Propietats a Python
- aaloy
- 21 de març de 2008
En Corey Goldberg al seu blog a un recull interessant d'enllaços de lectura obligada per aquella gent que està fent la transició de Java o C# cap a Python.
Un dels més interessant és l'article de Phillip J. Eby anomenat Python is not Java on recull les diferències fonamentals que hi ha entre programar en Java o programar en Python. Una de les afirmacions més xocants és potser aquesta: Getters and setters are evil. Evil, evil, I say! Python objects are not Java beans. Do not write getters and setters, és a dir "Els getter i setters són el dimoni. El Dimoni, dic. Els objects de Python no són Java beans. No escriguis getters i setters."
La frase pot semblar molt bèstia, i de fet ho és, ja que és una afirmació que s'ha de matitzar molt, com de fet ho fa en Ryan Tomayko al l'apunt Getters/Setters/Fuxors on s'explica molt bé quan fer servir aquest tipus de construccions, però en definitiva el que ens hem de quedar és amb la idea de que normalment Python no necessita mètodes accessors i que l'ús normal d'aquest és el de marcar un atribut com de sols lectura.
Com sempre hi ha "la manera de Python" de fer les coses, i sol ser la manera més senzilla de fer-les.
