El Blog de Trespams

Hi ha una frase que diu que "a Internet ningú saps que ets un ca". El mateix es pot dir actualment del llenguatge de programació que mou una plana o aplicació web, mentre la plana faci el que ha de fer, a l'usuari que l'està utilitzant no l'interessa el més mínim amb què està feta.

Que avui en dia les planes acabin en php, asp, .do, no deixa de ser anecdòtic. Els bastiments de programació més moderns fins i tot amaguen amb què està feta la web a simple vista, a l'usuari no li cal la informació i potser estàs donant massa informació a algun visitant no desitjat.

Aquest apunt ve arrel d'un post a bonillaware, titulat se buscan buenos programadores. El post és força intressant i l'oferta de feina crec que també, però allà faig una petita reflexió: no entenc com una companyia que va de cools pot fer un error tan de base com cercar bons programadors en un llenguatge concret. Bé, ho entenc si el que cerques no són bons programadors, sinó gent experimentada amb una tecnologia en concret.

Vuit anys d'experiència no et converteixen en un bon programador en res. Si no has après el que s'havia d'aprendre els dos primers anys, afegir anys d'experiència sols pot fer que segueixis repetint sempre els mateixos errors.

Però bé, fent aquesta reflexió va hi bota algú que es sent profundament al·ludit. Potser no m'he explicat bé, però la idea és que si t'agrada la programació has de ser capaç de veure les mancances tant de Java com de qualsevol altra llenguatge de programació. Mancances i punt forts és clar. I si t'agrada molt programar i tens un mínim d'inquietud pel que fas, arribes a la conclusió que Java no és ni d'un bon tros el millor llenguatge per fer programació web.

Al comentari diu "de lo que se trata es de abstraer la realidad y modelarla en un lenguaje que las máquinas sean capaz de procesar".

Cert, això queda molt bé, però per la mateixa raó que descartam fer-ho amb binari, l'eina que triam per fer una tasca concreta té molta importància. No es tracta d'això de fet, es tracta de fer la feina de manera que sigui divertit fer-la, però també que sigui rendible, és a dir, que no ha de tenir un cost per damunt del retorn de la inversió i a més s'ha de poder mantenir i depurar amb facilitat.

En Bonilla no s'atura al fons de la qüestió, que és el perquè l'empresa que fa l'oferta ho fa en termes que contradiu la seva pròpia imatge, sinó que entra en la "guerra" del llenguatge "Yo prefiero divertirme haciendo cosas, no con el lenguaje con el que las hago".

Si hem d'anar per aquí jo vull triar les dues coses. Vull divertir-me amb els projectes, però a més vull divertir-me fent servir les eines que m'agraden. Per això faig feina amb Python, Django i Linux i no amb altres eines, perquè amb això amb diverteixo fent els projectes. Segurament podria guanyar molt més com a programador o cap de projecte Java (de fet guanyava més que ara), però no em divertiria tant.

Personalment em motiva molt que els temps entre la idea i la posada en producció s'acurcin, no tenir que fer sobrearquitectures, poder encaixar i triar les millors peces. Tenir eines potents de desenvolupament i depuració.

Java no és un mal llenguatge, o no ho era, ara ja l'han complicat massa. Per a la web la cosa encara està pitjor, es pot fer de tot, és veritat, però no amb la facilitat i eficiència d'altres llenguatges. Si anau pels apunts antics del blog hi veureu posts dedicats a Hibernate i Spring, escrits quan la gent ens mirava com a "rarets" quan dèiem que Struts no era "la manera" de fer les coses i que hi havia tecnologies millors.

En l'època que vaig estar a càrrec dels projectes webs de TUI España, record que fins i tot ens vàrem fer la típica "encerrona" amb gent de Thales per tal d'esbrinar si el que deiem era cert o no. Això de fer servir Ant pels desplegaments, control de versions, Tomcat enlloc de JBoss, Linux per als servidors, amb Apache al davant, Hibernate per a la part de persistència, Spring com a MVC i IoC i JSP-EL a la capa de presentació, era massa per gent acostumada a fer feina amb Oracle Forms i on el concepte de codi compartit que es tenia era una carpeta compartida Windows amb una fulla de càlcul.

Amb el vist-i-plau de Thales que no va tenir més remei que reconèixer que ells estaven començant a fer servir el mateix (quan nosaltres ja dúiem un grapat de projectes entregats) vam anar desenvolupant webs per TUIE.

La cosa, però és que cada cop el negoci requeria d'un temps de resposta més curt. El negoci turístic, com tants d'altres, necessita les coses, per ahir, i tot i que el nivell de desenvolupament Java-J2EE era prou bo, començarem a mirar cap a altres tipus d'eines que ens permetessin donar un temps de resposta millor. Rails començava a apuntar maneres i tot l'equip va anar a fer un curs a la CAEB, que per cert impartia Guillem Cantallops.

També era l'època de l'alliberament de Django. També apuntant molt bones maneres i fet amb Python. Vam avaluar les dues possibilitats, PHP ho descartàrem gairebé des del principi, massa emperons. Havíem fet el curset de Rails i els exemples i vam fer els primers prototips amb Django.

Juan (a.k.a @morenosan), com jo mateix, ja teníem experiència fent feina amb Python i sabíem de les possibilitats d'aquest llenguatge. Històricament les projectes Python van evolucionant molt bé, ja que el llenguatge és molt llegible i facilita la incorporació de nous programadors als projectes. Podíem haver tirat cap a Ruby i Rails, però ens sentíem més còmodes amb Python i Django així que tiràrem cap allà. El nombre de projectes webs que poguérem treure és multiplicà i el temps de posada en producció era senzillament ridícul.

Alguns projectes els reférem des de zero per a reduir-ne el manteniment. A més de poder-los fer en una fracció del temps i de codi, resultà que a més el rendiment era molt millor. La sobrearquitectura de Java estava fent molt de mal.

Va ser una època molt bona, però hi havia maror per ca'n TUI. Consultors de recursos humans que deien als desenvolupadors que "la mejor opción es irse" es van sumar a tot el que significa un procés de fusió amb HotelBeds.

A HotelBeds hi vaig trobar gent molt bona, però després d'estar-hi gairebé mig any em vaig trobar com al principi amb TUI, sols que aquesta vegada l'immobilisme era encara major. Condemnats a no fer res nou, a fer feina amb tecnologia obsoleta i/o propietària em vaig plantejar un canvi radical d'aires. APSL va sorgir de l'aposta per la tecnologia, per divertir-se programant i fent projectes.

Què el llenguatge de programació no importa? Sí que importa, importa si t'agrada el que fas i la programació no és una manera de passar hores davant un teclat com qui veu créixer l'herba. Importa si ets una consultora interessada en facturar el més possible, en aquest cas millor triar Java, .Net o posar TIBCO per orquestrar serveis que encara no tens. Importa si et dediques a la programació Copperfield, "entrego el programa y desaparezco", en aquest cas segurament el PHP t'anirà d'allò més be.

Però si t'agrada la programació la teva maledicció serà que no et conformaràs mai. Sempre cercaràs maneres de fer millor les coses, llenguatges que provar per si són millors que el que fas servir ara. Noves llibreries, nous editors, noves eines. Seràs un inconformista, un tocacollons si m'apures, però recorda que l'evolució tècnica (potser tota l'evolució) prové precisament de gent que no es conforma amb el que hi ha.