Programar per menjar
N'Enrique Dans es demana a un article ¿Alguien ha visto un programador? i en Ricardo Gali li diu que yo he vistos unos pocos. Particularment he de dir que jo sí que n'he vists de programadors i de bons, però com tot el que és excepcional un bé escàs i en el cas dels programadors he d'afegir que és un bé poc valorat.
A l'article d'Enrique Dans ens diu que el desenvolupament tecnològic d'Espanya s'està alentint perquè no hi ha bons programadors de PHP, Java, Python, Perl o RoR per a dur a terme els projectes d'Internet. Ho sento, no hi puc estar d'acord, els projectes d'Internet a més de pels programes i els programadors tenen un factor limitador que és el cost del hosting i de l'ampla de banda. Si comparam el que costa hostejar un projecte ambiciós a Espanya i ho comparam amb el que costa fer-ho a altres indrets veurem que el programador Espanyol ja no es planteja desenvolupar perquè tanmateix ja sap que les seves possibilitats de créixer són molt limitades, ja que ben aviat els costs pujaran per damunt dels guanys.
L'ampla de banda de les connexions domèstiques tampoc ajuda, la velocitat de pujada de les connexions ADSL fa rialles i el cost de més velocitat és prohibitiu. Sempre ens queda la solució de fer el hosting a països més barats, però això ja està penalitzant la velocitat d'accés si el negoci ho vols fer per començar al mercat Espanyol i perds el control que te donaria tenir els programes al teu propi datacenter, encara que aquest pugui ser tan petit com un servidor o dos col·locat al destpatx de casa. En aquest moments i amb les connexions actuals l'inversió necessària per tenir un grapat de servidors dedicats amb prou ampla de banda a Espanya, fa que els costs fixes siguin tan alts que cal pensar-s'ho molt a l'hora de montar un negoci tecnològic a l'estil del que ens tenen acostumats emprenedors americans.
Així doncs, l'endarreriment en noves tecnologies no és tant per l'absència de bons programadors, sinó que tot el teixit tecnològic que hi ha a la nostra societat o l'absència del mateix, fa que encara que aquests hi siguin, no es donin les condicions per a que prosperin. Empreses poc donades a la innovació, departaments d'I+D+I inexistents, costs de les comunicacions prohibitius, empreses que donen més importància a les aparences, a l'estar que al fer i una gran mancança de cultura informàtica en el que fa al desenvolupament de programari i a la gestió d'equips tècnics són tant o més responsables de l'endarreriment que patim.
Per una altra banda quan parlam de noves tecnologies al perfil del bon programador, del tècnic se li ha d'afegir la de la capacitat de treball en equip. Avui en dia i en projectes d'Internet és impensable dur a terme alguna cosa mitjanament grossa sense la col·laboració de programadors, dissenyadors i tècnics de sistemes. Trobar perfils compatibles ajuda moltíssim (de 3 a 10 vegades) al projecte i augmenta les possibilitat d'èxit, i això xoca amb processos de selecció basats en la força bruta, és a dir, en un "pongame aquí 20 tios que ...", el nombre no és tan important com la capacitat d'autocoordinació, la iniciativa i la capacitat tant individual com del conjunt.
Potser falten bons programadors, però també falten i molt empreses que vulguin bons programadors, fins i tot empreses que vulguin un equip de bons programadors i que entenguin el perquè una vegada un equip s'ha format i funciona s'ha d'intentar mantenir i evolucionar.
La tecnologia i el programari s'ha convertit en una part fonamental de les empreses, però la figura del programador enlloc d'estar cuidada està denostada. Els cursos per fascicles de "programar es fácil" no han ajudat gens a la valoració de la professió. La capacitat de fer mals programes és infinita, la capacitat de fer-los bé està sols a l'abast de la gent amb passió per la seva professió, una passió que el motiva i que el duu cada dia a superar-se, a fer millor les coses, a aprendre.
Sovint però el que trobam és el programador que programa per menjar. És l'antítesi del tipus de gent que fa que les tecnologies de la informació passin de les idees als fets. Programar per menjar implica dedicar-se a programar sols perquè és una feina on no et banyes quan plou, on un fa el que toca i fins a on li han dit i res més, sense plantejar-se si se podria fer millor, sense cercar avançar sinó tot el contrari, procurant que la feina que fa duri molt per tal de no haver d'aprendre coses noves.
Els programadors dels que parlen Enrique i Ricardo no programen per menjar, programen per viure. L'aspecte econòmic és important per viure però encara que tinguéssin que dedicar-se a altres feines per subsistir programarien.
Un bon programador ha de ser també inconformista, crític i perquè no un tant freaky. Crec que tot va lligat, l'inconformisme ens duu a cercar altres maneres de fer les coses, a pensar alternatives. El pensament crític ens ajuda a millorar i el freakisme ens fa part d'un club selecte, forma lligams i fa equip.
Bons programadors? En conec un grapat, però on són les empreses que tenen les condicions per a que aquests desenvolupin tot el seu potencial?
