El Blog de Trespams

Avui he llegit pels RSS dos apunts que m'han agradat:How Are You Staffing Your Startup? i Outsourcing Killed By Django And Ruby On Rails

El primer apunt reflexiona sobre el paper dels administradors de sistemes als equips de desenvolupament, a les startups. La veritat és que no hi puc estar més d'acord, especialment quan la feina té a veure amb la web.

Entenc la web com una feina d'equip, on es necessita, a més de la idea, els desenvolupadors que la programin, els creatius i maquetadors i la la gent de sistemes per a que ho posi en producció i tengui cura de l'estabilitat del sistema.

Pens que a part de l'èxit d'una aplicació hi té molt a veure l'entorn on es desenvolupa, tenir un entorn de preproducció adequat, tenir un entorn de producció escalable. Que la gent de sistemes pugui dedicar temps a monitoritzar l'aplicació, a millorar les eines que té a cercar o crear-ne de noves.

L'altra apunt fa referència a com Django i Rails poden canviar la mentalitat d'outsourcing de les empreses. Ambdós bastiments fan que el cost de les aplicacions sigui menor i que la quantitat de codi repetitiu que s'escrigui sia molt menor que en les aplicacions escrites en Java (o .Net donat el cas).

Potser l'article no està redactat de manera molt afortunada (ja veureu els comentaris), però crec que la idea és vàlida. Django i Rails permeten fer més coses amb menys gent, però a més fa que la gent millor encara destaqui més i sigui més productiva, ja que l'hem alliberada de gran part de les tasques repetitives que no aporten valor i que precisament són les que tenen més sentit externalitzar.

Això no vol dir que la gent de la India els països de l'Est o Sudamèrica no sigui creativa, sinó que senzillament no fa falta treure les coses fora quan a casa t'ho poden fer igual o millor a pràcticament el mateix cost i temps.

Dugem les coses un poc més enfora. Suposem un projecte gran, 100.000 línies de codi Java pel cap baix. Aquests tipus de projectes són els que normalment se durien cap a consultores de fora. Amb Django se pot convertir en un projecte de 20.000 línies tranquilament i llavors els projectes que es treien fora perquè no hi havia mans per al desenvolupament es poden posar en mans d'empreses d'entre 5-10 desenvolupadors amb garanties de que el projecte s'acabi i s'entregui. En poques paraules, es pot passar de les macro-consultores a les PYMEs altament especialitzades i localitzades fins i tot al territori de qui demana l'aplicació. En la meva opinió això és bo, ja que per una part abaratint els costs fa possible que es puguin fer altres projectes, però a més perquè s'està afavorint un treball de qualitat, no basat en la força bruta sinó en la capacitat de l'equip.