El Blog de Trespams

Aquest serà el meu darrer apunt d'enguany, l'any vinent ja en faré un de recapitulació i de bones intencions que és el que toca, però aquest darrer apunt és per fer una reflexió sobre la situació del comerç electrònic a Espanya i a Europa en general, de com qui fa les lleis regula contra la innovació i els negocis online i al mateix temps diu que ens vol treure de la crisi potenciant la feina dels emprenedors.

I és que tenc la sensació que el negoci online no ens ho prenem seriosament i el fotut és que encara que les empreses d'aquí no hi confien les de fora sí i ens estan guanyant per golejada. No perquè els programadors d'allà siguin millors, sinó perquè les empreses d'aquí s'ho prenen com un "bé, ja veurem" en lloc de plantejar-s'ho com si fos un negoci dels de tota la vida on s'ha de donar servei al client.

El Govern fa tot el possible per a que els negocis online surtin d'Espanya a marxes forçades, ja ho hem vist amb Google News, Uber i tantes altres webs que s'han obligat a tancar per mor de lleis absurdes, a nivell de la llei de cookies però amb més mala intenció i amb implicacions que els nostres legisladors no han sabut o volgut veure.

De les passarel·les de pagament ja ni em parlem. Si vols fer alguna cosa mitjanament ben integrada a una web no pots confiar en les passarel·les espanyoles, millor pagar un poc més en comissions i anar a proveïdors que si s'ho prenen seriosament i et faciliten la vida. S'ho cobren, això sí.

I podem seguir, coses que passen quan intentes donar d'alta un TPV virtual perquè el teu client diu que hi ha clients que li demanen poder pagar les factures per tarja de crèdit. Els de Redsys que diuen que on és la web de comerç electrònic i tu els dius que no n'hi ha, que és sols per poder pagar i t'has de passar dos mesos discutint i escalant el problema fins que et deixen per impossible i et donen l'autorització.

Webs com la d'Ikea o la de Mercadona que no tenen nassos de mantenir actualitzada la seva base de dades de codis postals i no hi ha manera de registrar-se si tens una adreça del Parc Bit. A Ikea fa cinc anys ja passava a la tenda física, ara també a la web.

La darrera amb l'Eroski, dies de màxima venda i la web petant de manera que o bé desactives el pagament segur o no pots comprar. Avui intentava registrar-me i tenen petat el seu Weblogic, que supòs que és la plataforma que fan servir. Algú els ha venut la moto de que això no fallava mai. A més la web lenta que no pot ser-ho pus. La del Mercadona és un malson d'usabilitat.

I més, sols basta veure quin paper fans els community managers d'aquestes tendes al Twitter. En reportar la incidència el d'Eroski me deia que no hi podia fer res. Això és el concepte que en tenen. Els canals online sols són per quedar bé, per veure com ho són de guays quan s'empassen sense problemes l'acudit de la ruka, però a l'hora de la veritiat es veu que no hi ha connexió entre el món virtual i el món físic. El canal de comunicació online no existeix, sols està per fer planta, però realment no té capacitat d'incidència ni de resolució de problemes. També m'ho he trobat amb el community del banc de Sabadell, molt bones paraules, tot molt melós (tant que et fa pujar el sucre), però realment cap capacitat per resoldre el mínim problema.

Ara ho podem comparar amb l'assistència online d'Amazon i el seu concepte de tenda. Enteneu-me bé, no vull dir que Amazon ho faci tot bé, però en el que és eficiència i servei estan a anys llum del que tenim per aquí. Bé, Amazon o qualsevol dels proveïdors foranis que faig servir habitualment, des de Hetzner, passant per Digital Ocean a les plataformes online de crowfunding. Aquesta gent sí que entén el que significa tenir un negoci online.

El món canvia, el futur de les compres no crec que estigui en els grans magatzems físics, sinó en el món digital, en la capacitat d'oferir serveis online de la mateixa manera que es fa ara a una tenda física, amb el mateix nivell de dedicació, amb el mateix nivell d'inversió i atenció al client.

Si no ho entenem així sols queda emular la postura dels diaris en paper, o dels taxistes, o de tots aquells que, no éssent capaços de canviar ells, volen aturar l'avanç de la societat i la comoditat dels usuaris aprofitant els seus contactes polítics per legislar contra el bé comú.

Fa molt temps que es parla de la globalització, una de les coses bones que té és que com a consumidors ens dóna tant visibilitat com la capacitat de comprar allà on ens tractin millor, tenguem millors preus i ens donin millor servei. Jo vull comprar al comerç local, però vull fer-ho des de casa, quan a mi me vagi bé, vull poder pagar sense problemes i vull poder tenir el que he comprat en un temps raonable. Si no ho puc aconseguir no em quedarà més remei que comparar a qui s'hi que em pugui oferir aquest servei.

Enguany m'he gastat uns quants milers d'euros en compres online a nivell particular, des de els regals de reis passant per llibres i electrònica. Fins i tot he comprat els filtres de l'aspiradora o els de la depuradora d'aigua. Potser sóc un "early adopter" com molts que estau llegint això, però pensau que passarà com ja va passar amb els viatges, els nostres fills que ara són petits són els que acabaran fent la compra a tots aquells que encara no s'hi han adaptat. Queden pocs anys per fer el canvi, per crear noves estructures de distribució i de comercialització, per deixar de pensar en el comerç electrònic com a una cosa que vindrà quan vengui i començar a formar-ne part activa.

D'això en som responsables tots, nosaltres com a consumidors exercint el nostre dret d'elecció i queixa, els nostres governants fent lleis que enlloc de posar traves posin facilitats, els empresaris invertint en el món virtual tant como ho fan en el món físic i les xarxes de distribució i infraestructures fent que la intendència de tot això sia possible. Ho fem el canvi o algú el farà per nosaltres, el risc és quedar-nos al segle XX.