Fusió freda.
Com he comentat en algunes ocasions l'empresa per la que treball està immersa en un procés de fusió, que culminarà la primera setmana de setembre amb la creació d'una nova companyia.
Com la fusió freda, de la qual aquest article pren nom, hi ha moltes especulacions del que serà, de les possibilitats i del que passarà a partir d'ara, i com en aquesta hi ha poca informació i una sensació de que a la que se grati una mica hi pot haver una gran decepció.
La manca d'informació en un procés així crec que no es bona. Davant la incertesa la gent té tendència o bé a cercar-se un lloc de feina amb més bones perspectives, o bé a adoptar una posició de wait-and-see, és a dir, de veure-les venir. En qualsevol dels dos casos l'empresa hi sol sortir perdent.
Quan una persona deixa l'empresa per la incertesa del que pot passar, de fet està protegint el seu futur. Normalment les persones que marxen són aquelles amb capacitat per trobar un lloc de feina, i que troben que un procés de reestructuració, tipus expedient de regulació, ho pot deixar al carrer, i això implica que valdrà menys al mercat de treball, ja que normalment és cotitza molt més un treballador en actiu que un que estigui a l'atur.Davant això els treballadors més capaços poden veure's temptats a anar cercan feines amb millors perspectives i deixar a les empreses que es fusionen amb la gent que precisament no voldrien retenir.
En el nostre cas particular tenc la sensació d'estar davant d'un canvi de cicle, tant de l'empresa com potser a nivell personal. Un canvi que s'ha visualitzat amb la marxa de l'empresa de una de les persones més vàlides que m'he trobat mai: el seu director financer. Tampoc és cosa que me posi aquí a especular damunt el que pot haver passat o no, però el cert és que davant el proper procés de fusió tenc la impressió de que ha guanyat el sector del "sortir en la foto".
Particularment em sap greu, he fet feina amb aquesta persona durant anys i el conec bé, ant com per considerar-ho un amic. És d'aquell tipus de gent de la que cada dia pots aprendre coses, íntegre, directe, una capacitat de feina impressionant i amb profunds coneixements de la seva feina. Crec que l'empresa ha perdut capital humà en els moments en que més falta farà, i em deixa força intranquil pel precedent que representa.
Aquest tipus de coses i una ample anecdotari de peticions del tipus "volem imprimir pdfs pel navegador sense que el client tengui que tenir instal·lat cap lector de pdfs" fan que darrerament em plantegi si no estaré treballant dins d'una tira de Dilbert.
