fer el que t'agrada.

Potser el més detacable és la incorporació a l'empresa de Bernat Cabezas. Això vol dir que en pocs mesos hem duplicat el personal. També val a dir que això gairebé ha omplert el minidespatx. Dins l'aspecte de feina no ens podem queixar, van sortint projectes, amb comptagotes, però van sortint, i des del començament la nostra filosofia ha estat la de créixer quan ens ho poguem permetre, així que no estiram més el braç que la màniga.

Fer feina única i exclusivament amb Linux i programari lliure és molt productiu. No tenir que anar a reunions inútils i interminables ho és fins i tot més. Podem plantejar-nos solucions que a les nostres feines anteriors no seríen possibles: hem creat una solució damunt Amazon EC2 com a plà de contingència, fet screen scrapping amb Python i estam desenvolupant un petit motor de reserves de codi lliure amb Python per a hotels. I això fent el cafetet amb tranquilitat!.

Però no tot és color de rosa, la vida d'una microempresa és difícil. El primer de tot perquè has de començar des de zero. El que hagis pogut fer com a assalariat no compta. En parlàvem l'altra dia amb Juan de /IT que fa anys es trobàren amb la mateixa situació. Som les mateixes persones i amb les mateixes capacitats que quan estàvem assalariats, però hem de començar a crear portfolio i a demostrar el que sabem fer. No serveix el dir que en el nostre currículum hi ha la majoria d'aplicacions web internes i externes de TUI España, el que compta més és el que hem fet com a empresa independent.

El tema de les subvencions públiques també és una d'aquelles coses que t'indignem quan ets una microempresa. Darrerament hem intentat optar a un Plan Avanza per tal de poder accelerar el desenvolupament del motor web. La sorpresa va ser majúscula quan ens assabentaren que la inversió mínima per optar a una subvenció era de 200.000 €. Quantitat que com podreu veure queda molt lluny del que és una inversió raonable per a una organització com la nostra. Segons ens van explicar qui opta per aquestes subvencions, donat que són un 35% del pressupost, tenen tendència a inflar el pressupost i acaba essent un joc del gat i la rata entre que dóna la subvenció i que l'està sol·licitant. No puc entendre aquest joc, sols beneficia a qui té capacitat per poder inflar despeses i no a qui té capacitat per fer la feina.

Passa el mateix amb algunes organitzacions empresarials. Algunes estan organitzada a manera de capta subvencions i conformen un club exclusiu, on les quotes de participació serveixen per mantenir fora del club a les empreses més modestes.

Fa un poc de ràbia, però la veritat és que tant fa. Crec en que la feina ben feta al final donarà el seu fruit, i crec amb el creixement basat en l'esforç, en guanyar-nos els clients superant les seves espectatives. De la mateixa manera que entenc APSL com a un lloc on la gent tècnica s'hi pugui trobar bé, on a més de guanyar-se la vida s'ho passi bé fent feina. A un curs que vaig fer de l'EOI el director del curs em deia que això era una utopia, bé, potser sí, però m'agrada creure en que put trobar unicorn. I want a ponny diu la gent de Django.

Crec que els programadors, els tècnics i el frikis en general donam el millor de nosaltres mateixos quan ens deixen fer allò que sabem fer millor. Potser el temps demostrarà que jo estava equivocat, però al manco intentar fer que aquesta utopia sigui possible, i tant el client com el tècnic tenguin allò que volen i allò que necessiten és una aspiració que crec que s'ho paga com a projecte.

A l'aspecte personal, dir-vos que el meu nivell d'stress ha disminuït notablement. Sóc un passador de pena, no hi puc fer res, però al manco ara tenc la sensació de que hi puc fer alguna cosa. Que els problemes que sorgeixen al dia a dia no s'enquisten i els podem donar una solució. El que m'estressa més no és que hi hagi mota feina o problemes, això és la salsa de la feina, el que m'estressa és saber que s'hi pot posar remei i no poder-ho fer.

Arrib a casa amb la sensació de la feina feta, amb la sensació de que les hores dedicades a fer feina han servit per alguna cosa, encara que hi hagi dies on no tot surt com voldríem. És una sensació que feia molts mesos que no tenia.

He de dir que enyor molta gent de l'antiga feina. Hi vaig deixar molt bons professionals i millors persones, d'aquells que m'agradaria tenir amb nosaltres si el projecte APSL cresqués. Al Parc Bit també he retrobat antics companys de feina, molts ex-TUIS de la part de direcció i comercial que emigraren cap a projectes més engrescadors, antics companys de Viajes Iberia (gent us promet que quan no vaig tant de cul us faré una visita), companys Bulmeros i companys d'SMI.

Han estat tres mesos de mantenir contactes i crear ponts, no tant amb possibles clients com amb empreses i autònoms que tenen un tarannà semblant a nosaltres. Gent amb qui sé que podré comptar en un futur i gent que sap que pot comptar amb nosaltres.

Són temps difícils, de crisi, però també d'oportunitats. Vers la tudada de doblers que fan algunes institucions amb estudis d'estudis que estudien l'estudi, vers les subvencions atorgades a empreses que no les necessiten, potser les petites empreses com la nostra tenen la seva oportunitat. L'empresa privada s'ha de mirar molt bé on inverteix el seu capital, ha de cercar un rendiment als doblers i mirar molt la relació qualitat preu. Són temps on empreses com APSL poden tenir l'oportunitat. El temps ho dirà.

En Galigan l'altra dia es demanava pel Twitter com és que la gent que fa feina de manera independent no s'uneix per poder fer front a "consultoras dinosaurio".

Com que el Twitter és massa curt i massa immediat per poder poder dir les coses, doncs li vaig prometre un apunt al blog per contar com veia jo les coses. Potser amb aquest apunt tampoc aconseguiré explicar tot el que vull dir i el que pens del tema, però al manco serà un poc més desenvolupat que no un grapat de frases al Twitter.

Primer un poc de història.

La idea d'un conjunt de professionals autònoms que s'uneix baix una mateix marca no és nova a les illes. Fa temps i a partir d'un grup de gent que es coneixia de Bulma hi va haver un intent de fer tal cosa. Pel que jo sé (no hi vaig participar a l'experiment) la cosa no va acabar d'anar del tot bé.

Desconec exactament les raons del fracàs de l'experiment, però potser una d'elles va ser la inexperiència en unions com aquesta. En altres sectors com els missers i gestors per exemple, aquests tipus de col·laboracions són molt més habituals.

Tot i que no funcionàs la idea és prou bona. Va ser el punt de partida que ens motivà a formar APSL, no ja com a una marca sinó com a una societat limitada. La idea fonamental era, i és, unir a professionals amb una visió del que és el desenvolupament d'aplicacions web comú, professionals que es complementin i amb un objectiu comú.

L'experiment APSL

APSL té un nucli estable de gent des de el principi, que hi col·labora d'una manera o altre, uns són socis, d'altres just col·laboradors voluntaris (un bon exemple d'això són els #creant_bits). Però tothom amb una visió semblant de la informàtica i amb una cosa fonamental: confiança mútua.

Des de la seva formació APSL ha tingut com a objectiu la col·laboració entre professionals, però per a que tal cosa es produesqui aquesta col·laboració s'ha de donar de manera natural, ordenada i amb el consens de tothom. La confiança és a més el nexe que fa possible el projecte. Tothom que hi forma part ha de poder tenir la confiança plena de que cada un farà el que s'ha de fer en cada moment, que els egos no han de prevalèixer damunt l'objectiu més gran que és dur endavant un projecte empresarial a llarg termini.

La visió no és sols orientada a la informàtica, sinó també al model empresarial, a l'ètica empresarial, el que darrerament s'ha anomenat la responsabilitat social de l'empresa. Per a nosaltres això representa fer negocis d'una manera molt determinada, convertint-nos no sols en proveïdors dels nostres clients, sinó en col·laboradors, en una relació quasi simbiòtica on tothom hi ha de sortir guanyant. En poques paraules, no es tracta de donar el pelotazo sinó de mantenir una relació de confiança i col·laboració que s'estengui al llarg del temps.

Supòs que tot això us sonarà a la gent que heu parlat amb mi i com molts us adonareu no és una cosa massa habitual en el nostre sector (sobretot fora del programari lliure), per això dic que APSL és un experiment, perquè trob s'ho paga intentar que un projecte així tiri endavant.

Per què empresa?

L'empresa és el nexe d'unió. Representa una manera formal de fer les coses i estableix unes regles de joc comercials i mercantils. Implica que hi ha un admintrador/gerent que dóna la cara, que pot coordinar els distints projectes i saber què fa tothom.

I per mi això és el que marca la diferència entre projectes semblants que s'estructurin al voltant d'una marca i dels que s'estructuren al voltant d'una empresa: la figura de l'administrador, de la persona que ha de vetlar per a que l'empresa funcioni com a tal, encara que internament els seus membres siguin tots professionals.

L'empresa com a tal dona recolzament als professionals que la formen. Fa que el tot sigui major que la suma de les parts, i a la seva vegada imposa tota una sèrie d'obligacions: facturació comuna, comptabilitat clara, despeses comunes, ...

Des del moment que es té un lloc comú de reunió, que s'ha de pagar, una facturació i uns comptes que s'han de presentar, la col·laboració passa de ser una cosa esporàdica entre professionals i convertir-se en un tirar del carro comú. S'han de tenir millors serveis compartits, aquella lasser que fa falta, el servidor que s'ha d'ampliar i gestionar, els clients que s'han de visitar, ...

APSL està pensada per créixer de manera orgànica i pausada en vers l'objectiu d'agrupar professionals, de sumar talent i proporcionar serveis comuns que d'altra manera no es podrien tenir, d'arribar a projectes que amb un altre tipus d'estructura serien directament inabastables.

Però tot això ja us dic que té tota una sèrie d'implicacions que s'han de conèixer i que potser en altres intents d'aquest tipus no s'han donat tant. Deixau-me canviar un poc de registre i no referir-me tant a APSL sinó a com ho veig en general.

Què implica un projecte de col·laboració?

• Objectius comuns. Ja no es cosa d'anar cada un pel seu compte i que l'empresa sols es tengui en compte a l'hora de presentar-se a un projecte, sinó que s'ha de tenir l'objectiu de fer que l'empresa com a tal cresqui. Els projectes ja no són propis sinó que són de l'empresa, de la mateixa manera que ho són les despeses.

• Confiança professional Tothom ha de poder confiar amb tothom i els clients han de poder confiar en els professionals de l'empresa. La visió de l'empresa i del model de negoci ha de ser la mateixa per tot els professionals agrupats entorn a l'empresa.

• Complementarietat En un negoci global com és la informàtica els professionals que s'agrupin en un projecte de col·laboració han de ser complementaris i no tan sols en l'aspecte tècnic (que també) sinó en l'aspecte fin i tot de caràcter. No tot és programar, també s'ha d'anar a captar clients, fer pressupots, parlar amb gestors, dissenyar l'aplicació, documentar, fer fotografies, ...

• Serveis compartits Un altre dels nexes del projecte ho han de representar els serveis compartis: el local, els servidors, la infraestructura posada a disposició del integrants del projecte. El local, per exemple, fa que hi pugui haver un punt de feina on la gent que es sent més còmoda fent feina fora de casa hi pugui anar. S'ha de pensar a llarg plaç i reservar capital per a invertir en el projecte: millor mobiliari, local amb més possibilitats, millors servidors, possibilitat de organitzar cursets, d'anar a conferències.

• Despeses S'ha de ser conscient que un projecte de col·laboració a llarg plaç té despeses. La feina d'organització i gestió interna pot arribar a ser força important quan es tracta de gestionar un projecte on un gran nombre de professionals han de de col·laborarar, s'ha de mantenir per una estructura gran un nivell d'abstracció semblant al que es tenia com a professional, però aprofitant les sinèrgies que implica col·laborar amb altra gent. Això vol dir que els beneficis de la nostra feina com a professionals ja no són sols nostres, sinó que són de l'empresa i dels altres col·laboradors. Joel Spolsky tracta molt bé el tema a The Development Abstraction Layer. Fitxau-vos que les despeses no es refereixen al material, a la llum o al local, sinó a tot el necessari per mantenir el nivell d'abstracció que permeti aprofitar les sinergies que impliquen posar feina en comú.

• Creixement orgànic Personalment pens que s'ha de ser caut a l'hora de créixer. S'han de cercar les col·laboracions permanents quan la gent ja es coneix i ha fet feina junta en alguns projectes. A l'hora d'admetre nous membres aquesta admisió no ha de ser fruit de la necessitat sinó de l'acord de tots els membres. Ja no estam sols, som un equip, una empresa i per tant la decisió de amb qui es col·labora i amb qui no ha de ser quelcom comú.

• Suport mutu Quan un fa feina sols qualsevol problema o incidència personal té un impacte brutal damunt la seva activitat. Per una empresària el naixement d'un fill pot representar tant una alegria com a un risc. Col·laborar implica estar a les dures i a les madures, minimitzar els impactes que puguin tenir els membres. Ara es funciona com a empresa i com a tal els projectes i els clients són comuns. Implica estar dispost a conèixer els clients i els projectes de l'altra gent, ser-ne el backup en cas que fos necessari, i si més no sempre tenir-ho previst.

Així és com jo ho veig, i és el que estam intentant dur a terme amb APSL. Personalment crec que qualsevol projecte de col·laboració que es presenti just en termes mercantilistes i d'oportunitat té poc futur. S'han de tenir en compte més coses. Tot i que es vulgui mantenir la llibertat de moviments que implica ser un professional autònom s'han d'establir unes regles de joc i s'han d'assumir tant beneficis com obligacions.

Un link passat per Jordi Cabot al Twitter anomenat Asshole driven development em fa recordar el complexe que és la interacció humana en la gestió de projectes.

Quan més gran és una empresa més possibilitats hi ha de veure's reflexat en una de les definicions que fa Scott Berkun, més que res per una qüestió de probabilitats. Personalment m'he trobat molt amb el Cover Your Ass Engineering (CYAE) ja que és el típic que es presenta quan enfrontes una solució de codi obert amb una solució propietària a un gestor més preocupat pel seu lloc de feina i cobrir-se les esquenes si hi ha el mínim risc, que per les possibilitats de benefici real de l'empresa.

L'_Asshole Driven development (ADD)_ realment m'ho he trobat poques vegades, més que res perquè quan m'he trobat en situacions on els tirs anaven cap aquí he preferit anar cap a opcions alternatives. Ja sabeu que em costa molt combregar amb rodes de molí, i l'ADD és precisament això: fer les coses no perquè són tècnicament correctes o millors per l'empresa, sinó perquè qui mana (que no és normalment l'amo de l'empresa) diu que s'ha de fer ell que ell diu i punt.

El que sí m'he troba sovint són dos estils d'entendre la gestió de projectes i la pròpia feina del cap de projecte. M'explicaré:

Per mi l'objectiu d'un projecte informàtic és sempre aportar valor a l'empresa. És a dir hi ha d'haver un benefici mesurable en el projecte, ja sigui benefici en imatge, en menor temps de feina intern per fer les coses, en un major control o el millor de tot, un benefici real en termes de negoci.

Partint d'aquesta base entenc la feina d'un cap de projecte de desenvolupament com el d'aquella persona que s'ha d'encarregar de coordinar la feina, relacionar-se amb el client i sobre tot, de prendre decisions. L'important és estar focalitzat en que la feina surti i representi un benefici pel client i per això el cap de projecte ha d'eliminar els obstacles que es presentin per tal que la gent que fa feina en el projecte pugui fer la feina que millor sap fer.

Això vol dir no convocar a reunions multitudinàries als membres de l'equip quan aquestes no aporten res. És encarregar-se d'anar a parlar amb altres departaments, amb el negoci, dur el control administratiu del projecte, fer el reporting. És a dir, totes aquelles coses que formen part de la cerimònia del projecte i que mal duites poden impedir als membres "productius" fer la seva feina.

Amb aquesta filosofia entenc que el cap de projecte ha de posar tots els recursos a la seva disposició per dur bon terme el projecte. Si el programador té problemes amb una rutina o amb el llenguatge ha de mirar de solucionar-los, bé ell mateix o cercant algú que ho pugui fer. Alguna vegada m'han dit que donar suport als programadors no és la meva feina i n'estic en total desacord. La feina d'un cap de projecte és precisament aqueixa: donar suport, i si aquest suport significa resoldre un dubte de programació, depurar en conjunt un algorisme on algú s'ha quedat enrocat, s'ha de fer si es tenen els coneixements i l'oportunitat. Perquè per damunt de tot el cap de projecte està per eliminar obstacles i donar solucions. Si un projecte ha de sortir i no puc ajudar més que en dur els cafès doncs millor llevar-se d'enmig i demanar a la gent pel sucre que vol i si els vols sols o tallats.

L'altra estil de gestió és òbviament el contrari: reunions per pressionar la gent, reunions per repartir culpes i concentració del cap de projecte en la cerimònia, és a dir, gestionar concentrant-se amb el com i no amb l'objectiu final.

Perquè està clar que tot projecte pot fallar, per les causes que siguin. Però quan falla l'excusa no pot ser anar cap a un Cover Your Ass Engineering (CYAE) i establir mecanismes burocràtics i de control absurds per a que no tornin passar les coses, sinó cercar la causa de base del problema i solucionar-la de manera que afecti de manera mínima a la cerimònia del procés.

Si un programa falla perquè no s'ha pogut provar, la solució no és tenir que redactar un document a casa passi a producció on l'equip de programadors certifica que està bé, el testejador certifica que ha provat l'aplicació i el tècnic certifiqui que ha passat el pegat que li han dit; sinó demanar-se perquè no hi ha tests unitaris, perquè no hi ha (o han fallat) les integracions contínues. Potser el que ha fallat és que la gent no té prou formació per a realitzar bons tests. Massa cerimònia mata la creativitat i far perdre l'objectiu del projecte, formar a la gent fa millors professionals.

Tot són estils de gestió, jo sé el que m'agrada i intent posar en pràctica, adaptant l'estil de gestió al client, al projecte i a l'equip. Els programadors no són els curritos del cap de projecte de torn, és el cap de projecte el qui ha de fer feia pels tècnics i programadors i procurar que ells puguin fer la seva feina.

Tercera edició del creant bits, aquesta vegada amb un convidat d'excepció, Ricardo Galli, quen ens xerrà de como havien passat el meneame des d'una instal·lació clàssica a una configuració damunt Amazon AWS.

Com sabeu gràcies a la iniciativa del Parc Bit, a les empreses incubades com la nostra, APSL ens deixen disposar d'algunes sales per a les reunions, conferències, etc.

A les 14:15 aproximadament arribàrem al Parc Bit i la gent de seguretat ens obrí la sala. Deixàrem els portàtils i començarem a deixar llesta la sala. En Guillem, el tècnic, del Parc Bit i el personal de seguretat com sempre ens donaren totes les facilitats possibles, sense ells iniciatives com aquesta tampoc serien possibles.

L'aforament de les sales és limitat, però tot i estar un poc estrets i després de reordenar cadires i taules sortírem a menjar un poc. Entrepà ràpid i a les 15:30 a la sala a deixar les quatre coses que faltaven llestes: aigua, caramels i com no les gominolas que s'estan convertint en una tradició. Potser l'associació de dentistes i dietistes ens hauria de patrocinar alguna jornada, després de tot els durem molts clients! :)

Arriba Ricardo i comprovam que tot va bé. Vol fer l'experiment de fer streaming de video amb Ustream des del mòbil amb Android. Jo també havia fet experiments a casa amb el meu i es veia prou bé, però no n'estava del tot convinçut.

Al final podem configurar un "soport", mont un bastiment amb els seu mòbil amb una capseta per dur els disc dur portàtil. El disc dur fa de contrapès i la capsa té el tamany ideal, connectam el cable d'alimentació per USB al portàtil d'En Pau, que ens dona l'autonomia que necessitam sense tenir que passar allargadors per les taules.

La sala està plena, l'atenció és màxima, En Ricardo es un crack explicant i contant les coses. La gent pel twitter ens diu que l'streaming va prou bé. Fantàstic! Així ho podrem anar fent a propers actes.

La xerrada amb Ricardo no pot ser més interessants: aspectes tècnics, aspectes de configuració, exemples, aspectes econòmics i projeccions de futur.

Particularment de la xerrada he sortit amb idees addicionals:

• fer servir un entorn al núvol com a entorn de desenvolupament i proves
• entorn d'integració contínua. El Hudson per exemple permet distribuir la càrrega en molt de servidors. L'AWS ens permetria passar els tests d'integració amb un temps molt curt a un preu més que raonable.
• Consolidació de servidors. A partir de 4 servidors dedicats (segons els meus càlculs) és econòmicament rentable anar cap al núvol, no hi ha pràcticament diferència de preu i l'escalabilitat i flexibilitat és molt gran.

Qued estorat de les capacitats de l'AWS, del ben pensat que està tot. Està fet per ser usable i provat en condicions reals, la de tenir que escalar un lloc web com Amazon. La gent d'Amazon ha convertit una despesa en un negoci. Ells haurien de tenir quelcom semblant a l'AWS per el seu propi lloc. Amb un cost marginal que supòs que deu ser molt baix han creat un negoci nou.

També me n'adon del que està passant: Ricardo ens està contant no tan sols com ho han muntat amb pels i senyals, sinó que a més ens diu les dificultats que ha tingut, els perquès de cada cosa i ens presenta els cost real del que paguen, desglossat amb cada concepte. No és gens habitual i és una cosa més que fa que la xerrada sigui tant interessant.

Acabam com a quatre hores després. La xerrada ha estat molt bé, hem après coses noves i ens hem divertit. Què més es pot demanar?

Gràcies a tots els que heu vingut al Parc Bit a compartir un horabaixa amb nosaltres, als voluntaris que ens han ajudat a muntar i desmuntar i a tots els que ens heu segui per Ustream i el twitter, i obviament moltes gràcies a Ricardo per ser així com és i compartir amb nosaltres la seva experiència.

Enllaços

El hashtag de la jornada ha estat #creabits o bé i gràcies al cromo de DZPM twetchat, el genèric és #creant_bits.

Els vídeos: video de la primera part i a video de la segona part i la presentació en pdf.

La frase "I will code for food" és un acudit que un és pot trobar referint-se al mal pagat que estam la gent que es dedica a la informàtica en general, i també per a indicar que un programador vocacional pot voler fer la seva feina a canvi de no res (i el problema és que sovint ho fa).

En el meu cas el code for food s'estava convertint en una sensació. La sensació d'estar de florero i de estar a un lloc veient passar les hores sols per a poder dur un sou a casa.

No ho puc fer jo això. Potser me trobaré amb la necessitat del "I will code for food", però la realitat és que m'agrada massa aquesta professió com per a ser un simple espectador, així que ha arribat l'hora de emprenndre noves aventures i deixar una pseudo-comoditat per anar cap el desconegut, cap a l'aventura de dur endavant nous projectes i reptes.

No puc dir que per una part no em sàpiga greu, he conegut gent molt bona durant aquests sis darrers anys (i també vertaders ineptes, tot s'ha de dir) i estic encantat l'equip de gent amb la que he fet feina, des de la gent que em va aguantar en els temps difícils de reestructuració com a cap de suport i instal·lacions, fins als distints equips de gent que m'han tingut de cap de projecte de desenvolupament web. Hem fet moltes coses, duit a terme molts projectes, hem rigut i ens hem indignat plegats, ... És una experiència que m'ha enriquit com a persona, perquè se'ns dubte, de la professió el més important no és la tecnologia en sí, ni els ordinadors més o menys ràpids, el més important és la gent.

En la nostra cultura no estam acostumats a que la gent deixi una feina segura, potser perquè internament hi ha molta gent que aspira a ser funcionari. Personalment crec que deixar una feina (tenguis o no un altre projecte) ha de ser una decisió meditada, però que ha de ser una opció que ha d'estar allà. Consider que una feina com la informàtica pot i ha de ser quelcom més que una feina, jo l'entenc com a una vocació.

Deix una feina "segura" perquè em va la marxa, perquè vull sentir-me bé amb jo mateix, perquè m'agrada massa la feina que he triat com a professió, perquè vull aixecar-me als matins amb ganes d'anar a fer feina i no amb la sensació que he d'anar a passar l'estona a una cadira. Vull que la meva feina servesqui per a generar negoci, tenir el convenciment de que el que faig contribuirà a donar valor. Potser és mal d'entendre però cada un és com és.

Eps! I'll code for food :)

Atenció:

La inscripció es tancada. Hem superat el màxim de la sala i estarem estrets :) El comentari número 31 marca el límit, a partir de pacoros ja no n'hi caben més!!

N'Andrés ens ha creat el link al Google Calendar, aprofitau-ho per no oblidar l'edeveniment.

Si algú per les raons que siguin al final no pot venir per favor que ho digui i així donam l'oportunitat a altra gent.

Gràcies a tots!

L'any comença fort i interessant!

Moltes vegades m'haureu sentit dir que la gent que programa ha de tenir coneixements d'arquitectura de maquinari (i a la inversa). Els projectes web no són sols programació, sinó que són el resultat de la unió, de l'equip.

Per això em complau anunciar-vos un nou creant bits, aquesta vegada dedicat a sistemes. Encara no hem tancat les presentacions, però sí que us puc avançar que comptarem amb la presència de Ricardo Galli, que ens parlarà de primera mà de com Menéame va migrar al núvol d'Amazon.

Creant Bits al Núvol

Dia: 5 de febrer de 2009

Lloc: Parc Bit, sala de premsa. Carretera de Valldemossa, Km 7,5 Palma

Horari: començam a les 16:00

Presentacions:

• Meneame al núvol
• per concretar.

Organitza: APSL

Agraïments: Al Parc Bit, que ens deixa la sala i molt especialment a Ricardo.

Google Calendar

Com apuntar-se?

Deixau un comentari a aquest apunt. Teniu en compte que la capacitat de la sala és limitada, podem arribar com a molt, molt a 30 persones.

FAQ

• Hi haurà streaming? Per ara no. Muntar saraus amb streaming y demés implica mobilitzar a molta gent. moltes coses que poden fallar, molts nirvis. Fem-ho fàcil i podrem seguir.

Aquesta vegada, també fora catering! :-P

Em complau anunciar una segona edició de Creant Bits destinada a tots aquells i aquelles que no poguéreu assistir a la primera.

Els contingut seran bàsicament els mateixos, en tot cas mirarem de resoldre algunes mancances de la primera presentació, però en un 99% serà tot el mateix:

• Introducció bàsica al llenguatge Python, amb exercicis.
• Introducció a Django: arquitectura i possibilitats
• Instal·lació d'una aplicació Django a Apache.

La sala serà la mateixa que a la presentació anterior.

Creant Bits, el déjà vu

29 de gener de les 16:00 a les 21:00

Sala de Formació - Parc Bit

Pensau a dur el portàtil carregat amb el Python instal·lat. Hi ha connexió inhalàmbrica a la sala i el Parc Bit ens deixa un projector.

La sala té una capacitat per a 20 persones màxim. Per apuntar-vos deixau un comentari a aquest apunt.

Per cert, aquesta vegada tampoc hi ha catering! :)

El 2009 ja gairebé s'ha acabat, així que com és habitual convé fer un poc de recapitulació del que ha estat l'any 2009 i definir el que esper del 2010.

Trespams

Sense haver acabat l'any aquest és l'apunt que fa 77, això vol dir que ha estat un any prou constant en el que és la publicació d'apunts en el blog, . M'agrada escriure, em relaxa i em permet posar idees en clar. Si a més aquests posts serveixen a algú més, encara que sols sigui per passar l'estona, crec que s'ho paga el petit esforç de posar-se davant l'ordinador i teclejar.

En aquest moments Trespams té uns 900 visitants més o manco habituals. D'aquest n'he pogut desvirtualtitzar un tant per cent molt petit, potser un 10%, alguns han deixat comentaris i hem pogut mantenir converses virtuals tant pel blog, correu o Twitter. Per mi és una de les experiències més gratificants del blog: poder compartir idees i pensaments amb comunicació bidireccional.

Des del principi el blog ha estat per mi essencial a l'hora de posar en ordre les meves idees i dèries. La gestió de projectes, la gestió d'equips de programació, l'estimació de projectes de programari, Python i Django. Tot sempre amb un fil conductor comú: el programari lliure.

El blog vol ser també part de la meva petita aportació al moviment del programari lliure. Programari lliure per mi significa no sols compartir codi, sinó compartir idees de com podem crear i gestionar aquest codi, eines, idees, ... El coneixement ha de fluir per a que tots com a societat ens en puguem beneficiar.

Python i Django

Per Python i Django també ha estat un bon any. Ha sortit l'esperada versió 3 de Python i Django ha assolit una velocitat de creuer que el consolida com un dels bastiments de referència en la programació web moderna. La llista de Django té uns 15.000 subscriptors, al repositori de projectes de Python, PyPi hi ha una cinquantena de projectes i actualitzacions de projectes diàriament.

Esper que el 2010 torni a ser un any Python, projectes com PyPy i Unladen Swallow poden donar encara més empenta a aquest fantàstic llenguatge. Esperem que l'onada Python arribi també a les empreses per a que tots ens puguem gaudir d'una programació més clara, mantenible i sobretot divertida, on el llenguatge no sigui un condicionant sinó un vehicle per a la creació de programes i la generació de valor per al negoci i en definitiva per a la societat.

Pel 2010 l'objectiu és anar creant més exemples a Appfusedjango, millorar-ne la documentació amb Sphinx. Voldria també millorar el codi d'aquest blog, fer-lo més accessible als dispositius mòbils. M'agradaria poder fer aportacions al projecte Basie, un projecte amb el qual he pogut coneixer noves formes de col·laboració, de control del codi, d'eines, nova gent.

Tot això farcit d'apunts en aquest blog, com a manera de presentar el que m'agrada, d'animar a la gent a participar, i com ja he dit, com a manera d'ordenar les meves pròpies idees. Es presenta doncs un any 2010 força interessant.

Creant Bits

Creant bits és la demostració del que es pot fer quan les idees es converteixen en accions. Un petit comentari al Twitter i la col·laboració de molta gent va fer possible que una vintena de persones ens trobàssim al Parc Bit per parlar de tecnologia, de Python i de Django.

La meva intenció és repetir-ho al llarg del 2010 i més si tenim disponibilitat de Sala. En aquests moments i baix el paraigües d'APSL tenim accés a les sales de formació del Parc Bit i convé aprofitar-ho. Quan no hi tenguem accés ja veurem que feim, però m'agradaria que fos quelcom que anàs perdurant en el temps fins que el cos aguanti i la gent no es cansi.

L'altra dia per un comentari que vaig fer al Twitter d'un curs de Python se'm va demanar si Creant Bits seguiria essent gratuït. La resposta es sí, Creant Bits és una aportació al moviment del programari lliure, com ho poden ser alguns dels apunts del blog, o altres projectes en els particip. No crec que es pugin considerar cursos en el sentit que l'objectiu del Creants Bits no és que la gent surti amb un coneixement profund de la tecnologia, sinó el de presentar el que es pot fer, parlar, reunir-nos i animar a la gent a provar coses, donant-los el primer impuls.

Els cursos sí que els cobr. Quan una empres em demana un curs de Python i Django els objectius és que la gent que participi surti amb un domini del temari que els faci ser productius una vegada acabat el curs. Són moltes hores de curs i moltes hores de preparació per la meva part. L'horari del curs, la localització i els assistents són responsabilitat de l'empresa que em contracta i és aquesta qui fitxa els objectius.

A Creant Bits ens reunim amics i coneguts, gent que ja ens coneixem de manera física i virtual o que tenim ganes de conèixer-nos, amb ganes d'aprendre coses i relacionar-nos. Potser al llarg del temps i amb diferents trobades la gent que participa es veurà amb un coneixements semblants als que tindria amb un curs formal, però això serà tant per l'impuls de la xerrada com per la seva iniciativa personal, i això crec que és la diferència fonamental amb un curs. A un curs vols que la gent surti preparada amb tants coneixements com sigui possible en un temps raonable, a una trobada com Creant Bit a mi el que m'agradaria és que la gent sortís amb motivació per poder començar, amb una petita llum a la foscor, que permeti, amb el seu esforça personal, avançar en el món del programari.

M'estic extenent molt amb aquest tros, però és que veure tanta gent reunida perquè sí per mi ha estat molt important, ja que ha representat passar del món de les idees al món de l'acció, del món de les intencions als fets. L'injecció de moral per mi (i esper que per als participants) ha estat grandiosa i tenc ganes de repetir l'experiència al 2010.

APSL

Al 2009 hem consolidat APSL, l'empresa de la que són CEO i soci. És una empresa atípica, feta a la nostra manera d'entendre els projectes, amb l'ètica al davant, sense voler tenir clients captius sinó essent-ne col·laboradors. Volem fer partíceps a les empreses del que significa el programari lliure, de com les coses es poden fer d'una altra manera fins i tot amb els pressuposts.

Estam intentant rompre amb la idea de pressuposts tancats per a projectes de programari. Creïem amb la idea de que el pressupost inicial ha de ser orientatiu, que després el que importa és que el programa que s'entregui representi el que necessiti l'empresa, que no és necessàriament el que l'empresa vol a l'inici del projecte.

No és una tasca senzilla, representa canviar un poc les regles del joc. Actualment les negociacions d'un projecte sempre estan encaminades a que el risc del projecte ho assumeixi una de les parts. El client intenta que sigui l'empesa desenvolupadora la que assumesqui el risc intentant tancar el mínim possible. L'empresa de programació intentant minimitzar el risc mirant de tancar-ho tot i de protegir-se en el pressupost. És una situació un tant perversa, en la qual tothom hi perd en un moment o l'altra, com en una ruleta russa.

Tot projecte té un risc i aquest hauria de ser compartit i minimitzat. Creim amb la idea d'Scrum com a metodologia de desenvolupament i com a manera de facturar a un projecte. El client assumeix un cert risc: el pagament anticipat d'una quantitat i l'empresa n'assumeix un altre: que l'empresa en qualsevol fita del projecte pugui tancar-lo, dient que el que té ja és el que volia o donar-lo a un altre proveïdor.

El 2010 m'agradaria que fos un any de creixement per APSL perquè voldria dir que aquesta filosofia de treball i gestió ha estat entesa, que una altra manera d'entendre la relació empresa-client és possible.

Gestió de projectes

A 2010 m'agradaria aprofundir en el tema de l'estimació de projectes des d'un punt de vista col·laboratiu. Una de les mancances que tenim com a col·lectiu és que estam massa encaixonats dins la nostra manera de veure les coses, potser sense tenir massa idea del mercat. Són les nostres estimacions raonables? Són les nostres maneres de pressupostar adients? Som competitius? Podem fer alguna cosa per millorar les nostres estimacions?

Crec que es un punt amb la cooperació hi té molt a dir. On podem col·laborar explicant projectes, explicant el perquè de les valoracions i el temps total, per a que serveixin de referència. També es podrien organitzar sessions d'estimació àgil, amb Planning poker estimation. És una idea a la que estic donant voltes però que encara no sé molt bé com organitzar.

També m'agradaria posar en marxa algun tipus de projecte col·laboratiu local, potser lligat al Creant Bits, que servesqui no sols per aprendre sinó també per tenir un producte que pugui beneficiar-nos a tots.

Moltes idees i molts projectes que m'agradaria fer. Tot això s'ha d'acompassar necessàriament amb la dedicació a la família, amb els projectes alimenticis i amb altres projectes que no estan lligats a la informàtica que m'agradaria assolir. Per exemple, no tenc cap coneixement de llenguatge musical, i és una cosa que des de fa anys m'agradaria aprendre. Potser el 2010 serà l'any...

L'any de la crisi

El 2009 passarà per ser l'any de la crisi, però tot i això crec que hem viscut temps interessants. El problema amb la famosa crisi és que tot s'ha enlentit, és com si haguéssim perdut un any, estant a l'expectativa, a veure-les venir. Per mi aquesta expectativa ha estat doble, ja que en hem trobat amb la fusió de TUIE i Hotelbeds, amb la qual cosa molts projectes s'ha paralitzat a l'espera del que passaria.

Com es diu "qui espera desespera", però crec que no ha estat el cas. La sensació de pèrdua de temps és intensa, però tot i això projectes com APSL, el Creant Bits, els passejos amb els nins amb bicicleta i els amics del Twitter no em queda la sensació d'any perdut, sinó d'any de reflexió, de tenir temps de descobrir coses noves i punts de vista diferents.

Encara que molts (la majoria) de pressuposts presentats encara estan al caixó d'algú, poder parlar amb els clients crec que m'ha enriquit com a persona, no des del punt de vista econòmic, però si des del punt de vista espiritual i tot suma!.

Com sempre un espera que l'any que començarà serà millor que l'anterior. Sigui com sigui serà també un any interessant de viure.