El Blog de Trespams

Aquests dies he estat força entretingut llegint els articles d'En Ricardo damunt el tema de la regulació de la carrera informàtica i la necessita de crear un col·legi professional que lluiti contra l'intrussisme laboral per la via d'obtenció de privilegis.

Personalment comparteixo la postura de Ricardo. No entenc què és vol regular d'una professió com la informàtica i la programació on no queda clar què hi ha d'art i què hi ha de ciència. Però és més, d'una tacada es vol deixar fora de la professió a tot un conjunt de gent, físics, matemàtics, emprenedors, que han inventat la informàtica tal i com la coneixem avui en dia.

No oblidem que la programació es pot considerar com una matèria instrumental, que s'ensenya com se poden ensenyar les matemàtiques a físiques, i com a tal es perfectament possible que molta gent amb una formació científica sigui tan bona programant com qualsevol enginyer informàtic. La frontera entre el que pot fer un o altre no la marca la titulació, sinó l'empresa, ja sigui pública o privada. En el primer cas es solen requerir titulacions compatibles i passar unes oposicions, en la part privada, cada empresa sap el que li convé.

Això vol dir que la titulació no val res? No seré jo qui ho digui. La titulació estableix un punt de partida, serveix d'entrada per suposar que es tenen uns coneixements mínims i una base, però no signifiquen que després un hagi de ser un bon professional.  En el cas de la informàtica on els coneixements es queden obsolets ràpidament, el més important per a un professional és la formació contínua, formar-se i preparar-se per tal de no esdevenir obsolet. En aquesta preparació tenir els coneixements que ens dóna la carrera en serveix per fer que la corba d'aprenentatge sigui molt més suau.

Aquesta idea és la que defensa sovint la gent docent, que la universitat no ha d'ensenyar a fer anar un programa concret, sinó que ha d'ensenyar els conceptes i preparar a la gent per poder afrontar amb garanties el seu futur professional.

Per una altra banda, voler una regulació implica no ser massa conscients del que representa programar. Segons Brooks és la tasca més complexa que mai ha fet l'home, i hi estic totalment d'acord. Els disclaimers que acompanyen als programes són necessaris per deixar ben clar que no es pot garantir que el programa funcioni, hi ha massa factors que hi intervenen: la programació, el maquinari, la gent que el fa servir i l'ús que en fa aquesta gent en són uns quants. En aquests moments no crec que cap asseguradora fos capaç de vendre'ns una assegurança col·lectiva que ens protegís de reclamacions per fallades de programari. Si fos possible crec que tothom ens hi apuntaríem, sols per ser els primers en poder reclamar i cobrar les primes.

Voler regular la professió implica dir que som millors, que els nostres programes estan més ben fets que els que pugin fer físics, químics, telecos, matemàtics i en definitiva qualsevol que estigui fent ús de la informàtica com a eina en la seva professió,  sense poder demostrar que això és així i traint l'esperit dels que ens han duit fins aquí. La carrera informàtica és molt jove, i convé que recordi que no fa massa anys les principals empreses contractaven no informàtics, sinó matemàtics i físics, perquè normalment havien programat molt més que el recents sortits d'una carrera d'informàtica encara sense definir del tot i estaven molt més preparats pel raonament i el cercar-se la vida.

Perquè veient alguns comentaris que li han fet a Ricardo pens que a la part del raonament encara li queda molt. Afortunadament la majoria d'informàtics no som així. Al manco jo tenc ben clar que la informàtica tal com està avui en dia no es pot considerar del tot una ciència, encara li queda molt camí per recorre. Avui llegia un estudi que deia que sols el 15% de les publicacions informàtiques són estudis amb dades i xifres raonades, front a 60 ó 70% d'altres ciències. Crec que la xifra no és anecdòtica. Basta anar a cercar ratios de productivitat per llenguatge, sistemes d'estimació de costs o mètriques de programació per adonar-nos que encara estam lluny del que han assolit altres enginyeries, i potser no ho assolirem mai, però això és el gran repte que tenim com a informàtics i la grandesa dels temps que estam vivint.

Potser seria bo que els col·legis existissin, però no per reclamar privilegis sinó per ajudar a convertir la informàtica amb una vertadera ciència, fomentant la investigació pura, exigint que el codi, que és la nostra font principal de coneixement, sigui lliure, que les administracions obrin els seus projectes i les seves dades per tal que es puguin tenir mètriques i estudis que ens ajudin a tenir dades estadístiques que ens ajudin en les nostres tasques diàries. I si aquesta ajuda ve d'enginyers informàtics, matemàtics, físics o de professors de llatí,...  és del tot irrellevant.