Solar d'Ian McEwan
En el temps que corren amb aquest títol hom podria pensar que es tracta d'un llibre que tracta de la crisi del bloquet i de la construcció. Res més lluny de la realitat.
A la contraportada diu que és un novel·la irònica, inquietant, "segurament la novel·la més divertida d'Ian McEwan". Bé, si aquesta és divertida no em vull imaginar com seran les altres.
M'ha costat molt acabar e llibre, res a dir de l'estil i la narració. Tant l'autor com el traductor crec que han fet una bona feina, però la història no m'ha enganxat gens ni mica. Certament té grans dosis de mala llet quan retracta els organismes oficials i projectes que es creen sols perquè el polític de torn vol sortir a la foto. I la figura de Beard, un premi Nobel al qui li encanten les dones i figurar. Però tot i aquesta dosi d'ironia, és tot un tant inconnex, les històries es queden a mig desenvolupar.
En definitiva, un llibre per llegir quan a un no li ve el son, que és el que va aconseguir que ahir l'acabàs, però que no respon a les expectatives que m'havia creat amb la publicitat que en feia el Círculo de lectores.
