El Blog de Trespams

Aquesta és la traducció del títol de l'apunt que fa Allan Packer, Are Propietary Databases Doomed on fa una més que interessant reflexió damunt el paper de les bases de dades lliures davant les bases de dades propietàries, i les pràctiques d'empreses com Oracle i IBM que fan que cada cop més gent es plantegi migrar cap a solucions no propietàries.

La tria de la base de dades està molt relacionada amb conceptes com la hipoteca tecnològica i l'escalabilitat, i l'efecte es tant més fort quan l'aplicació a desenvolupar ha de tenir un component web orientat al B2C. El que en un moment donat era una decisió de tipus "salvar el cul" i apostar per una base de dades propietària, davant l'èxit d'utilització del producte es converteix en un maldecap, ja que la suposada escalabilitat de la solució demostra no ser-ho tant en quant els beneficis se n'aniran darrera les llicències. Potser la tecnologia és escalable, però el cost no, i no tan sols això, sinó que ens condiciona l'elecció de hardware des del moment que la llicència va per processador, o el fabricant canvia la llicència per poder treure més suc del fet de tenir-nos fermats.

He sentit frases com "com que ja tenim Oracle desenvoluparem l'aplicació damunt aquesta BD", error, senyor meu, tu no tens Oracle, Oracle que té a tu, i desenvolupar una aplicació més que tiri d'aquesta base de dades no fa sinó estrènyer la corda, i si no recorda-ho la propera vegada que tenguis que canviar de hardware i tenguis que demanar equips antics amb menys cores, ja que no vols tenir que ampliar la llicència de la bases de dades.

En la part de negoci tradicional, on el nombre d'usuaris està molt limitat i poques possibilitats de creixement, ens trobam que les bases de dades lliures cobreixen perfectament les necessitats de la majoria d'usuaris i empreses, però és que a més, una per empresa que vulgui fer un desenvolupament web orientat al gran públic, triar una base de dades tancada per suportar l'aplicació és hipotecar el futur de l'empresa, on qui al final realment acabarà guanyant és la companyia que hi ha darrera de la base de dades.

Les bases de dades obertes representen una inversió de present i de futur perquè no el condicionen. Representen a més un estalvi pel present tant en forma d'estalvi en llicències com per l'augment de la capacitat de negociació que donen quan per alguna raó has de conviure amb el programari propietari.

En aquesta època de crisi, on les empreses estan mirant de retallar els seus costs de totes totes, és hora que es deixin de tonteries com retallar en els bolígrafs o en la qualitat del paper de bany i comencin a veure els beneficis que hi ha quan s'aposta per una altra model de programari, un model, recordem-ho basat en serveis i no en vendre trocets de paper que imposen limitacions artificials a la utilització d'un programari que és bàsic pel negoci.