El Blog de Trespams

Al blog de Carlos Blanco, en l'apunt realmente necesitas un inversor hi vaig trobar una frase que diu Aconsejo a los emprendedores que busquen inversión que primero se planteén si “¿Quiero ser Rey o Quiero ser Rico?“.

Estic traient la frase de context i no es ben bé la situació en que ens trobaríem, però crec que val la pena reflexionar-hi.

Quan hom munta una empresa ho fa amb una visió del que vol que sigui l'empresa, però sempre amb la sana intenció de poder-hi viure. Es a dir, fer pasta és una dels objectius de tota empresa mercantil, però això no lleva que a més hi pugui haver un objectiu social diferent.

A la pregunta de rei o ric podríem contestar: republicà! És a dir, hi ha diferents models i visions d'empresa que poden compatibilitzar el fet de guanyar-se la vida, fer diners i no plantejar-se la venda de l'empresa com un objectiu a priori.

La meva visió d'empresa se pareix molt a la que va dur a Joel Spolsky a fundar Frog Creek. Vull una empresa on la gent tècnica s'hi senti com a casa, que cada dia el motivi per aixecar-se del llit i fer feina, una empresa on es valori el talent individual i del grup. És a dir, aquell tipus d'empresa on a la gent amb talent informàtic s'hi pegui per fer feina.

A un seminari un consultor va amollar "motivado se viene de casa, no es la función de la empresa motivar a los empleados". No hi estic d'acord. És funció de l'empresa crear un entorn i unes condicions que motivin a la gent a fer-hi feina, i aquesta motivació no ha de ser una motivació externa (la pastanaga de doblers per objectius, per exemple) sinó una motivació interna, fruit de que la gent vulgui donar el millor de sí mateixa perquè així contribuirà a mantenir el lloc de feina on li agrada estar.

Accés a bon equipament, a la possibilitat de teletreballar, la possibilitat de trobar-te en un lloc de feina amb gent igual que tu, a que es valorin les opinions i les iniciatives, amb accés a les darreres tecnologies. Crec que això motiva més que cap altra cosa perquè fa que la motivació surti de dintre de la gent. Fa que pugui explicar als seus companys on fa feina i ho pugui fer amb orgull de ser part d'una empresa on la majoria hi voldrien fer feina.

I no m'interpreteu malament, el sou també és important, però no és el més importat a vegades. Suposem una empresa que te deixa teletreballar però que et paga diguem 200 Eur menys que una que té jornada partida i que està a 30 Km de casa. Una vegada has restat el dinar i la benzina resulta que la que fa teletreball te surt més rentable que l'altra, i si te paga el mateix ja hi estàs guanyant.

El consultors de RRHH intenten aplicar als tècnics informàtics les mateixes receptes que aplicarien a una cadena de muntatge, de manera que no se valora al tècnic i se'l té per intercanviable, no es valora el coneixement i el valor que pot aportar.

No és la meva idea d'empresa, i si algun dia, esperem que no molt llunyà, em veig a poder fundar la meva pròpia empresa vull que sigui tant per fer doblers com per demostrar que un altre model d'empresa és possible, que és possible anar a fer feina cada dia sabent que no ho fas sols per doblers, sinó perquè t'agrada estar allà i t'agrada el que fas.