El Blog de Trespams

Blog personal sobre tecnologia, gestió de projectes i coses que se me passen pel cap

Veure-les venir

Al curset que férem de formació d'equips (anyor el Tai-Chi) hi havia un exercici per determinar la nostra intuició a l'hora d'esbrinar esdeveniments, en aquest cas l'exercici consistia en estar amb els ulls tancats i intentar anticipar-se a un company que ens tocaria a una part del cos que ell volgués (eps! sense abusar). La cosa no va sortir malament, però he de dir que a la vida real, saber cap a on aniran els tir sols ser sovint més senzill, entre altres coses perquè no tenim ells ull tancats i podem raonar un poc.

Suposem per exemple un cas hipotètic: un stakeholder  amb poder damunt el pressupost vol externalitzar una aplicació web i demana pressupost a tres empreses:

  • L'empresa A és una empresa.
  • L'empresa B és també una coneguda empresa local amb la qual ja s'hi ha fet feina.
  • L'empresa C és una empresa consultora d'àmbit nacional i internacional amb la qual ja s'hi ha fet feina.

A les tres empreses se'ls fa arribar la mateixa definició o indefinició d'aplicació i es queda a l'espera del pressupost. A un moment donat se sap que l'stakeholder ha decidit quina empresa farà la feina.

Quina empresa té més punts per resultar l'agraciada? Com es pot saber? Quina hauríeu triat vosaltres?

Els qui no ho hagin endevinat la resposta és l'A. Perquè, perquè és la que canta. A no està al mateix nivell que les altres dues i quan passa això o bé s'ha fet per completar ofertes o perquè ja es té previst que sigui la guanyadora i les altres dues sols estan de convidats de pedra.

Saber si és una opció o l'altra ja depén un poc més de l'entorn, però l'habitual és que l'empresa que menys encaixa sigui la guanyadora, després de tot, es podria haver demanat la proposta a una altra empresa del mateix nivell.

Un altre cas potser el contrari, és a dir de les tres propostes tenim:

  • Empresa A: desconeguda.
  • Empresa B: amb referències i contínues visites dels comercials.
  • Empresa C: empresa amb referències però coneguda per ser molt cara.

Com a pista direm que el projecte és gran, ja que si és petit, la cosa es distorsiona.
I la resposta és? La B. La primera  no té referències i presenti la proposta que presenti és massa arriscada, a la tercera se li va demanar pressupost, però ja es sabia que seria molt cara, per tant sols ens queda la segona opció.

Una vegada més ens trobam amb situacions en que encara que es demanin tres ofertes ja és pot saber amb molta antelació quina serà la proposta que sortirà elegida. Sempre hi pot haver sorpreses, però en el joc de l'anticipació qui comanda són les probabilitats.

blog comments powered by Disqus