El Blog de Trespams

Estic emprenyat! Potser és l'efecte de que se m'acabin les vacances, tot s'ha de dir, però també perquè aquests dies he pogut comparar la diferència que hi ha entre les llibreries on-line espanyoles i les americanes, tot una decepció.

El diumenge 21, comptant que estaria una setmana de vacances, volia llegir dos llibres que m'havien recomanat: "El Economista Naturalista" i "Fest-te bruixot, fest-te savi", que no tot ha de ser informàtica :) Així que vaig anar cercant a les llibreries on-line espanyoles amb l'esperança de trobar-los i tenir-los en un parell (dos) de dies o potser tres.

El llibres els vaig trobar a Casa del Libro i vaig triar l'opció d'enviament urgent (2 dies, fins aquí bé), un poc més cara, però tanmateix el que importava era tenir la lectura de vacances a punt.

El divendres al migdia vaig rebre un missatge que me deia que no tenien cap dels dos llibres en stock i que podria estar entre 4 i 20 dies hàbils en arribar, si l'editorial els tenia, però que en tot cas ells no se'n feien responsables. Penós!

Compr força llibres a l'any, normalment llibres tècnics, però si hi ha una cosa certa és que cada cop que els compr a llibreries on-line espanyoles em duc una decepció. Amazon o Barnes and Noble també es queden fora estoc, se'ns dubte, però mirem-ne les diferències:

• És molt rar que si demanes més d'un llibre estiguin tots esgotats. No m'ha passat mai.
• No donen la culpa als altres, sinó que es disculpen per haver quedat sense existències, te donen una data aproximada i te diuen que t'enviaran l'altra o els altres sense cost addicional

És a dir, he pagat més per un servei urgent (que ja vos jugaria alguna cosa que no em reemborsaran) i a més rebré els llibres quan a ells els vagi bé. Al missatge no hi ha cap link per a cancel·lar la comanda, si tens res a dir telèfon o formulari d'incidències, que per suposat he omplert.

Em fa ràbia! Tothom s'omple la boca amb paraules com a innovació, competitivitat, que el futur és on-line i després topes amb la realitat: l'empresa espanyola (llevat de molt comptades excepcions) encara no creu amb Internet, els que hi són ho fan gairebé per obligació, com a una despesa més que com a una inversió.

Veus planes mal fetes (potser és deformació professional) sols compatibles amb un navegador, amb un disseny poc orientat a l'usuari, lentes, sense cuidar ni la semàntica de la plana, desactualitzades, tècnicament dolentes ... I no és cosa de llocs petits, sinó d'empreses que haurien de tenir un potencial inversor important, i que per tant això sols s'explica per desídia o bé perquè com dic, veuen el tema del comerç electrònic com a una despesa.

Gent! Espavilau! Convé que l'empresariat d'aquesta terra comenci a fer un curs intensiu de comerç electrònic, que aprengui a distingir una web ben feta d'una altra que no ho està, que sàpiga demanar un pressupost com toca i no "qualsevol cosa per estar a Internet". En definitiva, convé adonar-se de que Internet és un canal de venda important i no basta amb ser-hi, actualment és necessari tractar-lo com si fos una tenda física, mimar-la i entendre que és un negoci 24x7 on la gent espera immediatesa i començar a modificar els fluxs de negoci per anar adaptant-ho a aquesta nova realitat.

Què passarà si un dia Amazon fa una web de llibres en castellà (o català, o gallec)? Doncs que ja no hi haurà temps de reacció. És el mateix que els està passant ara als hotelers, massa dependents de les reserves dels TTOO. Un canal on-line fort i una bona política de preus els hagués permès negociar millor i tenir un canal de venda extra consolidat.

No basta amb tenir un iframe (com fam molts) cap a un banc de llits dins la web presencial de l'hotel per a que ens vengui els nostres llits, s'ha de tenir el control total del que estam venent, és el nostre negoci. Això permet jugar amb les ofertes de darrera hora, fer promocions, és a dir, controlar què i com venem el nostre producte i no deixar la comercialització totalment en mans de tercers.

M'emprenya veure com tenim accés a les mateixes eines que tothom i com ens estam quedant endarrera quan en podríem ser capdavanters.