El Blog de Trespams

Pareix que el temps passa volant, ja que fa gairebé un més que vaig escriure el recopilatori d'abril i ja tot just acabam el mes. Serà que és veritat allò de que quan tornam vells el temps pareix que fa més via.

La veritat és que feia dies que volia escriure un apunt, ja que aquest mes de maig ha estat força interessant, tant per bé com per malament, tot hi ha que dir-ho.

El la part positiva, doncs que seguim fent feina, un més mes i amb les mateixes ganes. L'altra dia vaig veure un antic company de feina que em va demanar per donar suport a un producte tancat i del que no tenim gaire coneixement. Li vaig dir que no. La seva resposta va ser que "s'alegrava de veure que tenir empresa no m'havia corromput". No ho sé, vaig quedar un poc descol·locat, precisament l'objectiu de tenir una empresa és poder dir que no a feines amb les que no et trobes còmode. Em deman quin tipus d'empreses es deu trobar aquest bon home que es sobta quan algú li diu "no, això no en fem perquè és codi tancat i a més no en sabríem prou".

Un amic em deia l'altra dia que no havia de dir mai que no, que no era gens comercial. Ja ho sé, però no soc gens comercial jo, i tampoc pretenc ser allò que no sóc. Quan es fa un projecte sovint es pot trobar la manera de fer allò que vol el client, però trob que s'ha de poder dir que no quan el projecte no està dins allò que sabem fer o que representa un risc massa gran tant pel client com per a nosaltres mateixos.

També ha estat un mes de xerrades. En Toni Serna em va convidar a fer una xerrada damunt programari lliure la meva experiència com a APSL davant un grup d'empresaris illencs. Hi vaig anar amb bona companyia, junt amb un client/amic, en Joan Grande del grup El Gas, de manera que els assistents van poder veure les dues versions: el de l'empresa que desenvolupa i el de l'empresa que fa servir programari lliure per als seus processos interns.

A la mateixa setmana també vaig anar a fer una xerrada al Digital Week de Barcelona. Dues hores xerrant de Python i Django un divendres a les sis de l'horabaixa i que hi hagi gent que quedi a fer preguntes per mi és un bon referent de l'interès que hi ha en el tema.

La veritat és que va ser una experiència enriquidora poder parlar en una sala amb tants mitjans: dos projectors, pantalles per tota la sala, ... Això sí, la tarima estava un poc enfora de la pantalla de projecció i gairebé pec de morros quan vaig anar a assenyalar un tros de codi.

A més em vaig poder trobar amb amics: Xavi, Benjamí i desvirtualitzar una clienta que tenim per Barcelona i que no havia vist en persona encara. Coses que té el fer feina a distància. L'anecdotari el va posar un dels assistents que em va donar records d'un amic que té per Mallorca. El món és ben petit :D

Com que els horaris d'avió van com van, vaig arribar molt prest i Xavi em va fer de guia per Barcelona Activa, el que seria l'equivalent al Parc Bit a Barcelona, encara que no estic essent gens just amb la comparació: Barcelona activa té bones comunicacions, hi havia molta gent per tot, molt moviment, amb un gran desplegament de recursos. Vaig demanar informació, mai se sap! La gent va ser força amable i atenta (aquí ben igual que el personal del Parc Bit), però fixau-vos que em van dir que per a fomentar la col·laboració les oficines que es lloguen, encara que es puguin decorar com un vulgui, no han de ocultar el que es fa dintre.

Val a dir que el cost d'implantació és més gran que al Parc Bit, però el que vaig veure em va agradar molt, es notava ambient i al manco hi havia una possibilitat de fer contactes, ja que es fomenta que tothom pogués saber què feia l'altra gent i que hi pugui haver trobades informals a zones comunes, on un hi pot anar a xerrar, llegir el diari, desconnectar ... En definitiva, que em va fer molta enveja.

D'aquí no res començarà el mes de juny i esper tenir temps per escriure algun apunt més al blog que no sigui sols per contar-vos la meva vida. Potser hauria d'obrir una secció de batalletes ...