El Blog de Trespams

Un dels darrers projectes en el que estic implicat és una web a mig camí entre d'imatge i d'utilitat, que ha de premetre a l'usuari que la visiti conèixer els productes que oferta una de les marques de l'empresa. Per les raons que siguin, la direcció va decidir que del desenvolupament de l'aplicació se n'encarregàs una empresa externa i encarregar-me a mi la gestió tècnica.

La cosa està en que els productes a mostrar s'han de carregar a una base de dades mitjançant un backoffice propietari de l'empresa encarregada del desenvolupament. Amb la qual cosa tenim que el desenvolupament final són dues aplicacions: el backoffice per carregar les dades de producte i la part de presentació que s'ha de nodrir d'aquests productes per fer la web.

Després de suar sang per posar el backoffice damunt un servidor Tomcat vaig començar a fer quatre proves amb ell. Els camps obligatoris no estaven indicats de cap manera, així que la cosa anava un poc per prova i error. En una d'aquelles vaig aconseguir completar la fitxa del producte (o això pensava jo) i donar-li a guardar. A la una, a les dues, i .... pam! pantalla amb missatge d'error de la BD, d'aquests de "not null constrain violated in field XXX_INFR" o una cosa semblant.

Oks, m'he deixat algun camp - vaig pensar-. El problema és que no sabria dir quin és. Si això me passa a mi, que estic més o manco acostumat a veure aquests tipus de missatges, quan ho vegi la persona o persones encarregades de introduir el producte, segur que això serà una font de problemes, ja que despistarà l'usuari i l'enlentirà en la seva tasca, a saber, introduir el producte el més ràpid que pugui.

Així doncs vaig cursar la petició formal de que s'indicassin els camps obligatoris amb la marca d'asterisc típica i que es controlessin els errors de validació de BD de manera que es presentàs a l'usuari final un missatge descriptiu.

La resposta va ser "el backoffice es sólo para usuarios avanzados" i que la petició estava fora de lloc.

No sé a quin món viu aquesta gent, però per mi aquesta contesta és el mateix que no voler admetre que el programa té errors, que no els pensen corregir i que ha de ser l'usuari el que assumeixi aquests errors i els eviti si pot. Un backoffice de càrrega de dades no pot ser mai per usuaris avançats, quan des del principi s'ha pensat que sigui personal no especialitzat qui carregui les dades.

No es pot fer recaure les pròpies errades damunt l'usuari, és prepotent i poc professional. Tot programa té errades, algunes són més fàcils de solucionar i altres menys. Sovint per manca de de temps i el sempre present "time to market" algunes errades queden allà de per vida, però s'ha de tenir present que hi són, posar-les damunt la taula i no culpabilitzar l'usuari de les mancances que té el nostre programa.