Scrum
Pens que tothom tenim un llenguatge de programació que ens és afí, com al Harry Potter amb les varetes, podríem dir que no és el programador qui elegeix el llenguatge de programació, sinó que hi ha un llenguatge que encaixa perfectament amb la manera de pensar del programador.
En la metodologia de gestió de projectes crec que passa un poc el mateix. Quan hom pensa que el més important en els projectes són les persones i s'ho creu, les metodologies clàssiques no encaixen, ja que tenen tendència a pensar que els programadors són intercanviables, com un peó de la cadena de producció.
Quan es posa èmfasi en que la programació la fa la gent i que el factor realment diferenciador en la productivitat i l'èxit d'un projecte no és tant l'eina de programació com la gent que hi ha implicada, arribarem prest a les metodologies àgils.
Dins aquestes n'hi ha una que a mi m'escau d'allò més bé, en que m'hi sent més identificat i aquest és l'Scrum.
L'Scrum és una metodologia senzilla, on l'equip ho és tot i el cap de projecte no diu el que s'ha de fer sinó que és un facilitador, és a dir, la persona encarregada d'eliminar els obstacles que puguin posar en perill [1] el projecte.
Scrum fuig de la idea de que s'ha de tenir tot totalment clar abans de començar i abraça la idea del canvi, del dinamisme en els projectes. M'agrada perquè va per feina, sols amb la mínima cerimònia i sempre amb l'objectiu de que el client acabi obtenint allò que necessita i que sovint no és allò que havia demanat inicialment.
[1] "Pero que parezca un accidente"
