Raspberry pi
Abans de festes en Xisco (a.k.a Zigazaga) em va dur la Raspberry, la idea era provar-la per mirar de substituir els ordenadors Pentium IV dels nins, però sobretot veure de primera mà aquest petit dispositiu del qual se n'estava parlant tant a la xarxa. Tanmateix el cost d'un dispositiu així si fa no fa és el d'un sopar sense postres, així que l'experiment si sortia malament tampoc no era excessivament complicat.
Xisco va dur la Rasberry i una capseta, tot queda molt compacte, la veritat. Una visita al magatzem xinès del costat de l'oficina va proporcionar el cable per connectar el monitor i vaig reciclar una tarja SD de 32 Gb que tenia sense utilitzar i que ara torna a ser al caixò dels cables.
La instal·lació va ser cosa de baixar-se la Rasbian, crear el disc d'instal·lació i seguir les instruccions, en poc menys d'una hora el sistema complet i funcionant, amb l'entorn gràfic i tot.
Es pot fer feina, però va molt justet de velocitat. Els nins estan acostumats a jugar online, a l'OpenOffice i ja vaig veure que no aniria gairebé la cosa. Tot i això per fer feina ofimàtica i programar va prou bé.
Així que pla B, a veure com es comportava com a servidor. Vaig desinstal·lar la part gràfica i fer un parell d'optimitzacions que vaig trobar per la web. Després a matxacar el sistema:
- Postgresql 9.1
- Django
- Supervidor
- Servidor ssh
- ngnix
- vim configurat
- htop
- tmux amb byobu
- gunicorn
- virtualenv i virtualenvwrapper
Tot això amb el Raspberry ja sense monitor i que està a la part inferior de la taula a l'altra punta del despatx de casa.
Vaig instal·lar la primera aplicació Django completa amb Gunicorn i connexió a Postgresql. Sense cachés ni res i desde l'ordinador principal un apache benchmark va amollar 3 req/s fent 100 peticions i 5 concurrents. La CPU del dispositiu al 100% però allà el veus tirant de base de dades i servint contingut. Potser 3 peticions per segon no pareixen moltes, però comencem a pensar en hores i dies i la cosa ja canvia.
Així doncs ja tinc un servidor prou bo per trastejar, que pot fer distints usos canviant la tarja SD i que torba uns 20-30 segons en posar-se en producció. Prou divertit.
Ara sols em quedava veure quins més usos es podrien donar al un servidor de despatx. A ca'n APSL vam montar un proxy de PyPi per evitar tenir que descarregar-nos els paquets cada vegada i agilitar la instal·lació dels entorns de les aplicacions. Vaig pensar que seria una bona idea, i vaig instal·lar el PyPiCache, ho vaig configurar a 3 workers (per mi amb un bastaria) i el vaig posar dins l'atenta gestió del supervisor i vaig configurar l'ordinador de feina per a que els paquets les demanàs a la Raspberry.
El proxy el que fa es mirar si té el paquet amb la versió que li demanam, si la té la serveix i si no la demana a PyPi. 42M d'arxius ja hi tenc guardats: Django, PIL, Pillow, Sort, reportlab, ...
El sistema encara no ha tirat de swap, els 512 MB de RAM aguanten la poca càrrega que li estic donant però amb prou utilitat per poder dir que en un tres i no res hauré amortitzat la compra (bé quan Xisco passi la factura clar! :) )
Raspberry te torna el gust a trastejar amb màquines, veure que una cosa tant petita i barata pot fer tanta cosa fa encara més ganes de fer servir més la imaginació i veure fins on es pot arribar.
