No es pot posar tothom al mateix sac
En la situació de crisi que vivim, de tant en tant veus piulades o discussions per fòrums com meneame.net on es tracta a les empreses i als empresaris d'explotadors i esclavistes. Es posa tothom al mateix sac, de la mateixa manera que es fa amb els polítics i amb els funcionaris. Repetir aquestes consignes per mi vol dir potenciar el pensament únic vers el pensament crític, com una manera més de manipular a la massa i això no és bo.
Segur que hi ha empreses que tracten als empleats com a animals, ja sabem que hi ha polítics corruptes i funcionaris que no en fan ni brot. Però afortunadament són l'excepció i no la regla. No podem entrar en generalitzacions que no fan més que beneficiar als manipuladors.
Hi ha molta gent com jo mateix que s'ha fet empresari (o emprenedor si us agrada més) perquè pensa que pot aportar alguna cosa a la societat i al mateix temps fer el que li agrada. Gent que volem guanyar-nos la vida amb el que més ens agrada i que lluitam dia a dia per a mantenir l'il·lusió amb el que fem i mantenir viva l'empresa.
Es clar, no ets una megacoporació, les megacorporacions són dolentes, direu. Doncs no, però una altra vegada més estam davant d'una generalització. Les magacorporacions no són inherentment bones ni dolentes, dependrà del que vulguin que siguin els seus directius i la gent que hi fa feina. He fet feina per empreses molt grans i les meves diferències d'opinió han estat sempre amb alguns directius, però no perquè la empresa fos dolenta o l'objectiu social no aportàs res a la societat. L'empresa té uns objectius per fer negoci, però són les persones les que al final decideixen complir aquests objectius d'una manera ètica i socialment sostenible o no.
Fa uns anys es va posar de moda la "responsabilitat social corporativa", com a una manera d'atracar l'empresa a la societat. Potser no fa falta donar-li un nom tan abstracte. Per mi aquest concepte es tradueix en que en la relació entre empresa i societat hi hem de guanyar tots. L'empresa a de poder guanyar-se la vida, pagar empleats i socis i ho ha de fer de manera que tot això millori la vida d'empleats i de la societat on duu a terme la seva activitat.
Criminalitzar l'empresari, l'empresa, els funcionaris o als polítics no ens atraca al final de la crisi, sols ens hi enquista. Una situació que sols beneficia, paradoxalment, a aquells que han provocat aquesta crisi. Mentre la societat està dividida no anirà a cercar els culpables reals de la situació.
