El Blog de Trespams

Alguns professionals de les TI no deixen de sorprende'm, són capaços de contradir-se una frase després de l'anterior, intentant justificar l'injustificable.

L'altra dia algú es queixava del complexe i costós que resulta fer les actualitzacions dels productes d'Oracle, que si has de fer venir una múnia de consultors, que si les dependències entre productes són tan complexes que quan actualitzes un producte has d'anar molt alerta amb com afecta a la resta de productes de la companyia, etc.

Aquí a mi no me queda més remei que fer paleses les contradiccions: si és tan complexe de gestionar, si te ferma tant al proveïdor, com és que hi ha gent que encara s'entesta en fer nous desenvolupaments en una tecnologia que te ferma de manera que les simples actualitzacions de versions són un maldecap i amb un costs que són difícils de predir.

L'excusa de que el denvolupament amb Forms i PLs és més ràpid s'enfonsen ràpidament davant mètriques que ens diuen que el nombre de línies per punt funció són comparables en Forms o en Html (42 i 43 línees de codi per punt funció respectivament) i per la part presentació, de 46 de PL/SQL als 35 de llenguatges de l'estil d'Smalltalk (Python per exemple). [1] i això sense considerar aspectes que afecten a la productivitat com la facilitat de depurar el codi, de fer feina en grup, o de fer tests d'unitat.

Davant això, pareix que la raó fonamental de triar productes d'una companyia concreta com els d'Oracle, no són de menor cost o major facilitat de desenvolupament, sinó que pareix que són que així el responsable del projecte no té que pensar. No hi ha possibilitat d'equivocar-se a l'hora de triar l'arquitectura o els components perquè no hi ha arquitectura o components per elegir. Sols tenim el que els senyors d'Oracle han decidit que podem tenir, independentment de les necessitats reals que podem tenir. Això se diu com a FUD davant les eines i bastiments de programari lliure, on abans de començar el projecte s'ha de definir l'arquitectura que es farà servir i triar els components més adients per la feina.

A mi que algú em digui que elegeix una eina o una altra perquè així no té que pensar em dóna angúnia. La responsabilitat del cap de projecte en primer terme i del responsable de IT en darrer terme és assegurar-se que té el millor equip i la millor tecnologia a l'abast del negoci, de manera que es puguin respondre a les necessitats del negoci amb rapidesa. S'ha d'estar pendent tant de l'evolució del negoci com de les tecnologies informàtiques que poden fer que la resposta del departament d'IT pugui seguir l'empresa.

Que hi pugui haver gent a una empresa que en senti còmoda amb una solució que a mig o llarg plaç sabem que donarà problemes, que té molts costs ocults d'actualització i administració, que se senti còmoda amb el no pienses, nosotros pensamos por ti explica perquè empreses més petites, però amb gent que no té por a pensar cada cop més s'estan enduent més negoci o posant en marxa negocis innovadors. En el moment que els negocis comencin a adonar-se que necessiten innovació per avançar, quan comencis a mirar el perquè negocis més petits tenen més clients i fan més caixa amb un costs menors i se n'adonin de que el no pensar no és una alternativa podem viure un vertader d'altabaix a alguns departaments informàtics.

Comencem a pensar, comencem a voler pensar, demà pot ser massa tard.

[1] Font: http://www.qsm.com/FPGearing.html