El Blog de Trespams

Ahir vaig anar a Eivissa per parlar amb un dels nostres clients d'un projecte que hem començat. La reunió va anar força ràpida i vam acabar prest, així que tot i que vaig canviar el billet per tornar més d'hora me va quedar una bona estona d'espera a l'aeroport.

Vaig aprofitar per llegir "The new Kingmakers" de Stephen O'Grady. Bàsicament ve a dir que el món ha canviat, i gràcies a internet i al programari lliure, els desenvolupadors i les seves preferències estan canviant la manera en que la societat en el seu conjunt veu un producte a partir de l'acceptació que té en el món dels desenvolupadors i tècnics.

Parla de com els desenvolupadors (i els bons encara més) són un recurs escàs, on als Estats Units ja es compren companyies no pels productes o tecnologies que han creat, sinó pel grup de programadors i tècnics que s'ha format al voltant de la companyia.

Ens mostra com protocols creats per comitè com el SOAP s'han abandonat en funció de protocols més amigables amb els programadors com el REST. Fa tres o quatre anys un client em va dir que creaven un nou servei i que direcció havia optat per fer un desenvolupament intern SOAP per la seva API, quan jo li havia recomanat fer-ho en REST, pensar en els programadors. Coincidència o no aquesta empresa va ser una de les víctimes de la crisi.

Parla també de com Amazon amb els seus servidors a tant el minut ha aconseguit l'acceptació de la comunitat de programadors que hi fan coses sols perquè s'hi pot. De com Google o Apple mimen els programadors per a que desenvolupin per les seves plataformes i això és un dels motius que ha fet que aquestes siguin populars.

Acaba amb una sèrie de consells per fer que la nostra empresa sigui amigable als programadors, per tal que vulguin fer feina per nosaltres.

Si bé el llibre em pareix un tant exagerat (el títol ja n'és un indicatiu), compartesc la idea base. El codi, la programació i la tecnologia s'ha convertit avui ja en part fonamental de moltes empreses i la situació encara anirà a més. D'això pareix que els directius clàssics no se n'adonen, entestats en el model de programador al pes, en tecnologies poc productives i avorrides, que atreuen a programadors poc productius i avorrits. Empreses que consideren el desenvolupament i els sistemes informàtics com a una despesa de la qual prescindirien, els departaments informàtics com "aquella gent que xerra raro".

Entenc que aquest llibre dona un toc d'atenció damunt això. Als Estats Units no està dirigit als programadors, més aviat als directius. Al nostre país pens que encara no ens hem adonat de tot el que podem fer els programadors. Potser és per mor de la nostra mentalitat; basta visitar el meneame.net per adonar-se de que un tema recurrent és el putejats que estam els programadors, que si les càrniques, que si això i això altra.

Ens falta en empenta i molta autocrítca i també deixar de banda la síndrome de l'impostor. Record que quan vaig deixar TUI per fundar APSL molta gent em va dir si m'ho havia pensat bé, que era molt arriscat, que l'important era la seguretat, etc etc. I la veritat és que sí que ho va ser, de fet encara ho és, però el que tenc molt clar és que si es vol canviar la situació per alguna cosa s'ha de començar. No val això de queixar-se perquè no et valoren, o perquè no t'agrada la feina i no fer res. Sempre hi ha alternatives i aquestes sempre impliquen un risc.

Ara, amb l'empresa consolidada, podem dir, se'ns planteja un altra objectiu. Com fer de l'empresa un lloc on un equip de desenvolupament i sistemes s'hi pugui sentir com a casa, on pugui participar de les decisions més imporants i pugui tenir veu i vot. Des de sempre hem intentat que això sigui així, des de que érem 2 a ara que som 10, però ara toca fer un pas més.

Des de fa uns mesos hem començat a mirar de convertir l'empresa d'una SL a una cooperativa laboral. Precisament perquè crec en el poder que té un grup de gent motivada que sap que fa feina per a ella mateix. El treball cooperatiu tal com ho plantejam és més arriscat, no tens la xarxa d'una feina rutinària que t'ampari i mil capes de caps de projecte i comercials per diluir la responsabilitat. Però per als nostres clients, els nostres usuaris, significa tenir al seu costat gent preparada i motivada, disposada a donar el millor de sí mateixa. I com això es tradueix en un client content i en un reconeixement immediat per part dels iguals, per al desenvolapdor, per al tècnic, significa viure al màxim cada dia, cercar la solució que maximitzi la inversió de client, que faci que estigui content amb la feina i segueixi. En definitiva significa un model win-win, on el client/usuari té el que necessita i el desenvolupador pot anar-se a casa amb al sensació de que la seva feina ha estat profitosa i és apreciada.

Quan ho he explicat a alguna gent sols hi veu risc, jo hi veig justícia i oportunitat. Justícia perquè és just que si l'empresa va bé la gent pugui participar dels beneficis que es generen gràcies fonamentalment a la seva feina i a la feina de tots. Oportunitat perquè permet tenir una cosa que pots sentir com a teva, saber per quí fas feina i quins resultats té en el dia a dia.

No crec que siem creadors de reis, però estic convençut que hi ha altres maneres de fer, tant per a nosaltres com a programadors com per als nostres clients. Queixar-se és la postura més còmoda, fer coses la més arriscada però la que et fa sentir viu i et permet evolucionar. Pens que el grup que s'està formant pot marcar la diferència en el que fa a desenvolupament i sistemes web, i que una estructura cooperativa ens permetrà anar incorporant talent amb el mateix tarannà nostre.

El temps dirà si vertaderament som creadors de reis o no. Mentre podeu anar llegint el llibre, que està molt bé.